(Quan les caricatures enfurismen als intransigents)
El Cu-cut era una publicació satírica catalana d’inicis del segle XX. Els militars espanyols eren representats com una camarilla de borratxos, ineptes i estúpids. Aquells militars que al llarg de tot el segle anterior havien anat de derrota en derrota fins a la derrota final, s’havien aficionat als cops d’Estat i havien anat derivant del liberalisme i progressisme cap a un conservadorisme a ultrança.
Incís: Els liberals del segle XIX no tenen res en comú amb el que avui entenem per liberals. Exagerant una mica podríem dir que els liberals del XIX haurien estat al centre esquerra i ara estan a la extrema dreta. Només cal veure que defensen els liberals d’ara, només són liberals en matèria econòmica, és a dir, són partidaris del campi qui pugui en matèria econòmica però en altres aspectes, especialment en matèria de drets socials són ultraconservadors.
A aquells militars espanyols les vinyetes d’El Cu-cut els representaven, com ja he dit, com una camarilla d’estúpids, borratxos i ineptes, i veure’s retratats així no els agradava gens ni mica. Un grup de militars de la guarnició de Barcelona van prendre la decisió que era preferible fer callar al crític a canviar el seu comportament. Van assaltar les redaccions d’El Cu-cut i la Veu de Catalunya, i van destrossar-ho tot. No només no va haver càstig als brètols sinó que l’Exèrcit va aconseguir imposar que el Congrés dels Diputats aprovessin la llei de jurisdiccions. Aquesta llei posava en mans dels tribunals militars les ofenses a la Pàtria (Espanya) i l’Exèrcit. I era l’Exèrcit el que decidia que els ofenia.
Fa uns quants dies el setmanari satíric francès va patir l’atac amb còctels Molotov que van deixar la redacció destruïda. Charlie Hebdo havia publicat una portada dedicada a la implantació de la xara a Tunísia canviant la seva capçalera habitual “Charlie Hebdo” per “Sharia Hebdo”. L’atemptat se’l va atribuir un grup islamista desconegut.
No és la primera vegada que els islamistes amenacen a o atempten contra qui els critica. Només cal veure la que van organitzar els islamistes arran de la publicació de les vinyetes de Mahoma o ja fa molts anys la fàtua que condemnava a mort a Salman Rushdie, pels versos satànics.
Poc més de cent anys separen l’assalt a les redaccions d’aquestes dues publicacions satíriques. També altres publicacions satíriques han estat víctima de la intolerància del poder polític, militar o religiós, de vegades no li ha calgut a l’Estat enviar a una colla de brètols uniformats sinó que amb una sentència se segrestin els exemplars per una caricatura sobre els membres de la Casa Reial espanyola.
Vídeo: El Cu cut
Del Cu-cut a Charlie Hebdo
(Cuando las caricaturas enfurecen a los intransigentes)
El Cu-cut era una publicación satírica catalana de inicios del siglo XX. Los militares españoles eran representados como una camarilla de borrachos, ineptos y estúpidos. Aquellos militares que a lo largo de todo el siglo anterior habían ido de derrota en derrota hasta la derrota final, se habían aficionado a los golpes de Estado y habían ido derivando del liberalismo y progresismo hacia un conservadurismo a ultranza.
Inciso: Los liberales del siglo XIX no tienen nada en común con lo que hoy entendemos por liberales. Exagerando un poco podríamos decir que los liberales del XIX habrían sido el centro izquierda y ahora están en la extrema derecha. Sólo hay que ver que defienden los liberales de ahora, sólo son liberales en materia económica, es decir, son partidarios del sálvese quien pueda en materia económica pero en otros aspectos, especialmente en materia de derechos sociales son ultraconservadores.
A aquellos militares españoles las viñetas de El Cu-cut los representaban, como ya he dicho, como una camarilla de estúpidos, borrachos e ineptos, y verse retratados así no les gustaba nada. Un grupo de militares de la guarnición de Barcelona tomaron la decisión que era preferible callar al crítico a cambiar su comportamiento. Asaltaron las redacciones de El Cu-cut y la Veu de Catalunya, y destrozaron todo. No sólo no hubo castigo a los gamberros sino que el Ejército logró imponer que el Congreso de los Diputados aprobaran la ley de jurisdicciones. Esta ley ponía en manos de los tribunales militares las ofensas a la Patria (España) y el Ejército. Y era el Ejército el que decidía que los ofendía.
Hace unos días el semanario satírico francés sufrió el ataque con cócteles molotov que dejaron la redacción destruida. Charlie Hebdo había publicado una portada dedicada a la implantación de la sharia en Túnez cambiando su cabecera habitual "Charlie Hebdo" por "Sharia Hebdo". El atentado se atribuyó un grupo islamista desconocido.
No es la primera vez que los islamistas amenazan ao atentan contra quien los critica. Sólo hay que ver la que organizaron los islamistas a raíz de la publicación de las viñetas de Mahoma o ya hace muchos años la fatua que condenaba a muerte a Salman Rushdie, por los versos satánicos.
Poco más de cien años separan el asalto a las redacciones de estas dos publicaciones satíricas. También otras publicaciones satíricas han sido víctima de la intolerancia del poder político, militar o religioso, a veces no le ha hecho falta al Estado envió a un grupo de gamberros uniformados sino que con una sentencia se secuestren los ejemplares por una caricatura sobre los miembros de la Casa Real española.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada