El govern espanyol va demanar al govern català que retalli la despesa prevista pel 2011 més enllà del 10%, fet que ofegaria la Generalitat i els serveis que ha de prestar als ciutadans. La ministra d'Economia espanyola Elena Salgado ha fet una proposta no poc cínica, que els catalans paguem més impostos del tram autonòmic. Ha dit que: “
I això es pot fer o amb més ingressos o amb menys despeses. Els ingressos hi ha possibilitats en els impostos que depenen de la pròpia Generalitat, i per tant aquesta és una via que sempre cal explorar, i en les despeses, efectivament cal fer un programa d'austeritat però crec que no ens hauríem de fixar únicament en la part de la despesa i per això el pla econòmic financer, doncs, s'aguanta en els dos aspectes.”
Cert, es podria augmentar la pressió fiscal damunt dels ciutadans catalans per a què la Generalitat tingui uns diners que necessita però seria millor que part dels impostos que paguem els catalans es quedessin a Catalunya enlloc de marxar cap a la Vila i Cort i desaparèixer per sempre.
La meva proposta és que cada Comunitat Autònoma recapti els seus impostos, i voluntàriament contribueixi a un fons comú amb una quantitat que cada Parlament decideixi, és a dir, que decideixi quants diners dóna el Parlament de la Comunitat Autònoma que dóna, no el Parlament espanyol, el govern espanyol o, encara pitjor, el Parlament de la Comunitat Autònoma que ha de rebre els diners. És molt curiós que es qualifiqui de fons de solidaritat territorial als diners que s'entreguen en el fons comú quan en realitat és tracta d'un fons producte de l'espoli sistemàtic que algunes Comunitats Autònomes escassament productives exigeixen de les que són productives.
Dies abans el president de la Generalitat Artur Mas després de reunir-se amb el president del govern espanyol va aconseguir la promesa d'aquest de pagar 759 milions d'euros, que ja veurem si de debò els envien.
Hi ha una altra possibilitat que la senyora ministra del govern espanyol no ha tingut en consideració: eximir a Catalunya de la seva contribució a la solidaritat interterritorial, almenys mentre duri la crisi.
I que l'Estat afluixi els quartos que deu a Catalunya en concepte de finançament de les competències assumides per la Generalitat. Perquè aquesta si que és bona, l ‘Estat té escàs costum de complir els acords que firma. Crec que hi ha encara 40 competències pendents de traspàs, i també està pendent de traspàs el finançament de moltes competències ja traspassades a la Generalitat. És a dir, a vegades fan el traspàs però es queden els diners.
Ho hem vist aquests dies quan el president Mas ha aconseguit la promesa del president del govern espanyol d'entregar a Catalunya 759 milions d'euros, crec que són part dels diners que han d'entregar a Catalunya per l'acord de finançament, des de diverses Comunitats Autònomes espanyoles han començat a cridar que els catalans roben per a continuació demanar-se el mateix. Això vol dir que ells també roben, oi?. Això si, ells sense fotre ni brot i després de qualificar de lladres als catalans han obtingut una important quantitat de diners.
En aquestes Comunitats Autònomes són molt partidàries de la redistribució de la riquesa, agafen la nostra riquesa i se la reparteixen entre ells, i com que consideren que no ens deixem robar en silenci, o que no ens deixem robar prou diners, vull dir que no som solidaris de grat, ens acusen de robar-los a ells, de robar-los els nostres diners.
Que cada Comunitat Autònoma recapti els seus impostos, així ningú podrà acusar de
lladre a ningú, mentre sigui l'Estat qui recapti i reparteixi en funció dels seus interessos hi haurà problemes.
Coincideixo amb l'Oriol Pujol quan ha dit que “Catalunya podria pujar impostos, o bé baixar-los, però també podria recaptar-los tots des d'aquí” i a afegit amb ironia que “vull agrair a la senyora vicepresidenta que les seves propostes ajudin a fer encara més pedagogia sobre la imprescindible necessitat d'un pacte fiscal semblant al concert
econòmic.”
Quousque tandem abutere, Hispania, patientia nostra?
Quam diu etiam furor iste tuus nos eludet?
Quem ad finem sese effrenata iactabit audacia?
Vídeo: ELENA SALGADO ENS ACONSELLA QUE PAGUEM MÉS IMPOSTOS
http://www.youtube.com/watch?v=5TwIUEJ_30g
Y ahora quieren que paguemos más impuestos
El gobierno español pidió al gobierno catalán que recorte el gasto previsto para 2011 más allá del 10%, lo que ahogaría la Generalitat y los servicios que debe prestar a los ciudadanos. La ministra de Economía española Elena Salgado ha hecho una propuesta no poco cínica, que los catalanes pagamos más impuestos del tramo autonómico. Dijo que: "Y esto se puede hacer o con mayores ingresos o con menos gastos. Los ingresos hay posibilidades en los impuestos que dependen de la propia Generalitat, y por lo tanto esta es una vía que siempre hay que explorar, y en los gastos, efectivamente hay que hacer un programa de austeridad pero creo que no deberíamos fijar únicamente en la parte del gasto y por ello el plan económico financiero, pues, se sostiene en los dos aspectos. " Cierto, se podría aumentar la presión fiscal sobre los ciudadanos catalanes para que la Generalitat tenga un dinero que necesita pero sería mejor que parte de los impuestos que pagamos los catalanes se quedaran en Cataluña en lugar de salir hacia la Villa y Corte y desaparecer para siempre . Mi propuesta es que cada Comunidad Autónoma recaude sus impuestos, y voluntariamente contribuya a un fondo común con una cantidad que cada Parlamento decida, es decir, que decida cuánto dinero da el Parlamento de la Comunidad Autónoma que da, no el Parlamento español , el gobierno español o, aún peor, el Parlamento de la Comunidad
Autónoma que ha de recibir el dinero. Es muy curioso que se califique de fondos de solidaridad territorial al dinero que se entregan en el fondo común cuando en realidad se trata de un fondo producto del expolio sistemático que algunas Comunidades Autónomas escasamente productivas exigen de las que son productivas. Días antes el presidente de la Generalitat Artur Mas después de reunirse con el presidente del gobierno español consiguió la promesa de éste de pagar 759 millones de euros, que ya veremos si de verdad les envían. Hay otra posibilidad que la señora ministra del gobierno español no ha tenido en consideración: eximir a Cataluña de su contribución a la solidaridad interterritorial, al menos mientras dure la crisis. Y que el Estado afloje los cuartos que debe a Cataluña en concepto de financiación de las competencias asumidas por la Generalitat. Porque esta si que es buena, el Estado tiene escaso costumbre de cumplir los acuerdos que firma. Creo que hay todavía 40 competencias pendientes de traspaso, y también está pendiente de traspaso la financiación de muchas competencias ya traspasadas a la Generalitat. Es decir, a veces hacen el traspaso pero se quedan el dinero. Lo hemos visto estos días cuando el presidente Mas ha conseguido la promesa del presidente del gobierno español de entregar a Cataluña 759 millones de euros, creo que son parte del dinero que deben entregar en Cataluña por el acuerdo de financiación, desde de varias Comunidades Autónomas españolas han empezado a gritar que los catalanes roban para a continuación pedir lo mismo. Esto quiere decir que ellos también roban, ¿verdad?. Eso si, ellos sin dar ni golpe y tras calificar de ladrones a los catalanes han obtenido una importante cantidad de dinero. En estas Comunidades Autónomas son muy partidarias de la redistribución de la riqueza, toman nuestra riqueza y se la reparten entre ellos, y como consideran que no nos dejemos robar en silencio, o que no nos dejemos robar suficiente dinero, quiero decir que no somos solidarios con agrado, nos acusan de robarles a ellos, de robarles nuestro dinero. Que cada Comunidad Autónoma recaude sus impuestos, así nadie podrá acusar de ladrón a nadie, mientras sea el Estado quien recaude y reparta en función de sus intereses habrá problemas. Coincido con Oriol Pujol cuando dijo que "Catalunya podría subir impuestos, o bien bajarlos, pero también podría recaudar a todos desde aquí" y añadió con ironía que "quiero agradecer a la señora vicepresidenta que sus propuestas ayuden a hacer aún más pedagogía sobre la imprescindible necesidad de un pacto fiscal similar al concierto económico. " Quousque tandem abutere, Hispania, patientia nostra?.Quam diu etiam furor iste tuus nos eludet?.Quem ad finem sese effrenata iactabit audacia?.
2 comentaris:
I una mèèèèè, no trobes que arriba el moment de ser insubmisos?
Doncs si, insubmissió fiscal, però crec que a hores d'ara ja hem d'anar pensant que només podem sortir d'aquest atzucac si prenem una decisió clara que la nostra relació amb Espanya ja ha arribat a un punt que no va ni amb rodes.
Publica un comentari a l'entrada