L'enganyifa dels souvenirs

L'enganyifa dels souvenirs

Si un passeja per Barcelona i entra en les tendes de souvenirs pot arribar a tenir la sensació que només creuant la porta ha fet un viatge de 1000 quilòmetres i que ja no està a Barcelona sinó a Sevilla. Trobem vestits de farbalans que és un vestit típic d'Andalusia, no de Catalunya, trobem nines ballant sevillanes, que és un ball típic de Sevilla, trobem toros i toreros en una ciutat que s'ha declarat antitaurina. Tots els productes fan referència a tradicions andaluses, si trobem algun producte relacionat amb Barcelona són rèpliques de la Sagrada Família o d'algun altre monument de la ciutat, però sembla que s'amaguen elements de les nostres tradicions com si ens fes vergonya mostrar “la dansa més bella de les que es fan i es desfan”, la sardana, o aquest magnífic exemple que són els nostres castellers. El nostre bestiari festiu és molt ric. A Barcelona hi

ha una magnífica mostra d'animals màgics – com l'àguila de la ciutat, la mulassa o els cavallets cotoners, només per citar-ne alguns dels molts que hi ha – i una mostra de

gegants molt gran, algun d'ells amb segles d'existència i una llarga tradició, d'altres més joves però igualment magnífics. I a les tendes de souvenirs venen nines ballant sevillanes, molt dignes, si, però no tenen res a veure ni amb Barcelona ni amb Catalunya. Una ciutat que s'ha declarat antitaurina no pot vendre en les tendes de souvenirs toros i toreros, encara menys quan tenim altres tradicions que tenen valors més positius que els de torturar i matar animals,

aquests valors són els d'ajudar a integrar-se als que venen de fora i que el treball de tots pot aixecar castells, castells de persones a les que no es discrimina pel seu origen. I, perdoneu que us ho digui, no accepto que algú em digui que Barcelona està a Espanya per justificar la substitució dels símbols de la nostra cultura i dels valors que aquesta representa per símbols i valors que ens són aliens. Potser Barcelona és una ciutat que està a Espanya, desitjo clarament que aquesta situació la puguem corregir algun dia, però Barcelona és una ciutat de Catalunya, la seva capital, no és una ciutat d'Andalusia ni de Castella. Crec que en aquest punt fins i tot el

més exacerbat espanyolista hi estarà d'acord amb mi, vull dir que Barcelona no forma part d'Andalusia, segurament en el meu desig que Catalunya s'independitzi no coincidirem. I si tots som Espanya com és que a Barcelona es venen simbologia andalusa però no es ven simbologia catalana en les tendes de Sevilla?. Aquesta identitat espanyola imposada des del franquisme de toros, toreros, flamenc i sangria aniria be que anés desapareixent del mapa. Que qui vingui a Barcelona pugui adquirir elements que realment tinguin a veure amb Catalunya i amb Barcelona.

La engañifa de los souvenirs

Si uno pasea por Barcelona y entra en las tiendas de souvenirs puede llegar a tener la sensación que solo cruzando la puerta ha hecho un viaje de 1000 kilómetros y que ya no está en Barcelona sino en Sevilla. Encontramos vestidos de faralaes que es un traje típico de Andalucía, no de Catalunya, encontramos muñecas bailando sevillanas, que es un baile típico de Sevilla, encontramos toros y toreros en una ciudad que se ha declarado antitaurina. Todos los productos hacen referencia a tradiciones andaluzas, si encontramos algún producto relacionado con Barcelona son réplicas de la Sagrada Familia o de algún otro monumento de la ciudad, pero parece que se escondan elementos de nuestras tradiciones como si nos diese vergüenza mostrar “la danza más bella de las que se hacen y se deshacen”, la sardana, o este magnífico ejemplo que son los nuestros castellers. Nuestro bestiario festivo es muy rico. En Barcelona hay una magnífica muestra de animales mágicos – como el águila de la ciudad, la mulassa o los caballitos algodoneros, solo por citar algunos de los muchos que hay – y una muestra de gigantes muy grande, algún de ellos con siglos de existencia y una larga tradición, de otros más jóvenes pero igualmente magníficos. Y en las tiendas de souvenirs venden muñecas bailando sevillanas, muy dignas, si, pero no tienen nada que ver ni con Barcelona ni con Catalunya. Una ciudad que se ha declarado antitaurina no puede vender en las tiendas de souvenirs toros y toreros, menos aún cuando tenemos otras tradiciones que tienen valores más positivos que los de torturar y matar animales, estos valores son los de ayudar a integrarse a los que venden de fuera y que el trabajo de todos puede levantar castillos, castillos de personas a las que no se discrimina por su origen. Y, perdonad que os lo diga, no acepto que alguien me diga que Barcelona está en España para justificar la sustitución de los símbolos de nuestra cultura y de los valores que esta representa por símbolos y valores que nos son ajenos. Quizá Barcelona es una ciudad que está en España, deseo claramente que esta situación la podamos corregir algún día, pero Barcelona es una ciudad de Catalunya, su capital, no es una ciudad de Andalucía ni de Castilla. Creo que en este punto incluso el más exacerbado españolista estará de acuerdo conmigo, quiero decir que Barcelona no forma parte de Andalucía, seguramente en mi deseo que Catalunya se independice no coincidiremos. ¿Y si todos somos España como es que a Barcelona se venden simbología andaluza pero no se vende simbología catalana en las tiendas de Sevilla?. Esta identidad española impuesta desde el franquismo de toros, toreros, flamenco y sangría iría be que fuese desapareciendo del mapa. Que quien venga a Barcelona pueda adquirir elementos que realmente tengan a ver con Catalunya y con Barcelona.