Convulsions a l'Orient Mitjà (I)
Abàs reconeix que fa 64 anys van cometre un error
L'any 1947 les Nacions Unides van decidir aprovar la creació de dos Estats al protectorat britànic de Palestina, un Estat de Palestina pels àrabs i un Estat d'Israel pels jueus. Els àrabs van renunciar al seu Estat, els jueus van proclamar-lo l'any 1948. Immediatament els Estats àrabs de la zona van atacar l'Estat d'Israel amb el clar i declarat propòsit de fer-lo desaparèixer del mapa, però el petit Estat d'Israel els va derrotar. Des de llavors els àrabs i els israelians s'han enfrontat en dues guerres més, dues guerres que com la primera van iniciar els àrabs però la van guanyar els israelians. I des de llavors els palestins van iniciar una campanya terrorista contra Israel que té els seus moments més àlgids en el segrest d'avions amb ciutadans israelians i la massacre dels Jocs Olímpics de Munic en què una cèl•lula terrorista va segrestar i va acabar assassinant els atletes israelians. Dels episodis de segrestos d'avions cal destacar quan uns terroristes palestins amb la col•laboració de dos terroristes alemanys van segrestar més d'un centenar de ciutadans israelians i van desviar l'avió d'Air France cap a Uganda via Líbia. D'aquest episodi recomano qualsevol documental o pel•lícula que tracti sobre l'Operació Entebbe”.
També hi ha hagut els episodis de les Intifades. Els dirigents palestins en aquests 63 anys s'han dedicat a marejar la perdiu mentre morien persones. Acceptaven asseure's a negociar amb Israel poques vegades però quan ho feien era per no arribar a cap acord, en realitat, crec que els dirigents palestins mai han tingut intenció d'arribar a cap acord i van fent la viu-viu mentre la tragèdia continua.
Em sorprèn que Abàs ara reconegui que els àrabs van equivocar-se l'any 1947 quan van refusar la partició que significava la creació de dos Estats. “Va ser un error. Va ser un error àrab, totalment”. Els dirigents palestins han trigat 64 anys a reconèixer que van “cometre” un error, un error que ha causat milers de víctimes a ambdues bandes. Està bé que reconeguin que van equivocar-se, ara que ja han reconegut que “van equivocar-se” seria bo que fessin alguna cosa per redreçar la situació, oi?. Sembla que no serà així, després de reconèixer l'error es lamenta de la situació de la que ells són responsables juntament amb els altres països àrabs que els “van malaconsellar” i que ells estan patint i causant patiment als seus veïns israelians. Abàs: “Però, ¿ens castiguen ells (els israelians) per aquell error 64 anys?”. No, els israelians no estan castigant als palestins, són els líders que tenen els palestins el veritable càstig diví, la plaga que pateixen els palestins des de fa 64 anys.
I a Jordània demanen trencar els acords de pau amb Israel
A Jordània un grup de manifestants demanava que s'anul•lin els acords de pau amb Israel, uns acords signats fa uns 15 o 20 anys. És evident que Israel té un seriós problema, té un veïnat conflictiu i amb el qual signar acords no serveix de res perquè la paraula dels líders àrabs no val un rave, i perquè en molts casos els dirigents que van signar els acords ja no hi són.L'infern àrab
La majoria dels països àrabs estan patint canvis polítics i socials, hi ha un auge dels sectors islàmics més radicals, aquells que volen tornar a una situació a la zona com la dels anys 70 en allò que a Israel es refereix, i també veiem que la primavera àrab que va significar la caiguda d'alguns règims autocràtics àrabs està significant la pujada de règims islàmics que volen implantar la xara a tot el món àrab. La primavera àrab no està significant que els països àrabs comencin a ser països democràtics sinó que va camí de ser la via per la qual tinguem a règims islàmics molt més autoritaris que els règims militars caiguts. Si la paraula dels governants àrabs sol ser poc de fiar encara ens hauríem de preocupar més perquè no sabem qui mana realment en aquests països ara mateix.
Veiem com l'ascens dels nous governants significa la implantació de la xara, la llei islàmica, és a dir, un retorn a l'Edat Mitjana, clar que n'hi ha molts d'aquests països que no van sortir mai de l'Edat Mitjana.
Convulsions a l'Orient Mitjà (II)
Onze coets de la Gihad Islàmica disparats contra Israel
La Gihad Islàmica, un de tants grups terroristes que es mouen per Gaza va disparar onze coets contra Israel des de les 7 del matí, malgrat la treva acordada a El Caire entre Israel i les organitzacions terroristes palestines de Gaza. Uns altres 28 coets i granades de morter, a més dels onze coets, van ser disparats contra poblacions de l'Estat d'Israel però o van caure en zones deshabitades o van ser interceptats pel sistema antimíssils israelià Kipat Barzel però un home de 56 anys va resultar mort i quatre persones van resultar ferides per l'impacte d'un d'aquests artefactes per l'atac de la Gihad Islàmica. Aquesta organització terrorista va comunicar que ignorava l'existència de la treva.La Gihad acata la treva 24 hores més tard
Un milió a qui segresti un israelià24 hores més tard la Gihad Islàmica accepta la treva acordada a El Caire entre Israel i les organitzacions terroristes palestines. Van llençar 39 projectils durant la treva negant la seva existència. Ha calgut que nou membres d'aquesta organització terrorista islàmica fossin abatuts per a què s'assabentessin de la treva. Abu Ahmet, portaveu de les brigades Al Quds de la Gihad Islàmica va declarar que “la Gihad Islàmica ha respost als esforços de treva, però ens reservem el dret a respondre a qualsevol agressió”. Quin cinisme. “ Hem creat un balanç d'horror amb l'enemic que ha sigut qui ha suplicat la treva”. Egipte va “patrocinar una treva entre Israel i les organitzacions terroristes palestines que la Gihad Islàmica no va complir i va realitzar una sèrie d'atacs amb projectils, ha calgut que l'aviació israeliana matés a nou membres de la Gihad Islàmica perquè aquesta organització decideixi acceptar la treva. Encara que als islamistes els costi poc morir perdre una desena de membres, entre ells cinc comandaments i un magatzem d'armes els deu haver afectat.
La Gihad Islàmica és una organització terrorista que respon directament a les ordres del govern de Teheran, i és rellevant que les brigades Al Quds responsables d'aquest atac contra Israel tinguin el mateix nom que unes unitats d'elit dels guardians de la revolució islàmica.
Un predicador saudita ha ofert un milió de dòlars a qui segresti un soldat israelià per poder-lo intercanviar per terroristes palestins empresonats a Israel.. Inicialment el príncep Jaled bin Talal havia ofert cent mil dòlars però aquest cap de setmana ha augmentat la xifra. Bé, en aquestes circumstàncies si jo fos un soldat israelià i veiés a un àrab apropant-se a mi li dispararia abans que fer un viatge a Can Hamàs. Israel hauria d'oferir recompenses a canvi de l'entrega de líders d'organitzacions terroristes i d'aquells que els financen. Això suposaria un doble benefici per a la població palestina, d'una banda ingressarien diners i de l'altra perdrien de vista als malparits terroristes que han estat i són encara els responsables de tots els mals del poble palestí.
Convulsiones en Oriente Medio
Convulsiones en Oriente Medio (I)
Abás reconoce que hace 64 años cometieron un errorConvulsiones en Oriente Medio (II)
En 1947 las Naciones Unidas decidió aprobar la creación de dos Estados al protectorado británico de Palestina, un Estado de Palestina por los árabes y un Estado de Israel por los judíos.Los árabes renunciaron a su Estado, los judíos proclamarlo en 1948. Inmediatamente los Estados árabes de la zona atacaron el Estado de Israel con el claro y declarado propósito de hacerlo desaparecer del mapa, pero el pequeño Estado de Israel los derrotó. Desde entonces los árabes y los israelíes se han enfrentado en dos guerras más, dos guerras que como la primera iniciaron los árabes pero la ganaron los israelíes. Y desde entonces los palestinos iniciaron una campaña terrorista contra Israel que tiene sus momentos más álgidos en el secuestro de aviones con ciudadanos israelíes y la masacre de los Juegos Olímpicos de Munich en el que una célula terrorista secuestró y acabó asesinando los atletas israelíes. Los episodios de secuestros de aviones hay que destacar cuando unos terroristas palestinos con la colaboración de dos terroristas alemanes secuestraron más de un centenar de ciudadanos israelíes y desviaron el avión de Air France hacia Uganda vía Libia. De este episodio recomiendo cualquier documental o película que trate sobre la Operación Entebbe ".Y en Jordania piden romper los acuerdos de paz con Israel
También ha habido los episodios de las Intifadas. Los dirigentes palestinos en estos 63 años se han dedicado a marear la perdiz mientras morían personas. Aceptaban sentarse a negociar con Israel pocas veces pero cuando lo hacían era para no llegar a ningún acuerdo, en realidad, creo que los dirigentes palestinos nunca han tenido intención de llegar a ningún acuerdo y van haciendo el vivo mientras la tragedia continúa.
Me sorprende que Abás ahora reconozca que los árabes equivocarse en 1947 cuando rechazaron la partición que significaba la creación de dos Estados. "Fue un error. Fue un error árabe, totalmente ". Los dirigentes palestinos han tardado 64 años en reconocer que "cometió" un error, un error que ha causado miles de víctimas en ambos lados. Está bien que reconozcan que equivocarse, ahora que ya han reconocido que "equivocarse" sería bueno que hicieran algo para enderezar la situación, ¿verdad?. Parece que no será así, tras reconocer el error se lamenta de la situación de la que ellos son responsables junto con los otros países árabes que les "malaconsellar" y que ellos están sufriendo y causando sufrimiento a sus vecinos israelíes. Abás: "Pero, ¿nos castigan ellos (los israelíes) para ese error 64 años?". No, los israelíes no están castigando a los palestinos, son los líderes que tienen los palestinos el verdadero castigo divino, la plaga que sufren los palestinos desde hace 64 años.
En Jordania un grupo de manifestantes pedía que se anulen los acuerdos de paz con Israel, unos acuerdos firmados hace unos 15 o 20 años. Es evidente que Israel tiene un serio problema, tiene un vecindario conflictivo y con el que firmar acuerdos no sirve de nada porque la palabra de los líderes árabes no vale un rábano, y porque en muchos casos los dirigentes que firmaron los acuerdos ya no están .El infierno árabe
La mayoría de los países árabes están sufriendo cambios políticos y sociales, hay un auge de los sectores islámicos más radicales, aquellos que quieren volver a una situación en la zona como la de los años 70 en lo que a Israel se refiere, y también vemos que la primavera árabe que significó la caída de algunos regímenes autocráticos árabes está significando la subida de regímenes islámicos que quieren implantar la sharia en todo el mundo árabe. La primavera árabe no está significando que los países árabes comiencen a ser países democráticos sino que va camino de ser la vía por la que tengamos a regímenes islámicos mucho más autoritarios que los regímenes militares caídos. Si la palabra de los gobernantes árabes suele ser poco de fiar todavía deberíamos preocuparnos más porque no sabemos quién manda realmente en estos países ahora mismo.
Vemos como el ascenso de los nuevos gobernantes significa la implantación de la sharia, la ley islámica, es decir, un retorno a la Edad Media, claro que hay muchos de estos países que no salieron nunca del Edad Media.
Once cohetes de la Yihad Islámica disparados contra Israel
La Yihad Islámica, uno de tantos grupos terroristas que se mueven por Gaza disparó once cohetes contra Israel desde las 7 de la mañana, pese a la tregua acordada en El Cairo entre Israel y las organizaciones terroristas palestinas de Gaza. Otros 28 cohetes y granadas de mortero, además de los once cohetes, fueron disparados contra poblaciones del Estado de Israel pero o cayeron en zonas deshabitadas o fueron interceptados por el sistema antimisiles israelí Kipat Barzel pero un hombre de 56 años resultó muerto y cuatro personas resultaron heridas por el impacto de uno de estos artefactos por el ataque de la Yihad Islámica. Esta organización terrorista comunicó que ignoraba la existencia de la tregua.La Yihad acata la tregua 24 horas más tarde
24 horas más tarde la Yihad Islámica acepta la tregua acordada en El Cairo entre Israel y las organizaciones terroristas palestinas. Lanzaron 39 proyectiles durante la tregua negando su existencia. Ha sido necesario que nueve miembros de esta organización terrorista islámica fueran abatidos para que se enteraran de la tregua. Abu Ahmed, portavoz de las brigadas Al Quds de la Yihad Islámica declaró que "la Yihad Islámica ha respondido a los esfuerzos de tregua, pero nos reservamos el derecho a responder a cualquier agresión". Qué cinismo."Hemos creado un balance de horror con el enemigo que ha sido quien ha suplicado la tregua". Egipto "patrocinó una tregua entre Israel y las organizaciones terroristas palestinas que la Yihad Islámica no cumplió y realizó una serie de ataques con proyectiles, ha sido necesario que la aviación israelí matara a nueve miembros de la Yihad Islámica porque esta organización decida aceptar la tregua. Aunque los islamistas les cueste poco murió perder una decena de miembros, entre ellos cinco mandos y un almacén de armas les habrá afectado.Un millón a quien secuestre un israelí
La Yihad Islámica es una organización terrorista que responde directamente a las órdenes del gobierno de Teherán, y es relevante que las brigadas Al Quds responsables de este ataque contra Israel tengan el mismo nombre que unas unidades de élite de los guardianes de la revolución islámica.
Un predicador saudí ha ofrecido un millón de dólares a quien secuestre un soldado israelí para poder intercambiar por terroristas palestinos encarcelados en Israel .. Inicialmente el príncipe Jaled bin Talal había ofrecido cien mil dólares pero este fin de semana ha aumentado la cifra. Bien, en estas circunstancias si yo fuera un soldado israelí y viera a un árabe acercándose a mí le dispararía antes que hacer un viaje en Can Hamás. Israel debería ofrecer recompensas a cambio de la entrega de líderes de organizaciones terroristas y de aquellos que los financian. Esto supondría un doble beneficio para la población palestina, por un lado ingresarían dinero y de la otra perderían de vista los malnacidos terroristas que han sido y son todavía los responsables de todos los males del pueblo palestino.
7 comentaris:
De acuerdo con todo lo que dices, pero cuál es la solución.. ¿la guerra de Israel contra el mundo árabe? No me gusta si esa es la solución, creo que la guerra no es buena para nadie e incluyo en eso a Israel.
A Israel no le interesa la guerra ni la desea ni la busca, pero tampoco van a dejarse degollar. Sin embargo, me parece que en los países árabes si que buscan la guerra porqué creen que su superioridad numérica les beneficia. Parece que la historia no enseña nada a los gobernantes árabes.
Estos días vemos como los palestinos hacen lo de siempre. Atacan a Israel, Israel les devuelve los ataques matando a varios terroristas, acuerdan una tregua, y siguen lanzando cohetes contra Israel, Israel les ataca, y entonces se quejan de que Israel les ha matado a varios de sus miembros y amenazan con vengarse, los de la Gihad alegaban que nadie les había dicho nada de la tregua, acaban aceptándola después de perder a varios miembros y un almacén de armas, pero unas horas más tarde vuelven a lanzar cohetes.
¿A que juegan?. Los israelíes han detenido a uno de los líderes de alguna de estas organizaciones terroristas como respuesta a los ataques.
Sempre m'ha encuriosit que Espanya en general fos tant anti jueva.
Jaume,de tota manera, no és culpa del poble palestí, sinó de la capacitat d'ensarronament dels seus capitosts. Què era la Palestina d'abans dels "sis dies"? Doncs, part del regne de Jordània (Cisjordània) i part de la república d'Egipte (Gaza). I quina era la Palestina que Arafat i els seus reclamaven? Doncs, el territori de l'Estat d'Israel. Ai, que feble és la memòria dels qui els interessa no recordar!
Bon cap de setmana
Lobby: No podem oblidar que la comunitat jueva va ser expulsada el segle XVI però que abans des del poder religiós s'havien instigat ràtzia contra els Calls. El Call de Barcelona en seria un exemple. Fins el segle XIV hi vivia una important comunitat jueva que suposava un 10% de la població total de la ciutat. Van patir un dur atac instigat des del palau episcopal.
Des del punt de vista del nacionalisme espanyol nosaltres els catalans som els jueus d'Espanya. He escrit un altre article que recullo algunes frases molt plenes d'odi de dirigents del feixisme espanyol en què se'ns acusa de jueus.
El poble palestí de fet no existeix, encara que hi ha palestins cristians i jueus, quan parlem de palestins ens referim als àrabs del protectorat britànic de Palestina. Palestina, a diferència d'Israel no ha existit mai com Estat, té els seus orígens en la província romana de Palestina, que el grup més important eren els jueus, ni els àrabs ni els islàmics existien. Palestina deriva de philistinus, i feia referència al filisteus. Els filisteus són un poble contemporani dels hebreus que va enfrontar-se amb els egipcis i finalment van situar-se a la zona de Canaà, aquest zona es correspon amb l'actual Gaza. Van barrejar-se amb els cananeus als quals havien vençut. Per tant, em sembla que tenen poc a veure amb els actuals palestins, encara que visquin a la mateixa zona. Cal recordar que aquesta zona ha estat una zona en guerra des que va iniciar-se la civilització.
Bon cap de setmana.
Sembla ser que Israel ha enviat a casa seva els components de la "flotilla de la libertad" Hi ha un detall, però, que sembla que se'ls escapi a aquests heroics benefactors. Els "indefensos" palestins, abans de les intifades, tenien llocs de treball assegurats a Israel. Però, és clar, va ser més divertit agafar les metralletes, cridar "Allahu-Aqbar" i enviar suïcides a Tel-Aviv. Si les dones i els infants es quedaven sense ingressos, la culpa naturalment era dels maleïts sionistes. Per què no retornen Gaza a Egipte, i que es quedi amb la "heisse Kartoffel"? Ah no, aleshores a qui donarien les culpes?. Com hi ha món!
Benvingut Lobby: Crec que als palestins els fa por la responsabilitat de tenir un Estat, seria d'aquests Estats amb grans debilitats estructurals, coneixem Estats fallits com Somàlia o Haití, en què no existeixen unes estructures estatals. És la gran diferència amb Israel que abans de tenir un Estat estaven organitzats com un Estat, un Estat eficient més per la feina de la gent que pels mitjans que tinguessin.
Malauradament els palestins tenen uns dirigents que no són capaços de construir un Estat perquè no tenen la formació necessària ni els mitjans.
Publica un comentari a l'entrada