19 de set. 2012

Espanya, últims moments d’un Estat en descomposició? (I)

Espanya, últims moments d’un Estat en descomposició?  (I) 

La crisi ha aconseguit que el Regne d’Espanya es mostri com és, una democràcia de pa sucat amb oli, una democràcia amb moltes deficiències, producte d’una tradició autoritària de segles que ha intentat homogeneïtzar un Estat que no té res d’homogeni, no ho és cultural ni lingüísticament, i no ho és políticament.

No és nou que quan un Estat comença a descompondre’s intenta fer demostracions de força, l’exemple més recent que tenim a Europa seria el cas de l’antiga Iugoslàvia.

Quan aquests dies surten dirigents polítics, algun militar, columnistes d’alguns diaris amb seu a Madrid o algun locutor ultradretà dient que la independència de Catalunya és impossible s’equivoquen, no tenen ni idea, i d’història no tenen ni idea.

Recentment va crear-se un nou Estat a l’Àfrica, Sudan del Sud, crec que és el 193è o 194è Estat membre de la ONU. Des de fa pocs dies Kosovo és oficialment un nou Estat, això per cert, està a Europa, i s’ha de dir que Espanya es nega a reconèixer aquest país, quan havia reconegut tots els altres països sorgits de la descomposició de l’antiga Iugoslàvia.

Quan jo anava a l’escola existien dues Alemanyes, la URSS, Iugoslàvia i Txecoslovàquia, em limitaré a parlar només d’Europa. Si algú hagués dit l’any 1985 que les dues Alemanyes es reunificarien pocs anys després, que la URSS desapareixeria del mapa convertint-se en diversos Estats, que amb Iugoslàvia succeiria el mateix, que Txecoslovàquia es dividiria en dos Estats, República Txeca i Eslovàquia, l’haurien titllat de boig o de ximple. I podem dir el mateix del cas de les dues Alemanyes, perquè la caiguda del mur va produir-se de manera inesperada. L’atles que em vaig comprar quan estudiava ara és una “peça de museu”.

Molts països europeus tenien els seus imperis colonials, colònies que van anar emancipant-se, unes vegades de manera relativament tranquil·la, d’altres de manera traumàtica.

El Regne d’Espanya va tenir un gran imperi colonial principalment al continent americà, colònies que durant el segle XIX van anar proclamant la seva independència l’una darrera de l’altra, la reacció del Regne d’Espanya va ser en uns casos intentar impedir-ho emprant la força, d’altres vegades el Regne d’Espanya ni va tenir l’esma de provar d’impedir-ho. Al Regne d’Espanya l’imperi se li va desfer a les mans sense poder impedir-ho. Per tant, si els espanyols creuen que els processos d’independència són una quimera és que no coneixen la història, especialment la seva. I ells haurien de saber perfectament que els processos d’emancipació nacional, independència, autodeterminació, etc. són un fet molt habitual.

No em facin riure, senyors, usant la Constitució espanyola i l’Exèrcit espanyol com amenaces, si aquests són els seus arguments per aturar la independència de Catalunya ja hem vençut. Seria un error que enviessin l’Exèrcit a Catalunya, i el que digui la Constitució espanyola és irrellevant davant el desig d’un poble que ha perdut la por. Pel damunt de la Constitució espanyola està la Declaració Universal dels Drets dels Pobles.

Ja no som els catalans qui tenim por de la independència, són els governants espanyols els qui tenen por d’aquesta independència, abans creien que això de la independència de Catalunya era una broma, ara veuen que es tracta d’un procés en marxa que està a les seves últimes fases, per això han passat de fer befa a les amenaces. De fet, les amenaces són la última fase d’un Estat que es descompon. Ara ja només poden fer dues coses: O ens envien els tancs amb tots els riscos que això té per Espanya, o accepten el trencament. Només un ximple i/o un estúpid escolliria la primera opció, i com veurem els ximples i/o estúpids no són precisament rars al Regne d’Espanya. N’hi ha que porten corona, altres gorra de plat, d’altres fan política embolicades en la “estanquera” demanen el derrocament del president de la Generalitat mitjançant un cop d’Estat a “Constitució (pseudofranquista) armada”, i n’hi ha altres que braç en alt demanen l’arrest del president de la Generalitat. En articles precedents he parlat d’altres reaccions, la de la periodista Curry Valenzuela, la del líder de la camarilla ultradretana CCC Francisco Caja i la del polític neolerrouxista Alberto Rivera, que defensaven l’enviament dels tancs a Barcelona a imposar el seu ordre, i del coronel Alamán disposat a morir per tal d’impedir la independència de Catalunya. Això és Espanya, aviat podrem dir, això era Espanya. 

Un altre militar espanyol contrari a la nostra independència 

L’any 2006 el general Mena Aguado va advertir que si s’aprovava l’Estatut de Catalunya l’Exèrcit hauria d’intervenir. El van cessar i passar a la reserva de manera prematura després de l’escàndol del qual se’n va fer ressò el New York Times que va titllar de troglodites els militars espanyols. A Mena el va substituir el tinent general Pedro Pitarch, ara ja passat a la reserva, i que va ser director de Política de Defensa, cap de l’Eurocos i cap de la Força Terrestre de l’Exèrcit, entre d’altres càrrecs. Pitarch ha declarat que “una secessió, un Estat català independent, és avui impensable, ni tan sols per les bones, perquè no hi cap a la Constitució. I molt menys per les dolentes, perquè ni ho volen moltíssim ciutadans de Catalunya ni els de la resta d’Espanya, que també tenen molt que dir”. Segons Pitarch “la missió constitucional assignada a les FAS pel poble espanyol (article 8è de la Constitució espanyola de 1978) és garantir la sobirania i independència d’Espanya, defensar la seva integritat territorial i l’ordenament constitucional, és quelcom sagrat, tant pels militars com per a una gran majoria dels ciutadans”. Continua dient que “no és menys veritat que aquest mateix poble estableix (article 97) que és el govern de la nació qui dirigeix la política interior i exterior, l’Administració civil i militar i la defensa de l’Estat”. I recorda que “seria molt saludable per tot i per a tots que ni els militars obviessin aquesta última prescripció, ni els responsables polítics el primer mandat”. Oblida el general Pitarch que els militars no s’han de pronunciar en matèria política, amb l’historial colpista de l’Exèrcit espanyol les seves paraules sonen a amenaça encara que aquesta s’empari en una Constitució que té molt poc de democràtica.

Quan un militar espanyol comença a dir que s’han d’aturar determinats processos democràtics i que ells estan per fer-ho hi ha per preocupar-se`hi per molt que ara s’emparin en una Constitució en què ara creuen gent que quan es va redactar no creia, i aquells que hi creien se n’adonen que és un llibrot amb enormes deficiències democràtiques. La Constitució espanyola no pot ser gaire democràtica si empara i/o autoritza que els militars puguin derrocar un president de la Generalitat o dóna a la lideressa ultranacionalista espanyola Rosa Díez la patent per decidir que ella està pel damunt del poble de Catalunya i que pot desmantellar la Generalitat donant un cop d’Estat a “Constitució armada”, però d’aquesta èmula hispànica de Milosevic ja en parlarem més endavant. 

L’Exèrcit espanyol manté els municipis catalans sota vigilància 

Els municipis catalans estan sota vigilància del serveis d’Intel·ligència espanyols preocupats per la negativa de cada vegada més municipis catalans de penjar la bandera espanyola i penjar en lloc seu una estelada. L’Ajuntament de Marçà, un dels municipis que s’ha proclamat “territori català lliure” va informar al diari Nació Digital que havien vist agents de la Guàrdia Civil fent fotografies al balcó de l’Ajuntament on hi ha una estelada i no hi és la bandera espanyola. Els serveis jurídics de la delegació del govern espanyol a Catalunya estaria preparant un dossier sobre els ajuntaments catalans que no pengen la bandera espanyola i, en canvi, pengen la estelada.

El Centre Superior d’Estudis de la Defensa Nacional (CESEDEN) ha publicat la monografia “Valores y conflictos. Las claves culturales en el conflicto del siglo XXI” i en aquest document es pot llegir: “Aunque pueda parecer increíble algunos ayuntamientos de Cataluña o el País Vasco no ondea la enseña nacional”. Un dels autors del text és el sociòleg ultradretà Amando de Miguel que l’any 1981 va signar el Manifiesto de los 2300 contra la llengua catalana a les escoles, signat també pel nazi Losantos. El text intenta que els termes “separatistes o irredentistes” siguin equiparats a terroristes i considera que Espanya va malament perquè és una “societat socialment desigual, ètnicament heterogènia i lingüísticament diversa”. Res de nou sota el Sol, Amando de Miguel ha estat sempre un enemic de la pluralitat cultural i lingüística, i ara es dedica a adoctrinar una organització que no ha destacat mai pel seu respecte a cap mena de pluralitat. El document intenta justificar l’ús de la força per part de l’exèrcit per “solucionar” els casos de “rebel·lia”. Tot un demòcrata aquest Amando de Miguel.

(Continuarà)

 

 

 

 

España, últimos momentos de un Estado en descomposición? (I) 

La crisis ha conseguido que el Reino de España se muestre como es, una democracia de pacotilla, una democracia con muchas deficiencias, producto de una tradición autoritaria de siglos que ha intentado homogeneizar un Estado que no tiene nada de homogéneo , no lo es cultural ni lingüísticamente, y no lo es políticamente.

No es nuevo que cuando un Estado comienza a descomponerse intenta hacer demostraciones de fuerza, el ejemplo más reciente que tenemos en Europa sería el caso de la antigua Yugoslavia.

Cuando estos días salen dirigentes políticos, algún militar, columnistas de algunos periódicos con sede en Madrid o algún locutor ultraderechista diciendo que la independencia de Cataluña es imposible se equivocan, no tienen ni idea, y de historia no tienen ni idea.

Recientemente se creó un nuevo Estado en África, Sudán del Sur, creo que es el 193º o 194º Estado miembro de la ONU. Desde hace pocos días Kosovo es oficialmente un nuevo Estado, éste por cierto, está en Europa, y hay que decir que España se niega a reconocer este país, cuando había reconocido todos los demás países surgidos de la descomposición de la antigua Yugoslavia.

Cuando yo iba a la escuela existían dos Alemanias, la URSS, Yugoslavia y Checoslovaquia, me limitaré a hablar sólo de Europa. Si alguien hubiera dicho en 1985 que las dos Alemanias se reunificarían pocos años después, que la URSS desaparecería del mapa convirtiéndose en varios Estados, que con Yugoslavia sucedería lo mismo, que Checoslovaquia se dividiría en dos Estados, República Checa y Eslovaquia , lo habrían tildado de loco o de tonto. Y podemos decir lo mismo del caso de las dos Alemanias, porque la caída del muro se produjo de forma inesperada. El atlas que me compré cuando estudiaba ahora es una "pieza de museo".

Muchos países europeos tenían sus imperios coloniales, colonias que fueron emancipándose, unas veces de manera relativamente tranquila, otras de manera traumática.

El Reino de España tuvo un gran imperio colonial principalmente en el continente americano, colonias que durante el siglo XIX fueron proclamando su independencia una detrás de la otra, la reacción del Reino de España fue en unos casos intentar impedirlo empleando la fuerza, otras veces el Reino de España ni tuvo el tino de intentar impedirlo. Al Reino de España el imperio se le deshizo en las manos sin poder impedirlo. Por lo tanto, si los españoles creen que los procesos de independencia son una quimera es que no conocen la historia, especialmente la suya. Y ellos deberían saber perfectamente que los procesos de emancipación nacional, independencia, autodeterminación, etc. son un hecho muy habitual.

No me hagan reír, señores, usando la Constitución española y el Ejército español como amenazas, si estos son sus argumentos para detener la independencia de Cataluña ya hemos vencido. Sería un error que enviaran el Ejército en Cataluña, y lo que diga la Constitución española es irrelevante ante el deseo de un pueblo que ha perdido el miedo. Por encima de la Constitución española está la Declaración Universal de los Derechos de los Pueblos.

Ya no somos los catalanes quienes tenemos miedo a la independencia, son los gobernantes españoles los que tienen miedo de esa independencia, antes creían que esto de la independencia de Cataluña era una broma, ahora ven que se trata de un proceso en marcha que está en sus últimas fases, por eso han pasado de hacer burla a las amenazas. De hecho, las amenazas son la última fase de un Estado que se descompone. Ahora ya sólo pueden hacer dos cosas: O nos envían los tanques con todos los riesgos que esto tiene para España, o aceptan la fractura. Sólo un tonto y/o un estúpido escogería la primera opción, y como veremos los tontos y/o estúpidos no son precisamente raros en el Reino de España. Los hay que llevan corona, otros gorra de plato, otros hacen política envueltos en la "estanquera" piden el derrocamiento del presidente de la Generalitat mediante un golpe de Estado a "Constitución (pseudofranquista) armada", y hay otros que brazo en alto piden el arresto del presidente de la Generalitat. En artículos precedentes he hablado de otras reacciones, la de la periodista Curry Valenzuela, la del líder de la camarilla ultraderechista CCC Francisco Caja y la del político neolerrouxista Alberto Rivera, que defendían el envío de los tanques a Barcelona a imponer su orden, y del coronel Alamán dispuesto a morir para impedir la independencia de Cataluña. Esto es España, pronto podremos decir, esto era España. 

Otro militar español contrario a nuestra independencia 

En 2006 el general Mena Aguado advirtió que si se aprobaba el Estatuto de Cataluña del Ejército debería intervenir. Le cesaron y pasó a la reserva de forma prematura tras el escándalo del que se hizo eco el New York Times que tildó de trogloditas a los militares españoles. A Mena lo sustituyó el teniente general Pedro Pitarch, ahora ya pasado a la reserva, y que fue director de Política de Defensa, jefe del Eurocuerpo y jefe de la Fuerza Terrestre del Ejército, entre otros cargos. Pitarch ha declarado que "una secesión, un Estado catalán independiente, es hoy impensable, ni siquiera por las buenas, porque no cabe en la Constitución. Y mucho menos por las malas, porque ni lo quieren muchísimos ciudadanos de Cataluña ni los del resto de España, que también tienen mucho que decir ". Según Pitarch "la misión constitucional asignada a las FFAA por el pueblo español (artículo 8º de la Constitución española de 1978) es garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional, es algo sagrado, tanto para los militares como para una gran mayoría de los ciudadanos". Continúa diciendo que "no es menos cierto que este mismo pueblo establece (artículo 97) que es el gobierno de la nación que dirige la política interior y exterior, la Administración civil y militar y la defensa del Estado". Y recuerda que "sería muy saludable para todo y para todos que ni los militares obviar esta última prescripción, ni los responsables políticos el primer mandato". Olvida el general Pitarch que los militares no deben pronunciarse en materia política, con el historial golpista del Ejército español sus palabras suenan a amenaza aunque ésta se ampare en una Constitución que tiene muy poco de democrática.

Cuando un militar español empieza a decir que deben detenerse determinados procesos democráticos y que ellos están para hacerlo hay para preocuparse por mucho que ahora se amparen en una Constitución en la que ahora cree gente que cuando se redactó no creía, y aquellos que creían se dan cuenta que es un libraco con enormes deficiencias democráticas. La Constitución española no puede ser muy democrática si ampara y/o autoriza que los militares puedan derribar un presidente de la Generalitat o da a la lideresa ultranacionalista española Rosa Díez la patente para decidir que ella está por encima del pueblo de Cataluña y que puede desmantelar la Generalitat dando un golpe de Estado a "Constitución armada", pero de esta émula hispánica de Milosevic ya hablaremos más adelante. 

El Ejército español mantiene los municipios catalanes bajo vigilancia 

Los municipios catalanes están bajo vigilancia de los servicios de Inteligencia españoles preocupados por la negativa de cada vez más municipios catalanes de colgar la bandera española y colgar en su lugar una estelada. El Ayuntamiento de Marçà, uno de los municipios que se ha proclamado "territorio catalán libre" informó el diario Nació Digital que habían visto agentes de la Guardia Civil haciendo fotografías al balcón del Ayuntamiento donde hay una estelada y no está la bandera española. Los servicios jurídicos de la delegación del Gobierno en Catalunya estaría preparando un dossier sobre los ayuntamientos catalanes que no cuelgan la bandera española y, en cambio, cuelgan la estelada.

El Centro Superior de Estudios de la Defensa Nacional (CESEDEN) ha publicado la monografía "Valores y conflictos. Las claves culturales en el conflicto del siglo XXI "y en este documento se puede leer: "Aunque puedo parecía increíble en algunos ayuntamientos de Cataluña o el País Vasco no ondea la enseña nacional". Uno de los autores del texto es el sociólogo ultraderechista Amando de Miguel que en 1981 firmó el Manifiesto de los 2.300 contra la lengua catalana en las escuelas, firmado también por el nazi Losantos. El texto intenta que los términos "separatistas o irredentistas" sean equiparados a terroristas y considera que España va mal porque es una "sociedad socialmente desigual, étnicamente heterogénea y lingüísticamente diversa". Nada nuevo bajo el Sol, Amando de Miguel ha sido siempre un enemigo de la pluralidad cultural y lingüística, y ahora se dedica a adoctrinar una organización que no ha destacado nunca por su respeto a ningún tipo de pluralidad. El documento intenta justificar el uso de la fuerza por parte del ejército para "solucionar" los casos de "rebeldía". Todo un demócrata este Amando de Miguel.

(Continuará)