El procés de pau i el reconeixement de l'Estat palestí (I)

El procés de pau i el reconeixement de l'Estat palestí (I)

Ban Ki-moon demana a israelians i palestins que s'asseguin a negociar

Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides ha demanat a israelians i palestins que tornin a asseure's a negociar, li preocupa la falta d'avenços en les negociacions que condueixin a una solució del conflicte que des de fa 63 anys els enfronta.

“Es crucial que les negociacions es reprenguin. El temps no és el nostre amic – digué Ban Ki-moon – fa molt que el conflicte entre israelians i palestins s'hauria d'haver acabat i s'hauria d'haver assolit la solució dels dos Estats”. Si, però els palestins no han fet cap esforç per solucionar el conflicte en aquests 63 anys, conflicte del que ells són els responsables i alhora les principals víctimes per haver renunciat a un Estat que els va ser atorgat per les Nacions Unides i al qual ells van renunciar incomprensiblement.

“Ja és hora que les part se n'adonin que la solució és que hi hagi dos Estats en què els israelians i els palestins puguin viure uns al costat els altres en pau i seguretat. Ambdues parts van acordar aquella solució i fou recolzada per tots els països del món”. Aquesta és la solució aprovada a la resolució 181 però arribat el moment de proclamar el seu Estat els palestins van decidir que tenien altres prioritats, i veient com han anat les coses i com van em sembla que la prioritat dels palestins no és la de viure en pau al costat dels israelians.

Una desagradable broma que ja fa massa que dura

“Quan rebo una sol•licitud la reviso per a veure si té la forma adequada i si en ella el país en qüestió es compromet a complir amb la Carta de l'ONU, llavors la refereixo al Consell de Seguretat”. Ban Ki-moon va reconèixer que encara no havia rebut cap sol•licitud de les autoritats palestines.

El representant palestí va assegurar que encara no han decidit quin camí seguiran a l'ONU per aconseguir el seu reconeixement com Estat, sigui com Estat membre o com observador. Els palestins continuen fent perdre el temps a tothom, no tenen pla que seguir, és una presa de pèl, des de fa 63 anys estan rifant-se a tothom, 63 anys "fent la puta i la Ramoneta", però malauradament aquesta broma ha costat moltes vides, però ells segueixen en la mateixa línia. I sembla que tenen la intenció que tota aquesta desagradable broma continuï indefinidament.

Netanyahu: si a un nou estatus per a l'Autoritat Palestina, no a l'Estat

El primer ministre israelià accepta que les Nacions Unides donin un nou estatus més elevat a l'Autoritat Palestina però no el reconeixement de Palestina com Estat. Netanyahu ha anunciat que en el seu discurs davant les Nacions Unides dirà que el camí cap a la pau passa per les negociacions directes entre Israel i Palestina.

“L'Assemblea General no és un lloc on Israel rebi generalment una justa atenció”, va retreure Netanyahu a les Nacions Unides durant una conferència de premsa amb el primer ministre txec Petr Necas, a Jerusalem, “però malgrat tot he decidit dir la veritat per a tot aquell que vulgui escoltar-la”. S'ha d'entendre que la majoria dels països pertanyen al tercer món, la majoria són països amb governs autoritaris, un fet que en molts sentits els apropa al que seria un futur Estat Palestí. Per si algú no ha entès el que he dit ho diré sense embuts: La majoria dels països membres de les Nacions Unides són països del tercer món i la majoria tenen en comú amb el que seria el futur Estat palestí que tenen règims totalitaris, bé, els palestins no sent encara un Estat ja són governats per un règim totalitari. Això els diferencia d'Israel, un Estat democràtic envoltat de règims totalitaris i absolutament menyspreables. És la solidaritat de la Internacional tirana. Les Nacions Unides haurien de ser més exigents amb els països aspirants a ser nous membres i exigir-los governs democràtics i el respecte als drets humans, així com el propòsit de viure en pau amb els països veïns. Reconèixer l'Estat palestí és un error perquè no serà un Estat democràtic en què es respectin els drets humans, i tampoc tenen cap interès a conviure en pau amb el seu principal veí, Israel. El futur règim palestí amb un Hamàs que proclama el seu desig de destruir l'Estat d'Israel no hauria de ser reconegut per les Nacions Unides. El problema és que la majoria dels països que voten són països amb règims tan menyspreables com el del futur – en realitat aquests són els que manen ja – Estat palestí. Per tant, les Nacions Unides està a punt d'acceptar en el seu si un altre dictadura.

Obama es reunirà amb Netanyahu

El president dels Estats Units Barack Obama i el primer ministre israelià Binyamin Netanyahu es reuniran per parlar sobre el procés de pau. El govern dels Estats Units ha advertit que si l'assumpte del reconeixement de l'Estat palestí arriba al Consell de Seguretat el vetaran, ja que consideren que les negociacions entre els palestins i els israelians són prioritàries. És a dir, els Estats Units vetaran el reconeixement per obligar als palestins a asseure's amb els israelians a negociar, cosa que els palestins no estan gens disposats a fer. Un conseller nord-americà ha declarat que “passi el que passi a Nova York, aquesta és una qüestió que ha de resoldre's entre israelians i palestins”. El govern nord-americà pressiona les autoritats palestines per a que s'asseguin a negociar en lloc de tirar pel dret com han fet sense haver solucionat el conflicte amb Israel.

El president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abàs ha declarat que demanarà el reconeixement de Palestina com Estat perquè “Palestina necessita l'estatus de membre de les Nacions Unides per a negociar la pau”.

Obama creu que el reconeixement de Palestina com Estat només serviria de “distracció” i en aquestes circumstàncies els Estats Units “s'oposaran fermament” a aquest reconeixement.

Els palestins no sembla que tinguin cap interès a solucionar el conflicte amb Israel, i tant els Estats Units com Israel creuen que primer s'ha de solucionar el conflicte entre ambdós països.

Fins ara no he escoltat que Nacions Unides exigeixin al futur Estat palestí que renunciï a destruir l'Estat d'Israel ni que aquesta sigui una condició indispensable per assolir la condició d'Estat. Hamàs seria capaç de renunciar a la destrucció de l'Estat d'Israel?.

Abàs menteix

Abàs va dirigir-se als palestins explicant-los un sopar de duro sobre la necessitat que l'ONU els reconegui com Estat per seguir les negociacions de pau amb Israel. Porten 63 anys en què no han estat capaços d'arribar a un acord de pau amb Israel i demostrant que si s'asseien a la taula de negociació era perquè els obligaven, però amb el clar propòsit de no arribar a cap acord de pau en ferm i no complir cap acord per mínim que sigui. I sense solucionar aquest tema pretenen ser reconeguts com Estat, un Estat governat per grups terroristes. Doncs Abàs va i els explica als seus compatriotes un sopar de duro immens: “Ho tenim tot: tenim democràcia, llibertat, transparència... Sols tenim una qüestió pendent: necessitem tenir (membresia) plena a les Nacions Unides amb les fronteres de 1967 per anar a les negociacions a solucionar tots els assumptes permanents amb els israelians”. Després declara que la seva iniciativa “no pretén aïllar a Israel o treure-li el seu estatus legal però si vol aïllar les polítiques israelianes, acabar amb l'ocupació i transformar la relació entre ambdues parts en una “relació entre dos Estats: un ocupat i l'altre ocupant”. “Necessitem acabar amb l'ocupació perquè les seves pràctiques són el dolor que patim tots els dies”. Anem a pams. Pensar que a Palestina tenen llibertat, democràcia i que són transparents és d'una ingenuïtat que frega l'estupidesa. A Gaza governa Hamàs amb puny de ferro, és un règim totalitari que no respecta els drets dels seus ciutadans, a Cisjordània potser les coses són una mica més suaus, però allà no hi ha cap forma de govern que s'assembli mínimament a una democràcia. Llibertat?. No fem bromes. Després de les eleccions Hamàs va fer-se amb el control de Gaza eliminant qualsevol oposició d'altres forces, especialment de Fatah, a Cisjordània va succeir el mateix però canviant els papers. La llibertat de la que parla Abàs no existeix a ni a Gaza ni a Cisjordània. Transparència?. Si us plau, els dos règims que governen els dos territoris palestins tenen uns nivells de corrupció galopants. Abàs intenta presentar una Palestina sota el govern d'Hamàs a Gaza i l'Autoritat Palestina a Cisjordània amb una vida quasi idíl•lica, molt lluny de la realitat. I ens hem de creure que allò que no han volgut negociar amb Israel en tots aquests anys ho començaran a negociar el dia després que siguin reconeguts com Estat?. Abàs diu que no vol aïllar a Israel però si les seves polítiques israelianes. Aquest home és un barrut. Israel ha cedit molt i ha hagut de suportar els atacs amb coets i els atemptats terroristes, fa poques setmanes Hamàs i altres organitzacions terroristes palestines van coordinar una incursió d'una cèl•lula terrorista en territori israelià combinant aquesta acció amb el llançament de coets i granades de morter. La indecència i immoralitat d'aquests dirigents terroristes palestins, ho dic clar, els palestins estan governats per terroristes, no té límits. Els israelians fan política, els palestins cometen atemptats terroristes, és als palestins als quals s'ha d'aïllar, és evident que no hi ha res a negociar amb aquesta gent. Abàs diu que la presumpta ocupació israeliana de Palestina els causa dolor. Pobrets. És cert que hi ha israelians a Cisjordània, són els anomenats colons, gent que ha decidit viure allà on hi ha llocs que els jueus ortodoxes i més radicals creuen que són els llocs sagrats. Els jueus anomenen aquestes zones de Cisjordània en què viuen aquests colons amb els noms bíblics de Judea i Samària. És cert, hi ha tropes israelianes, tropes que protegeixen aquests colons dels terroristes palestins. Dolor?. Si, no nego que els palestins hagin patit molt en aquests 63 anys però la responsabilitat ha estat dels dirigents palestins que van renunciar a l'Estat que les Nacions Unides els van atorgar l'any 1947 i que haurien d'haver proclamat l'any 1948. I la culpa la tenen els Estats àrabs que els van enganyar fent-los renunciar a aquell Estat. I la culpa l'han tingut tots els dirigents palestins que no han fet cap esforç per assolir un Estat capaç de viure en pau. Els dirigents palestins són responsables del dolor que han causat al seu propi poble però també del dolor que han causat a altres pobles.

Abàs no es considera responsable de res, però aquesta és una característica que tenen tots els sàtrapes àrabs, ells mai són responsables del mal que infligeixen al seu propi poble.

Abàs culpa Israel que les negociacions no avancin, però vull recordar que en les últimes negociacions amb Israel, mentre estaven asseguts a la taula els terroristes palestins d'Hamàs van dedicar-se a llançar coets contra Israel i deien que els acords als quals arribessin les dues parts no els obligaven a res a ells. És a dir, la delegació palestina va anar a les negociacions a perdre i a fer perdre el temps, com sempre.

I novament Hamàs ja ha dit que no donen suport a la iniciativa d'Abàs. Com sempre.

El proceso de paz y el reconocimiento del Estado palestino (I)

Ban Ki-moon pide a israelíes y palestinos que se sienten a negociar

Ban Ki-moon, Secretario General de las Naciones Unidas ha pedido a israelíes y palestinos que vuelvan a sentarse a negociar, le preocupa la falta de avances en las negociaciones que conduzcan a una solución del conflicto que desde hace 63 años les enfrenta.

"Se crucial que las negociaciones se reanuden. El tiempo no es nuestro amigo - dijo Ban Ki-moon - hace mucho que el conflicto entre israelíes y palestinos debería haber acabado y se debería haber alcanzado la solución de los dos Estados ". Si, pero los palestinos no han hecho ningún esfuerzo para solucionar el conflicto en estos 63 años, conflicto del que ellos son los responsables y al mismo tiempo las principales víctimas por haber renunciado a un Estado que les fue otorgado por las Naciones Unidas y al que ellos renunciaron incomprensiblemente.

"Ya es hora de que las partes se den cuenta que la solución es que haya dos Estados en los que los israelíes y los palestinos puedan vivir unos al lado los otros en paz y seguridad. Ambas partes acordaron esa solución y fue apoyada por todos los países del mundo ". Esta es la solución aprobada en la resolución 181 pero llegado el momento de proclamar su Estado los palestinos decidieron que tenían otras prioridades, y viendo cómo han ido las cosas y como me parece que la prioridad de los palestinos no es la de vivir en paz al lado de los israelíes.

Una desagradable broma que ya hace demasiado que dura

"Cuando recibo una solicitud reviso para ver si tiene la forma adecuada y si en ella el país en cuestión se compromete a cumplir con la Carta de la ONU, entonces la refiero al Consejo de Seguridad". Ban Ki-moon reconoció que aún no había recibido ninguna solicitud de las autoridades palestinas.

El representante palestino aseguró que aún no han decidido qué camino seguirán en la ONU para lograr su reconocimiento como Estado, sea como Estado miembro o como observador. Los palestinos continúan haciendo perder el tiempo a todo el mundo, no tienen plan que seguir, es una tomadura de pelo, desde hace 63 años están rifando a todos, 63 años "haciendo la puta y la Ramoneta", pero desgraciadamente esta broma ha lado muchas vidas, pero ellos siguen en la misma línea. Y parece que tienen la intención de que toda esta desagradable broma continúe indefinidamente.

Netanyahu: si a un nuevo estatus para la Autoridad Palestina, no al Estado

El primer ministro israelí acepta que las Naciones Unidas den un nuevo estatus más elevado a la Autoridad Palestina pero no el reconocimiento de Palestina como Estado. Netanyahu ha anunciado que en su discurso ante las Naciones Unidas dirá que el camino hacia la paz pasa por las negociaciones directas entre Israel y Palestina.

"La Asamblea General no es un lugar donde Israel reciba generalmente una justa atención", reprochó Netanyahu en las Naciones Unidas durante una conferencia de prensa con el primer ministro checo Petr Necas, en Jerusalén, "pero a pesar de todo he decidido decir la verdad para todo aquel que quiera escucharla ". Debe entenderse que la mayoría de los países pertenecen al tercer mundo, la mayoría son países con gobiernos autoritarios, un hecho que en muchos sentidos los acerca a lo que sería un futuro Estado Palestino. Por si alguien no ha entendido lo que he dicho lo diré sin rodeos: La mayoría de los países miembros de las Naciones Unidas son países del tercer mundo y la mayoría tienen en común con lo que sería el futuro Estado palestino que tienen regímenes totalitarios, bien, los palestinos no siendo aún un Estado ya son gobernados por un régimen totalitario. Esto los diferencia de Israel, un Estado democrático rodeado de regímenes totalitarios y absolutamente despreciables. Es la solidaridad de la Internacional tirana. Las Naciones Unidas deberían ser más exigentes con los países aspirantes a ser nuevos miembros y exigirles gobiernos democráticos y el respeto a los derechos humanos, así como el propósito de vivir en paz con los países vecinos. Reconocer al Estado palestino es un error porque no será un Estado democrático en el que se respeten los derechos humanos, y tampoco tienen ningún interés en convivir en paz con su principal vecino, Israel. El futuro régimen palestino con un Hamás que proclama su deseo de destruir el Estado de Israel no debería ser reconocido por las Naciones Unidas. El problema es que la mayoría de los países que votan son países con regímenes tan despreciables como el del futuro - en realidad estos son los que mandan ya - Estado palestino. Por tanto, las Naciones Unidas está a punto de aceptar en su seno otro dictadura.

Obama se reunirá con Netanyahu

El presidente de Estados Unidos Barack Obama y el primer ministro israelí Binyamin Netanyahu se reunirán para hablar sobre el proceso de paz. El gobierno de Estados Unidos ha advertido que si el asunto del reconocimiento del Estado palestino llega al Consejo de Seguridad el vetará, ya que consideran que las negociaciones entre los palestinos y los israelíes son prioritarias. Es decir, los Estados Unidos vetará el reconocimiento para obligar a los palestinos a sentarse con los israelíes a negociar, lo que los palestinos no están nada dispuestos a hacer. Un consejero estadounidense ha declarado que "pase lo que pase en Nueva York, esta es una cuestión que debe resolverse entre israelíes y palestinos". El gobierno estadounidense presiona a las autoridades palestinas para que se sienten a negociar en lugar de tirar por el derecho como han hecho sin haber solucionado el conflicto con Israel.

El presidente de la Autoridad Palestina, Mahmud Abás ha declarado que pedirá el reconocimiento de Palestina como Estado porque "Palestina necesita el estatus de miembro de las Naciones Unidas para negociar la paz".

Obama cree que el reconocimiento de Palestina como Estado sólo serviría de "distracción" y en estas circunstancias los Estados Unidos "se opondrán firmemente" a este reconocimiento.

Los palestinos no parecen tener ningún interés en solucionar el conflicto con Israel, y tanto los Estados Unidos como Israel creen que primero hay que solucionar el conflicto entre ambos países.

Hasta ahora no he escuchado que Naciones Unidas exijan el futuro Estado palestino que renuncie a destruir el Estado de Israel ni que ésta sea una condición indispensable para alcanzar la condición de Estado. Hamás sería capaz de renunciar a la destrucción del Estado de Israel?.

Abás miente

Abás dirigió a los palestinos explicándoles una cena de duro sobre la necesidad de que la ONU les reconozca como Estado para seguir las negociaciones de paz con Israel. Llevan 63 años en los que no han sido capaces de llegar a un acuerdo de paz con Israel y demostrando que si se sentaban a la mesa de negociación era porque los obligaban, pero con el claro propósito de no llegar a ningún acuerdo de paz en firme y no cumplir ningún acuerdo por mínimo que sea. Y sin solucionar este tema pretenden ser reconocidos como Estado, un Estado gobernado por grupos terroristas. Pues Abás va y les cuenta a sus compatriotas una cena de duro inmenso: "Lo tenemos todo: tenemos democracia, libertad, transparencia ... Sólo tenemos una cuestión pendiente: necesitamos tener (membresía) plena a las Naciones Unidas con las fronteras de 1967 para ir a las negociaciones a solucionar todos los asuntos permanentes con los israelíes ". Después declara que su iniciativa "no pretende aislar a Israel o sacarle su estatus legal pero si quiere aislar las políticas israelíes, acabar con la ocupación y transformar la relación entre ambas partes en una" relación entre dos Estados: uno ocupado y el otro ocupante ". "Necesitamos acabar con la ocupación porque sus prácticas son el dolor que sufrimos todos los días". Vayamos por partes. Pensar que en Palestina tienen libertad, democracia y que son transparentes es de una ingenuidad que roza la estupidez. En Gaza gobierna Hamás con puño de hierro, es un régimen totalitario que no respeta los derechos de sus ciudadanos, en Cisjordania quizás las cosas son un poco más suaves, pero allí no hay ninguna forma de gobierno que se parezca mínimamente a una democracia . Libertad?. No hacemos bromas. Tras las elecciones Hamás se hizo con el control de Gaza eliminando cualquier oposición de otras fuerzas, especialmente de Fatah, en Cisjordania sucedió lo mismo pero cambiando los papeles. La libertad de la que habla Abás no existe en ni en Gaza ni en Cisjordania. Transparencia?. Por favor, los dos regímenes que gobiernan los dos territorios palestinos tienen unos niveles de corrupción galopantes. Abás intenta presentar una Palestina bajo el gobierno de Hamás en Gaza y la Autoridad Palestina en Cisjordania con una vida casi idílica, muy lejos de la realidad. Y nos tenemos que creer que lo que no han querido negociar con Israel en todos estos años lo empezarán a negociar el día después de que sean reconocidos como Estado?. Abás dice que no quiere aislar a Israel pero si sus políticas israelíes. Este hombre es un caradura. Israel ha cedido mucho y ha tenido que soportar los ataques con cohetes y los atentados terroristas, hace pocas semanas Hamás y otras organizaciones terroristas palestinas coordinar una incursión de una célula terrorista en territorio israelí combinando esta acción con el lanzamiento de cohetes y granadas de mortero. La indecencia e inmoralidad de estos dirigentes terroristas palestinos, lo digo claro, los palestinos están gobernados por terroristas, no tiene límites. Los israelíes hacen política, los palestinos cometen atentados terroristas, es a los palestinos a los que se aislará, es evidente que no hay nada que negociar con esta gente. Abás dice que la presunta ocupación israelí de Palestina les causa dolor. Pobrecitos. Es cierto que hay israelíes en Cisjordania, son los llamados colonos, gente que ha decidido vivir allí donde hay lugares que los judíos ortodoxos y más radicales creen que son los lugares sagrados. Los judíos llaman estas zonas de Cisjordania en la que viven estos colonos con los nombres bíblicos de Judea y Samaria. Es cierto, hay tropas israelíes, tropas que protegen estos colonos de los terroristas palestinos. Dolor?. Si, no niego que los palestinos hayan sufrido mucho en estos 63 años pero la responsabilidad ha sido de los dirigentes palestinos que renunciaron al Estado que las Naciones Unidas les otorgaron en 1947 y que deberían haber proclamado el año 1948. Y la culpa la tienen los Estados árabes que los engañaron haciéndoles renunciar a ese Estado. Y la culpa la han tenido todos los dirigentes palestinos que no han hecho ningún esfuerzo para lograr un Estado capaz de vivir en paz. Los dirigentes palestinos son responsables del dolor que han causado a su propio pueblo pero también del dolor que han causado a otros pueblos.

Abás no se considera responsable de nada, pero esta es una característica que tienen todos los sátrapas árabes, ellos nunca son responsables del daño que infligen a su propio pueblo.

Abás culpa Israel que las negociaciones no avancen, pero quiero recordar que en las últimas negociaciones con Israel, mientras estaban sentados en la mesa los terroristas palestinos de Hamás se dedicaron a lanzar cohetes contra Israel, diciendo que los acuerdos a los que llegaran las dos partes no les obligaban a nada a ellos. Es decir, la delegación palestina fue a las negociaciones a perder y hacer perder el tiempo, como siempre.

Y nuevamente Hamás ya ha dicho que no apoyan la iniciativa de Abás. Como siempre.