Bono, tot per i per a la Pàtria, la seva

Bono, tot per i per a la Pàtria, la seva

Una cosa que té José Bono és que almenys és honest i diu el que pensa, d'altres pensen igual que ell, ho diuen i després es fan enrere i neguen que ho són encara que les seves paraules deixin clar que si que ho són. Que Bono és un nacionalista espanyol exacerbat, un ultranacionalista espanyol, no es pot negar. Recentment ha dit “Crec que hem d'apostar a la gran, és a dir, per Espanya, i no apostar a la xica que són els territoris que integren Espanya. Aquesta és per a mi la clau per damunt de qualsevol altra consideració”. Aquest és el problema, ell és castellà manxec, i pensa com un castellà imperialista, estendre el poder de Castella més enllà del seu territori, no és que pensi en gran, pensa en engrandir-se encara que sigui esclafant els altres i negant-los el seu dret a existir. El menyspreu que demostra quan parla de territoris, com si en aquests “territoris” no hi visqués ningú és una mostra de la típica prepotència castellana i d'uns aires de superioritat d'un Estat que pretenen ser cada vegada més gran va veient com cada vegada és més petit. El gran fracàs d'Espanya com Estat és no haver sabut entendre ni respectar la diversitat de pobles que el conformaven, un fracàs del qual és responsable un nacionalisme castellà que els fa creure als castellans que estan pel damunt de tots els altres pobles i que aquests han de convertir-se o morir. La frase final és un exemple, “per damunt de qualsevol altra consideració”. La mentalitat d'Olivares de reduir a tots els pobles a “les lleis i els costums de Castella” sembla ser el leitmotiv del nacionalisme castellà (espanyol).

Vídeo: Bono, tot per i per a la Pàtria, la seva


Bono, todo por y para la Patria, la suya

Algo que tiene José Bono es que al menos es honesto y dice lo que piensa, otros piensan igual que él, lo dicen y luego se echan atrás y niegan que lo son aunque sus palabras dejen claro que sí lo son. Que Bono es un nacionalista español exacerbado, un ultranacionalista español, no se puede negar. Recientemente ha dicho "Creo que debemos apostar a la grande, es decir, por España, y no apostar a la chica que son los territorios que integran España. Esta es para mí la clave por encima de cualquier otra consideración ". Este es el problema, él escastellano manchego, y piensa como un castellano imperialista, extender el poder de Castilla más allá de su territorio, no es que piense en grande, piensa en agrandarse aunque sea aplastando a los demás y negándoles su derecho a existir. El desprecio que demuestra cuando habla de territorios, como si en estos"territorios" no viviera nadie es una muestra de la típica prepotencia castellana y de unos aires de superioridad de un Estado que pretendiendo ser cada vez más grande va viendo como cada vez es más pequeño. El gran fracaso de España como Estado es no haber sabido entender ni respetar la diversidad de pueblos que lo conformaban, un fracaso del que es responsable un nacionalismo castellano que les hace creer a los castellanos que están por encima de todos los demás pueblos y que estos deben convertirse o morir. La frase final es un ejemplo, "por encima de cualquier otra consideración". La mentalidad de Olivares de reducir a todos los pueblos a "las leyes y las costumbres de Castilla" parece ser el leitmotiv del nacionalismo castellano (español).