Visca Espanya... però que visqui ben lluny de nosaltres

Visca Espanya... però que visqui ben lluny de nosaltres 

No és la primera vegada que ho dic però sempre havia estat en forma de comentaris menors, ara, però, ho diré clar i català, els governants espanyols han estat uns cretins integrals, tenen una incapacitat natural per negociar i arribar a acords, i quan arriben a acords, poques vegades, fan amb aquests acords el mateix que jo amb el paper higiènic. És a dir, són gent sense paraula. Es creuen que tot es pot solucionar amenaçant o emprant la violència, malauradament sempre han actuat així, i així els ha anat. I la premsa espanyola no és gaire millor que els governants espanyols, de fet, són molt pitjor.

El problema del Regne d’Espanya i Catalunya és molt vell, espanyols i catalans no ens hem entès mai, i sospito que no ens entendrem mai, i és comprensible. Els governants espanyols segueixen intentant construir un Estat sota uns esquemes centralistes, homogeneïtzant cultural i lingüísticament l’Estat, i això han provat de fer-ho per la força, i han fracassat. Després s’han creat unes estructures parcialment descentralitzades deficientment finançades en un país on cap regió espanyola té una tradició d’autogovern per tal d’aigualir la descentralització feta sense ganes a petició de Catalunya i Euskadi que si tenien una tradició d’autogovern.

Algunes d’aquestes comunitats autònomes sense cap tradició de govern han servit per col·locar i donar un cert grau de poder a petits cacics que com en el cas d’Extremadura (Rodríguez Ibarra (PSOE) i Monago (PP)) imbuïts per l’esperit dels “conquistadores” extremenys que van massacrar els indígenes d’Amèrica Llatina en nom de Déu i de pas per robar-los les seves riqueses ara consideren que Catalunya és la última colònia, massacrar-nos ja no poden aquests “conquistadores” però robar si, i malgrat tot, el que algunes d’aquestes comunitats autònomes s’han beneficiat de diners que han espoliat a Catalunya continuen sent les comunitats autònomes més endarrerides de tot l’Estat, això si, els “conquistadores” Rodríguez Ibarra i Monago no tenen cap inconvenient a dir-nos lladres a nosaltres.

Després de la manifestació de la Diada el més normal hauria estat que els polítics i els mitjans de la premsa espanyola haguessin pensat una mica, i miressin de llençar un missatge conciliador. Els lladrucs de la premsa madrilenya, amb alguna excepció lloable, han augmentat.

Si la seva resposta d’Espanya és titllar-nos de càncer com va fer Losantos – de la mateixa manera que Hitler titllava de càncer els jueus -, o amenaçar les nostres institucions i els nostres representants electes amb la presó, com ha fet entre altres el portaveu del PP al Congrés, o com va fer el capitost de la ultradretana, espanyolista i profundament anticatalana Convivencia Cívica Catalana, el sinistre feixista Francisco Caja que demanava l’enviament de l’exèrcit a Catalunya amenaçant les nostres vides i les nostres llibertats, el millor que podem fer els catalans és allunyar-nos del Regne d’Espanya. Si, visca Espanya, però que ho faci ben lluny de nosaltres. El Regne d’Espanya és un estat tòxic per a Catalunya.

 

 

 

Viva España ... pero que viva lejos de nosotros 

No es la primera vez que lo digo pero siempre había estado en forma de comentarios menores, ahora, sin embargo, lo diré claro y catalán, los gobernantes españoles han sido unos cretinos integrales, tienen una incapacidad natural para negociar y llegar a acuerdos, y cuando llegan a acuerdos, pocas veces, hacen con estos acuerdos lo mismo que yo con el papel higiénico. Es decir, son gente sin palabra. Se creen que todo se puede solucionar amenazando o utilizando la violencia, desgraciadamente siempre han actuado así, y así les ha ido. Y la prensa española no es mucho mejor que los gobernantes españoles, de hecho, son mucho peor.

El problema del Reino de España y Catalunya es muy viejo, españoles y catalanes no nos hemos entendido nunca, y sospecho que no nos entenderemos nunca, y es comprensible. Los gobernantes españoles siguen intentando construir un Estado bajo unos esquemas centralistas, homogeneizado cultural y lingüísticamente del Estado, y esto han intentado hacerlo por la fuerza, y han fracasado. Después se han creado unas estructuras parcialmente descentralizadas deficientemente financiadas en un país donde ninguna región española tiene una tradición de autogobierno para aguar la descentralización hecha sin ganas a petición de Catalunya y Euskadi que si tenían una tradición de autogobierno.

Algunas de estas comunidades autónomas sin ninguna tradición de gobierno han servido para colocar y dar un cierto grado de poder en pequeños caciques que como en el caso de Extremadura (Rodríguez Ibarra (PSOE) y Monago (PP)) imbuidos por el espíritu de los "conquistadores" extremeños que masacraron los indígenas de América Latina en nombre de Dios y de paso para robarles sus riquezas ahora consideran que Catalunya es la última colonia, masacrarnos ya no pueden estos "conquistadores" pero robar si, ya  pesar de todo, lo que algunas de estas comunidades autónomas se han beneficiado de dinero que han expoliado a Catalunya siguen siendo las comunidades autónomas más atrasadas de todo el Estado, eso si, los "conquistadores" Rodríguez Ibarra y Monago no tienen ningún inconveniente en llamarnos ladrones a nosotros.

Tras la manifestación de la Diada lo más normal hubiera sido que los políticos y los medios de la prensa española hubieran pensado un poco, y mirasen de lanzar un mensaje conciliador. Los ladridos de la prensa madrileña, con alguna excepción loable, han aumentado.

Si su respuesta de España es calificarnos de cáncer como hizo Losantos - al igual que Hitler calificaba de cáncer a los judíos -, o amenazar nuestras instituciones y nuestros representantes electos con la cárcel, como ha hecho entre otras el portavoz del PP en el Congreso, o como hizo el cabecilla de la ultraderechista, españolista y profundamente anticatalana Convivencia Cívica Catalana, el siniestro fascista Francisco Caja que pedía el envío del ejército en Catalunya amenazando nuestras vidas y nuestras libertades, lo mejor que podemos hacer los catalanes es alejarnos del Reino de España. Si, viva España, pero que lo haga bien lejos de nosotros. El Reino de España es un estado tóxico para Catalunya.