El govern català insta a la fiscalia a anul·lar les sentencies del judici a Companys
Recórrer les sentències
El govern de la Generalitat de Catalunya instarà a la fiscalia general de l'Estat a recórrer les dues sentències, la que va dictar el Tribunal de Responsabilitats Polítiques i la del Consell de Guerra que va condemnar el president Companys a mort.
“No hi haurà cap raó per desistir fins que s'aconsegueixi l'anul·lació del judici”, va dir el president Montilla en nom del govern llegint una declaració institucional en l'acte que commemorava el 60è aniversari de l'afusellament del president Companys. L'anul·lació del judici és l'últim gest que el poble de Catalunya espera de les institucions espanyoles després de l'aprovació de la Llei de Memòria Històrica, va dir el president Montilla.
Llei rebaixada, llei inútil
El govern espanyol va redactar la LMH, la va anar rebaixant amb l'esperança que el PP hi donés suport malgrat que tenia el suport dels altres partits. Pensar que el PP donaria suport a aquesta llei era absurd, només cal haver escoltat les opinions d'alguns reconeguts dirigents del PP sobre el franquisme per entendre que era impossible un recolzament seu a la LMH. El PSOE va redactar una LMH que hi ha trobat amb enormes entrebancs en la seva aplicació perquè aquells que han de vetllar en la seva aplicació des del punt de vista legal, els jutges, prefereixen vetllar perquè la infàmia i els crims del franquisme quedin impunes.
Perdonar però no oblidar
El president Montilla va dir que “el poble català ha perdonat, però, per un sentit col·lectiu de la dignitat, no podem confondre perdó amb oblit. Hi ha un capítol pendent, que volem tancar amb dignitat per honorar a nostre president”. Evidentment no podem oblidar que al president Companys el van assassinar però tampoc hauríem de perdonar. Hi ha hagut alguna mostra de penediment?. Que jo sàpiga no. Cap representant de l'exèrcit, que va ser responsable del judici i de l'assassinat ha demanat perdó. Tampoc les Corts espanyoles han demanat disculpes.
El mateix exèrcit amb un altre uniforme en el mateix Estat
Algú pot dir que l'exèrcit espanyol d'avui no té res a veure amb l'exèrcit espanyol que l'any 1940 va assassinar el president Companys. Potser s'han civilitzat però és la mateixa institució. I l'Estat?. No va produir-se un trencament amb el règim anterior, va ser una transició. Però acceptem que no són el mateix.
Alemanya i Gernika
L'actual República Federal d'Alemanya va trencar amb l'Alemanya nazi, els capitostos nazis van ser jutjats. Però Alemanya, l'Alemanya moderna i democràtica va demanar disculpes a Gernika pel terrible bombardeig que aquella població basca va patir dut a terme per l'aviació alemanya que col·laborava amb el dictador Franco. L'Estat espanyol no ha fet el mateix tot i que la seva obligació era major que la dels alemanys.
La venjança catalana
Un exemple més: els almogàvers van lluitar al servei de Bizanci que va pagar-los assassinant els seus caps. Ells van respondre passant-se per la pedra a un munt de gent com a revenja per l'assassinat dels seus caps. Aquest fet terrible es recordat a Grècia amb el nom de la “venjança catalana” ja que els almogàvers era una horda composta per catalans i aragonesos. Fa uns anys la Generalitat de Catalunya va organitzar un acte de desgreuge. La Catalunya de llavors no té gaire a veure amb la Catalunya actual però la Generalitat de Catalunya va demanar disculpes per les barbaritats que van fer els almogàvers.
Sembla que no va amb ells
Ni l'Estat espanyol ni el seu exèrcit demanen disculpes per l'assassinat del president Companys, però no només per ell, també haurien de demanar perdó per la mort dels milers de ciutadans catalans i espanyols. Alemanya va fer el gest a Gernika, Catalunya el va fer a Grècia, és vergonyós que l'Estat espanyol no el faci amb els seus propis ciutadans.
-----
Video: Declaracions per reivindicar la figura del president Companys
Video: Per Catalunya - Vida i mort de Lluís Companys 1 de 3 (Documental)
Video: Per Catalunya - Vida i mort de Lluís Companys 2 de 3 (Documental)
Video: Per Catalunya - Vida i mort de Lluís Companys 3 de 3 (Documental)
Vídeo: Els últims passos del President Companys (producció pròpia)
Article: 15 d'octubre de 2009 - 69è aniversari del seu afussellament
-----
El gobierno catalán insta a la fiscalía a anular las sentencias del juicio a Companys
Recurrir las sentencias
El gobierno de la Generalitat de Catalunya instará a la fiscalía general del Estado a recurrir las dos sentencias, la que dictó el Tribunal de Responsabilidades Políticas y la del Consejo de Guerra que condenó al presidente Companys a muerte.
“No habrá ninguna razón para desistir hasta que se consiga la anulación del juicio”, dijo el presidente Montilla en nombre del gobierno leyendo una declaración institucional en el acto que conmemoraba el 60è aniversario del fusilamiento del presidente Companys. La anulación del juicio es el último gesto que el pueblo de Catalunya espera de las instituciones españolas después de la aprobación de la Ley de Memoria Histórica, dijo el presidente Montilla.
Ley rebajada, ley inútil
El gobierno español redactó la LMH, la fue rebajando con la esperanza que el PP diese apoyo A pesar de que tenía el apoyo de los otros partidos. Pensar que el PP daría apoyo a esta ley era absurdo, nada más hay que haber escuchado las opiniones de algunos reconocidos dirigentes del PP sobre el franquismo para entender que era imposible un apoyo suyo a la LMH. El PSOE redactó una LMH que se ha encontrado con enormes tropiezos en su aplicación porque aquellos que deben velar en su aplicación desde el punto de vista legal, los jueces, prefieren velar porque la infamia y los crímenes del franquismo queden impunes.
Perdonar pero no olvidar
El presidente Montilla dijo que “el pueblo catalán ha perdonado, sin embargo, por un sentido colectivo de la dignidad, no podemos confundir perdón con olvido. Hay un capítulo pendiente, que queremos cerrar con dignidad por honrar a nuestro presidente”. Evidentemente no podemos olvidar que al presidente Companys le asesinaron pero tampoco deberíamos perdonar. ¿Ha habido alguna muestra de arrepentimiento?. Que yo sepa no. Ningún representante del ejército, que fue responsable del juicio y del asesinato ha pedido perdón. Tampoco las Cortes españoles han pedido disculpas.
El mismo ejército con otro uniforme en el mismo Estado
Alguien puede decir que el ejército español de hoy nada tiene que ver con el ejército español que el año 1940 asesinó el presidente Companys. Quizá se han civilizado pero es la misma institución. ¿Y el Estado?. No se produjo una rotura con el régimen anterior, fue una transición. Pero aceptemos que no son el mismo.
Alemana y Gernika
La actual República Federal de Alemana rompió con la Alemana nazi, los capitostes nazis fueron juzgados. Pero Alemana, la Alemana moderna y democrática pidió disculpas a Gernika por el terrible bombardeo que aquella población vasca sufrió llevado a cabo por la aviación alemana que colaboraba con el dictador Franco. El Estado español no ha hecho el mismo aunque su obligación era mayor que la de los alemanes.
La venganza catalana
Un ejemplo más: los almogávares lucharon al servicio de Bizancio que pagó asesinando sus cabezas. Ellos respondieron pasandose por la piedra a un montón de gente como venganza por el asesinato de sus jefes. Este hecho terrible es recordado en Grecia con el nombre de la “venganza catalana” ya que los almogávares era una horda compuesta por catalanes y aragoneses. Hace unos años la Generalitat de Catalunya organizó un acto de desagravio. La Catalunya de entonces no tiene mucho a ver con la Catalunya actual pero la Generalitat de Catalunya pidió disculpas por las barbaridades que hicieron los almogávares.
Parece que no va con ellos
Ni el Estado español ni su ejército piden disculpas por el asesinato del presidente Companys, pero no solo por él, también deberían pedir perdón por la muerte de los miles de ciudadanos catalanes y españoles. Alemania hizo el gesto en Gernika, Catalunya lo hizo en Grecia, es vergonzoso que el Estado español no lo haga con sus propios ciudadanos.
2 comentaris:
Crec que els vídeos que has triat per il lustrar aquest article són força interessants, especialment el documental en tres parts que crec és molt bo. El teu propi vídeo sobre els últims passos o moments del president Lluís Companys em sembla també molt bo, i la música que has posat genera gran emoció.
Entenc que vostès mai desistirà d'anular el judici que va condemnar a mort al president Lluís Companys, la qual cosa em sembla correcte i lògic després que a Espanya s'ha aprovat una llei de memòria històrica.
Em sembla bé que diguis que "el poble català ha perdonat, però que per un sentit col • lectiu de la dignitat, no poden confondre perdó amb oblit".
Tu critiques que les Corts espanyoles i cap representant de l'exèrcit hagin demanat perdó, el que fa impossible per a vostès perdonar. Això és cert, si ningú està demanant perdó és difícil que algú atorgui un perdó que ningú ha demanat.
Dius també que algunes persones rebutgen que l'exèrcit espanyol actual demani perdó pel que va fer l'exèrcit espanyol en una altra època, com si no tinguessin a veure un amb l'altre. Estic d'acord que l'exèrcit espanyol actual és "hereu" del que va poder fer l'exèrcit espanyol d'una altra època i encara que no és responsable crec que pot demanar perdó a nom d'ells, si això contribueix a que hi hagi pau entre dos pobles.
Anul·lar el judici i la sentència no donarà la vida al president Companys, qui pensi que la intenció és aquesta és perquè no ha entés res. Volem rehabilitar la seva figura política i també la rehabilitació dels milers de persones que van ser condemnades injustament. Es rehabilitar la seva memòria embrutada per un règim que va embrutar tot el que va tocar. Anul·lant les sentències s'està dient clarament que el regim que les va dictar era il·legítim i que allò que va fer contra Companys i contra moltes altres persones era un delicte contra la Humanitat.
No es pot perdonar a qui no mostra penediment pel dany causat. No es tracta de rancúnia, podem ser bones persones però la bondat té un límit i no tothom la mereix. El perdó només es pot donar quan aquell que t'ha causat mal el demana. Però el perdó és una cosa i l'oblit n'és una de molt diferent. Mai s'ha d'oblidar perquè forma part de les nostres vides tant el mal com el be que nosaltres fem als altres o ens fan a nosaltres com el perjudici que nosaltres causem o ens causen.
L'exèrcit espanyol per més que s'hagi modernitzat és la mateixa organització, ho és quan ha fet coses bones, poques, com quan ha comés atrocitats, moltes. Oi que tots som la mateixa persona quan som bons que quan som dolents?. I l'exèrcit el formen persones però per la seva pròpia organització l'exèrcit no pot deslligar-se dels fets del passat que ha estat involucrat. Tu no ets responsable del que va fer el teu pare, fos bo o dolent, però l'estructura dels exèrcits, especialment la d'aquest exèrcit del que parlem, si que els fa responsables dels actes infames que van cometre. Si en la Pasqua militar en els discursos ells es consideren hereus de les glòries militars del passat també en són responsables de les barbaritats que van cometre en el passat.
No fa tants anys encara hi havia a les casernes militars retrats de Franco.
Publica un comentari a l'entrada