DARD No 3 - 19 d'octubre de 2009
Nebrera i Aznar
.jpg)
Nebrera ha dit que Aznar pensa que els catalans estem malalts, que som una societat malalta, la malaltia és que no votem al PP, i que cal bombardejar Catalunya amb democràcia. El demòcrata de tota la vida Aznar, partidari de les guerres d'Iraq i Afganistan en les que “bombardejen amb democràcia aznariana” – no sé què entén Aznar que és la democràcia però si és la mateixa “democràcia” que a Iraq ja se la pot ficar pel cul – a la població civil. Si la malaltia que patim els catalans, segons pensa Aznar, és no votar el PP és desitjable que es converteixi en una epidèmia massiva que esborri del mapa electoral català a partits com el d'Aznar i la seva camarilla. Qui està malalt és aquest messies d'opera bufa que és Aznar, àugur d'apocalipsis i personatge xulesc, perdonavides i fanfarró que faria be desapareixent de la política i de la vida pública. Algú que creu que és el nou messies d'una idea casposa d'Espanya i que es pensa que ha de salvar-nos a tots de nosaltres mateixos és el veritable malalt. Si la majoria dels catalans no votem el partit del senyor Aznar no és perquè estiguem malalts, potser és perquè no volem que un malalt mental amb dèries messiàniques ens governi.
DARDO No 3 - 19 de octubre de 2009
Nebrera y Aznar
Nebrera ha dicho que Aznar piensa que los catalanes estamos enfermos, que somos una sociedad enferma, la enfermedad es que no votamos al PP, y que hay que bombardear Catalunya con democracia. El demócrata de toda la vida Aznar, partidario de las guerras de Iraq y Afganistán en las que “bombardean con democracia aznariana” – no sé qué entiende Aznar que es la democracia pero si es la misma “democracia” que en Iraq ya se la puede meter por el culo – a la población civil. Si la enfermedad que sufrimos los catalanes, según piensa Aznar, es no votar el PP es deseable que se convierta en una epidemia masiva que borre del mapa electoral catalán a partidos como el de Aznar y su camarilla. Quien está enfermo es este mesías de opera bufa que es Aznar, augur de apocalipsis y personaje chulesco, perdonavidas y fanfarrón que haría bien desapareciendo de la política y de la vida pública. Alguien que cree que es el nuevo mesías de una idea casposa de España y que se piensa que debe salvarnos a todos de nosotros mismos es el verdadero enfermo. Si la mayoría de los catalanes no votamos el partido del señor Aznar no es para que estemos enfermos, quizá es porque no queremos que un enfermo mental con chifladuras mesiánicas nos gobierne.
2 comentaris:
D'acord, a mi tampoc m'agraden les dictadures, cap d'elles, i tampoc la idea de dictadura del proleriado. Sóc partidària de la Democràcia, la qual crec ha de ser construïda i legitimada des de la dignitat, llibertat, igualtat en respecte mutu a les diferències naturals que existeixen entre els individus, sobirania popular o autodeterminació (participació de les persones en les decisions polítiques) i en els drets humans de les persones. Una democràcia en un Estat de dret.
- Encara que entenc que la intenció és irònica, tens raó, moltes persones parlen de democràcia, de govern del poble, per al poble, pel poble, però sense tenir intenció o no fer cap esforç perquè el poble, participi de les decisions polítiques del govern. Sense emebargo jo crec també que és el poble, som els ciutadans els que hem de participar, no necessitem demanar permís per a això, som el poble els que hem de trobar els camins / procediments / legislar per que ens permetin legitimar la democràcia, fer real i veritable la deocracia/democracia que tot el poble vol o necessita.
- Tu últim paràgraf em mostra més o menys una de les formes que pren la lluita política, no només al teu país, sinó en molts països del món, es personalitza bastant, i no considera en primer lloc els camins o procediments que permetin que hi hagi una democràcia efectiva, amb participació igual de les persones sense "feus polítics"; crec que Aznar o Rajoy són persones com qualsevol altra persona. A l'enfrontar-los d'aquesta manera tu els dóna un lloc que no haurien de tenir si són com tu dius. Tu més gran a aquestes persones no les col • loques en el seu just lloc. Els representants han de ser iguals a les persones que representen no com si fossin éssers d'un altre món o ens miressin des de les altures, ells han d'estar al costat de la gent, i el rei, és un ciutadà més en tu país com al meu país un president de la República és un ciutadà més. La igualtat com a principi és part de la democràcia. La igualtat en les diferències, en respecte mutu, o no hi ha igualtat.
Quan jo parlo d'igualtat en les diferències em refereixo a que les persones tenim diferents idees, creences, necessitats o interessos, gustos, inclinacions, altres coses, la qual cosa ha de ser acceptat com a part de la igualtat en principi. Si no hi ha respecte mutu per les diferències no hi ha igualtat i no hi ha democracia.
De acuerdo, a mi tampoco me gustan las dictaduras, ninguna de ellas, y tampoco la idea de dictadura del proleriado. Soy partidaria de la Democracia, la cual creo debe ser construida y legitimada desde la dignidad, libertad, igualdad en respeto mutuo en las diferencias naturales que existen entre los individuos, soberanía popular o autodeterminación (participación de las personas en las decisiones políticas) y en los derechos humanos de las personas. Una democracia en un Estado de derecho.
- Aunque entiendo que la intención es irónica, tienes razón, muchas personas hablan de democracia, de gobierno del pueblo, para el pueblo, por el pueblo, pero sin tener intención o no hacer ningún esfuerzo para que el pueblo, participe de las decisiones politicas del gobierno. Sin emebargo yo creo también que es el pueblo, somos los ciudadanos los que debemos participar, no necesitamos pedir permiso para ello, somos el pueblo los que debemos encontrar los caminos/procedimientos/legislar para que nos permitan legitimar la democracia, hacer real y verdadera la deocracia que todo el pueblo quiere o necesita.
- Tú último párrafo me muestra más o menos una de las formas que toma la lucha política, no sólo en tu país, sino en muchos países del mundo, se personaliza bastante, y no considera en primer lugar los caminos o procedimientos que permitan que exista una democracia efectiva, con participación igual de las personas sin "feudos políticos"; creo que Aznar o Rajoy son personas como cualquiera otra persona. Al enfrentarlos de esa manera tú les da un lugar que no deberían tener si son como tú dices. Tú agrandas a esas personas no las colocas en su justo sitio. Los representantes tienen que ser iguales a las personas que representan no como si fuesen seres de otro mundo o nos miraran desde las alturas, ellos tienen que estar junto a la gente; y el rey, es un ciudadano más en tú país, como en mi país un presidente de la república es un ciudadano más. La igualdad como principio es parte de la democracia. La igualdad en las diferencias, en respeto mutuo, o no hay igualdad.
Cuando yo hablo de igualdad en las diferencias me refiero a que las personas tenemos diferentes ideas, creencias, necesidades o intereses, gustos, inclinaciones, otras cosas, todo lo cual debe ser aceptado como parte de la igualdad en principio. Si no hay respeto mutuo por las diferencias no hay igualdad y no hay democracia.
Publica un comentari a l'entrada