Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ada colau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ada colau. Mostrar tots els missatges

21 d’oct. 2016

SLEEPY PACOW


SLEEPY PACOW

 

 

L’agost passat va filtrar-se a la premsa que l’Ajuntament de Barcelona, presidit per Ada Colau, instal·laria a les portes del Born dues escultures franquistes, la Victòria i l’escultura eqüestre del dictador Franco. L’argument de la camarilla colauer era fer una mostra per interpretar el franquisme. Que la notícia es filtrés no va agradar l’alcaldessa Colau ni el seu grup, i tampoc no van tenir gaire sort escollint els arguments per explicar aquell despropòsit.

Finalment a inicis d’aquesta setmana operaris de l’Ajuntament van començar a instal·lar les escultures polèmiques. Des del mateix minut que l’escultura va arribar a la Plaça del Comerç – on és el Born – l’escultura ha rebut l’impacte d’ous i altres productes peribles, li han pintat la bandera gai, li han penjat estelades, li han posat un cap de porc i li han posat una nina inflable. És sorprenent que a un dictador feixista, homòfob, catalanòfob, monotesticular, asexual i amb veu de “castrato”, li hagin pintat una bandera gai als lloms del cavall, li hagin posat una bandera estelada – símbol de l’independentisme català – li hagin tirat ous i li hagin posat una nina inflable. S’ha de reconèixer que la gent té un gran sentit de la ironia.

L’escultura eqüestre del dictador ha acabat sent tombada – com ja li va passar, per exemple, a l’escultura d’un altre tirà, en Saddam Hussein, enderrocada també – i l’Ajuntament ha decidit retirar tot el muntatge.

 

LA VICTÒRIA, DE FREDERIC MARÈS

 

La Victòria: Obra de Frederic Marès. Des de 1940 va formar part del monument dels Cinc d’Oros.

Història del monument del Cinc d’Oros: “Monument format per un obelisc i que ha patit tota mena de modificacions en funció de la situació històrica del moment. Situat a la Plaça Joan Carles I, a la cruïlla de l'Avinguda Diagonal amb el Passeig de Gràcia, és obra d'Adolf Florensa i Josep Vilaseca, originalment estava rematat amb una figura nua que sostenia un ram de llorer que representava la República, la I República. Inicialment estava dedicat Pi i Margall que va ser president de la I República. Va ser inaugurat l'any 1936 durant la II República. En produir-se la victòria del feixisme i instaurar-se la dictadura franquista el monument va patir serioses modificacions ordenades per les noves autoritats municipals afins al dictador. La figura que rematava l'obelisc va ser eliminada i a la base del monument va instal·lar-se una nova escultura obra de Frederic Marès. El lloc que ocupava la al·legoria nua de la República va ser substituït per una àliga imperial, retirada uns anys més tard, mentre que l'escultura de Marès va romandre fins el 2011. El monument actualment ha estat desposseït de tota la simbologia, tot i que han instal·lat a la base un escut. Actualment algunes persones nomenen el monument "el llapis" perquè ha quedat l'obelisc sense cap ornamentació. El nom del "cinc d'oros" neix perquè el monument original tenia quatre fanals al voltant de l'obelisc i això va fer que la ciutadania "bategés" el monument com el monument del cinc d'oros.”

 

ESCULTURA EQÜESTRE DE FRANCO, DE JOSEP VILADOMAT

 

L’escultura de Franco va ser inaugurada el 17 de juny de 1963 al pati d’armes del Castell de Montjuïc. Josep Maria de Porcioles, alcalde franquista de Barcelona va encarregar aquesta escultura a Josep Viladomat, amb motiu de la cessió del Castell de Montjuïc a la ciutat. Viladomat va crear aquesta escultura a contracor, a canvi que la Guàrdia Civil li retornés el cotxe d’importació que li havien confiscat. L’escultura va romandre al pati d’armes fins el 1985, quan uns activistes van ruixar-la amb pintura rosa, llavors van decidir amagar-la en una sala del museu militar de Montjuïc, durant l’operació de trasllat van haver de tallar-li una cama perquè no passava per la porta. L’any 2008 l’escultura eqüestre va ser traslladada a un magatzem municipal on es guardaven altres escultures franquistes. L’any 2013 van descobrir que l’havien decapitat.

26 de jul. 2015

EL BUST DEL REI


EL BUST DEL REI

 

 

 

 

 

Retirar el bust de l’ex-rei, rei abdicat, rei emèrit o rei jubilat d’Espanya ha estat una de les poques decisions encertades, a parer meu, de l’alcaldessa Colau. El bust de Joan Carles I, rei del país veí que va abdicar fa un any, presidia la Sala de Plens de l’Ajuntament des dels inicis dels temps, si fa no fa els últims 40 anys.

El grup municipal del PP va intentar posar en el  lloc del bust de Joan Carles I un retrat del rei Felip VI, hereu de Joan Carles I, però davant del perill que el quadre caigués damunt de l’alcaldessa Colau, seria molt lleig esberlar-li el cap a l’alcaldessa, van optar per posar-lo al damunt d’una cadira, finalment el “nou” retrat va ser retirat també.

Les reaccions, mai més ben dit, no s’han fet esperar a les Espanyes, la premsa ha convertit la retirada del bust en un drama lacrimògen, i el Govern del PP, per boca de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, després d’invocar la Lex Hispanica, un cop més, ha anunciat que enviarien un retrat del nou monarca del país veí. Segons la Lex Hispanica és obligatori tenir un retrat del Cap d’Estat a les sales de plens dels ajuntaments, i pot ser un bust o un retrat pintat.

Rar és que no hagi dit res la virreina (delegada del Govern espanyol a Catalunya) Llanos de Luna, suposo que una cosa és envestir contra ajuntaments petits als alcaldes dels quals pot ser més senzill atemorir, tot i que Llanos de Luna no ha tingut gaire sort en aquesta feina. Suposo que aquesta és la raó que s’hagi implicat la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, quemesos enrere va assumir el càrrec de Lady Protectora Banderil, i que ha anunciat la seva intenció d’enviar un retrat del nou monarca a l’Ajuntament. Sembla que la Lady Protectora Banderil no ha entès el missatge que se li ha enviat des del Cap i Casal de Catalunya.

Ja veig l’entrada de la policia banderil enviada per la Lady Protectora Banderil, Soraya Sáenz de Santamaría, als ajuntaments de Catalunya i de l’enviament de milers de bustos, retrats i estanqueres a tots els ajuntaments i edificis públics de les colònies heretges i territoris assimilats (segons el conegut mapa de 1854) i col·locant banderes i retrats a tort i a dret, ja veig milers de pintors fent retrats del monarca, les foneries d’Espanya fent hores extra per crear els bustos del nou monarca, milers de llocs de treball seran creats per garantir que a tot Espanya hi hagi l’estanquera reglamentària a tots els balcons municipals i els bustos monàrquics pengin sobre el cap d’alcaldes heretges o lleials. I quan a tots els balcons municipals pengi l’estanquera i a totes les sales de plens municipals hi hagi un bust monàrquic, la Lady Protectora Banderil Soraya Sáenz de Santamaría enviarà la seva policia banderil casa per casa, ens inspeccionaran les calces i els calçotets per veure si portem cosida l’estanquera de rigor.

26 de maig 2015

ALCALDES I ALCALDABLES DE BARCELONA


ALCALDES I ALCALDABLES DE BARCELONA

 

 

Totes les ciutats tenen períodes d’auge i de decadència que es van alternant. Aquests períodes poden ser més curts o més llargs. Hi ha fets que marquen aquests períodes, i també persones. Barcelona ha tingut alcaldes de tota mena, a alguns ni se’ls recorda, són a la llista d’alcaldes perquè van ser-ho però no van fer res ni bo ni dolent per ser recordats, d’altres són recordats per haver estat uns pèssims alcaldes, d’altres, els que menys,, són recordats per haver estat grans alcaldes.

Entre els alcaldes que són recordats per nefastos hi ha el franquista José Maria de Porcioles (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt,3 de setembre de 1993), i el lerrouxista Joan Pich i Pon (Barcelona, 1878 - París, 1937). Porcioles va ser alcalde entre 1957 i 1973, Pich i Pon entre gener de 1935 – octubre de 1935.

Hi ha clares diferències, sens dubte. El breu mandat de Pich i Pon es recorda per la corrupció, una de les característiques principals del lerrouxisme, apart de l’anticatalanisme. En Pich i Pon, a diferència del cap líder del Partit Radical, el seu cap, no era un bon orador, més aviat tot el contrari. Era un home quasi analfabet que va ascendir socialment però que quan parlava deia disbarats de l’alçada d’un campanar. El principal llegat que va deixar Pich i Pon van ser les piquiponades, si en Pich i Pon visqués ara, seria l’estrella o víctima d’escarni de programes com l’APM? i del Twitter.

Algunes piquiponades:
-El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac.
-(Mentre tenia una espasa a la mà) Me siento com un radiador romano !
-(Parlant de caviar) ... huevos de centurión !
-(La proclamació de la República fou una jornada) .... sin infusión de sangre !
-(Parlant d'un amic afeccionat als segells) ....es sifilítico.

De Josep Maria de Porcioles el que més es recorda és, - com diu la cançó de Serrat, Barcelona i jo : Mil perfums i mil colors. /  Mil cares té Barcelona./  La que en Cerdà somnià,/  la que va esguerrar en Porcioles. – la pèssima gestió dels problemes que tenia la ciutat, la poca sensibilitat cap els problemes dels barcelonins, i els despropòsits urbanístics.

Però també hi ha hagut grans alcaldes, que han marcat moments d’auge de la ciutat. La majoria recordem a Pasqual Maragall (nascut a Barcelona, 13 de gener de 1941), artífex la Barcelona que ara coneixem, ell és l’artífex de la Barcelona actual, mitjançant els Jocs Olímpics del 92 va modernitzar la ciutat i la va posar als mapes.

Altres grans alcaldes van ser el doctor Bartomeu Robert (Tampico (Méxic) 20 d'octubre de 1842 -Barcelona 10 d'abril de 1902) i Francesc de Paula Ríus i Taulet (Barcelona, 1833 - Olèrdola, Barcelona (Aneu.); 1890).

En aquestes últimes eleccions hem hagut d’escollir entre Ada Colau (BeC), Xavier Trias (CiU), Alfred Bosch (ERC), Carina Mejías (C’s), Alberto Fernández Díaz (PP) i Jaume Collboni (PSC). El PP representa el que encara resta del franquisme a Barcelona, C’s és el neolerrouxisme, el PSC ha entrat en decadència després de renegar de l’herència de Maragall i convertir-se en comparsa de neofranquistes (PP) i neolerrouxistes (C’s).

Ada Colau, molt probablement serà alcaldessa de Barcelona. Les declaracions d’Ada Colau em generen molts dubtes. Un dia va dir que volia tancar el MWC i un altre que volia inaugurar el de 2016, que volia tancar l’Avinguda Diagonal i que convertir el Port de Barcelona o una part d’ell en una mena de port de rebuda de pasteres per evitar que la gent mori al mar. Ningú li ha dit a Colau que el Port de Barcelona és lluny de qualsevol ruta de pasteres. Estic d’acord que Barcelona és millorable, una ciutat com Barcelona mereix un alcalde o alcaldessa del nivell de Rius i Taulet o del doctor Bartomeu Robert, no necessitem més alcaldes com Pich i Pon o Porcioles.

19 de maig 2015

CARINA MEJÍAS I ADA COLAU (MERIDIANA, DIAGONAL I MEMÒRIA) / CARINA MEJÍAS Y ADA COLAU (MERIDIANA, DIAGONAL Y MEMORIA)


CARINA MEJÍAS I ADA COLAU

MERIDIANA,  DIAGONAL I MEMÒRIA

 

Cal dir que aquestes dues avingudes tenen en comú moltes coses, són dues de les vies més importants de Barcelona, són vies d’entrada i sortida de la ciutat, són carrers amples, i aviat tindran en comú haver estat l’espai on s’han celebrat multitudinàries manifestacions per la independència l’11 de setembre. Cal afegir, com a informació per a qui no conegui Barcelona, que aquestes dues vies es creuen a la Plaça de les Glòries, on també s’hi creua l’altre gran carrer barceloní, també via d’entrada i sortida de la ciutat, i on també s’hi va fer la V (amb la Diagonal), l’any passat.

 

A LA MERIDIANA (AMB) L11(S)

 

Si, dubtava entre dos títols molt semblants: A la Meridiana l’11-S i a la Meridiana amb l’11. El segon pretén ser un joc de paraules. Evidentment l’11, la línia 11 d’autobús no em portaria a la Meridiana des del meu barri, i tampoc arriba a la Meridiana, aquest 11 és una forma de dir que aniré a peu a la Meridiana, l’11 (onze) són les cames. Bé anem al tema. Amb l’11, els peus, o amb el metro. Aquest any la #Via es farà a la Meridiana, podem, doncs, dir-ne #ViaMeridiana. Es de suposar que es farà alguna cosa semblant a la #ViaCatalana que va recórrer Catalunya de nord a sud (o de sud a nord, com més us agradi) i la #V de l’any passat que va omplir la Gran Via de les Corts Catalanes i l’Avinguda Diagonal, amb el vèrtex a la Plaça de les Glòries.

L’alcaldable lerrouxista Carina Mejías ha demanat que es prohibeixi la #ViaMeridiana, l’excusa de la candidata a les eleccions municipals del 24 de maig és que aquest any la Diada caurà enmig de la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya. La Diada – ho dic com a informació per a SCC[1] – cau l’11 de setembre, com cada any, i les eleccions són el dia 27 de setembre. Segons la candidata Mejías no es pot fer una manifestació enmig d’una campanya electoral. C’s ja va provar de prohibir la celebració de la #ViaCatalana i de la #V, llavors no van poder posar com excusa la celebració d’unes eleccions perquè no se’n celebrava cap en aquell moment, l’argument era que no es podien bloquejar carreteres i carrers, i altres arguments encara més absurds.

Per cert, quina confiança ens mereix una candidata a qui li pregunten si el seu pare era militar franquista i diu que no ho sap. Disculpi, senyora candidata, jo sé quines eren les idees del meu rebesavi a qui personalment no vaig conèixer, no em crec que vostè no sabés si el seu pare era franquista o no, amb qui va compartir molts dinars.

Carina també va dir que si arribava a ser alcaldessa de Barcelona canviaria el nom de la Plaça dels Països Catalans perquè aquests no existeixen. Anem a pams. Pels que no conegueu la Plaça dels Països Catalans us diré que és aquella plaça tan lletja, de ciment i ferros, que hi ha davant de l’Estació de Sants. Un cop situats al lloc, cal dir, un altre cop, que és una plaça molt lletja. El terme Països Catalans el va crear el valencià de Catarroja, Benvingut Oliver i Esteller, fent referència als territoris de parla catalana, és a dir, Catalunya (Principat), Catalunya Nord, Andorra, País Valencià, la Franja de Ponent, Balears, la comarca murciana del Carxe i la ciutat sarda de l’Alguer. Doncs si, Carina, si que existeixen. El terme va aparèixer per primera vegada a la “Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I” (Madrid, 1876). L’autor era valencià, no un maligne català. Suposo que na Carina prefereix carrers amb noms de generals que maten molta gent, tan habituals en altres èpoques al nomenclàtor de Barcelona, noms que van desaparèixer a casa nostra, a les Espanyes encara hi ha molts carrers dedicats al dictador que ho va deixar tot “atado y bien atado”, i a Barcelona encara queden algunes plaques del “Ministerio de la Vivienda” amb simbologia franquista, que deuen posar molt “morcillona” – puc dir “botifarrona”? – a la candidata lerrouxista. Ai, si fos de la candidata lerrouxista Catalunya passaria a dir-se región del nordeste peninsular.

 

 

 

 

ADA COLAU I LA DIAGONAL

 

Estem en campanya, els candidats fan promeses que després no és probable que compleixin, i molts candidats no tenen intenció de complir el que han promès en campanya, els veiem fent petons a iaies i nens amb bolquers, i fent el ridícul de totes les maneres imaginables. Ada Colau ha fet algunes propostes que passaré a esmentar i comentar.

Tancar la Diagonal al trànsit: Crec que algú s’ha oblidat d’informar a Colau que l’Avinguda Diagonal és una de les tres vies principals d’entrada i sortida de Barcelona, les altres dues vies principals són la Gran Via de les Corts Catalanes i la Meridiana. Eliminar el trànsit d’aquesta via seria un despropòsit de la mida de la Diagonal.

Diu Ada Colau: “Vull una BCN que en comptes de privatitzar el seu port per iots de luxe, tingui un port obert per a la gent que està morint al mar.”. Tot i que és molt lloable tenir bons sentiments cal recordar que el Port de Barcelona és un port comercial. Els creuers amb turistes i el moviment de mercaderies enriqueixen la ciutat. Les persones que moren al mar no són culpa dels iots del Port de Barcelona, port allunyat de les zones on es produeixen aquestes tràgiques morts. Hi ha propostes com aquesta que no tenen caps ni peus.

La candidata Colau ha dit que es veu inaugurant el Mobile World Congress de Barcelona l’any 2016, curiós que ho digui ara això quan fa només tres mesos es mostrava contrària al MWC i a tots els esdeveniments semblants.

 

Una mica de coherència i de senderi, senyores candidates, i si no tenen memòria mengin cues de pansa, que diuen que són bones per la memòria.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CARINA MEJÍAS Y ADA COLAU

MERIDIANA, DIAGONAL Y MEMORIA

 

Debo decir que estas dos avenidas tienen en común muchas cosas, son dos de las vías más importantes de Barcelona, ​​son vías de entrada y salida de la ciudad, son calles anchas, y pronto tendrán en común haber sido el espacio donde se han celebrado multitudinarias manifestaciones por la independencia el 11 de septiembre. Hay que añadir, como información para quien no conozca Barcelona, ​​que estas dos vías se cruzan en la Plaça de las Glòries, donde también se cruza la otra gran calle barcelonesa, también vía de entrada y salida de la ciudad, y donde también se hizo la V (con la Diagonal), el año pasado.

 

LA MERIDIANA (CON) L11 (S)

 

Si, dudaba entre dos títulos muy parecidos: En la Meridiana el 11-S ya la Meridiana con el 11. El segundo pretende ser un juego de palabras. Evidentemente el 11, la línea 11 de autobús no me llevaría a la Meridiana desde mi barrio, y tampoco llega a la Meridiana, este 11 es una forma de decir que iré a pie en la Meridiana, el 11 (once) son las piernas. Bueno vamos al tema. Con el 11, los pies, o con el metro. Este año la #Via se hará en la Meridiana, podemos, pues, decir #ViaMeridiana. Es de suponer que se hará algo similar a la #ViaCatalana que recorrió Catalunya de norte a sur (o de sur a norte, como más os guste) y la #V del año pasado que llenó la Gran Vía de las Corts Catalanes y la Avenida Diagonal, con el vértice en la Plaça de las Glòries.

La alcaldable lerrouxista Carina Mejías ha pedido que se prohíba la #ViaMeridiana, la excusa de la candidata a las elecciones municipales del 24 de mayo es que este año la Diada caerá en medio de la campaña de las elecciones al Parlament de Catalunya. La Diada - lo digo como información para SCC[2] - cae el 11 de septiembre, como cada año, y las elecciones son el día 27 de septiembre. Según la candidata Mejías no se puede hacer una manifestación en medio de una campaña electoral. C 's ya probó de prohibir la celebración de la #ViaCatalana y de la #V, entonces no pudieron poner como excusa la celebración de unas elecciones para que no se celebraba ninguna en ese momento, el argumento era que no se podían bloquear carreteras y calles, y otros argumentos aún más absurdos.

Por cierto, qué confianza nos merece una candidata a la que le preguntan si su padre era militar franquista y dice que no lo sabe. Disculpe, señora candidata, yo sé cuáles eran las ideas de mi tatarabuelo al que personalmente no conocí, no me creo que usted no supiera si su padre era franquista o no, con quien compartió muchos comidas.

Carina también dijo que si llegaba a ser alcaldesa de Barcelona cambiaría el nombre de la Plaça dels Països Catalans porque estos no existen. Vayamos por partes. Para los que no conozcáis la Plaça de los Catalanes Catalanes os diré que es aquella plaza tan fea, de cemento y hierros, que hay delante de la Estación de Sants. Una vez situados en el lugar, hay que decir, de nuevo, que es una plaza muy fea. El término Països Catalans lo creó el valenciano de Catarroja, Benvingut Oliver i Esteller, haciendo referencia a los territorios de habla catalana, es decir, Catalunya (Principat), Catalunya Nord, Andorra, Valencia, la Franja, Baleares, la comarca murciana del Carche y la ciudad sarda de Alguer. Pues si, Carina, si que existen. El término apareció por primera vez en la "Historia del Derecho en Catalunya, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I "(Madrid, 1876). El autor era valenciano, no un maligno catalán. Supongo que Carina prefiere calles con nombres de generales que matan mucha gente, tan habituales en otras épocas en el nomenclátor de Barcelona, ​​nombres que desaparecieron en nuestro país, en las Españas todavía hay muchas calles dedicadas al dictador que lo dejó todo "atado y bien atado", y en Barcelona aún quedan algunas placas del "Ministerio de la Vivienda" con simbología franquista, que deben poner muy "morcillona" a la candidata lerrouxista. Ay, si fuera de la candidata lerrouxista Catalunya pasaría a llamarse región del nordeste peninsular.

 

 

 

 

ADA COLAU Y LA DIAGONAL

 

Estamos en campaña, los candidatos hacen promesas que luego no es probable que cumplan, y muchos candidatos no tienen intención de cumplir lo que han prometido en campaña, los vemos besando a abuelas y niños con pañales, y haciendo el ridículo de todas las maneras imaginables. Ada Colau ha hecho algunas propuestas que pasaré a mencionar y comentar.

Cerrar la Diagonal al tráfico: Creo que alguien se ha olvidado de informar a Colau que la Avenida Diagonal es una de las tres vías principales de entrada y salida de Barcelona, ​​las otras dos vías principales son la Gran Vía de las Cortes catalanas y la Meridiana. Eliminar el tráfico de esta vía sería un despropósito del tamaño de la Diagonal.

Dice Ada Colau: "Quiero una BCN que en vez de privatizar su puerto para yates de lujo, tenga un puerto abierto para la gente que está muriendo en el mar.". Aunque es muy loable tener buenos sentimientos hay que recordar que el Puerto de Barcelona es un puerto comercial. Los cruceros con turistas y el movimiento de mercancías enriquecen la ciudad. Las personas que mueren en el mar no son culpa de los yates del Puerto de Barcelona, ​​puerto alejado de las zonas donde se producen estas trágicas muertes. Hay propuestas como esta que no tienen jefes ni cabeza.

La candidata Colau ha dicho que se ve inaugurando el Mobile World Congress de Barcelona el año 2016, curioso que lo diga ahora ésto cuando hace sólo tres meses se mostraba contraria al MWC y a todos los eventos semejantes.

 

Un poco de coherencia y de sentido común, señoras candidatas, y si no tienen memoria coman colas de pasa, que dicen que son buenas para la memoria.



[1] Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, 23 d’abril, el grupuscle ultradreta espanyolista SCC (Sociedad Civil Catalana) va publicar un anunci sobre la Diada de Sant Jordi dient que aquest any se celebrava el 23 d’abril, com si ells creguessin que Sant Jordi canvia de data depenent de l’any. L’error va provocar entre els habituals de la xarxa comentaris dirigits a SCC molt irònics.
[2] Con motivo de la Diada de Sant Jordi, 23 de abril, el grupúsculo ultraderecha españolista SCC (Sociedad Civil Catalana) publicó un anuncio sobre la Diada de Sant Jordi diciendo que este año se celebraba el 23 de abril, como si ellos creyeran que San Jordi cambia de fecha dependiendo del año. El error provocó entre los habituales de la red comentarios dirigidos a SCC muy irónicos.