Barruts

Barruts

Barruts nostrats

Tots els països tenen els seus barruts, el nostre no podia ser menys, aquest honor – permeteu-me la ironia - li correspon a Felix Millet en aquests moments amb un accèssit especial per a Jordi Montull. Abans prohoms de la societat catalana ara han caigut en desgràcia per dedicar-se a fer jocs de mans amb els comptes del Palau de la Música.

Barruts hispànics

Espanya té com a il·lustre barrut oficial a Francisco Correa que té el mèrit d'haver aconseguit omplir de merda tot un partit polític, el Partit Popular, és clar, que també s'ha de dir que ha tingut col·laboradors. A València el barrut oficial és Ricardo Costa, encara que molts creuen que el títol hauria d'estar en mans de Francisco Camps.

Barruts hispànics en la història recent

En altres temps hi va haver barruts refinats com Mario Conde o Javier de la Rosa, però també hi havia barruts més barroers com Jesús Gil. Els dos primers van ser considerats durant anys models a imitar fins que van caure en desgràcia i els mateixos que abans perdien el cul per aparèixer en la mateixa foto després ni volien estar en el mateix restaurant que ells. Gil que va ser l'amo i senyor de l'Athètic de Madrid i va arribar a ser alcalde de Marbella fins que la Justícia va decidir que ja n'hi havia prou.

Barrut itàlic

N'hi ha alguns als que ser barrut i fer-ne ostentació d'aquesta condició lluny de portar-los cap a la garjola els ha portat a governar un país, estic parlant de Berlusconi, home de vestits impecables, somriure de dentífric i oratòria de venedor de cotxes de segona ma, que de cantant de creuers va passar a magnat dels mitjans de comunicació i, sense deixar aquesta ocupació ja que les empresses són seves, s'ha acabat convertint en primer ministre d'Itàlia.

Barrut piramidal ianqui

Als USA tenien Madof, un financer amb qui tots volien fer inversions pels guanys que aconseguia mitjançant una immensa estafa piramidal que va caure com un castell de cartes - com acaben caient totes les estafes piramidals – deixant a tothom amb un pam de nas i sense un cèntim, molts que van confiar els seus diners al barrut nord-america van quedar-se sense diners. El barrut va ser detingut i condemnat a una condemna exemplar.

Caraduras

Caraduras autóctonos

Todos los países tienen sus caraduras, el nuestro no podía ser menos, este honor – permitidme la ironía - le corresponde a Felix Millet en estos momentos con un accésit especial para Jorge Montull. Antes prohombres de la sociedad catalana ahora han caído en desgracia por dedicarse a hacer juegos de manos con las cuentas del Palau de la Música.

Caraduras hispánicos

España tiene como a ilustre caradura oficial a Francisco Correa que tiene el mérito de haber logrado llenar de mierda todo un partido político, el Partido Popular, evidentemente, aunque también se ha de decir que ha tenido colaboradores. En Valencia el caradura oficial es Ricardo Costa, aunque muchos creen que el título debería estar en manos de Francisco Camps.

Caraduras hispánicos en la historia reciente

En otro tiempo hubo caraduras elegantones como Mario Conde o Javier de la Rosa, pero también había caraduras más fuleros como Jesús Gil. Los dos primeros fueron considerados durante años modelos a imitar hasta que cayeron en desgracia y los mismos que antes perdían el culo por aparecer en la misma foto después ni querían estar en el mismo restaurante que ellos. Gil que fue el amo y señor del Athétic de Madrid y llegó a ser alcalde de Marbella hasta que la Justicia decidió que ya tenía suficiente.

Caradura itálico

Hay algunos a los que ser caradura y hacer ostentación de esta condición lejos de llevarles hacia la trena los ha llevado a gobernar un país, estoy hablando de Berlusconi, hombre de trajes impecables, sonreír de dentífrico y oratoria de vendedor de coches de segunda mano, que de cantante de cruceros pasó a magnate de los medios de comunicación y, sin dejar esta ocupación ya que las empresas son suyas, se ha acabado convirtiendo en primer ministro de Italia.

Caradura piramidal yanqui

En los USA tenían Madof, un financiero con quien todos querían hacer inversiones por las ganancias que lograba mediante una inmensa estafa piramidal que cayó como un castillo de cartas - como acaban cayendo todas las estafas piramidales – dejando a todos con un palmo de narices y sin un céntimo, muchos que confiaron su dinero al caradura norteamericano se quedaron si dinero. El caradura fue detenido y condenado a una condena ejemplar.