19 de juny 2015

MARIANO RAJOY, CABDILL D’ESPANYA


MARIANO RAJOY, CABDILL D’ESPANYA

 

 

 

 

 

Els mitjans espanyols afins al Règim Rajoyista tot el dia parlant de la dictadura veneçolana i dels perillosos radicals (hiper)(super)(mega) esquerranosos que han guanyat les eleccions municipals a Espanya. Clar que per aquests mitjans tot el que estigui a l’esquerra del PP és un radical esquerranós, un comunista stalinista (amb banyes i cua), sense tenir en compte que és el PP el que s’ha posat tan a la dreta que podria haver passat per la dreta als tradicionals partits de la ultradreta espanyola. No diré noms, però ja ens entenem, oi?

Ja vaig criticar en un post anterior la dèria dels mitjans afins al Règim Rajoyista de qualificar de radicals independentistes als partits (independentistes) catalans i de filoterroristes als partits independentistes bascos, però és curiós que un partit que legislar amb el propòsit de convertir en delicte qualsevol forma de protesta no es pot considerar democràtic. La llei mordassa no només impedeix el lliure exercici de la manifestació sinó també gravar vídeos i fer fotografies especialment a la policia en l’exercici de la repressió. Si veiem en una foto un policia de noranta quilos amb tot l’equipament posat estomacant una àvia de noranta anys que havia sortit a buscar una barra de pa, penseu que pel Govern espanyol l’avia i el fotògraf són uns radicals perillosíssims, i el policia un bon xicot defensant-se d’ells.

He inclòs en aquest post aquesta imatge que m’ha arribat per Twitter. Ho llegeixo. Des del meu punt de vista amb aquest text en mà es podria acusar de terrorisme a qualsevol i acusar-lo de qualsevol cosa sense cap garantia. Sembla que el Govern espanyol s’hagi begut l’enteniment i hagi decidit redactar una legislació que els permeti esclafar qualsevol dissensió pública. Si no volen protestes no seria més fàcil fer les coses bé en lloc de donar pel cul a tothom i després acusar-los de qualsevol cosa per haver-se queixat?

La imatge de Rajoy i el seu govern és la d’un règim dictatorial a punt de caure i que pensa caure matant (espero que no en sentit literal) i fent tot el mal que pugui.

També em recorda els fets d’El Cu-cut: Una vinyeta que se’n fotia dels militars espanyols dient que aquests mai no guanyaven cap guerra. Un grup de militars espanyols van assaltar la redacció d’El Cu-cut i la Veu de Catalunya i ho van destrossar tot. Aquest acte de violència i vandalisme va ser recriminat per molts sectors però el Govern espanyol va respondre fent una llei a mida dels militars, la llei de jurisdiccions, llei que posava en mans dels tribunals militars la jurisdicció de jutjar qualsevol ofensa a la Pàtria i l’Exèrcit, i el que era una ofensa ho decidien els militars amb tota l’arbitrarietat i manca de garanties que això implica.

En el cas dels delictes informàtics ja hem vist que l’Estat actua en funció de qui és l'ofès o amenaçat. Si fas bromes sobre la presidenta de la Diputació de Lleó, que era del PP, assassinada per una mare i una filla (militants del PP també) que la van matar per un assumpte de rancúnies personals, tens molts números que el Sinistre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, t’enviï la policia política del Règim i acabis dormint una llarga temporada entre barrots. Però si algú amenaça de mort el President Mas, com va fer algú del PP de Mataró, o no passarà res o és molt probable que acabin ascendint el responsable de les amenaces a càrrecs més elevats del partit.

Amb aquesta llei que considera acte de terrorisme els atemptats contra el medi ambient casos com els moviments sísmics provocats pel Castor, el cas Prestige, el cas del pesquer rus a les costes de les Canàries, etc. serien considerats delictes de terrorisme, i en aquests casos una part de la responsabilitat la tenen persones que han fet lleis com aquesta, i amics del Règim Rajoyista. Però ja sabem que el Règim no s’aplicarà la llei a ell mateix ni als seus amics.

Rajoy s’ha convertit en un dictador, o l’han convertit els seus. És el mal que tenen les majories absolutes en mans de governants amb tendències autoritàries com és el cas del Govern del PP, un Govern que ha convertit la Justícia en un braç al servei del Règim, la policia en una policia política, i els mitjans de comunicació en òrgans de propaganda del Règim.

La por del cabdill Rajoy a perdre el poder fa que ell i els seus esbirros desbarrin contra tothom, però el més greu és que legislin per convertir en delicte qualsevol forma de dissidència política.

L’altra vergonya és veure com un president del govern fa una roda de premsa per un plasma i no de manera presencial, i no ha estat el primer cop que el cabdill Rajoy s’amaga. Acabarà Rajoy fent declaracions des de l’interior d’un búnquer?. De moment, el cabdill Rajoy parla d’una creació d’ocupació que la realitat desmenteix, i acusant tothom de les coses que no van a l’hora. Hi havia una vegada un dictador que des del fons d’un búnquer ordenava que s’enviessin al front divisions que feia ja molt que no existien, el cabdill Rajoy parla de coses que no són certes, acusa de radicalitat a gent que és contrària a les polítiques desastroses que defensa el Govern espanyol, polítiques que només causen més misèria i dolor, i com que al cabdill Rajoy ja no se’l creu ningú, per molt que els mitjans de propaganda afins al Règim diguin el contrari, i la gent està fins els collons del dictador de la Moncloa, aquest i la seva camarilla han decidit recórrer a la repressió. El terrorisme, senyor Rajoy, és el mitjà pel qual provocar la por a la gent, i això és el que vostès pretenen fer amb les seves lleis, acollonir-nos per a que no tinguem ni l’esma de protestar.