EL MEU AVI TENIA RAÓ

EL MEU AVI TENIA RAÓ

 

 

 

 

 

Narcís Serra i Carme Chacón s’assemblen molt, no físicament, és clar, però si que tenen molt en comú. Tots dos són o han estat del PSC-PSOE, són catalans i han estat ministres de defensa del Govern d’Espanya, ell amb Felipe González, ella amb Rodríguez Zapatero. Tenen en comú haver estat ministres de defensa sense haver fet el servei militar, ell se’n va lliurar per ser miop, ella per ser dona.

I tots dos han tingut un final poc digne. Serra va arribar a presidir Caixa de Catalunya – Catalunya Caixa, que ha acabat intervinguda per l’Estat, ell està sota investigació per mala gestió i haver cobrat sous excessius quan la caixa que dirigia estava fent fallida. Chacón de seguida va oblidar que era catalana i diputada per Barcelona, per guanyar-se l’estimació a les Espanyes va preferir callar durant un temps, oblidant que era diputada per Barcelona, i després ha tingut una desafortunada reaparició en un acte organitzat pel grupuscle ultradretà Societat Civil Catalana.

El meu avi tenia raó, la tenia quan criticava Serra, de qui no tenia gaire bona opinió. Al meu avi no li agradaven gaire aquests catalans que quan trepitgen Madrit (si, amb T, després ho explico) pateixen una mena de mutació que els fa fer tota mena de gestos i proclames de la seva espanyolitat per fer-se perdonar que són catalans.

Nota: Madrit, amb T, fa referència al Madrid oficial, el Madrid dels governants llunyans física i/o mentalment de Catalunya, el Madrid dels funcionaris “colonials”, dels militars que arriben creient-se superiors als indígenes, etc.

Els imperis solien agafar els indígenes i criolls per educar-los segons els costums de l’imperi i alienar-los completament dels territoris dels quals eren originaris i als quals tornarien com a funcionaris de nivells intermedis, no ens pensem mai que l’imperi permetrà que un d’aquests nadius o criolls reeducats en els costums de l’imperi arribin gaire amunt, sempre seran sospitosos, per molt que alguns d’ells vulguin ser més durs amb els nadius que els imperials.

Veure Carme Chacón intentant guanyar-se el favor de l’imperi és trist, la veiem volen ser més espanyola que l’estanquera, perdó, que la bandera, proclamant dia si i dia també la seva espanyolitat, i si això suposa assistir a actes d’organitzacions ultradretanes espanyoles, endavant.

Cap polític català hauria d’estar més d’una legislatura a Madrit, i fins i tot en el temps que hi siguin, romandre el mínim temps possible, tornant immediatament a Catalunya cada cop que s’acabin les sessions parlamentàries, sinó després veiem estranyes mutacions en aquests diputats i senadors. Alguns obliden que han estat escollits per defensar els interessos de la seva circumscripció electoral (Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona), no per defensar la “una, grande y libre” davant dels catalans.

 

Chacón va ser escollida diputada per Barcelona a les llistes del PSC. Arribà a Madrit i patí una mutació que li provocà amnèsia, ja no recordava que era diputada per Barcelona, ni del PSC, ni socialista, s’havia espanyolitzat hagués passat per la màquina d’espanyolització del doctor Wert. Quan la van fer ministra d’habitatge va legislar per agilitzar els desnonaments, i quan la van fer ministra de defensa de l’Imperi espanyol, es va embolicar amb l’estanquera i cavalcant a lloms de la cabra de la Legió va completar el seu pas al costat fosc. Des de llavors s’ha vist na Chacón en actes de SCC, al costat de l’espanyolisme més ranci i de l’ultradreta espanyola més recalcitrant. El virus de l’espanyolisme ranci que afecta na Chacón també ha causat estralls entre altres membres del PSC.

I tot el que he dit és aplicable a d’altres diputats, per exemple, en Josep Antoni Duran i Lleida, massa anys vivint al Palace de Madrid/Madrit, l’home veu perillar aquest privilegi si es proclama la independència. Crec que se li podria oferir ser ambaixador de Catalunya a Espanya, i que segueixi allà. Trenta anys a Madrit han tingut conseqüències. És un altre diputat català que no representa els interessos dels catalans davant Madrit, sinó al revés, ell defensa els interessos de Madrit davant dels catalans.

Chacón hauria d’anar amb compte, el virus de l’espanyolisme, l’està convertint en una còpia de Sánchez Camacho, abans era una promesa política però el seu pas per Madrid, un comença ordenant un “capitán, mande firmes” a lloms de la cabra de la Legió i acaba assistint a actes de l’ultradreta espanyola al costat de la diputada filla d’un guàrdia civil d’infausta memòria en algun poblet pescador de la costa catalana, d’en Naranjito lerrouxista i de gent que assalta seus de la Generalitat a la capital de l’Imperi.