Gadafi va ser localitzat a Sirte, la ciutat on va néixer, i la ciutat on va morir. L'home que durant més de 40 anys havia tingut el poder absolut a Líbia sense, això si, cap càrrec oficial, només era el líder, va acabar acorralat i mort per una bala de nou mil•límetres. Va morir com proclamava en els seus discursos que volia morir, martiritzat, una dèria que molt estesa entre els dictadors àrabs i entre molts dels seus partidaris.
Ell i els seus partidaris van acabar encerclats fins el punt de no tenir cap possibilitat de fugir.
Aparentment va ser capturat viu però ferit, i van matar-lo quan intentava fugir. És una llàstima perquè hauria estat interessant asseure'l a la banqueta dels acusats i poder jutjar-lo pels seus crims.
Una versió dels fets explica que va ser detingut amb vida pels rebels libis, estava ferit, l'oficial que va dirigir els homes que van capturar Gaddafi va trucar per demanar instruccions sobre el que havia de fer amb el presoner. Després li va disparar.
Una altra versió explica que Gaddafi va ser capturat, va provar de fugir però el comboi va ser interceptat, Gaddafi va amagar-se en unes canonades i va anar morint-se per dessagnament mentre el transportaven en una furgoneta. Sembla que la versió més creïble és la primera, és a dir, el van executar.
Molt tirans acaben tenint una mort ignominiosa i merescuda, en vida terroritzen la seva gent que a la seva mort se sent alliberada, encara que després el tirà deposat acabi sent substituït per un altre tirà. Ja veurem qui acaba guanyant el poder a Líbia.
Hem vist a Saddam penjat, els Caucescu abans temuts executats i convertits en dues tristes i patètiques figures, Mubarak assistint al seu judici en un llit d’hospital. Hitler va suïcidar-se amb la seva dona i els seus cóssos cremats, Mussolini i la seva amant executats i penjats d'un arbre, imatges de Franco agonitzant patèticament poc abans de dinyar-la o a Pinochet emmalaltint o convertint-se en un corredor de fons de geriàtric depenent de si tenia un jutge a prop o no.
A Gaddafi se l'hauria d'haver jutjat però això hauria estat molt incòmode per a molts líders occidentals que van entrevistar-se amb ell, no per demanar una democratització a Líbia i el respecte als drets humans sinó per garantir que importants empreses tinguessin accés a recursos libis sense impediments. Occident continua fent un paper galdós donant suport a tirans tercermundistes als que després giren l'esquena per donar suport als que els volen derrocar del poder i que a canvi d'ajuda militar occidental es venen fins la camisa. Occident dona suport a tirans o els deposa segons li convé.
Gaddafi serà enterrat en un lloc desconegut per evitar que la seva tomba es converteixi en lloc de peregrinació dels seus partidaris.
Gadafi ejecutado
Gadafi fue localizado en Sirte, la ciudad donde nació, y la ciudad donde murió. El hombre que durante más de 40 años había tenido el poder absoluto en Libia sin, eso sí, ningún cargo oficial, sólo era el líder, acabó acorralado y muerto por una bala de nueve milímetros. Murió como proclamaba en sus discursos que quería morir, martirizado, una manía que muy extendida entre los dictadores árabes y entre muchos de sus partidarios.
Él y sus partidarios acabaron rodeados hasta el punto de no tener ninguna posibilidad de huir.
Aparentemente fue capturado vivo pero herido, y matarlo cuando intentaba huir. Es una lástima porque habría sido interesante sentarlo en el banquillo de los acusados y poder juzgarlo por sus crímenes.
Una versión de los hechos explica que fue detenido con vida por los rebeldes libios, estaba herido, el oficial que dirigió los hombres que capturaron Gadafi llamó para pedir instrucciones sobre lo que debía hacer con el prisionero. Luego le disparó.
Otra versión cuenta que Gadafi fue capturado, intentó huir pero el convoy fue interceptado, Gadafi esconderse en unas tuberías y fue muriendo por desangramiento mientras lo transportaban en una furgoneta. Parece que la versión más creíble es la primera, es decir, lo ejecutaron.
Muy tiranos acaban teniendo una muerte ignominiosa y merecida, en vida aterrorizan su gente que a su muerte se siente liberada, aunque después el tirano depuesto acabe siendo sustituido por otro tirano. Ya veremos quien acaba ganando el poder en Libia.
Hemos visto a Sadam ahorcado, los Caucescu antes temidos ejecutados y convertidos en dos tristes y patéticas figuras, Mubarak asistiendo a su juicio en una cama de hospital. Hitler se suicidó con su mujer y sus cuerpos quemados, Mussolini y su amante ejecutados y colgados de un árbol, imágenes de Franco agonizante patéticamente poco antes de palmarla o Pinochet enfermando o convirtiéndose en un corredor de fondo de geriátrico dependiendo de si tenía un juez cerca o no.
En Gadafi se le debería haber juzgado pero eso habría sido muy incómodo para muchos líderes occidentales que entrevistarse con él, no para pedir una democratización en Libia y el respeto a los derechos humanos sino para garantizar que importantes empresas tuvieran acceso recursos libios sin impedimentos.Occidente continúa haciendo un papel lamentable apoyando tiranos tercermundistas a los que después dan la espalda para apoyar a los que los quieren derribar del poder y que a cambio de ayuda militar occidental se venden hasta la camisa.Occidente apoya tiranos o depone según le conviene.
Gadafi será enterrado en un lugar desconocido para evitar que su tumba se convierta en lugar de peregrinación de sus partidarios.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada