LA VIRREINA LLANOS DE LUNA CONTRAATACA

LA VIRREINA LLANOS DE LUNA CONTRAATACA

 

 

 

 

 

Que alguns alcaldes catalans juressin el seu càrrec sense jurar submissió a la Corona ni a la Constitució ha fet que la “rica i pija” virreina (delegada del Govern espanyol, allò que abans es deia Governs Civils) iniciï una altra campanya contra els alcaldes catalans. Malgrat que la senyora Llanos de Luna ja va fracassar quan va dedicar-se a perseguir alguns alcaldes per no penjar l’estanquera (https://www.youtube.com/watch?v=DK3I6kk6LDk), fins i tot, amb algunes sentències en contra seva, hi ha qui no aprèn.

El càrrec de Delegada del Govern espanyol és un càrrec per nominació, Llanos de Luna és una alta funcionària de l’Estat, no un càrrec electe, a diferència dels alcaldes i regidors que si han estat escollits per la ciutadania. És un càrrec, la funció del qual és dirigir els cossos de seguretat, però aquesta tasca a Catalunya correspon als Mossos d’Esquadra, Policia de Catalunya, depenent de la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya, i les policies locals, municipals i Guàrdia Urbana (a Barcelona i Badalona) depenent dels ajuntaments. Probablement aquesta és la raó que la virreina Llanos de Luna es dediqui a altres tasques, per exemple condecorar veteransde la División Azul , les unitats militars espanyoles que van lluitar enquadrats en l’exèrcit alemany contra la URSS.

Hi ha moltes raons per suprimir un organisme com la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, no només que les seves funcions, la seguretat pública, siguin competència de la Generalitat de Catalunya, és a dir, la Delegació del Govern espanyol a Catalunya és un organisme redundant, sobra, també el fet que lluny de cooperar es dedica a fiscalitzar el Govern de Catalunya i els ajuntament catalans, però es nega a respondre de les seves continuades ficades de pota. Si fa no fa com han fet els Governs Civils des de la seva creació l’any 1834, tot i que abans la figura dels Caps provincials ja feien aquesta tasca des del 1814. Però llavors tots els càrrecs públics eren nomenats des del Govern Central, i potser això en èpoques no democràtiques podia ser normal. Ara res no pot justificar l’existència d’un organisme aliè al territori, amb el seu principal responsable que actua sense respondre dels seus actes com una mena de cap polític.

La Delegació del Govern espanyol també ens costa molts diners, només en serveis de neteja ens va costar 900.000 euros segons el BOE. I aquesta només és la despesa de neteja.

Quan alguns mitjans de comunicació espanyolistes i alguns polítics espanyolistes parlen que cal reduir despeses s’obliden que eliminant rèmores del segle XIX com les delegacions del govern espanyol ens estalviaríem molts diners, eliminaríem un organisme aliè al territori i que es nega a donar explicacions de les seves activitats. També ens estalviaríem que la persona al capdavant d’aquest organisme es dediqui a posar medalles a militars feixistes alhora que persegueix alcaldes escollits democràticament.

Les Diputacions són un organisme creat també el 1836. És cert que s’han convertit en nius de corrupteles, i en casos concrets algunes famílies de cacics les van convertir en organismes en benefici seu, havent ocupat el càrrec de president de la Diputació membres de la mateixa família al llarg de quasi tota la història de la institució. Si, estava pensant en els Fabra i la Diputació de Castelló. Eliminant aquells elements negatius, la corrupció, el caciquisme, el nepotisme, etc., les diputacions poden ser útils com una eina per mancomunar esforços que pot ajudar els municipis amb menys recursos, per exemple la xarxa de biblioteques. Però aquesta tasca també podria passar a institucions més nostrades com els consells comarcals.

Els mateixos polítics que parlen d’eliminar nivells de l’administració sempre es neguen a eliminar aquelles administracions que són rèmores d’altres temps com són les delegacions del Govern espanyol (abans Governs Civils) i les Diputacions provincials, i els membres de les quals no han estat escollits democràticament. Els delegats del govern espanyol són nomenats a dit pel Govern central, les diputacions estan compostes per regidors escollits a les eleccions municipals i el repartiment en funció dels ressultats electorals i de la població de la província:

Fins a 500.000 persones: 25 diputats

De 500.001-1000000: 27 diputats

De 1.000 001-3.500.000: 31 diputats

De 3.500.001 en endavant: 51 diputats

En aquelles comunitats autònomes uniprovincials (Astúries, Cantàbria, Múrcia o Madrid) no hi ha diputació, tampoc a Euskadi ni a les Canàries. A Catalunya hem de suportar aquesta rèmora del segle XIX.

Però el tema d’aquest post era criticar la intenció de la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna, que vol anul·lar la presa de possessió d’alguns alcaldes catalans perquè segons ella no van emprar una fòrmula de jurament vàlida. La fòrmula emprada que no agrada a la virreina Llanos és “Per expressió democràtica de la voluntat ciutadana, anuncio que quedo a disposició del nou Parlament, el president i el Govern per exercir l'autodeterminació del nostre poble i proclamar l'estat català, lliure i sobirà”, és a dir, cap referència a la Constitució espanyola ni a la monarquia borbònica. Per a mi aquesta fòrmula és vàlida, arribat el moment els alcaldes i regidors no podran ser acusats de trencar cap jurament de fidelitat a Espanya. Per cert, la meva pregunta a la virreina és, quin valor té un jurament fet per força?. Jo crec que cap. Per cert, una funcionària, per molt alta funcionària de l’Estat espanyol que sigui, no pot estar pel damunt de representants electes. Llanos de Luna no té cap lligam amb Catalunya ni respecte per les seves institucions. Per cert, la senyora Llanos de Luna ha portat diversos ajuntaments davant dels tribunals iha perdut.