Una altra sentència contra la llengua catalana (II)

Una altra sentència contra la llengua catalana (II)

Aquest article seria la continuació del que vaig publicar ahir sobre aquesta sentència que obliga a la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a aplicar el que diuen aquests jutges en un termini de dos mesos. La demanda presentada per tres famílies, repeteixo, tres famílies, pretén tombar la immersió lingüística que ha funcionat durant 30 anys a Catalunya


En un primer moment van dir, com si volguessin suavitzar la garrotada, que aquesta sentència només afectaria aquestes tres famílies, poc després ho desmentien, la sentència tomba la immersió lingüística.


La consellera d'Ensenyament ja ha dit que no pensa aplicar la sentència, i de seguida ja han advertit els corifeus polítics i molt probablement inductors de la demanda de les tres famílies que no han sabut integrar-se i que pretenen que tota la resta dels catalans ens integrem en el seu model per a Catalunya, que la consellera podria ser condemnada a la inhabilitació.


Seria un error que la consellera afluixés davant l'amenaça d'inhabilitació per l'exercici de càrrecs públics per defensar la llengua pròpia de Catalunya.


Un fet curiós és que l'auto del TSJC es refereix al Govern de Catalunya que oficialment té el nom de Generalitat de Catalunya com a “Generalidad de Cataluña”. Doncs bé, la “Generalidad de Cataluña” no existeix, com he dit abans, la màxima institució de govern de Catalunya és la Generalitat de Catalunya, escrit així, no en castellà.


Només en textos espanyols d'èpoques molt sinistres fan referència a la “Generalidad de Cataluña”, i ja podem imaginar-nos que no citen aquesta vella institució catalana de 650 anys d'història per res de positiu.


És delirant que tres famílies aconsegueixin que un tribunal es carregui un sistema educatiu que ha funcionat perquè no es veuen capaços d'integrar-se, desconec quants anys fa que viuen a Catalunya però és evident que devien sentir-se incòmodes pel fet que als seus fills se'ls ensenyés la llengua catalana i en la llengua catalana. Tothom és lliure d'anar a viure allà on vulgui però respectant la cultura i llengua pròpies del país. Em pregunto si aquestes tres famílies són com aquells espanyols que arriben a França i se sorprenen que tots parlin en francès.


Recordo que van emetre un programa per Telemadrid en què denunciaven que a Catalunya tot estava en català i algunes persones sortien dient que allò era una vergonya, on s'ha vist que els catalans parlin català a Catalunya?.


Però el que digui una emissora de televisió pública com Telemadrid sobre Catalunya, els catalans i la llengua catalana, emissora de la que fins i tot els seus treballadors se n'avergonyeixen pel biaix ideològic cap al PP i la tendenciositat i la manipulació dels seus programes, encara que em molesta una mica perquè quan he tractat de treure a un espanyol que s'ha empassat litres de catalanofòbia del seu error desmuntant-li totes les falsedats que els mitjans de Mordor expliquen sobre Catalunya he acabat adonant-me que estic perdent el temps.


Si a Mordor creuen que a Catalunya ens mengem els castellanoparlants amb patates i que els catalans tenim cua i banyes me la porta fluixa. El greu és que també els tribunals espanyols actuïn contra la llengua de Catalunya, els que haurien de ser garants de la democràcia intenten fer tornar la llengua catalana a la situació en què estava durant els períodes de règims autoritaris. Però almenys, i això els hem de reconèixer, no s'amaguen, deixen veure en el llenguatge de les sentències la ideologia de ses senyories. En altres èpoques Espanya ho arreglava enviant el “casaques blaves”, ara la feina la fan els senyors de les togues. En altres èpoques solien bombardejar de tant en tant Barcelona des de Montjuïc, ara els canons són mediàtics i poden arribar les seves andanades des de Mordor.

Ja hem vist que Espanya no té remei,
no importa si qui mana és rei,
o un generalíssim dictador,
canvien les cares i els noms,
no pas les intencions,
ja han passat tres segles
de la caiguda de Barcelona,
des de llavors hem patit les seves atzagaiades constants,
atacs contra la llengua catalana,
supressió de les nostres institucions,
persecució de la nostra cultura,
estan entossudits a reduir-nos a la condició de castellans,
i nosaltres volem seguir sent integrament catalans,
perquè això de reduir
vol dir que ens volen fer més petits.

L'Estat espanyol manté els mateixos tics del nacionalisme castellà des dels temps del Comte-Duc d'Olivares, sigui dictant lleis amb el clar propòsit d'anorrear el català com feien abans o tombant la legislació aprovada pel Parlament i el Govern de Catalunya, la idea bàsica és la mateixa: castellanitzar, o com algun dirigent del Partit Popular ha dit, reespanyolitzar Catalunya. No importa que siguin testes coronades, cabdills per designi diví o jutges amb ínfules de salvapàtries, tots tenen al cervell la mateixa dèria per reduir-nos a la condició de castellà.

Otra sentencia contra la lengua catalana (II)

Este artículo sería la continuación de lo que publiqué ayer sobre esta sentencia que obliga a la Consejería de Educación de la Generalidad de Cataluña a aplicar lo que dicen estos jueces en un plazo de dos meses. La demanda presentada por tres familias, repito, tres familias, pretende tumbar la inmersión lingüística que ha funcionado durante 30 años en Cataluña


En un primer momento dijeron, como si quisieran suavizar el varapalo que esta sentencia sólo afectaría estas tres familias, poco después lo desmentían, la sentencia tumba la inmersión lingüística.


La consejera de Educación ya ha dicho que no piensa aplicar la sentencia, y en seguida ya han advertido los corifeos políticos y muy probablemente inductores de la demanda de las tres familias que no han sabido integrarse y que pretenden que todo el resto de los catalanes nos integramos en su modelo para Cataluña, que la consejera podría ser condenada a la inhabilitación.


Sería un error que la consejera aflojara ante la amenaza de inhabilitación para el ejercicio de cargos públicos para defender la lengua propia de Cataluña.


Un hecho curioso es que el auto del TSJC se refiere al Gobierno de Cataluña que oficialmente tiene el nombre de Generalitat de Cataluña como "Generalidades de Cataluña". Pues bien, la "Generalidades de Cataluña" no existe, como he dicho antes, la máxima institución de gobierno de Cataluña es la Generalidad de Cataluña, escrito así, no en castellano.


Sólo en textos españoles de épocas muy siniestros hacen referencia a la "Generalidades de Cataluña", y ya podemos imaginarnos que no citan esta vieja institución catalana de 650 años de historia para nada positivo.


Es delirante que tres familias consigan que un tribunal se cargue un sistema educativo que ha funcionado porque no se ven capaces de integrarse, desconozco cuantos años hace que viven en Cataluña pero es evidente que debían sentirse incómodos por el hecho que a sus hijos se les enseñara la lengua catalana y en la lengua catalana. Todo el mundo es libre de ir a vivir donde quiera pero respetando la cultura y lengua propias del país. Me pregunto si estas tres familias son como aquellos españoles que llegan a Francia y se sorprenden de que todos hablen en francés.


Recuerdo que emitieron un programa para Telemadrid en el que denunciaban que en Cataluña todo estaba en catalán y algunas personas salían diciendo que aquello era una vergüenza, donde se ha visto que los catalanes hablen catalán en Cataluña?.


Pero lo que diga una emisora de televisión pública como Telemadrid sobre Cataluña, los catalanes y la lengua catalana, emisora de la que incluso sus trabajadores se avergüenzan por sesgo ideológico hacia el PP y la tendenciosidad y la manipulación de sus programas , aunque me molesta un poco porque cuando he tratado de sacar a un español que se ha tragado litros de catalanofobia de su error desmontando-le todas las falsedades que los medios de Mordor explican sobre Cataluña he acabado dándome cuenta que estoy perdiendo el tiempo.


Si en Mordor creen que en Cataluña nos comemos los castellanohablantes con patatas y que los catalanes tenemos cola y cuernos me la trae floja. Lo grave es que también los tribunales españoles actúen contra la lengua de Cataluña, los que deberían ser garantes de la democracia intentan devolver la lengua catalana en la situación en que estaba durante los períodos de regímenes autoritarios. Pero al menos, lo que les debemos reconocer, no se esconden, dejan ver en el lenguaje de las sentencias la ideología de sus señorías. En otras épocas España lo arreglaba enviando el "casacas azules", ahora el trabajo lo hacen los señores de las togas. En otras épocas solían bombardear de vez en cuando Barcelona desde Montjuïc, ahora los cañones son mediáticos y pueden llegar sus andanadas desde Mordor.

Ya hemos visto que España no tiene remedio,
no importa si quien manda es rey,
o generalísimo dictador,
cambian las caras y los nombres,
no las intenciones,
ya han pasado tres siglos
de la caída de Barcelona,
desde entonces hemos sufrido sus desatinos constantes,
ataques contra la lengua catalana,
supresión de nuestras instituciones,
persecución de nuestra cultura,
están empeñados en reducir a la condición de castellanos,
y nosotros queremos seguir siendo íntegramente catalanes,
porque eso de reducir
quiere decir que nos quieren hacer más pequeños.

El Estado español mantiene los mismos tics del nacionalismo español desde los tiempos del Conde-Duque de Olivares, sea dictando leyes con el claro propósito de aniquilar el catalán como hacían antes o cambio en la legislación aprobada por el Parlamento y el Gobierno de Cataluña, la idea básica es la misma: castellanizar, o como algún dirigente del Partido Popular ha dicho, reespanyolitzar Cataluña. No importa que sean cabezas coronadas, caudillos por designio divino o jueces con ínfulas de salvapatrias, todos tienen el cerebro la misma obsesión por reducir a la condición de castellano.