Islamofeixisme, el terror en el nom de Déu

Islamofeixisme, el terror en el nom de Déu

Els islamistes volen tallar-li la llengua a Letterman

L'estrella de la televisió nord-americana David Letterman ha estat amenaçat pels gihadistes. AlQaida ha penjat a Internet una crida dirigida als musulmans dels Estats Units per a que li tallin la llengua i trencar-li el coll a Letterman per una broma que va fer sobre els terroristes islàmics. El missatge aparegut en un forum deia així: "No hi ha entre vosaltres un Nosair Sayyid al-Mairie ... per tallar-la llengua d'aquest Jueu humil i tancar-li per sempre? ". Encara que pel nom i el cognom ho sembli David Letterman no és jueu. El temor és que hi hagi algú que ho llegeixi i decideixi fer-ho. Els islamistes tenen una gran fixació amb tallar parts del cos de la gent però també a dictar fàtues contra persones que segons ells ofenen a Déu. A Déu el que li hauria d'ofendre és que es declarin guerres i es mati en nom seu, no que es critiqui a aquells que cometen aquestes barbaritats.
No és la primera vegada que grups islamistes decideixen que han de matar a algú per haver fer bromes sobre ells o per haver mostrat crítiques més o menys velades contra les actituds de l'islamisme, fet que reafirma el convenciment que l'islamisme comença a ser un greu problema. I si no que li preguntin a Salman Rushdie i a uns caricaturistes danesos que van molestar als islamistes. Malauradament Déu fa molt que no diu res i que deixa que altres cometin atrocitats en el seu nom.

Ramadà sagnant

Que podem esperar d'una gent que durant el seu mes sagrat és quan es cometen els atemptats terroristes més salvatges?. AlQaida va cometre fa pocs dies una sèrie d'atemptats al Pakistan que van causar més de 70 morts i molts ferits, la gran majoria musulmans, inclosos molts que van ser assassinats a una mesquita per un suïcida que es va fer explotar al crit de “Déu és el més gran”. I no és el primer cop. Malgrat que aquest mes ells el consideren un mes d'oració i dejuni n'hi ha que aprofiten per en nom de Déu assassinar als que creuen en el mateix Déu que ells però que ells consideren que no creuen prou fermament perquè no segueixen les mateixes doctrines esbiaixades que els terroristes.

Islamofascismo, el terror en el nombre de Dios

Los islamistas quieren cortarle la lengua a Letterman

La estrella de la televisión estadounidense David Letterman ha sido amenazado por los yihadistas. AlQaida ha colgado en Internet una llamada dirigida a los musulmanes de Estados Unidos para que le corten la lengua y le rompan el cuello a Letterman por una broma que hizo sobre los terroristas islámicos. El mensaje aparecido en un foro decía así: "¿No hay entre vosotros un Nosa Sayyid al-Mairie ... para cortar la lengua de este judío humilde y cerrársela para siempre?". Aunque por el nombre y el apellido lo parezca David Letterman no es judío. El temor es que haya alguien que lo lea y decida hacerlo. Los islamistas tienen una gran fijación con cortar partes del cuerpo de la gente pero también a dictar fatwas contra personas que según ellos ofenden a Dios. A Dios lo que le debería ofender es que se declaren guerras y se mate en su nombre, sino que se critique a quienes cometen estas barbaridades.
No es la primera vez que grupos islamistas deciden que deben matar a alguien por haber hecho bromas sobre ellos o por haber mostrado críticas más o menos veladas contra las actitudes del islamismo, lo que reafirma el convencimiento de que el islamismo empieza a ser un grave problema. Y si no que le pregunten a Salman Rushdie ya unos caricaturistas daneses que molestar a los islamistas. Desgraciadamente Dios hace mucho que no dice nada y que deja que otros cometan atrocidades en su nombre.

Ramadán sangriento

Que podemos esperar de una gente que durante su mes sagrado es cuando se cometen los atentados terroristas más salvajes?. AlQaida cometió hace pocos días una serie de atentados en Pakistán que causaron más de 70 muertos y muchos heridos, la gran mayoría musulmanes, incluidos muchos que fueron asesinados en una mezquita por un suicida que se hizo explotar al grito de "Dios es el más grande". Y no es la primera vez. A pesar de que este mes ellos lo consideran un mes de oración y ayuno hay que aprovechan para en nombre de Dios asesinar a los que creen en el mismo Dios que ellos pero que ellos consideran que no creen suficientemente firmemente para que no siguen las mismas doctrinas sesgadas que los terroristas.

Els egipcis i els productes de bellesa israeliana / Israel exposa a Paraguai la posició israeliana sobre l'Estat palestí / Els egipcis i els productes de bellesa israeliana / Israel exposa la seva postura al govern paraguaià sobre l'Estat palestí / El cas Hariri / Saad Hariri exigeix a Hezbolà que entregui a la Justícia als autors de l'assassinat del seu pare / Hezbolà nega els acusacions

Els egipcis i els productes de bellesa israeliana / Israel exposa a Paraguai la posició israeliana sobre l'Estat palestí / Els egipcis i els productes de bellesa israeliana / Israel exposa la seva postura al govern paraguaià sobre l'Estat palestí / El cas Hariri / Saad Hariri exigeix a Hezbolà que entregui a la Justícia als autors de l'assassinat del seu pare / Hezbolà nega els acusacions

Els egipcis i els productes de bellesa israeliana

Us a recordareu que fa uns dies vaig escriure sobre la detenció a Egipte d'un ciutadà israelià i un altre de jordà acusats de ser espies d'Israel. Be, només van enxampar l'enginyer de telecomunicacions jordà, l'israelià va fer-se fonedís abans que el poguessin detenir i per tant serà jutjat en absència. Jutjar a algú en absència és absurd, això ho feia la Inquisició que arribava a l'extrem de desenterrar morts per jutjar-los i després condemnar-los a la foguera. L'acusat per una estranya raó que no arribaven a comprendre els inquisidors no responien als preguntes. Ironia. En este cas, l'israelià tampoc respondrà cap pregunta, això si, ell està molt viu. Si el condemnen a mort, l'executaran en efígie?. Ara a mes de muntar una xarxa per espiar els comunicacions dels egipcis i segons ells “causar danys als interessos egipcis”, sembla que el fugitiu israelià també és culpable d'instruir al jordà per establir una companyia d'importació de productes d'higiene pels cabells tant per homes com per dons, que segons la fiscalia provoquen una disminució de la capacitat reproductiva dels egipcis i els egípcies, és a dir, que si és rentaven els cabells amb estos productes d'origen israelià els egipcis i els egípcies tindrien els cabells mes nets però a ells la titola no s'aixecaria i a elles... be, no ens fiquem en estos jardins.
També acusen al Mossad de demanar a Abu Zaid, l'enginyer jordà que obrís empreses de telecomunicacions a Suen i Líbia per monitoritzar els comunicacions d'ambdós països. Com ja sabem tant el Suen com Líbia sotàs dos països perfectes per obrir empreses de telecomunicacions en estos moments.

Israel exposa la seva postura al govern paraguaià sobre l'Estat palestí

El ministre sense cartera israeliana Yossi Peled va entrevistar-se amb el ministre paraguaià d'Exteriors Jorge Lara Castro per parlar sobre la petició palestina d'ingrés a l'ONU. Peled que va ser general de l'exèrcit israelià ha visitat Guatemala, Costa Rica i Uruguai.
Peled va declarar dónes de Montevideo que el suport al reconeixement d'alguns països d'Amèrica Llatina a l'Estat palestí posa en perill Israel i que això no condueix cap positiu.
“Este reconeixement segurament posarà en perill a Israel, primer perquè els palestins no tindran la motivació de parlar de forma directa amb nosaltres i van a creure que altres faran el treball per a ells, i després perquè serà un factor per deslegitimar la seva existència i els seus enemics l'usaran com una bassa excusa per fer-ho”. Ara mateix ja succeeix tot això. Els palestins no volen negociar cap amb els israelians, i Hamàs no reconeix l'existència de l'Estat d'Israel alhora que brama que s'ha de destruir l'Estat d'Israel. Si, hi ha negociacions que sempre acaben de la mateixa manera, amb els palestins sense voler arribar a acords amb els israelians i amb actes de violència i atemptats que sotàs respostos amb contundència per Israel. Els israelians probablement acaben tenint la sensació que els negociacions amb els palestins sotàs una pèrdua de temps.

El cas Hariri

Rafik Hariri va ser primer ministre del Liben, l'any 2005 va ser assassinat en un atemptat amb bomba en què a mes de Rafik Hariri van morir 20 persones mes i 231 persones van resultar ferides. Ara s'ha aixecat el secret del sumari del cas i s'han fet públics els noms dels imputats i els càrrecs dels quals s'acusa.
Els imputats en l'assassinat de Rafik Hariri sotàs:
El cervell del comando terrorista va ser Mustafa Amine Badreddine, de 50 anys.
El coordinador i autor material de l'atemptat, Salim Jamil Ayyash, de 47
Hussein Hassan Oneissi, de 37 anys, i Assad Hassan Sabrà, de 34 van preparar el vídeo amb que reivindicaven l'autoria de l'atemptat en nom d'un grup fonamentalista que és feia dir “Victòria i Jihad a una gran Síria". Este grup en realitat no existia. Tots eren i sotàs membres d'Hezbolà.
Tots quatre estan acusats per la Fiscalia de “conspiració mitjançant un atac terrorista”. A tot això calç afegir que Ayyash i Badreddine estan acusats de l'homicidi premeditat amb explosius de 21 persones i homicidi premeditat en grau de temptativa de 231 persones mes.
Oneissi i Sabrà estan acusats també de “conspiració mitjançant un atac terrorista” però en el cas del segon càrrec el d'homicidi i homicidi en grau de temptativa només sotàs còmplices.
Badreddine ja va ser acusat a Kuwait d'un atac perpetrat l'any 1983 en este país contra els ambaixades dels Estats Units i França.
Saad Hariri exigeix a Hezbolà que entregui a la Justícia als autors de l'assassinat del seu pare
Saad Hariri, fill de Rafik Hariri i líder de l'oposició ha exigit a Hezbolà que entregui als presumptes culpables de l'assassinat del seu pare en l'atemptat que va costar la vida de 20 persones, a mes de Rafik Hariri, i que causà ferides a 231 persones mes. “Espere que el comandament d'Hezbolà i, en particular, el seu cap Hassan Nasralà, prenguin una decisió històrica i anunciïn la seva cooperació amb el Tribunal internacional (de l'ONU) amb l'entrega dels acusats per que s'iniciï un procés equitatiu (...). El que és demana a Hezbolà és que anunciï que va trencar els seus vincles amb els acusats, postura que lloarà la història, els àrabs i els libeneixos”. Hariri considera que “l'acusació i els veus que acompanyen l'acta d'acusació sotàs aclaparadores” i que hi ha “evidències suficients per iniciar el judici”. “Quina mena de pensament diabòlic va creuar per la ment dels sospitosos per cometre tal crim i dur al Liben per un camí terrible i sagnant que terminà amb la vida d'un gran nom de personalitats de l'elit política i intel•lectual libanesa?”.
Els acusacions contra membres d'Hezbolà estan crispant la situació política libanesa i hi ha el temor que Hezbolà intenti desestabilitzar el país. El govern del Liben presidit per Nayib Mikati va comprometre's a col•laborar amb el TEL però fins ara no ha fet absolutament cap. Entre els partits que formen part del govern libanés està Hezbolà i Mikati està considerat una titella d'Hezbolà. El líder d'Hezbolà, el xeic Hassan Nasralà va advertir que “tallaria els mans” a qui gosés detenir a un dels seus membres. Considerant que no van tenir cap escrúpol quan van atemptar contra Hariri causant 21 morts i 231 ferits, és a dir, que no van tenir cap escrúpol quan van perpetrar una carnisseria, suposo que el que menys li preocupa a Mikati és que li tallin els mans, segurament li preocupa mes que li tallin els mans arran del coll.

Hezbolà nega els acusacions

El líder d'Hezbolà, el xeix Hassan Nasralà, gran aficionat a tallar mans, pel que sembla – Quina dèria que tenen estos clergues islàmics amb això de tallar parts del cos dels altres – Va refusar els acusacions contra els seus acòlits acusats de cometre un acte de terrorisme contra Hariri i altres personalitats libanesos, i diu el xeic que l'acta en què esta basada l'acusació està basada en “filtracions d'Israel” i no en veus directes. Este home mesos enrere acusava als israelians d'espiar als libeneixos a través dels seus telèfons mòbils, és d'aquells que si plou molt al Liben o si hi ha sequera dóna els culpes als israelians. Ja llavors vaig comentar que Nasralà devia ser dels que mira sota el llit cada nit per veure si hi havia amagat un jueu maligne.
Segons Nasralà “estos quatre lluitadors ni tan sols és mereixen ser dits acusats, han estat mates de calumnies”.
“No hi ha veus directes”, segons Nasralà els acusacions és basen en els contactes telefònics que “sotàs conclusions sense valor jurídic”. Considerant que ell com a líder islamista segurament haurà fet lapidar dons acusades sense donar la possibilitat de defensar-se és sorprenent que ell negui el valor d'unes acusacions perquè és basen en contactes telefònics. Mes d'una vegada hem vist com una prova d'una escorta telefònica en què és veia clarament com dos individus estaven parlant obertament de cometre un delicte ha estat considerada nul•la per qüestions de forma, però dubto molt que un tribunal internacional vaig pressentir una acusació contra quatre terroristes islàmics amb veus fluixes, terroristes que encara no han estat posats sota la jurisdicció de la Justícia perquè el titella d'Hezbolà que encapçala el govern del Liben tot i comprometre's a detenir estos quatre individus encara no ho ha fet.
I Nasralà que te malsons en què els jueus se li mengen el cuscús, denuncia que te estudis que demostren la capacitat d'Israel per infiltrar-se a la xarxa de comunicacions libanesa i manipular-la. La capacitat d'infiltrar-se als xarxes de comunicacions la tenen tots els països tecnològicament avançats i també moltes empreses, és poden escortar converses telefòniques entre una persona al Liben i una altra a Damasc dónes de Tel Aviv. Nasralà diu que els acusacions contra els seus terroristes sotàs part d'un pla destinat a provocar una guerra civil i confessional i sembrar l'odi entre els comunitats del Liben per enemistar-los. I ara els diversos grups ètnics i religiosos del Liben s'estimen com a germans, vaig sentir?.

 

Los egipcios y los productos de belleza israelí / Israel expone en Paraguay la posición israelí sobre el Estado palestino / Los egipcios y los productos de belleza israelí / Israel expone su postura al gobierno paraguayo sobre el Estado palestino / El caso Hariri / Saad Hariri exige a Hezbolá que entregue a la Justicia a los autores del asesinato de su padre / Hezbolá niega los acusaciones

Los egipcios y los productos de belleza israelí

Os a recordaréis que hace unos días escribí sobre la detención en Egipto de un ciudadano israelí y otro jordano acusados de ser espías de Israel. Bueno, sólo pillaron el ingeniero de telecomunicaciones jordano, el israelí se hizo escurridizo antes de que lo pudieran detener y por tanto será juzgado en ausencia. Juzgar a alguien en ausencia es absurdo, eso lo hacía la Inquisición que llegaba al extremo de desenterrar muertos para juzgarlos y luego condenar a la hoguera. El acusado por una extraña razón que no llegaban a comprender los inquisidores no respondían a preguntas. Ironía. En este caso, el israelí tampoco responderá ninguna pregunta, eso si, él está muy vivo. Si lo condenan a muerte, el ejecutarán en efigie?. Ahora además de montar una red para espiar a los comunicaciones de los egipcios y según ellos "causar daños a los intereses egipcios", parece que el fugitivo israelí también es culpable de instruir al jordano para establecer una compañía de importación de productos de higiene para los pelo tanto por hombres como por dones, que según la fiscalía provocan una disminución de la capacidad reproductiva de los egipcios y los egipcias, es decir, que si es lavaban el pelo con estos productos de origen israelí los egipcios y los egipcias tendrían el pelo más limpios pero ellos la cipote no se levantaría y ellas ... bien, no nos $ metemos en estos jardines.
También acusan al Mossad de pedir a Abu Zaid, el ingeniero jordano que abriera empresas de telecomunicaciones a Suen y Libia para monitorizar los comunicaciones de ambos países. Como ya sabemos tanto el Suen como Libia són dos países perfectos para abrir empresas de telecomunicaciones en estos momentos.

Israel expone su postura al gobierno paraguayo sobre el Estado palestino

El ministro sin cartera israelí Yossi Peled se entrevistó con el ministro paraguayo de Exteriores Jorge Lara Castro para hablar sobre la petición palestina de ingreso en la ONU. Peled que fue general del ejército israelí ha visitado Guatemala, Costa Rica y Uruguay.
Peled declaró das de Montevideo que el apoyo al reconocimiento de algunos países de América Latina en el Estado palestino pone en peligro Israel y que esto no conduce positivo.
"Este reconocimiento seguramente pondrá en peligro a Israel, primero porque los palestinos no tendrán la motivación de hablar de forma directa con nosotros y van a creer que otros harán el trabajo para ellos, y luego porque será un factor para deslegitimar su existencia y sus enemigos usarán como una balsa excusa para hacerlo ". Ahora mismo ya sucede todo esto. Los palestinos no quieren negociar cabeza con los israelíes, y Hamás no reconoce la existencia del Estado de Israel al tiempo que brama que se ha de destruir el Estado de Israel. Si, hay negociaciones que siempre acaban de la misma manera, con los palestinos sin querer llegar a acuerdos con los israelíes y con actos de violencia y atentados que són respondidos con contundencia por Israel. Los israelíes probablemente acaban teniendo la sensación de que los negociaciones con los palestinos són una pérdida de tiempo.

El caso Hariri

Rafik Hariri fue primer ministro del liban, en 2005 fue asesinado en un atentado con bomba en el que además de Rafik Hariri murieron 20 personas más y 231 personas resultaron heridas. Ahora se ha levantado el secreto del sumario del caso y se han hecho públicos los nombres de los imputados y los cargos de los que se acusa.
Los imputados en el asesinato de Rafik Hariri són:
El cerebro del comando terrorista fue Mustafa Amine Badreddine, de 50 años.
El coordinador y autor material del atentado, Salim Jamil Ayyash, de 47.
Hussein Hassan Oneissi, de 37 años, y Assad Hassan Sabrá, de 34 prepararon el vídeo con que reivindicaban la autoría del atentado en nombre de un grupo fundamentalista que es hacía llamar "Victoria y Yihad en una gran Siria". Este grupo en realidad no existía. Todos eran y són miembros de Hezbolá.
Los cuatro están acusados por la Fiscalía de "conspiración mediante un ataque terrorista". A todo esto cal añadir que Ayyash y Badreddine están acusados del homicidio premeditado con explosivos de 21 personas y homicidio premeditado en grado de tentativa de 231 personas más.
Oneissi y Sabrá están acusados también de "conspiración mediante un ataque terrorista" pero en el caso del segundo cargo el de homicidio y homicidio en grado de tentativa sólo són cómplices.
Badreddine ya fue acusado en Kuwait de un ataque perpetrado en 1983 en este país contra los embajadas de Estados Unidos y Francia.

Saad Hariri exige a Hezbolá que entregue a la Justicia a los autores del asesinato de su padre

Saad Hariri, hijo de Rafik Hariri y líder de la oposición ha exigido a Hezbolá que entregue a los presuntos culpables del asesinato de su padre en el atentado que costó la vida de 20 personas, además de Rafik Hariri, y que causó heridas a 231 personas más. "Espero que el mando de Hezbolá y, en particular, su jefe Hassan Nasralá, tomen una decisión histórica y anuncien su cooperación con el Tribunal internacional (de la ONU) con la entrega de los acusados para que se inicie un proceso equitativo (...). Lo pide a Hezbolá es que anuncie que rompió sus vínculos con los acusados, postura que alabará la historia, los árabes y los libeneixos ". Hariri considera que "la acusación y los ves que acompañan el acta de acusación són abrumadoras" y que hay "evidencias suficientes para iniciar el juicio". "¿Qué clase de pensamiento diabólico cruzó por la mente de los sospechosos para cometer tal crimen y llevar el Líbano por un camino terrible y sangrienta que termina con la vida de un gran nombre de personalidades de la élite política e intelectual libanesa? ".
Los acusaciones contra miembros de Hezbolá están crispando la situación política libanesa y existe el temor de que Hezbolá intente desestabilizar el país. El gobierno del liban presidido por Nayib Mikati se comprometió a colaborar con el TEL pero hasta ahora no ha hecho absolutamente ninguna. Entre los partidos que forman parte del gobierno libanés está Hezbolá y Mikati está considerado un títere de Hezbolá. El líder de Hezbolá, el jeque Hassan Nasralá advirtió de que "cortaría las manos" a quien osara detener a uno de sus miembros. Considerando que no tuvieron ningún escrúpulo cuando atentaron contra Hariri causando 21 muertos y 231 heridos, es decir, que no tuvieron ningún escrúpulo cuando perpetraron una carnicería, supongo que lo que menos le preocupa a Mikati es que le corten las manos , seguramente le preocupa más que le corten las manos a la altura del cuello.

Hezbolá niega los acusaciones

El líder de Hezbolá, el Xeix Hassan Nasralá, gran aficionado a cortar manos, al parecer - ¿Qué manía que tienen estos clérigos islámicos con eso de cortar partes del cuerpo de los otros - Rehusó los acusaciones contra sus acólitos acusados de cometer un acto de terrorismo contra Hariri y otras personalidades libaneses, y dice el jeque que el acta en la que está basada la acusación está basada en "filtraciones de Israel" y no ves directos. Este hombre meses atrás acusaba a los israelíes de espiar a los libeneixos a través de sus teléfonos móviles, es de aquellos que si llueve mucho el Líbano o si hay sequía da culpas a los israelíes. Ya entonces comenté que Nasralá debía ser de los que mira debajo de la cama cada noche para ver si había escondido un judío maligno.

Según Nasralá "estos cuatro luchadores ni siquiera es merecen ser dichos acusados, han sido victimas de calumnias".

"No hay voces directas", según Nasralá los acusaciones es basan en los contactos telefónicos que "són conclusiones sin valor jurídico". Considerando que él como líder islamista seguramente habrá hecho lapidar dones acusadas sin dar la posibilidad de defenderse es sorprendente que él niegue el valor de unas acusaciones porque es basan en contactos telefónicos. Más de una vez hemos visto como una prueba de una escolta telefónica en la que se veía claramente como dos individuos estaban hablando abiertamente de cometer un delito ha sido considerada nula por cuestiones de forma, pero dudo mucho que un tribunal internacional le presentir una acusación contra cuatro terroristas islámicos con voces flojas, terroristas que aún no han sido puestos bajo la jurisdicción de la Justicia para que el títere de Hezbolá que encabeza el gobierno del liban todo y comprometerse a detener estos cuatro individuos aún no lo ha hecho.
Y Nasralá que tiene pesadillas en las que los judíos se le comen el cuscús, denuncia que tiene estudios que demuestran la capacidad de Israel para infiltrarse en la red de comunicaciones libanesa y manipularla. La capacidad de infiltrarse en los redes de comunicaciones la tienen todos los países tecnológicamente avanzados y también muchas empresas, se pueden escoltar conversaciones telefónicas entre una persona el Líbano y otra en Damasco das de Tel Aviv. Nasralá dice que los acusaciones contra sus terroristas són parte de un plan destinado a provocar una guerra civil y confesional y sembrar el odio entre los comunidades del liban para enemistarse mismos. Y ahora los diversos grupos étnicos y religiosos del liban estiman como hermanos, sentí?.

Terrorisme contra el sud d'Israel

Terrorisme contra el sud d'Israel

El mes de setembre en què els palestins presentaran la seva candidatura davant les Nacions Unides per ser reconeguts com un Estat s'acosta i el temor dels israelians que els grups terroristes palestins iniciïn una onada d'atacs s'ha fet realitat.

Terrorista suïcida s'immola a Egipte

Un terrorista suïcida va immolar-se a la frontera de Gaza amb Egipte matant alguns soldats egipcis i causant alguns ferits. L'autor de l'atemptat podria pertànyer a grups terroristes que tenen la seva base a la Península del Sinaí. Dos soldats egipcis van morir per error quan van ser atacats per un aparell de les forces aèries israelianes que perseguia a uns infiltrats de la zona fronterera pròxima a Eilat. Els egipcis informen que dos dels seus soldats van resultar també ferits quan estaven dins de la zona de foc. Convindria que coordinessin millor aquestes operacions.

Sis ferits a Ashdotd

Sis persones van resultar ferides a Ashdod per un coet GRAD llançat des de Gaza després d'un altre atac en què van morir vuit israelians al sud d'Israel. Dos coets van impactar a Ashdod, a 35 quilòmetres de Gaza causant danys a una sinagoga i a una yeshivá (acadèmia rabínica). Els sis ferits estaven al menjador del seminari rabínic quan el projectil va impactar al pati. Els palestins van disparar una desena de projectils contra diversos objectius del sud d'Israel. Una dotzena més de coets van ser llançats contra el sud d'Israel de matinada.

Vuit morts en un atac contra el sud d'Israel

Vuit israelians morts i trenta ferits com a conseqüència d'un atac terrorista. L'atac va ser perpetrat per uns 15 o 20 terroristes palestins Aquests terroristes van sortir pels túnels que excavats sota la frontera de Gaza amb Egipte, van viatjar 200 quilòmetres fins a un punt fàcil de creuar de la frontera i van infiltrar-se. El Tzáhal va matar a cinc terroristes i l'exèrcit egipci va matar a dos. Es creu que aquest grup pretenia segrestar un soldat israelià.
Els terroristes palestins armats amb metralletes, granades i explosius van entrar a Israel des de la frontera egípcia i van apostar-se al costat de l'autopista d'Eilat. Van disparar contra un autobús del servei públic ferint lleugerament set passatgers, molts dels quals eren soldats. Aparentment el xofer va evitar que hi hagués una matança perquè no va aturar-se en el lloc de l'atac sinó que va arribar fins a un control militar.
Un altre autobús no va tenir tanta sort, quan va ser atacat va aturar-se i un dels terroristes va sorrer cap a ell i va fer detonar els explosius que duia morint ell i matant al xofer de l'autobús, única víctima perquè l'autobús estava buit. És una llàstima que hagi mort aquest home per la bogeria d'un psicòpata terrorista desitjós de morir fet miques. El conductor d'un altre vehicle i els seus acompanyants van morir tirotejats pels terroristes i un altre vehicle va atropellar a un dels terroristes matant-lo. Que es foti.

Soldats que viatjaven en un segon vehicle van obrir foc contra un tercer terrorista. En aquesta acció va morir el sergent Moshe Naftali. Van arribar més soldats que van matar al tercer terrorista. Van aparèixer helicòpters, un dels quals va ser atacat per un dels terroristes amb un míssil però per sort va fallar. Dos terroristes més van ser morts per una unitat d'elit israeliana que va perseguir els terroristes per territori egipci fins que els van eliminar, i després van tornar al territori israelià. Els terroristes portaven tot un arsenal perquè van atacar a uns obrers que estaven reparant la tanca per la qual ells s'havien infiltrat a Israel amb projectils de morter que no van fer cap ferit. Sembla que en tota aquesta operació va haver-hi comunicació entre els israelians i els egipcis que van informar que havien mort dos terroristes més al Sinaí. Els israelians van trobar explosius al costat de l'autopista que van ser neutralitzats pels seus sapadors.
Com abans he comentat, sembla que els temors israelians s'han convertit en realitat i que les organitzacions terroristes palestines han augmentat les seves activitats combinant el llançament de projectils des de Gaza amb infiltracions en territori israelià passant per Egipte. La Força Aèria d'Israel va atacar a un grup de capitostos del CRP, grup que va reivindicar els atacs terroristes. Van morir Kamel Nirab, comandant del CRP, Imad Hamed, Khaled Shaath, que seria el responsable dels atacs amb coets, i Khaled Masri, que va ser un dels responsables del segrest de Gilad Shalit.

 

Terrorismo contra el sur de Israel

El mes de septiembre en que los palestinos presentarán su candidatura ante las Naciones Unidas para ser reconocidos como un Estado acerca y el temor de los israelíes que los grupos terroristas palestinos inicien una ola de ataques se ha hecho realidad.

Terrorista suicida se inmola en Egipto

Un terrorista suicida inmolarse en la frontera de Gaza con Egipto matando algunos soldados egipcios y causando algunos heridos. El autor del atentado podría pertenecer a grupos terroristas que tienen su base en la Península del Sinaí. Dos soldados egipcios murieron por error cuando fueron atacados por un aparato de las fuerzas aéreas israelíes que perseguía a unos infiltrados de la zona fronteriza cercana a Eilat. Los egipcios informan que dos de sus soldados resultaron también heridos cuando estaban dentro de la zona de fuego. Convendría que coordinaran mejor estas operaciones.

Seis heridos en Ashdotd

Seis personas resultaron heridas en Ashdod por un cohete GRAD lanzado desde Gaza tras otro ataque en el que murieron ocho israelíes en el sur de Israel. Dos cohetes impactaron en Ashdod, a 35 kilómetros de Gaza causando daños a una sinagoga ya una yeshiva (academia rabínica). Los seis heridos estaban en el comedor del seminario rabínico cuando el proyectil impactó en el patio. Los palestinos dispararon una decena de proyectiles contra varios objetivos del sur de Israel. Una docena más de cohetes fueron lanzados contra el sur de Israel de madrugada.

Ocho muertos en un ataque contra el sur de Israel

Ocho israelíes muertos y treinta heridos como consecuencia de un ataque terrorista. El ataque fue perpetrado por unos 15 o 20 terroristas palestinos Estos terroristas salieron por los túneles que excavados bajo la frontera de Gaza con Egipto, viajaron 200 kilómetros hasta un punto fácil de cruzar la frontera y infiltrarse. El Tzahal mató a cinco terroristas y el ejército egipcio mató a dos. Se cree que este grupo pretendía secuestrar un soldado israelí.
Los terroristas palestinos armados con metralletas, granadas y explosivos entraron en Israel desde la frontera egipcia y apostaron al lado de la autopista de Eilat. Dispararon contra un autobús del servicio público hiriendo ligeramente siete pasajeros, muchos de los cuales eran soldados. Aparentemente el chofer evitó que hubiera una matanza porque no se detuvo en el lugar del ataque sino que llegó hasta un control militar.
Otro autobús no tuvo tanta suerte, cuando fue atacado se detuvo y uno de los terroristas arenero hacia él e hizo detonar los explosivos que llevaba muriendo él y matando al chofer del autobús, única víctima para el autobús estaba vacío. Es una lástima que haya muerto este hombre por la locura de un psicópata terrorista deseoso de morir hecho añicos.
El conductor de otro vehículo y sus acompañantes murieron tiroteados por terroristas y otro vehículo atropelló a uno de los terroristas matándolo. Que se joda. Soldados que viajaban en un segundo vehículo abrieron fuego contra un tercero terrorista. En esta acción murió el sargento Moshe Naftali. Llegaron más soldados que mataron al tercer terrorista. Aparecieron helicópteros, uno de los cuales fue atacado por uno de los terroristas con un misil pero por suerte falló. Dos terroristas fueron muertos por una unidad de élite israelí que perseguir a los terroristas por territorio egipcio hasta que los eliminaron, y luego regresaron al territorio israelí. Los terroristas llevaban todo un arsenal para atacaron a unos obreros que estaban reparando la valla por la que ellos habían infiltrado en Israel con proyectiles de mortero que no hicieron ningún herido.
Parece que en toda esta operación hubo comunicación entre los israelíes y los egipcios que informaron que habían muerto dos terroristas más en el Sinaí. Los israelíes encontraron explosivos junto a la autopista que fueron neutralizados por sus zapadores.
Como antes he comentado, parece que los temores israelíes se han convertido en realidad y que las organizaciones terroristas palestinas han aumentado sus actividades combinando el lanzamiento de proyectiles desde Gaza con infiltraciones en territorio israelí pasando por Egipto. La Fuerza Aérea de Israel atacó a un grupo de cabecillas del CRP, grupo que reivindicó los ataques terroristas. Murieron Kamel Nirab, comandante del CRP, Imad Hamid, Khaled Shaath, que sería el responsable de los ataques con cohetes, y Khaled Masri, que fue uno de los responsables del secuestro de Gilad Shalit.

Mourinhades

Mourinhades

Jose Mourinho ha estat devorat pel personatge patètic que ell mateix va crear, ara ja ha deixat de ser Jose Mourinho per convertir-se en Mou. Si algú pensava que Mou no podria superar el nivell de ximpleria que va assolir al final de la passada temporada, anava ben errat, és ben evident que Mou està preparat per provocar-nos moltes nits de vergonya aliena durant tota aquesta temporada, i ha començat fort, si continua amb la progressió actual quan acabi aquesta temporada haurem presenciat com Mou assoleix els més elevats cims de la ruqueria humana.
Donarà tardes de glòria als seus imitadors, dels quals acabarà convertint-se ell mateix, si no ho és ja, en una còpia barroera de la còpia d'ell mateix.
Si les seves declaracions des de fa temps són un exemple de deliri el seu comportament aconsegueix deixar perplex a tothom.
Ahir s'enfrontava el Futbol Club Barcelona dirigit pel Pep Guardiola amb el Reial Madrid dirigit pel José Mourinho ara ja transformat en Mou. Es jugaven la Supercopa d'Espanya, partit que enfronta al campió de la Lliga, el Barça, amb el de la Copa del Rei, Madrid.
El Barça va aconseguir guanyar el partit, i no hem de menysprear el joc del Madrid que en molts moments va jugar millor, però alguns dels seus jugadors van entrar als jugadors barcelonistes amb una duresa absolutament innecessària.
En el partit d'anada jugat al Bernabeu, l'Estadi del Madrid, el resultat va ser d'empat a 2 gols, en el partit de tornada al Camp Nou va guanyar el Barça per 3 a 2, un global de 5-3. Però el que quedarà en el record d'aquest partit va ser l'absurda agressió comesa per Mou contra el segon entrenador del Barça, Tito Vilanova. Durant la roda de premsa Mou va fer declaracions en què menyspreava a Tito Vilanova, al qual acabava d'agredir ficant-li un dit a l'ull, dient que no sabia com es deia. Mourinho s'ha tornat boig però aquells que estan pel damunt d'ell el continuen protegint i deixant que continuï amb els seus tristos espectacles.

Vídeo: Agressió de Mourinho a Tito Vilanova i reaccions posteriors

Mourinho continua muntant l'espectacle allà on va, un trist espectacle amb declaracions pròpies d'un desequilibrat i accions pròpies d'una criatura malacostumada. També he inclòs les declaracions de Pep Guardiola, Xavi Hernández, Cesc Fàbragas i Gerard Piqué.

Mourinho continúa montando el espectáculo allá donde va, un triste espectáculo con declaraciones propias de uno faltoso y acciones propias de una criatura malacostumbrada. También he incluido las declaraciones de Pep Guardiola, Xavi Hernández, Cesc Fàbragas y Gerard Piqué.

Mourinhadas

Jose Mourinho ha sido devorado por el personaje patético que él mismo creó, ahora ya ha dejado de ser Jose Mourinho para convertirse en Mover. Si alguien pensaba que Mou no podría superar el nivel de tontería que alcanzó al final de la pasada temporada, iba bien equivocado, es evidente que Mueve está preparado para provocarnos muchas noches de vergüenza ajena durante toda esta temporada, y ha comenzado fuerte, si continúa con la progresión actual cuando termine esta temporada tendremos presenciado como Mueve alcanza los más elevados picos de la peluquería humana.
Dará tardes de gloria a sus imitadores, de los que acabará convirtiéndose él mismo, si no lo es ya, en una copia burda de la copia de sí mismo.
Si sus declaraciones desde hace tiempo son un ejemplo de delirio su comportamiento consigue dejar perplejo a todo el mundo.
Ayer se enfrentaba el Fútbol Club Barcelona dirigido por Pep Guardiola con el Real Madrid dirigido por José Mourinho ahora ya transformado en Mover. Se jugaban la Supercopa de España, partido que enfrenta al campeón de la Liga, el Barça, con el de la Copa del Rey, Madrid.
El Barça logró ganar el partido, y no debemos menospreciar el juego del Madrid que en muchos momentos jugó mejor, pero algunos de sus jugadores entraron a los jugadores barcelonistas con una dureza absolutamente innecesaria.
En el partido de ida jugado en el Bernabeu, el estadio del Madrid, el resultado fue de empate a 2 goles, en el partido de vuelta en el Camp Nou ganó el Barça por 3 a 2, un global de 5-3 . Pero lo que quedará en el recuerdo de este partido fue la absurda agresión cometida por Mueve contra el segundo entrenador del Barça, Tito Vilanova. Durante la rueda de prensa Mou hizo declaraciones en las que despreciaba a Tito Vilanova, al que acababa de agredir metiéndole un dedo en el ojo, diciendo que no sabía cómo se llamaba. Mourinho se ha vuelto loco pero aquellos que están por encima de él lo siguen protegiendo y dejando que continúe con sus tristes espectáculos.

Estats Units tem un atac químic d'AlQaida / L'exèrcit de l'Islam és una organització terrorista / Turquia exigeix a Al Asad que aturi la repressió

Estats Units tem un atac químic d'AlQaida / L'exèrcit de l'Islam és una organització terrorista / Turquia exigeix a Al Asad que aturi la repressió

Estats Units tem un atac químic d'AlQaida

La Intel•ligència dels Estats Units va detectar que la filial d'AlQaida al Iemen ha adquirit grans quantitats de llavors de ricí que serveix per produir rizina, una toxina que en forma de pols si s'inhala i entra a la sang causa la mort.

També serveix per produir oli de ricí que entre altres coses és un purgant, però no crec que la intenció d'AlQaida sigui acabar amb l'estrenyiment ni dels seus militants ni dels seus enemics.

Segons els funcionaris d'intel•ligència AlQaida intenta produir aquesta letal toxina en un laboratori situat a la província de Shabwa, una zona que està a les quimbambes del Iemen que està en mans dels insurgents.
Els terroristes d'AlQaida amagarien la toxina en paquets explosius que es farien explotar en espais públics, si no et mata l'explosiu et mata el ricí.
De moment, però, sembla que els terroristes tenen dificultats per fer que aquestes armes químiques siguin efectives. Em pregunto, les proves les fan amb militants voluntaris de l'organització terrorista?. Els experts posen en dubte l'efectivitat d'aquesta toxina en climes secs com el del Iemen.
“(L'amenaça) ha estat presa seriosament per aquest govern. El que sabem sobre A.Q.A.P. (AlQaida a la Península Aràbiga) és que ells fan el que diuen”, segons un portaveu nord-americà.
Michael E. Leiter, exdirector del Centre Nacional de contraterrorisme va afirmar que: “L'amenaça potencial d'armes de destrucció massiva, encara que sigui de la forma més simple del que la gent es pugui imaginar(...) és molt, molt real”.
Un nigerià portava una bomba als calçotets en un vol d'Amsterdam a Detroit. Desembre de 2009.
Dos paquets de cartutxos de tinta plens d'explosius amb destinació a Chicago que van ser interceptats per la Seguretat Nacional dels Estats Units. Deu mesos més tard.
Els Estats Units tenen els seus serveis d'intel•ligència en alerta màxima davant la possibilitat que AlQaida intenti cometre atemptats després que el seu líder fos abatut per un comando en una casa al Pakistan.

L'exèrcit de l'Islam és una organització terrorista

L'organització Exèrcit de l'Islam que opera a Gaza des de 2005 i que ha comés diversos actes terroristes a Egipte i Israel han estat inscrits pels Estats Units a la llista d'organitzacions terroristes. “L'exèrcit de l'Islam ha llançat atacs amb coets contra Israel des dels territoris palestins, ha segrestat dos periodistes de Fox News, un britànic i l'altre nordamericà”, segons un portaveu del govern nordamericà. L'exèrcit de l'Islam també és responsable dels atacs contra civils egipcis a El Caire i Heliòpolis que van resultar ferits o morts. Aquest grup és una escissió de la també organització terrorista islàmica que opera a i des de Gaza, i és ideològicament molt proper a AlQaida. Des d'ara les persones com entitats que són inscrites a la llista de terroristes tenen prohibit fer negocis als Estats Units i que els actius que tinguin als Estats Units queden congelats.

Turquia exigeix a Al Asad que aturi la repressió

El govern turc és potser el que està més preocupat per la situació que es viu a Síria. El ministre d'exteriors turc ha tornat a exigir al regim sirià que aturi la repressió immediatament. “Si les operacions no s'aturen no quedarà res sobre que parlar en aquest procés”. Ni gent amb la que negociar, probablement, però dubto que a hores d'ara Bashar s'escolti ningú si creu que pot esclafar les protestes. Malgrat que després de la visita del ministre turc el règim sirià va retirar les armes pesades de Hama i es va permetre a periodistes turcs visitar la zona, és evident que el règim sirià només va muntar l'escena per a aquests periodistes, les armes pesades han tornat a ser emprades, i també l'Armada, en aquest cas contra Latakia. “Per a que existeixi un procés de pau sa, abans ha de deixar de córrer la sang”, digué el ministre turc d'exteriors.

Asil polític a Bashar Al Asad

Si Bashar decidís deixar el poder podria rebre asil a Espanya. El president del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero va enviar al secretari general de presidència – Bernardino León a Damasc, on va reunir-se amb funcionaris del règim sirià i va oferir asil polític a Bashar si renuncia al poder i atura la repressió. El representant espanyol va adonar-se que el règim sirià no estava gens interessat ni en l'asil pel dictador ni en arribar a cap compromís. Ja ens ho podíem imaginar que Bashar no acceptaria exiliar-se ni demanar asil polític, però el que no té cap sentit és que el govern espanyol ofereixi asil a un tirà sanguinari com Bashar.

Estados Unidos teme un ataque químico de AlQaida / El ejército del Islam es una organización terrorista / Turquía exige a Al Asad que detenga la represión

Estados Unidos teme un ataque químico de AlQaida

La Inteligencia de los Estados Unidos detectó que la filial de AlQaida en Yemen ha adquirido grandes cantidades de semillas de ricino que sirve para producir rizina, una toxina que en forma de polvo si se inhala y entra en la sangre causa la muerte .

También sirve para producir aceite de ricino que entre otras cosas es un purgante, pero no creo que la intención de AlQaida sea acabar con el estrechamiento ni de sus militantes ni de sus enemigos.

Según los funcionarios de inteligencia AlQaida intenta producir esta letal toxina en un laboratorio situado en la provincia de Shabwa, una zona que está en las quimbambas del Yemen que está en manos de los insurgentes.
Los terroristas de AlQaida esconderían la toxina en paquetes explosivos que se harían explotar en espacios públicos, si no te mata el explosivo te mata el ricino.
De momento, sin embargo, parece que los terroristas tienen dificultades para hacer que estas armas químicas sean efectivas. Me pregunto, las pruebas las hacen con militantes voluntarios de la organización terrorista?. Los expertos ponen en duda la efectividad de esta toxina en climas secos como el de Yemen.
"(La amenaza) ha sido tomada en serio por este gobierno. Lo que sabemos sobre A.Q.A.P. (AlQaida en la Península Arábiga) es que ellos hacen lo que dicen ", según un portavoz estadounidense.
Michael E. Leiter, ex director del Centro Nacional de contraterrorismo afirmó que: "La amenaza potencial de armas de destrucción masiva, aunque sea de la forma más simple de lo que la gente se pueda imaginar (...) es muy, muy real" .
Un nigeriano llevaba una bomba en los calzoncillos en un vuelo de Amsterdam a Detroit. Diciembre de 2009.
Dos paquetes de cartuchos de tinta llenos de explosivos con destino a Chicago que fueron interceptados por la Seguridad Nacional de Estados Unidos. Diez meses más tarde.
Los Estados Unidos tienen sus servicios de inteligencia en alerta máxima ante la posibilidad de que AlQaida intente cometer atentados después de que su líder fuera abatido por un comando en una casa en Pakistán.

El ejército del Islam es una organización terrorista

La organización Ejército del Islam que opera en Gaza desde 2005 y que ha cometido varios actos terroristas en Egipto e Israel han sido inscritos por los Estados Unidos en la lista de organizaciones terroristas. "El ejército del Islam ha lanzado ataques con cohetes contra Israel desde los territorios palestinos, ha secuestrado dos periodistas de Fox News, un británico y otro norteamericano", según un portavoz del gobierno norteamericano. El ejército del Islam también es responsable de los ataques contra civiles egipcios en El Cairo y Heliópolis que resultaron heridos o muertos. Este grupo es una escisión de la también organización terrorista islámica que opera en y desde Gaza, y es ideológicamente muy cercano a AlQaida. Desde ahora las personas como entidades que son inscritas en la lista de terroristas tienen prohibido hacer negocios en Estados Unidos y que los activos que tengan en Estados Unidos quedan congelados.

Turquía exige a Al Asad que detenga la represión

El gobierno turco es quizás el que está más preocupado por la situación que se vive en Siria. El ministro de exteriores turco ha vuelto a exigir al régimen sirio que detenga la represión inmediatamente. "Si las operaciones no se detienen no quedará nada sobre que hablar en este proceso". Ni gente con la que negociar, probablemente, pero dudo que a estas alturas Bashar escuche nadie si cree que puede aplastar las protestas. A pesar de que tras la visita del ministro turco el régimen sirio retiró las armas pesadas de Hama y se permitió a periodistas turcos visitar la zona, es evidente que el régimen sirio sólo montó la escena para estos periodistas, las armas pesadas han vuelto a ser utilizadas, y también la Armada, en este caso contra Latakia. "Para que exista un proceso de paz sano, antes debe dejar de correr la sangre", dijo el ministro turco de exteriores.

Asilo político a Bashar Al Asad

Si Bashar decidiera dejar el poder podría recibir asilo en España. El presidente del gobierno español José Luis Rodríguez Zapatero envió al secretario general de Presidencia - Bernardino León en Damasco, donde se reunió con funcionarios del régimen sirio y ofreció asilo político a Bashar si renuncia al poder y detiene la represión. El representante español se dio cuenta de que el régimen sirio no estaba nada interesado ni en el asilo por el dictador ni llegar a ningún compromiso. Ya nos lo podíamos imaginar que Bashar no aceptaría exiliarse ni pedir asilo político, pero lo que no tiene ningún sentido es que el gobierno español ofrezca asilo a un tirano sanguinario como Bashar.

Orient Mitjà, la història interminable

Orient Mitjà, la història interminable

Israel i els conflictes interns dels altres

Conflictes inacabables

L'Orient Mitjà és una zona en permanent conflicte, no vull dir que no hi hagin guerres en altres llocs del Món, però si que és cert és que en aquesta zona sembla que el conflicte és una situació normal i la tranquil•litat una situació que cap generació que hagi habitat la zona ha conegut mai.

Creure que es tracta de conflictes interns és absurd, uns Estats es dediquen a potinejar en els assumptes interns d'altres, i malgrat el que algú pugui creure l'Estat que menys potineja els assumptes dels seus veïns és Israel encara que Israel aparegui en el centre de tots els conflictes.

Una solució que va convertir-se en problema

Arran que l'ONU aprovés la creació de dos Estats a l'Orient Mitjà, a l'antic protectorat britànic de Palestina van crear-se un Estat de Palestina pels àrabs i l'Estat d'Israel pels jueus. Els àrabs van refusar aquell Estat i els Estats àrabs van llançar-se sobre el petit Estat d'Israel convençuts que el destruirien però no va ser així.

Àrabs i jueus van enfrontar-se terriblement vàries vegades i els àrabs van ser derrotats. Els palestins que havien refusat l'oportunitat de tenir un Estat van convertir-se en l'excusa per mantenir un conflicte contra Israel, tots els Estats àrabs convertits en adalils de la causa palestina. Un fet que demostra que els palestins no són més que una excusa per mantenir viu el conflicte contra l'Estat d'Israel, una anomalia democràtica envoltada de règims autoritaris, és que aquests defensors dels palestins quan aquests s'han convertit en una nosa no han tingut cap escrúpol a l'hora d'esclafar-los i matar-los a milers.

Conflicte amb Síria

La situació siriana està molt embolicada, el règim de Bashar Al Asad està usant tots els mètodes que té al seu abast per esclafar la revolta del poble sirià que demana reformes. El pròxim mes de setembre els representants palestins volen demanar a les Nacions Unides el reconeixement de Palestina com Estat. El govern israelià tem que des de Síria intentin arribar a Palestina milers de palestins a través del Golan. Fa dos mesos van intentar fer una incursió que va acabar amb alguns morts. Però també es tem que Bashar intenti enviar les seves tropes a la zona del Golan amb el clar propòsit de provocar un enfrontament. Això seria un intent del règim de Bashar Al Asad d'intentar desviar l'atenció mediàtica del conflicte intern a una guerra amb Israel.

L'exèrcit israelià s'està entrenant aquests dies en tàctiques antiavalots davant la previsió que hagin d'enfrontar-se a les protestes dels palestins a Cisjordània i Jerusalem Est. S'estan preparant per emprar armes no letals, és a dir, que ho pensen tractar més com una qüestió d'ordre públic, i per tant una tasca que més aviat correspondria a la policia, que no com si fos una Intifada. Consideren que no caldrà enviar tancs ja que en aquests moments creuen que no hi ha a Cisjordània xarxes terroristes ni armes com durant la segona Intifada.

Es tem també que hi puguin haver problemes a Gaza i a la frontera del Líban. És a dir, mentre que Cisjordània consideren que les protestes es poden tractar com un problema d'ordre públic, a les fronteres amb el Líban, Síria i a Gaza si que temen els israelians que el pròxim setembre hi podrien haver enfrontaments armats. Gaza amb Hamàs, el Líban amb Hezbolà i Síria per un intent del règim sirià de desviar l'atenció de la repressió contra els seus ciutadans per una guerra contra Israel.

Tropes de reserva i unitats antiavalots israelianes han estat convocades a Judea i Samària (noms jueus de Cisjordània), i a les fronteres de Gaza, Síria i Líban davant el temor que diversos grups palestins intentin realitzar accions violentes mentre es discuteix a la seu de les Nacions Unides a Nova York el reconeixement de l'Estat palestí.

Barak, ministre de defensa israelià té l'esperança que els palestins optin per no actuar violentament. Realment en condicions normals hauria de ser contraproduent per la seva candidatura que iniciessin una campanya d'atacs terroristes contra Israel, però si fem una ullada als fets desenvolupats abans, durant i després de cada reunió en què Israel i els palestins havien de discutir sobre la pau entre ambdós països veiem que els palestins han sabotejat sempre aquestes discussions. Quan quasi tenien el seu Estat a les mans han decidit que era “més divertit” cometre atacs terroristes o llançar coets contra Israel. La responsabilitat no ha estat mai una qualitat dels dirigents palestins.

També haig de dir que el govern israelià hauria d'expressar una opinió comuna, no deu, mentre uns ministres mostren la seva preocupació per la possibilitat que el mes de setembre comenci un conflicte a les fronteres conflictives de Gaza, Cisjordània, Líban i Síria, d'altres minimitzen aquesta possibilitat.

Advertència als israelians que viatgin a la Gran Bretanya

Des de fa tres setmanes a la Gran Bretanya han anat iniciant-se diversos conflictes amb la crema de vehicles i edificis, i el saqueig de comerços. El ministeri d'exteriors israelià ha advertit als seus ciutadans que viatgin a la Gran Bretanya que evitin les zones en conflicte, i es mantinguin allunyats de les zones amb grans concentracions de joves, i recomana als israelians que segueixin les instruccions de la policia britànica.

Bashar i Gadafi usen armament pesat contra els seus pobles

Estem veient com l'armament que empren els dictadors sirià i libi contra els seus ciutadans revoltats és cada vegada més potent. He dit almenys un parell de vegades referint-me a Bashar, encara que és pot dir el mateix de Gadafi, que el dictador sirià està disposat a seguir governant encara que sigui al damunt de les calaveres dels seus conciutadans.

Bashar bombardeja Latakia

El poder brutal i repressiu de Bashar ha decidit atacar la ciutat portuària de Latakia, i ho ha fet també des del mar, i des de terra amb armament pesat. També van realitzar nombroses detencions entre la població civil de majoria sunnita. Les tropes de Bashar van atacar als assistents a l'enterrament d'una víctima dels atacs. Dilluns passat els atacs van causar 6 morts a Latakia i 18 a tot el país.

Amb la brutalitat dels atacs és estrany que s'estiguin produint tan poques víctimes, encara que des del començament de la revolta ja han mort més de 1700 persones a tot Síria.

Gadafi ataca els rebels amb míssils SCUD

Gadafi va atacar la ciutat petroliera i portuària de Brega amb un míssil SCUD per primera vegada des de que va iniciar-se la revolta a Líbia. Aquesta ciutat està en mans dels revoltats. Els SCUD són míssils de fabricació russa, van fer-se famosos pel seu ús per part de Saddam que va atacar Israel. Aquests míssils d'origen rus són una de les armes d'aquest tipus més estesa entre els règims totalitaris de l'Orient Mitjà. Els russos van fer un gran negoci venent aquests míssils a tots els sàtrapes àrabs, probablement sigui la segona arma preferida de qualsevol tirà o aspirant a tirà després del AK47. El míssil SCUD llançat per les tropes de Gadafi contra Brega va caure a prop de la ciutat però sense produir víctimes. L'OTAN creu que aquests míssils poden matar civils, no sé com hauran arribat a aquesta conclusió els experts de l'OTAN, però no canviaran capgirar el curs de la guerra ni que s'acabi abans. Saddam també va creure que amb els SCUD aconseguiria guanyar la guerra, anava errat. Gadafi no ha aprés de les lliçons de la història. Mentrestant els rebels segueixen acostant-se a Trípoli, capital de Líbia.

Hezbolà és el veritable problema del Líban

En aquestes dues notícies hi ha dos elements en comú: Hariri i Hezbolà. Hezbolà, o Partit de Déu, una organització terrorista xiïta libanesa que controla algunes zones del Líban sense que l'exèrcit libanès gosi enfrontar-se, i que a més és un dels partits principals del govern del Líban. Hezbolà rep l'ajut militar i financer de l'Iran i de Síria i és el braç executor d'aquests dos països al Líban. Un dels fets més rellevants és que com a braç executor de l'Iran i de Síria actua des del sud del Líban atacant el territori israelià i realitzant incursions. Això ha provocat que més d'una vegada el Tzáhal hagi atacat el sud del Líban. I el govern libanès hagi mostrat la seva perplexitat fingida i hipòcrita davant la comunitat internacional quan si de debò haguessin volgut evitar-ho ho haurien pogut fer anihilant a Hezbolà, però ara ja no poden, aquesta organització terrorista ha crescut tant que l'exèrcit libanès no té capacitat per enfrontar-se a Hezbolà a no ser que vulguin iniciar una guerra civil les conseqüències de la qual no ens podem ni arribar a imaginar. I es difícil que el govern libanès decideixi enviar l'exèrcit contra Hezbolà sent Hezbolà un dels partits que forma part del govern libanès.

Hariri demana confiscar armes il•legals a Hezbolà

Saad Hariri ha demanat que es confisqui a Hezbolà les armes il•legals i que els autors de l'assassinat del seu pare, l'exprimer ministre libanès Rafik Hariri, siguin entregats al Tribunal Especial del Líban. Rafik Hariri va ser assassinat amb un camió bomba per Hezbolà l'any 2005, el TEL va inculpar a quatre membres de la banda terrorista xiïta que encara estan lliures. Hezbolà es nega a entregar als quatre imputats per l'assassinat de Hariri i les armes i exigeix al govern libanès que trenqui el seu compromís amb el Tribunal Especial del Líban.

El TEL va donar 30 dies al govern libanès per posar en mans del Tribunal de l'Haia als quatre imputats, aquest termini va complir el dia 11 d'agost i no s'ha produït l'arrest encara.

Una investigació del TEL investiga els atemptats contra altres polítics libanesos i les vincula amb la de Hariri: L'assassinat de Georges Hui y les temptatives contra l'ex ministre de Defensa Elias Murr i el diputat Maruan.

Hi ha el temor que Hezbolà intenti desestabilitzar el país si els quatre assassins són detinguts, cosa a la que va comprometre's el govern libanès presidit per Nayib Mikati, considerat un home de palla d'Hezbolà, i que encara no ha fet cap intent de complir. El líder d'Hezbolà, el xeic Hasan Nasrallah va advertir que tallaria les mans a qualsevol que intentés detenir als autors de l'assassinat de Rafik Hariri. Suposo que Mikati no deu voler perdre les mans ni cap altra part del seu cos.

Com podem veure el poder d'Hezbolà és quasi absolut, controla el govern fet que permet que les seves accions terroristes quedin impunes i que Hezbolà pugui controlar parts importants del Líban des de les que pot cometre actes terroristes violant les fronteres amb Israel i provocant una virulenta resposta de l'exèrcit israelià.

Hezbolà introdueix armes que li entreguen Síria i l'Iran, que ja voldria tenir-les l'exèrcit libanès, i que enforteix cada dia més a Hezbolà enfront un Estat libanès que només fa de trista comparsa d'un grup terrorista islàmic com Hezbolà.

 

Oriente Medio, la historia interminable

Israel y los conflictos internos de los otros

Conflictos interminables

El Oriente Medio es una zona en permanente conflicto, no quiero decir que no haya guerras en otros lugares del Mundo, pero si que es cierto es que en esta zona parece que el conflicto es una situación normal y la tranquilidad una situación que ningún generación que haya habitado la zona ha conocido nunca.

Creer que se trata de conflictos internos es absurdo, unos Estados se dedican a jugar en los asuntos internos de otros, y pese a lo que alguien pueda creer el Estado que menos enredar los asuntos de sus vecinos es Israel aunque Israel aparezca en el centro de todos los conflictos.

Una solución que se convirtió en problema

A raíz de que la ONU aprobara la creación de dos Estados en Oriente Medio, en el antiguo protectorado británico de Palestina crearse un Estado de Palestina por los árabes y el Estado de Israel por los judíos. Los árabes rechazaron ese Estado y los Estados árabes se lanzaron sobre el pequeño Estado de Israel convencidos de que el destruirían pero no fue así.

Árabes y judíos se enfrentaron terriblemente varias veces y los árabes fueron derrotados. Los palestinos que habían rechazado la oportunidad de tener un Estado se convirtieron en la excusa para mantener un conflicto contra Israel, todos los Estados árabes convertidos en adalides de la causa palestina. Un hecho que demuestra que los palestinos no son más que una excusa para mantener vivo el conflicto contra el Estado de Israel, una anomalía democrática rodeada de regímenes autoritarios, es que estos defensores de los palestinos cuando estos se han convertido en un estorbo no han tenido ningún escrúpulo a la hora de aplastarlos y matarlos a miles.

Conflicto con Siria

La situación siria está muy envuelta, el régimen de Bashar Al Asad está usando todos los métodos que tiene a su alcance para aplastar la revuelta del pueblo sirio que pide reformas. El próximo mes de septiembre los representantes palestinos quieren pedir a las Naciones Unidas el reconocimiento de Palestina como Estado. El gobierno israelí teme que desde Siria intenten llegar a Palestina miles de palestinos a través del Golán. Hace dos meses intentaron hacer una incursión que acabó con algunos muertos. Pero también se teme que Bashar intente enviar sus tropas en la zona del Golán con el claro propósito de provocar un enfrentamiento. Esto sería un intento del régimen de Bashar Al Asad de intentar desviar la atención mediática del conflicto interno en una guerra con Israel.

El ejército israelí se está entrenando estos días en tácticas antidisturbios ante la previsión de que tengan que enfrentarse a las protestas de los palestinos en Cisjordania y Jerusalén Este. Se están preparando para emplear armas no letales, es decir, que lo piensan tratar más como una cuestión de orden público, y por tanto una tarea que más bien correspondería a la policía, que no como si fuera una Intifada. Consideran que no será necesario enviar tanques ya que en estos momentos creen que no hay en Cisjordania redes terroristas ni armas como durante la segunda Intifada.

Se teme también que pueda haber problemas en Gaza y la frontera del Líbano. Es decir, mientras que Cisjordania consideran que las protestas se pueden tratar como un problema de orden público, en las fronteras con el Líbano, Siria y en Gaza si que temen los israelíes que el próximo septiembre podrían haber enfrentamientos armados. Gaza con Hamás, el Líbano con Hezbolá y Siria por un intento del régimen sirio de desviar la atención de la represión contra sus ciudadanos por una guerra contra Israel.

Tropas de reserva y unidades antidisturbios israelíes han sido convocadas en Judea y Samaria (nombres judíos de Cisjordania), ya las fronteras de Gaza, Siria y Líbano ante el temor de que varios grupos palestinos intenten realizar acciones violentas mientras se discute en la sede de las Naciones Unidas en Nueva York el reconocimiento del Estado palestino.

Barak, ministro de defensa israelí tiene la esperanza de que los palestinos opten por no actuar violentamente. Realmente en condiciones normales debería ser contraproducente para su candidatura que iniciaran una campaña de ataques terroristas contra Israel, pero si echamos un vistazo a los hechos desarrollados antes, durante y después de cada reunión en la que Israel y los palestinos debían discutir sobre la paz entre ambos países vemos que los palestinos han saboteado siempre estas discusiones. Cuando casi tenían su Estado a las manos han decidido que era "más divertido" cometer ataques terroristas o lanzar cohetes contra Israel. La responsabilidad no ha sido nunca una calidad de los dirigentes palestinos.

También tengo que decir que el gobierno israelí debería expresar una opinión común, no debe, mientras unos ministros muestran su preocupación por la posibilidad de que el mes de septiembre comience un conflicto en las fronteras conflictivas de Gaza, Cisjordania, Líbano y Siria, otros minimizan esta posibilidad.

Advertencia a los israelíes que viajen a Gran Bretaña

Desde hace tres semanas en Gran Bretaña han ido iniciándose varios conflictos con la quema de vehículos y edificios, y el saqueo de comercios. El ministerio de exteriores israelí advirtió a sus ciudadanos que viajen a Gran Bretaña que eviten las zonas en conflicto, y se mantengan alejados de las zonas con grandes concentraciones de jóvenes, y recomienda a los israelíes que sigan las instrucciones de la policía británica.

Bashar y Gadafi usan armamento pesado contra sus pueblos

Estamos viendo como el armamento que utilizan los dictadores sirio y libio contra sus ciudadanos sublevados es cada vez más potente. He dicho al menos un par de veces refiriéndome a Bashar, aunque se puede decir lo mismo de Gadafi, que el dictador sirio está dispuesto a seguir gobernando aunque sea encima de las calaveras de sus conciudadanos.

Bashar bombardea Latakia

El poder brutal y represivo de Bashar ha decidido atacar la ciudad portuaria de Latakia, y lo ha hecho también desde el mar, y desde tierra con armamento pesado. También realizaron numerosas detenciones entre la población civil de mayoría suní. Las tropas de Bashar atacaron a los asistentes al entierro de una víctima de los ataques. El pasado lunes los ataques causaron 6 muertos en Latakia y 18 en todo el país.

Con la brutalidad de los ataques es de extrañar que se estén produciendo tan pocas víctimas, aunque desde el comienzo de la revuelta ya han muerto más de 1700 personas en todo Siria.

Gadafi ataca a los rebeldes con misiles SCUD

Gadafi atacó la ciudad petrolera y portuaria de Lidia con un misil SCUD por primera vez desde que se inició la revuelta en Libia. Esta ciudad está en manos de los sublevados. Los SCUD son misiles de fabricación rusa, se hicieron famosos por su uso por parte de Sadam que atacó Israel. Estos misiles de origen ruso son una de las armas de este tipo más extendida entre los regímenes totalitarios de Oriente Medio. Los rusos hicieron un gran negocio vendiendo estos misiles en todos los sátrapas árabes, probablemente sea la segunda arma preferida de cualquier tirano o aspirante a tirano tras el AK47. El misil SCUD lanzado por las tropas de Gadafi contra Lidia cayó cerca de la ciudad pero sin producir víctimas. La OTAN cree que estos misiles pueden matar civiles, no sé cómo habrán llegado a esta conclusión los expertos de la OTAN, pero no cambiarán cambiar el curso de la guerra ni que se acabe antes. Sadam también creyó que con los SCUD conseguiría ganar la guerra, estaba equivocado. Gadafi no ha aprendido de las lecciones de la historia. Mientras los rebeldes siguen acercándose a Trípoli, capital de Libia.

Hezbolá es el verdadero problema del Líbano

En estas dos noticias hay dos elementos en común: Hariri y Hezbolá. Hezbolá, o Partido de Dios, una organización terrorista chií libanesa que controla algunas zonas del Líbano sin que el ejército libanés se atreva enfrentarse, y que además es uno de los partidos principales del gobierno del Líbano. Hezbolá recibe la ayuda militar y financiero de Irán y de Siria y es el brazo ejecutor de estos dos países en el Líbano. Uno de los hechos más relevantes es que como brazo ejecutor de Irán y de Siria actúa desde el sur del Líbano atacando el territorio israelí y realizando incursiones. Esto ha provocado que más de una vez el Tzahal haya atacado el sur del Líbano. Y el gobierno libanés haya mostrado su perplejidad fingida e hipócrita ante la comunidad internacional cuando si de verdad hubieran querido evitarlo lo hubieran podido hacer aniquilando a Hezbolá, pero ahora ya no pueden, esta organización terrorista ha crecido tanto que el ejército libanés no tiene capacidad para enfrentarse a Hezbolá a no ser que quieran iniciar una guerra civil las consecuencias no podemos ni llegar a imaginar. Y es difícil que el gobierno libanés decida enviar el ejército contra Hezbolá siendo Hezbolá uno de los partidos que forma parte del gobierno libanés.

Hariri pide confiscar armas ilegales en Hezbolá

Saad Hariri ha pedido que se confisque a Hezbolá las armas ilegales y que los autores del asesinato de su padre, el ex primer ministro libanés Rafik Hariri, sean entregados al Tribunal Especial del Líbano. Rafik Hariri fue asesinado con un camión bomba para Hezbolá el año 2005, el TEL inculpó a cuatro miembros de la banda terrorista chií que todavía están libres. Hezbolá se niega a entregar a los cuatro imputados por el asesinato de Hariri y las armas y exige al gobierno libanés que rompa su compromiso con el Tribunal Especial del Líbano.

El TEL dio 30 días al gobierno libanés para poner en manos del Tribunal de La Haya a los cuatro imputados, este plazo cumplió el día 11 de agosto y no se ha producido el arresto todavía.

Una investigación del TEL investiga los atentados contra otros políticos libaneses y las vincula con la de Hariri: El asesinato de Georges Hoy y las tentativas contra el ex ministro de Defensa Elias Murr y el diputado Maruan.

Existe el temor de que Hezbolá intente desestabilizar el país si los cuatro asesinos son detenidos, a lo que se comprometió el gobierno libanés presidido por Nayib Mikati, considerado un hombre de paja de Hezbolá, y que aún no ha hecho ningún intento de cumplir . El líder de Hezbolá, el jeque Hasan Nasrallah advirtió que cortaría las manos a cualquiera que intentara detener a los autores del asesinato de Rafik Hariri. Supongo que Mikati no querrá perder las manos ni ninguna otra parte de su cuerpo.

Como podemos ver el poder de Hezbolá es casi absoluto, controla el gobierno que permite que sus acciones terroristas queden impunes y que Hezbolá pueda controlar partes importantes del Líbano desde las que puede cometer actos terroristas violando las fronteras con Israel y provocando una virulenta respuesta del ejército israelí.

Hezbolá introduce armas que le entregan Siria e Irán, que ya quisiera tenerlas el ejército libanés, y que fortalece cada día más a Hezbolá frente a un Estado libanés que sólo hace de triste comparsa de un grupo terrorista islámico como Hezbolá.

No és un partit, és una broma de mal gust

No és un partit, és una broma de mal gust

Que hi hagi gent que va a votar sense saber que vota em sembla un disbarat però que hi hagi gent que s'afiliï a un partit amb el propòsit de ser candidat sense saber de quin peu coixeja el partit em sembla patètic.

Dos regidors del partit (presumptament) xenòfob i (presumptament) racista Plataforma per Catalunya (PxC) a Salt han decidit abandonar el partit (presumptament) xenòfob i (presumptament) racista creat per l'exmembre de Fuerza Nueva, Josep Anglada i passar al grup mixt, deixant a PxC amb només un regidor.

Els dos regidors del partit (presumptament) xenòfob i (presumptament) racista van cometre un pecat contra l'ideari del seu partit: La parella de la regidora Juana Martínez era un camerunès negre i el regidor Carles Bonet té com a company a un dominicà.

En un partit (presumptament) xenòfob i (presumptament) racista dos regidors tenien parelles estrangeres.

El més sorprenent del cas és que Juana Martínez sembla que va una mica despistada perquè li van preguntar si sabia on es ficava i va respondre que “no havia votat mai, abans de ser regidora”. No ha votat mai, s'afilia a un partit malgrat que és evident que no té gaire interès per la política, i sembla que tampoc té ni idea perquè és absurd que tenint com a parella a un camerunès s'afiliï a un partit (presumptament) xenòfob i (presumptament) racista.

Abans dels qualificatius xenòfob i racista he escrit el terme presumptament perquè ningú s'emprenyi amb mi, a la (presumptament) xenòfoba i (presumptament) racista PxC tenen la pell molt fina i els va molestar molt que a La Vanguardia els titllessin de xenòfobs i racistes. Sempre cal anar amb peus de plom.

Vídeo: Josep Cuní imposa l'ordre amb un cop de puny (Prou!) (Versió seriosa)




Vídeo: TV3 - Polònia - Cuní ja en té prou (Humor)







No es un partido, es una broma de mal gusto

Que haya gente que va a votar sin saber que vota me parece un disparate pero que haya gente que se afilie a un partido con el propósito de ser candidato sin saber de qué pie cojea el partidome parece patético.

Dos concejales del partido (presuntamente) xenófobo y(presuntamente) racista Plataforma per Catalunya (PxC) en Salthan decidido abandonar el partido (presuntamente) xenófobo y(presuntamente) racista creado por el ex miembro de Fuerza Nueva, Josep Anglada y pasar al grupo mixto, dejando a PxCcon sólo un concejal.

Los dos concejales del partido (presuntamente) xenófobo y (presuntamente) racista cometieron un pecado contra el ideariode su partido: La pareja de la concejala Juana Martínez era uncamerunés negro y el concejal Carles Bonet tiene como compañero a un dominicano.

En un partido (presuntamente) xenófobo y (presuntamente) racista dos concejales tenían parejas extranjeras.

Lo más sorprendente del caso es que Juana Martínez parece que va un poco despistada porque le preguntaron si sabía dónde se metía y respondió que "no había votado nunca, antes de ser concejal". No ha votado nunca, se afilia a un partidoaunque es evidente que no tiene mucho interés por la política, y parece que tampoco tiene ni idea porque es absurdo queteniendo como pareja a un camerunés se afilie a un partido(presuntamente ) xenófobo y (presuntamente) racista.

Antes de los calificativos xenófobo y racista he escrito el término "presuntamente" para que nadie se enfade conmigo, en la (presuntamente) xenófoba y (presuntamente) racista PxC tienen la piel muy fina y les molestó mucho que en La Vanguardia lostacharan de xenófobos y racistas. Siempre hay que ir con pies de plomo.

Mèxic, Hondures i el conflicte entre Israel i Palestina

Mèxic, Hondures i el conflicte entre Israel i Palestina

El govern mexicà transmet la seva preocupació al “govern” palestí per l'estancament del diàleg amb Israel

La ministra d'Exteriors mexicana Patricia Espinosa va transmetre al seu “homòleg” palestí Riad Malki, la seva preocupació i la del govern mexicà per l'estancament en el diàleg per resoldre el conflicte entre els palestins i els israelians amb una carta del president mexicà Felipe Calderón.

El govern mexicà va fer saber al representant palestí que la posició de Mèxic era donar suport a una solució integral al conflicte entre israelians i palestins amb el propòsit d'assolir la pau mitjançant la negociació i el diàleg.

Mèxic dona suport a l'existència de dos Estats que visquin i convisquin dins d'unes fronteres segures i reconegudes internacionalment.

Fins el dia d'avui la posició palestina no ha estat gaire d'acord amb l'existència de dos Estats: la proclamació de Palestina com Estat no s'ha produït perquè els dirigents palestins tenen com a prioritat la destrucció de l'Estat d'Israel i no la construcció d'un Estat palestí.

Cristians hondurenys demanen al seu govern que no reconegui Palestina

Els membres d'una organització cristiana proEstat d'Israel, Ministerio de la Higuera, van concentrar-se davant la Casa Presidencial per demanar al president hondureny, Porfirio Lobo que retiri el seu suport al reconeixement de l'Estat palestí. “En aquesta ocasió li estem demanant al president Lobo que sotmeti a consideració la seva postura que és contrària a l'Estat d'Israel”, digué Rosa Reina Mejía, directora del Ministeri Internacional La Higuera.

Van fer públic un comunicat dient que “els àrabs i els jueus van tenir la mateixa oportunitat de ser Estat l'any 1947, (oportunitat) donada per l'ONU a la resolució número 181” que “els jueus la van acceptar i els àrabs la van refusar causant conflictes al llarg d'aquests 63 anys”. D'una forma molt abreujada han exposat els fets com són. Les Nacions Unides van aprovar el reconeixement a la creació de dos Estats a l'antic protectorat britànic de Palestina, els jueus van proclamar el seu Estat, un Estat que ja feia anys que funcionava en l'ombra, malgrat que entre les diverses organitzacions jueves hi haguessin divergències, però finalment quan l'Estat d'Israel va proclamar-se les seves estructures polítiques, civils i militars feia anys que funcionaven. Els palestins van renunciar al seu Estat, molts d'ells van abandonar les ciutats en què vivien, esperaven entrar darrera dels exèrcits àrabs victoriosos, perquè els líders àrabs de l'època estaven convençuts que el petit Estat d'Israel seria esclafat per les tropes dels exèrcits àrabs, no podien imaginar que serien esclafats i humiliats per un exèrcit pel qual ningú donava un cèntim, però que va saber organitzar-se per convertir-se en una eficient màquina de guerra capaç d'esclafar exèrcits que els superaven en un nombre de 50 o més àrabs per cada israelià.

Les relacions entre Hondures i Israel han estat molt estretes quasi des del naixement de l'Estat d'Israel i per això al govern israelià li ha sorprès i molestat que el govern hondureny doni suport a l'Estat palestí. El Ministeri de la Higuera ha expressat que “el poble palestí ha de desistir de la seva postura de negar l'Estat l'existència de l'Estat d'Israel i promoure la seva destrucció” i creuen que “un vot prematur i unilateral a favor de la creació de l'Estat palestí impossibilita assolir un acord de pau amb Israel”. Des del Ministeri de la Higuera creuen que el govern hondureny hauria de tenir una posició sàvia i prudent o això podria tenir conseqüències espirituals i també diplomàtiques que afectarien les relacions d'amistat que durant dècades Hondures ha conservat amb l'Estat d'Israel.

Incís: Vull tornar al punt en què critiquen que els palestins, les organitzacions (terroristes) palestines com Hamàs neguin l'existència de l'Estat d'Israel alhora que aspirin a destruir-lo. Si segons Hamàs l'Estat d'Israel no existeix és absurd que vulguin destruir-lo, i si el volen destruir és absurd que neguin la seva existència. El sentit comú no sembla una qualitat dels dirigents palestins, especialment dels d'Hamàs.

En tot aquest assumpte el que més sembla molestar al govern israelià és que els palestins vulguin aconseguir un Estat sense arribar a acords amb Israel. És a dir, els palestins volen ser reconeguts com Estat per les Nacions Unides sense solucionar els seus problemes amb Israel. Aquests acords haurien de significar que també els palestins haurien de fer renúncies, la de voler destruir l'Estat d'Israel, i arribar a acords. Els agradi o no als palestins, Israel està al seu costat, ara hi ha una situació estranya i anormal. Com que no existeix l'Estat palestí les organitzacions que governen als palestins, i m'estic referint a Hamàs que governa Gaza, poden realitzar atacs terroristes, ells saben que el dia que siguin un Estat, si Hamàs llança un míssil contra Israel serà considerat un acte de guerra. Suposo que per això els palestins van “jugant a la puta i la Ramoneta” des de fa 63 anys.

México, Honduras y el conflicto entre Israel y Palestina

El gobierno mexicano transmite su preocupación al "gobierno" palestino por el estancamiento del diálogo con Israel

La ministra de Exteriores mexicana Patricia Espinosa transmitió a su "homólogo" palestino Riad Malki, su preocupación y la del gobierno mexicano por el estancamiento en el diálogo para resolver el conflicto entre los palestinos y los israelíes con una carta del presidente mexicano Felipe Calderón.

El gobierno mexicano hizo saber al representante palestino que la posición de México era apoyar una solución integral al conflicto entre israelíes y palestinos con el propósito de alcanzar la paz mediante la negociación y el diálogo.

México apoya la existencia de dos Estados que vivan y convivan dentro de unas fronteras seguras y reconocidas internacionalmente.

Hasta el día de hoy la posición palestina no ha sido muy de acuerdo con la existencia de dos Estados: la proclamación de Palestina como Estado no se ha producido porque los dirigentes palestinos tienen como prioridad la destrucción del Estado de Israel y no la construcción de un Estado palestino.

Cristianos hondureños piden a su gobierno que no reconozca Palestina

Los miembros de una organización cristiana proEstat de Israel, Ministerio de la Higuera, se concentraron ante la Casa Presidencial para pedir al presidente hondureño, Porfirio Lobo que retire su apoyo al reconocimiento del Estado palestino. "En esta ocasión le estamos pidiendo al presidente Lobo que someta a consideración su postura que es contraria al Estado de Israel", dijo Rosa Reina Mejía, directora del Ministerio Internacional La Higuera.

Hicieron público un comunicado diciendo que "los árabes y los judíos tuvieron la misma oportunidad de ser Estado en 1947, (oportunidad) dada por la ONU en la resolución número 181" que "los judíos la aceptaron y los árabes la rechazaron causando conflictos a lo largo de estos 63 años". De una forma muy abreviada han expuesto los hechos como son. Las Naciones Unidas aprobaron el reconocimiento a la creación de dos Estados en el antiguo protectorado británico de Palestina, los judíos proclamaron su Estado, un Estado que ya hacía años que funcionaba en la sombra, aunque entre las diversas organizaciones judías hubiera divergencias, pero finalmente cuando el Estado de Israel se proclamó sus estructuras políticas, civiles y militares hacía años que funcionaban. Los palestinos renunciaron a su Estado, muchos de ellos abandonaron las ciudades en que vivían, esperaban entrar detrás de los ejércitos árabes victoriosos, porque los líderes árabes de la época estaban convencidos de que el pequeño Estado de Israel sería aplastado por las tropas los ejércitos árabes, no podían imaginar que serían aplastados y humillados por un ejército por el que nadie daba un céntimo, pero que supo organizarse para convertirse en una eficiente máquina de guerra capaz de aplastar ejércitos que los superaban en número de 50 o más árabes por cada israelí.

Las relaciones entre Honduras e Israel han sido muy estrechas casi desde el nacimiento del Estado de Israel y por ello el gobierno israelí le ha sorprendido y molestado que el gobierno hondureño apoye al Estado palestino. El Ministerio de la Higuera ha expresado que "el pueblo palestino debe desistir de su postura de negar el Estado la existencia del Estado de Israel y promover su destrucción" y creen que "un voto prematuro y unilateral en favor de la creación del Estado palestino imposibilita alcanzar un acuerdo de paz con Israel ". Desde el Ministerio de la Higuera creen que el gobierno hondureño debería tener una posición sabia y prudente o eso podría tener consecuencias espirituales y también diplomáticas que afectarían las relaciones de amistad que durante décadas Honduras ha conservado con el Estado de Israel.

Inciso: Quiero volver al punto en que critican que los palestinos, las organizaciones (terroristas) palestinas como Hamás nieguen la existencia del Estado de Israel al tiempo que aspiren a destruirlo. Si según Hamás el Estado de Israel no existe es absurdo que quieran destruirlo, y si lo quieren destruir es absurdo que nieguen su existencia. El sentido común no parece una calidad de los dirigentes palestinos, especialmente los de Hamás.

En todo este asunto lo que más parece molestar al gobierno israelí es que los palestinos quieran conseguir un Estado sin llegar a acuerdos con Israel. Es decir, los palestinos quieren ser reconocidos como Estado por las Naciones Unidas sin solucionar sus problemas con Israel. Estos acuerdos deberían significar que también los palestinos deberían hacer renuncias, la de querer destruir el Estado de Israel, y llegar a acuerdos. Les guste o no a los palestinos, Israel está a su lado, ahora hay una situación extraña y anormal. Como no existe el Estado palestino las organizaciones que gobiernan a los palestinos, y me estoy refiriendo a Hamás que gobierna Gaza, pueden realizar ataques terroristas, ellos saben que el día que sean un Estado, si Hamás lanza un misil contra Israel será considerado un acto de guerra. Supongo que por eso los palestinos "jugando a la puta y la Ramoneta" desde hace 63 años.