Breu història de la Diada
La Diada va començà com un acte d’homenatge als caiguts
durant el setge de Barcelona allà cap als anys 80 del segle XIX, se celebraven
misses, era, doncs, més un acte religiós que polític, però ja llavors les
autoritats espanyoles veien aquests actes amb preocupació. La Diada va
desplaçar els actes religiosos per convertir-se en un acte polític
reivindicatiu, demanant la restitució dels drets, lleis i institucions abolits
pel Decret de Nova Planta (1716). L’any 1886 van instal·lar al Passeig de Sant
Joan dues escultures, una dedicada a Bernat Desclot i l’altra a Rafael de
Casanova, situada llavors davant de l’Arc del Triomf, aquest monument
posteriorment va traslladar-se al seu emplaçament actual, però ja l’any següent
va convertir-se en el lloc al voltant del qual els catalans reivindicaven les
institucions i llibertats perdudes després de la derrota de 1714. L’any 1889 va
ser convocada una protesta en contra de la reforma que del codi civil espanyol
que pretenia arraconar el dret civil català, una de les poques coses que havien
sobreviscut a la derrota del 1714.
L’any 1886 se celebra una missa a Santa Maria del Mar, al
costat del Fossar de les Moreres, en honor dels caiguts en el setge de 1714.
Recordem que el Fossar de les Moreres era el cementiri parroquial de Santa
Maria del Mar, i el lloc on van ser enterrats tots els morts durant el setge.
Els republicans van oposar-se a aquesta cerimònia pel seu caràcter religiós i
també va ser prohibit el sermó del canonge de Vic, Jaume Collell, criticat pels
republicans per catòlic i catalanista. La missa va ser oficiada, malgrat tot, i
a l’acte hi van assistir Àngel Guimerà i Valentí Almirall. Durant els primers
anys aquella Diada consistia en homenatges als màrtirs de 1714, i poc a poc,
actes semblants van començar a fer-se arreu de Catalunya. La component
religiosa amb misses pels morts, conferències, discursos, etc van ser els actes
més habituals per commemorar la derrota de 1714. A partir de l’any 1894 els
actes començaren a prendre una forma més semblants als actuals. Els assistents
es dirigien en una processó fins el monument a Rafael de Casanova i dipositaven
ofrenes florals. Les autoritats espanyoles començaven a preocupar-se i seguien
tots els moviments de molt a prop. L’any 1896 les autoritats segrestaren el
número que Lo Regionalista va dedicar a la Diada.
L’any 1901 se celebra una Diada obertament reivindicativa
davant el monument a Rafael de Casanova convocada per Lluís Marsans i Sola, les
associacions Catalunya i Avant, Lo Sometent, Lo Renaixement, Los Montanyenchs,
La Falç i Lo Tràngul. En aquella Diada van produir-se les primeres detencions
després dels enfrontaments amb els lerrouxistes que van intentar rebentar els
actes de la Diada. És curiós, els neolerrouxistes de l’Alberto Rivera intenten
fer el mateix en l’actualitat. Després de l’ofrena de flors els catalanistes i
la policia van enfrontar-se i 30 persones van acabar detingudes: Entre els
detinguts hi havia el futur escriptor Josep Maria Folch i Torres, Lluís Manau i
Josep Soronelles, que fundarien poc després l’associació d’ajut als presos
catalanistes La Reixa. Si les autoritats espanyoles creien que amb la repressió
acabarien amb la Diada estaven molt equivocats. El dia 15 el president de la
Unió Catalanista, Manuel Folguera i Duran convocà una manifestació per
protestar contra les detencions que va aplegar unes 12000 persones. L’acte va
convertir-se en un acte de reivindicació política.
L’any 1905 va unir-se a la comissió organitzadora el CADCI i
la Lliga Regionalista que va convocar la ciutadania a fer ofrenes florals i a
posar signes de dol als balcons. El Govern Civil espanyol a Barcelona amb la
minvada intel·ligència que sol caracteritzar les autoritats espanyoles van
decidir prohibir-ho i multar els organitzadors i les seus de diversos diaris
van patir atemptats.
Els actes de la Diada s’han vist sotmesos a les
circumstàncies i vicissituds diverses en funció del règim vigent a Espanya.
Durant les dues dictadures del segle XX (Primo de Rivera i Franco) la Diada no
va celebrar-se de manera oberta i corrent un gran risc. El monument de Rafael
de Casanova va ser desmuntat durant la dictadura, però l’Onze de setembre va
aparèixer una escultura de Casanova petita anunciant que creixeria, alguns
llançaven octavilles i alguns altres actes reivindicatius que li deixaven clar
a les autoritats espanyoles que no havien vençut.
La primera Diada (de la democràcia (de pa sucat amb oli)
espanyola)
La primera Diada (1977) després de la mort de Franco va ser
la més massiva de la història, el lema llavors va ser “Llibertat, amnistia i
Estatut d’Autonomia”. 35 anys després veiem com els (neo)franquistes governen
Espanya, els franquistes continuen incrustats als Tribunals espanyols i
l’Exèrcit espanyol continua sent els paràsit colpista de sempre.
La Diada d’aquest any
La Diada d’aquest any ja no és per demanar un nou Estatut,
ni un nou finançament, ni més autonomia, és per reclamar obertament i sense
embuts la independència, el lema és clar i català: “Catalunya, un nou Estat
d’Europa”. Milers de persones arribades de tot Catalunya arribaran a Barcelona
per participar a la manifestació que vindran en tren, autocar, vehicles
particulars, etc.
Estelades als balcons dels 10 Districtes de la Barcelona
El regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella
(ERC) ha demanat que es pengi l’Estelada als balcons de les seus dels 10
Districtes de la ciutat i que “amb aquest gest l'Ajuntament expressi el seu
suport explícit a la manifestació”. La moció presentada pel grup municipal
ERC+DCat+RCat és en forma de prec a totes les seus de Districte. Per Esquerra
penjar la estelada és un acte de normalitat que s’ha “d'aprofitar la Diada com
aparador internacional” per aconseguir l’Estat propi.
L’Assemblea Nacional de Catalunya, convocant de la
manifestació d’aquest dimarts ha lliurat una Estelada a cadascun dels regidors
de Districte barcelonins. El regidor Portabella afirma que “Barcelona ha de
demostrar que és la capital del país i ser una gran amfitriona d'una
manifestació que es preveu massiva i que serà històrica” i demana als
Districtes i els barcelonins que pengin estelades als balcons i finestres.
La Diada (I)
Breve historia de la Diada
La Diada empezó como un acto de homenaje a los caídos
durante el asedio de Barcelona allá por los años 80 del siglo XIX, se
celebraban misas, era, pues, más un acto religioso que político, pero ya
entonces las autoridades españolas veían estos actos con preocupación. La Diada
desplazó los actos religiosos para convertirse en un acto político
reivindicativo, pidiendo la restitución de los derechos, leyes e instituciones
abolidos por el Decreto de Nueva Planta (1716). En 1886 instalaron en el Paseo
de San Juan dos esculturas, una dedicada a Bernat Desclot y la otra a Rafael de
Casanova, situada entonces frente al Arco del Triunfo, este monumento
posteriormente se trasladó a su emplazamiento actual, pero ya al año siguiente
se convirtió en el lugar alrededor del cual los catalanes reivindicaban las
instituciones y libertades perdidas después de la derrota de 1714. En 1889 fue
convocada una protesta en contra de la reforma que el código civil español que
pretendía arrinconar el derecho civil catalán, una de las pocas cosas que
habían sobrevivido a la derrota del 1714.
En 1886 se celebra una misa en Santa María del Mar, junto al
Fossar de les Moreres, en honor de los caídos en el asedio de 1714. Recordemos
que el Fossar de les Moreres era el cementerio parroquial de Santa María del
Mar, y el lugar donde fueron enterrados todos los muertos durante el asedio.
Los republicanos oponerse a esta ceremonia por su carácter religioso y también
fue prohibido el sermón del canónigo de Vic, Jaume Collell, criticado por los
republicanos por católico y catalanista. La misa fue oficiada, pese a todo, y
al acto asistieron Àngel Guimerà y Valentí Almirall. Durante los primeros años
aquella Diada consistía en homenajes a los mártires de 1714, y poco a poco,
actos semejantes comenzaron a hacerse en Catalunya. La componente religiosa con
misas por los muertos, conferencias, discursos, etc fueron los actos más
habituales para conmemorar la derrota de 1714. A partir del año 1894 los actos
comenzaron a tomar una forma más parecidos a los actuales. Los asistentes se
dirigían en una procesión hasta el monumento a Rafael de Casanova y depositaban
ofrendas florales. Las autoridades españolas empezaban a preocuparse y seguían
todos los movimientos de muy cerca. En 1896 las autoridades secuestraron el
número que Lo Regionalista dedicó a la Diada.
En 1901 se celebra una Diada abiertamente reivindicativa
ante el monumento a Rafael de Casanova convocada por Luis Marsans y Sola, las
asociaciones Catalunya y Avant, Lo Somatén, Lo Renacimiento, Los montañeses, La
Hoz y Lo Tràngul. En aquella Diada se produjeron las primeras detenciones tras
los enfrentamientos con los lerrouxistas que intentaron reventar los actos de
la Diada. Es curioso, los neolerrouxistes de Alberto Rivera intentan hacer lo
mismo en la actualidad. Tras la ofrenda de flores a los catalanistas y la
policía se enfrentaron y 30 personas acabaron detenidas: Entre los detenidos se
encontraba el futuro escritor Josep Maria Folch i Torres, Luis Manau y Josep
Soronelles, que fundarían poco después la asociación de ayuda a los presos
catalanistas La Reja. Si las autoridades españolas creían que con la represión
acabarían con la Diada estaban muy equivocados. El día 15 el presidente de la
Unión Catalanista, Manuel Folguera y Duran convocó una manifestación para
protestar contra las detenciones que reunió unas 12.000 personas. El acto se
convirtió en un acto de reivindicación política.
En 1905 se unió a la comisión organizadora el CADCI y la
Lliga Regionalista que convocó a la ciudadanía a hacer ofrendas florales ya
poner signos de luto en los balcones. El Gobierno Civil español en Barcelona
con la menguada inteligencia que suele caracterizar las autoridades españolas
decidieron prohibirlo y multar a los organizadores y las sedes de varios
diarios sufrieron atentados.
Los actos de la Diada se han visto sometidos a las
circunstancias y vicisitudes diversas en función del régimen vigente en España.
Durante las dos dictaduras del siglo XX (Primo de Rivera y Franco) la Diada no
se celebró de manera abierta y corriendo un gran riesgo. El monumento de Rafael
de Casanova fue desmontado durante la dictadura, pero el Once de septiembre
apareció una escultura de Casanova pequeña anunciando que crecería, algunos
lanzaban octavillas y algunos otros actos reivindicativos que le dejaban claro
a las autoridades españolas que no habían vencido .
La primera Diada (de la democracia (de pacotilla) española)
La primera Diada (1977) tras la muerte de Franco fue la más
masiva de la historia, el lema entonces fue "Libertad, amnistía y Estatuto
de Autonomía". 35 años después vemos cómo los (neo)franquistas gobiernan
España, los franquistas siguen incrustados en los Tribunales españoles y el
Ejército español sigue siendo los parásito golpista de siempre.
La Diada de este año
La Diada de este año ya no es para pedir un nuevo Estatuto,
ni una nueva financiación, ni más autonomía, es para reclamar abiertamente y
sin tapujos la independencia, el lema es claro y catalán: "Catalunya, un
nuevo Estado de Europa ". Miles de personas llegadas de toda Catalunya
llegarán a Barcelona para participar en la manifestación que vendrán en tren,
autocar, vehículos particulares, etc.
Estelades los balcones de los 10 Distritos de la Barcelona
El concejal del Ayuntamiento de Barcelona, Jordi Portabella
(ERC) ha pedido que se cuelgue el Estelada los balcones de las sedes de los 10
Distritos de la ciudad y que "con este gesto el Ayuntamiento exprese su
apoyo explícito a la manifestación ". La moción presentada por el grupo
municipal ERC + DCat + RCat es en forma de ruego a todas las sedes de Distrito.
Para Izquierda colgar la estelada es un acto de normalidad que se debe
"aprovechar la Diada como escaparate internacional" para lograr el
Estado propio.
La Asamblea Nacional de Catalunya, convocante de la manifestación
de este martes ha entregado una Estelada cada uno de los concejales de Distrito
barceloneses. El concejal Portabella afirma que "Barcelona debe demostrar
que es la capital del país y fue una gran anfitriona de una manifestación que
se prevé masiva y que será histórica" y pide a los Distritos y los
barceloneses que cuelguen esteladas los balcones y ventanas.
1 comentari:
Llegint aquest grapat de collonades o tens vergonya aliena o et fots de riure. No n'hi ha cap rigor hisoric i mlta merda feixista que fa una pudor de mort. Encara que sembli el contrari per a molts idiotes la història de l'independentisme ha arribat a la seva hora final i no perque la puta independència vingui... Mes aviat per tot el contrari. La realitat va per un camí i vosaltres per una latre. Busqueu raons? Per a fer el ridícul mai n'hi ha!
Publica un comentari a l'entrada