Dictadors

Dictadors

Els dictadors solen pensar que els seus pobles els estimen fins el punt d'estar disposats a morir o a ser morts pel seu dictador. La manera en què els dictadors mostren el seu amor vers el seu estimat poble sol ser ben peculiar: Detenen, torturen i assassinen a aquells que gosen no estimar gaire al líder, Demanen al seu estimat poble que mori per ells perquè creuen que ells són massa importants per morir i conclouen que sense la seva guia la gent no sabria que fer. Tot i que encara estic preparant un tema sobre el que està passant al nord d'Àfrica, volia comentar el tema específic del sàtrapa libi Gaddafi. Gaddafi sempre m'ha semblat un personatge histriònic en el seu comportament, però ara que veu com va perdent el control sobre el seu país va convertint-se en un personatge cada vegada més patètic. No hem d'oblidar, però, que aquest personatge fa més de 40 anys que governa Líbia, i ho fa amb tota la força d'una maquinària repressiva que li ha permés mantenir-se en el poder fins ara. La caiguda dels règims tunisià i egipci, i l'onada de revolta que va estenent-se pels països àrabs del nord d'Àfrica i Orient Mitjà també ha tocat al règim libi. Al tunisià Ben Alí li va costar entendre que el seu poble estava fins el monyo d'ell però finalment ho va entendre, també li va costar entendre-ho a Mubarak però finalment ho va copsar. Gadafi sembla més dur d'oïda o que les seves neurones no donen per més, també crec que el problema de Gadafi és que està envoltat de llepaculs i afalagadors. M'ensumo que fins i tot el dia que el seu poble li posi la corda al coll no serà capaç d'entendre que ha passat si tothom l'estimava.

Dictadores

Los dictadores suelen pensar que sus pueblos los aman hasta el punto de estar dispuestos a morir o a ser matados por su dictador. La manera en que los dictadores muestran su amor hacia su querido pueblo suele ser muy peculiar: Detienen, torturan y asesinan a aquellos que osan no amar demasiado al líder. Piden a su amado pueblo que muera por ellos porque creen que ellos son demasiado importantes para morir y concluyen que sin su guía la gente no sabría que hacer. Aunque todavía estoy preparando un tema sobre lo que está pasando en el norte de África, quería comentar el tema específico del sátrapa libio Gadafi. Gadafi siempre me ha parecido un personaje histriónico en su comportamiento, pero ahora que ve como va perdiendo el control sobre su país convirtiéndose en un personaje cada vez más patético. No debemos olvidar que este personaje hace más de 40 años que gobierna Libia, y lo hace con toda la fuerza de una maquinaria represiva que le ha permitido mantenerse en el poder hasta ahora. La caída de los regímenes tunecino y egipcio, y la ola de revuelta que extendiéndose por los países árabes del norte de África y Oriente Medio también ha tocado al régimen libio. En tunecino Ben Alí le costó entender que su pueblo estaba hasta el moño de él pero finalmente lo entendió, también le costó entenderlo a Mubarak pero finalmente lo captó. Gadafi parece más duro de oído o que sus neuronas no dan para más, también creo que el problema de Gadafi es que está rodeado de lameculos y halagadores. Me huelo que incluso el día que su pueblo le ponga la soga al cuello no será capaz de entender que ha pasado si todo el mundo la quería.