Cada cop que juga el Barça, i molt especialment, quan el
Barça guanya, un fet que comença a ser habitual, la xarxa social s’omple de
piulades on es desitja la mort dels catalans, i el ministre de l’Interior
espanyol, Jorge Fernández Díaz, es dedica a mirar cap a una altra banda, a
diferència de quan les amenaces han anat a dirigents del PP, llavors els
piuladors han estat detinguts d’immediat. Tot i que sospito les raons, dubto
entre inoperància i connivència. No crec que sigui inoperància de la policia,
ja que quan volen i els interessa, especialment si l’interessa al ministre de
l’Interior, actuen amb una eficàcia i celeritat que ni el CSI (em refereixo a
la sèrie), però quan es tracta d’aturar les amenaces i els insults als catalans
(o bascos) sembla que la Ojrana (policia política) d’en Fernández Díaz deixa de
ser el CSI per a ser la T.I.A., i no trobarien un pernil en una xarcuteria.
Molts individus emparats en el relatiu anonimat de la xarxa
ens desitgin la mort no és nou, les amenaces de mort des de les ombres són més
velles que l’anar a peu, però en les amenaces de mort que es veuen a la xarxa
n’hi ha moltes que desitgen que els catalans acabem a les cambres de gas, també
ho cridaven pel carrer uns ultres referint-se al President Mas, i el ministre
de l’Interior va seguir mirant cap a una altra banda, també és habitual quan el
Barça juga, que es desitgi la mort dels barcelonistes que hi ha a l’estadi
mitjançant una bomba. Això de fet, seria un atemptat terrorista, i el ministre
Fernández Díaz continua sense fer res.
Alguns arriben a demanar que es llanci una bomba atòmica.
Espanya no té bombes atòmiques, difícilment en podria fer servir una arma que
no tenen. Normalment aquesta amenaça es fa quan el Barça ha jugat contra
l’Atlètic de Bilbao. Piular sota els efectes de drogues o d’alcohol té aquestes
conseqüències.
Aquest cap de setmana el Barça ha jugat la final de la
Champions League, que abans era la Copa d’Europa, que el Barça ha guanyat
davant de la Juve. El partit va jugar-se a Berlin, capital d’Alemanya.
Que el ministre de l’Interior espanyol es dediqui a mirar
cap a una altra banda quan la xarxa s’omple d’amenaces de mort molt greu és
inacceptable, més encara quan aquest ministre posa tots els mitjans per reprimir
usuaris de la xarxa contraris al PP, alguns dels quals, potser s’ho mereixen,
no es pot desitjar la mort de ningú, però el ministre que tan implacable va ser
amb els que van fer bromes de mal gust sobre la presidenta de la diputació de
Lleó assassinada per una mare i una filla, peperes també, per una venjança
personal, però quan les amenaces han estat dirigides contra els catalans, o
molt concretament contra el President de la Generalitat, el ministre Fernández
Díaz ha mirat cap a una altra banda, les amenaces contra Mas van sortir del PP
(secció de Mataró), partit al qual pertany el ministre Fernández Díaz.
La seva inoperància en atacar la catalanofòbia a la xarxa,
que la policia a les seves ordres informi a uns gihadistes que els Mossos
d’Esquadra els estan investigant permetent que aquests escapin o la fabricació
d’informes falsos sobre Mas i Trias són fets molt greus, dels quals és
responsable total i absolut el ministre de l’Interior, Fernández Díaz.
Si només fossin les piulades podria pensar, encara que
sospités el contrari, que el ministre és inoperant, però vistos altres fets
crec que el ministre és còmplice, o encara pitjor, és l’impulsor d’aquests
fets.
MINISTRO INOPERANTE, CÓMPLICE O IMPULSOR
Muchos individuos amparados en el relativo anonimato de la
red nos deseen la muerte, no es nuevo, las amenazas de muerte desde las sombras
son más viejas que el ir a pie, pero en las amenazas de muerte que se ven en la
red hay muchas que desean que los catalanes acabemos a las cámaras de gas,
también lo gritaban por la calle unos ultras refiriéndose al Presidente Mas, y
el ministro del Interior siguió mirando hacia otro lado, también es habitual
cuando el Barça juega, que se desee la muerte de los barcelonistas que hay en
el estadio mediante una bomba. Esto de hecho, sería un atentado terrorista, y
el ministro Fernández Díaz sigue sin hacer nada.
Algunos llegan a pedir que se lance una bomba atómica.
España no tiene bombas atómicas, difícilmente podría usar un arma que no
tienen. Normalmente esta amenaza se hace cuando el Barça ha jugado contra el
Atlético de Bilbao. Tuitear bajo los efectos de drogas o de alcohol tiene estas
consecuencias.
Este fin de semana el Barça ha jugado la final de la
Champions League, que antes era la Copa de Europa, que el Barça ha ganado ante
la Juve. El partido jugarse en Berlín, capital de Alemania.
Que el ministro del Interior español se dedique a mirar
hacia otro lado cuando la red se llena de amenazas de muerte muy graves es
inaceptable, más aún cuando este ministro pone todos los medios para reprimir
usuarios de la red contrarios al PP, algunos de los cuales, tal vez se lo
merecen, no se puede desear la muerte de nadie, pero el ministro que tan
implacable fue con los que hicieron bromas de mal gusto sobre la presidenta de
la diputación de León asesinada por una madre y una hija, peperas también, por
una venganza personal, pero cuando las amenazas han sido dirigidas contra los
catalanes, o muy concretamente contra el Presidente de la Generalitat, el
ministro Fernández Díaz ha mirado hacia otro lado, las amenazas contra Mas salieron
del PP (sección de Mataró), partido al que pertenece el ministro Fernández
Díaz.
Su inoperancia en atacar la catalanofobia en la red, que la
policía a sus órdenes informe a unos yihadistas que los Mossos les están
investigando permitiendo que éstos escapen o la fabricación de informes falsos
sobre Mas y Trias son hechos muy graves , de los que es responsable total y
absoluto el ministro del Interior, Fernández Díaz.
Si sólo fueran los Tweets podría pensar, aunque sospechara
lo contrario, que el ministro es inoperante, pero vistos otros hechos creo que
el ministro es cómplice, o todavía peor, es el impulsor de estos hechos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada