ALCALDES I ALCALDABLES DE BARCELONA

ALCALDES I ALCALDABLES DE BARCELONA

 

 

Totes les ciutats tenen períodes d’auge i de decadència que es van alternant. Aquests períodes poden ser més curts o més llargs. Hi ha fets que marquen aquests períodes, i també persones. Barcelona ha tingut alcaldes de tota mena, a alguns ni se’ls recorda, són a la llista d’alcaldes perquè van ser-ho però no van fer res ni bo ni dolent per ser recordats, d’altres són recordats per haver estat uns pèssims alcaldes, d’altres, els que menys,, són recordats per haver estat grans alcaldes.

Entre els alcaldes que són recordats per nefastos hi ha el franquista José Maria de Porcioles (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt,3 de setembre de 1993), i el lerrouxista Joan Pich i Pon (Barcelona, 1878 - París, 1937). Porcioles va ser alcalde entre 1957 i 1973, Pich i Pon entre gener de 1935 – octubre de 1935.

Hi ha clares diferències, sens dubte. El breu mandat de Pich i Pon es recorda per la corrupció, una de les característiques principals del lerrouxisme, apart de l’anticatalanisme. En Pich i Pon, a diferència del cap líder del Partit Radical, el seu cap, no era un bon orador, més aviat tot el contrari. Era un home quasi analfabet que va ascendir socialment però que quan parlava deia disbarats de l’alçada d’un campanar. El principal llegat que va deixar Pich i Pon van ser les piquiponades, si en Pich i Pon visqués ara, seria l’estrella o víctima d’escarni de programes com l’APM? i del Twitter.

Algunes piquiponades:

-El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac.

-(Mentre tenia una espasa a la mà) Me siento com un radiador romano !

-(Parlant de caviar) ... huevos de centurión !

-(La proclamació de la República fou una jornada) .... sin infusión de sangre !

-(Parlant d'un amic afeccionat als segells) ....es sifilítico.

De Josep Maria de Porcioles el que més es recorda és, - com diu la cançó de Serrat, Barcelona i jo : Mil perfums i mil colors. /  Mil cares té Barcelona./  La que en Cerdà somnià,/  la que va esguerrar en Porcioles. – la pèssima gestió dels problemes que tenia la ciutat, la poca sensibilitat cap els problemes dels barcelonins, i els despropòsits urbanístics.

Però també hi ha hagut grans alcaldes, que han marcat moments d’auge de la ciutat. La majoria recordem a Pasqual Maragall (nascut a Barcelona, 13 de gener de 1941), artífex la Barcelona que ara coneixem, ell és l’artífex de la Barcelona actual, mitjançant els Jocs Olímpics del 92 va modernitzar la ciutat i la va posar als mapes.

Altres grans alcaldes van ser el doctor Bartomeu Robert (Tampico (Méxic) 20 d'octubre de 1842 -Barcelona 10 d'abril de 1902) i Francesc de Paula Ríus i Taulet (Barcelona, 1833 - Olèrdola, Barcelona (Aneu.); 1890).

En aquestes últimes eleccions hem hagut d’escollir entre Ada Colau (BeC), Xavier Trias (CiU), Alfred Bosch (ERC), Carina Mejías (C’s), Alberto Fernández Díaz (PP) i Jaume Collboni (PSC). El PP representa el que encara resta del franquisme a Barcelona, C’s és el neolerrouxisme, el PSC ha entrat en decadència després de renegar de l’herència de Maragall i convertir-se en comparsa de neofranquistes (PP) i neolerrouxistes (C’s).

Ada Colau, molt probablement serà alcaldessa de Barcelona. Les declaracions d’Ada Colau em generen molts dubtes. Un dia va dir que volia tancar el MWC i un altre que volia inaugurar el de 2016, que volia tancar l’Avinguda Diagonal i que convertir el Port de Barcelona o una part d’ell en una mena de port de rebuda de pasteres per evitar que la gent mori al mar. Ningú li ha dit a Colau que el Port de Barcelona és lluny de qualsevol ruta de pasteres. Estic d’acord que Barcelona és millorable, una ciutat com Barcelona mereix un alcalde o alcaldessa del nivell de Rius i Taulet o del doctor Bartomeu Robert, no necessitem més alcaldes com Pich i Pon o Porcioles.