Notícies relacionades amb Israel

Notícies relacionades amb Israel

Terrorisme contra Israel
Mor el ferit greu de l'atac a l'autobús escolar
El jove israelià que va resultar ferit molt greu quan l'autobús escolar en què viatjava va ser atacat per uns terroristes d'Hamàs amb un míssil antitanc ha mort dues setmanes després de l'atac. L'estat del noi s'havia anat deteriorant gradualment. El noi de setze anys es deia Daniel Rafael Viflic. Descansi en pau.
Hamàs va atacar l'autobús malgrat que aquest era perfectament identificable com autobús escolar ja que anava pintat de color groc, no em crec que l'excusa que van donar en un primer moment dient que van pensar que era un autobús amb soldats perquè el color groc l'identificava com autobús escolar. Era evident que buscaven provocar una matança d'escolars israelians ja que el que no era probable que sabessin quants hi anaven en aquell moment.
Detinguts els assassins de la família d'Itamar
L'11 de març cinc membres de la família Fogel van ser assassinats mentre dormien per dos terroristes palestins a l'assentament d'Itamar. Els membres de la família Fogel assassinats va ser els pares i tres dels fills, entre ells un nadó de tres mesos. Els dos autors de la matança són dos terroristes palestins membres del Front Popular d'Alliberament Palestí, són estudiants d'una escola de secundària. Els autors del covard crim, Ajad Awad, de 19 anys i Hakim Awad, de 18 anys van ser detinguts pel Servei de Seguretat General juntament amb sis persones més que els podrien haver donat suport i que els van amagar, quatre d'ells són membres de la mateixa família. Els dos principals detinguts han confessat ser els autors i aparentment van cometre el crim per iniciativa pròpia, sembla que el grup terrorista del qual en són membres no estaria implicat.
Tres àrabs israelians detinguts per ser terroristes
Tres àrabs israelians, Ahmet Janem, de 19 anys, Moataz Shatwe, de 19 anys, i Nur al Din Shahade, de 18, han estat detinguts pel Servei de Seguretat General acusats de crear una cèl·lula terrorista a la població de Natzaret. Van intentar fabricar bombes de tub i comprar armes per atemptar contra soldats israelians. Havien creat la cèl·lula terrorista després de l'ofensiva del Tzáhal contra Hamàs a la Franja de Gaza. Sembla que res del que van provar per aconseguir armes els va sortir bé, per sort, i finalment havien deixat córrer l'adquisició d'un arma perquè era molt cara.
Els àrabs israelians gaudeixen con a ciutadans israelians d'uns drets dels que no gaudeix cap palestí de Gaza o Cisjordània, ni cap àrab o ciutadà de qualsevol Estat islàmic, entre els que està el fet de poder expressar-se lliurement, malgrat això els encantaria ser ciutadans de llocs governats per terroristes enlloc de ser ciutadans d'una democràcia. Sembla que als àrabs els resulta complicat viure en democràcia.
Israel i Argentina

Les relacions entre els països solen passar per moments millors i pitjors, moltes vegades el tactisme d'alguns governs o les intromissions de tercers fan que aquestes relacions empitjorin més pels malentesos que per actes provats. Si els diplomàtics deixessin de jugar a la puta i la ramoneta, d'emprar eufemismes i subterfugis estalviarien a la ciutadania més d'un ensurt.
La guerra de les Malvines
Reconec que dir que hi ha guerres que serveixen per distreure el personal podria ser considerat poc sensible però la insensibilitat no és dir-ho, és que algú decideixi organitzar una guerra per "distreure" la seva ciutadania que vivia sota una dictadura
criminal. No nego a l'Argentina el seu dret a reclamar les Malvines actualment sota sobirania britànica que les anomenen Falkland. Però va ser una guerra que l'Argentina sabia que no podia guanyar i provocar una guerra sabent que pots acabar trinxat és un crim, i és un crim perquè van sacrificar les vides de molts soldats argentins en una guerra que estava perduda abans de començar. En aquell període Israel va decidir facilitar equipament militar a l'Argentina: míssils aire-aire Shafir, sistemes d'alerta de radar per evitar els trets de míssils enemics, tancs suplementaris de combustible pels caça-bombarders, màscares antigàs, etc. Els tancs suplementaris de 1500 litres enlloc dels de 1300 litres permetrien que els caça-bombarders argentins més autonomia de vol i això obligaria als vaixells britànics a situar-se més lluny. Israel va oferir a l'Argentina també assessorament militar.
La decisió d'enviar aquest equipament la va prendre l'ex primer ministre Menajem Beguin que volia venjar-se dels britànics que van penjar un amic i camarada seu de l'època en què tots dos eren membres de l'Irgun, un grup que atacava als britànics abans de la seva creació de l'Estat d'Israel. Beguin era llavors comandant d'aquest grup i odiava profundament als britànics. L'enviament de les armes i l'equipament va fer-se via Perú per dissimular i esquivar possibles embargaments que solen produir-se en conflictes armats, encara que sempre s'hi trobi la manera de fer arribar el material com en aquest cas.

Encara cuegen els atemptats contra l'AMIA i l'Ambaixada (III)
L'any 1992 l'Ambaixada israeliana a Buenos Aires i l'any 1994 l'AMIA van patir sengles atemptats que van deixar un centenar de morts i centenars de ferits. L'atemptat va ser perpetrat per uns terroristes a sou d'Iran. 17 anys després la investigació continua sense concloure. El periòdic argentí Perfil va publicar que la presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner podria decidir aturar les investigacions sobre l'atemptat per no perjudicar les relacions comercials amb l'Iran. El govern argentí respon a través del ministre d'Exteriors Héctor Timerman negant la suspensió de les investigacions dels dos atemptats i dient "m'han ofès profundament a mi i al Govern (argentí) perquè cap Govern com el de Cristina Fernández ha fet tant en la cerca de justícia per a les víctimes de l'AMIA". Segons el canceller Timerman "fou una informació falsa, una operació, La comunitat jueva argentina, les víctimes i el poble saben que no hi haurà res que faci que es deixi d'investigar". La revista Perfil va basar-se en un document secret iranià redactat quan el canceller Timerman va visitar Síria, Timerman va negar-se a desmentir si aquest acord existia o no. No queda clar si l'acord és real o no, ja que mentre que el govern argentí es nega a aclarir l'assumpte en un sentit o un altre, els iranians sembla que estiguin jugant a enredar, com si volguessin provocar a Israel i de pas provocar un trencament de relacions entre Israel i l'Argentina. El Govern argentí potser va cometre l'error d'entrar en relació amb un país com l'Iran governat amb gent amb tan pocs escrúpols que no els importa deixar amb el cul enlaire als pocs amics que tenen.

Acord comercial Argentina-Israel
El govern argentí va firmar el tractat comercial amb Israel al Mercosur, tractat ja firmat per Brasil, Paraguai i Uruguai que permetrà als països signants una reducció gradual dels aranzels en el tràfic de mercaderies entre els països del Mercosur i Israel durant els pròxims 8 a 10 anys. Una bona notícia aquest acord del qual se'n beneficiaran tots. Els aranzels poden ajudar a protegir determinats productes d'un país però també hi ha el risc que impedeixin el comerç, que és una font de riquesa sempre que no impliqui una baixada de pantalons d'una de les parts.

Noticias relacionadas con Israel

Terrorismo contra Israel

Muere el herido grave del ataque al autobús escolar

El joven israelí que resultó herido muy grave cuando el autobús escolar en el que viajaba fue atacado por unos terroristas de Hamás con un misil antitanque ha muerto dos semanas después del ataque. El estado del chico había ido deteriorando gradualmente. El chico de dieciséis años se decía Daniel Rafael Viflic. Descanse en paz. Hamás atacó el autobús a pesar de que éste era perfectamente identificable como autobús escolar ya que iba pintado de color amarillo, no me creo que la excusa que dieron en un primer momento diciendo que pensaron que era un autobús con soldados porque el color amarillo le identificaba como autobús escolar. Era evidente que buscaban provocar una matanza de escolares israelíes ya que lo que no era probable que supieran cuántos iban en ese momento.
Detenidos los asesinos de la familia de Itamar

El 11 de marzo cinco miembros de la familia Fogel fueron asesinados mientras dormían por dos terroristas palestinos en el asentamiento de Itamar. Los miembros de la familia Fogel asesinatos fueron los padres y tres de los hijos, entre ellos un bebé de tres meses. Los dos autores de la matanza son dos terroristas palestinos miembros del Frente Popular de Liberación Palestino, son estudiantes de una escuela de secundaria. Los autores del cobarde crimen, Ajado Awad, de 19 años y Hakim Awad, de 18 años fueron detenidos por el Servicio de Seguridad General junto con seis personas más que podrían haber apoyado y que los escondieron, cuatro de ellos son miembros de la misma familia. Los dos principales detenidos han confesado ser los autores y aparentemente cometieron el crimen por iniciativa propia, parece que el grupo terrorista del cual son miembros no estaría implicado.

Tres árabes israelíes detenidos por ser terroristas

Tres árabes israelíes, Ahmed Janem, de 19 años, Moataz Shatwe, de 19 años, y Nur al Din Shahade, de 18, han sido detenidos por el Servicio de Seguridad General acusados ​​de crear una célula terrorista en la población de Nazaret. Intentaron fabricar bombas de tubo y comprar armas para atentar contra soldados israelíes. Habían creado la célula terrorista tras la ofensiva del Tzáhal contra Hamás en la Franja de Gaza. Parece que nada de lo que probaron para conseguir armas les salió bien, por suerte, y finalmente habían dejado correr la adquisición de un arma porque era muy cara.

Los árabes israelíes disfrutan con ciudadanos israelíes de unos derechos de los que no goza ningún palestino de Gaza o Cisjordania, ni árabe o ciudadano de cualquier Estado islámico, entre los que está el hecho de poder expresarse libremente, a pesar de ello les encantaría ser ciudadanos de lugares gobernados por terroristas en lugar de ser ciudadanos de una democracia. Parece que los árabes les resulta complicado vivir en democracia.

Israel y Argentina

Las relaciones entre los países suelen pasar por momentos mejores y peores, muchas
veces el tactismo de algunos gobiernos o las intromisiones de terceros hacen que estas relaciones empeoren más por malentendidos que por actos probados. Si los diplomáticos dejaran de jugar a la puta y la Ramonet, de emplear eufemismos y subterfugios ahorrarían a la ciudadanía más de un susto.

La guerra de las Malvinas

Reconozco que decir que hay guerras que sirven para distraer al personal podría ser considerado poco sensible pero la insensibilidad no es decirlo, es que alguien decida organizar una guerra por "distraer" su ciudadanía que vivía bajo una dictadura criminal. No niego en Argentina su derecho a reclamar las Malvinas actualmente bajo soberanía británica que las llaman Falkland. Pero fue una guerra que Argentina sabía que no podía ganar y provocar una guerra sabiendo que puedes acabar picado es un crimen, y es un crimen porque sacrificaron las vidas de muchos soldados argentinos en una guerra que estaba perdida antes de empezar. En ese período Israel decidió facilitar equipamiento militar en Argentina: misiles aire-aire Shafer, sistemas de alerta de radar para evitar los disparos de misiles enemigos, tanques suplementarios de combustible por caza-bombarderos, máscaras antigás, etc. Los tanques suplementarios de 1500 litros en lugar de los de 1300 litros permitirían que los caza-bombarderos argentinos más autonomía de vuelo y eso obligaría a los barcos británicos a situarse más lejos. Israel ofreció a la Argentina también asesoramiento militar. La decisión de enviar este equipamiento la tomó el ex primer ministro Menajem Beguin que quería vengarse de los británicos que colgaron un amigo y camarada suyo de la época en que ambos eran miembros del Irgún, un grupo que atacaba a los británicos antes de su creación del Estado de Israel. Beguin era entonces
comandante de este grupo y odiaba profundamente a los británicos. El envío de las armas y el equipamiento se hizo vía Perú para disimular y esquivar posibles embargos que suelen producirse en conflictos armados, aunque siempre se encuentre la manera de hacer llegar el material como en este caso.

Aún colean los atentados contra la AMIA y la Embajada (III)

En 1992 la Embajada israelí en Buenos Aires y en 1994 la AMIA sufrieron sendos atentados que dejaron un centenar de muertos y centenares de heridos. El atentado fue perpetrado por unos terroristas a sueldo de Irán. 17 años después la investigación sigue sin concluir. El periódico argentino Perfil publicó que la presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner podría decidir detener las investigaciones sobre el atentado para no perjudicar las relaciones comerciales con Irán. El gobierno argentino responde a través del ministro de Exteriores Héctor Timerman negando la suspensión de las investigaciones de los dos atentados y diciendo "me han ofendido profundamente a mí y al Gobierno (argentino) para que ningún Gobierno como el de Cristina Fernández ha hecho tanto en la búsqueda de justicia para las víctimas de la AMIA ". Según el canciller Timerman "fue una información falsa, una operación, La comunidad judía argentina, las víctimas y el pueblo saben que no habrá nada que haga que se deje de investigar". La revista Perfil basó en un documento secreto iraní redactado cuando el canciller Timerman visitó Siria, Timerman se negó a desmentir si este acuerdo existía o no. No queda claro si el acuerdo es real o no, ya que mientras que el gobierno argentino se niega a aclarar el asunto en un sentido u otro, los iraníes parecen estar jugando a enredar, como si quisieran provocar a Israel y de paso provocar una rotura de relaciones entre Israel y Argentina. El Gobierno argentino quizás cometió el error de entrar en relación con un país como Irán gobernado con gente con tan pocos escrúpulos que no les importa dejar con el culo al aire a los pocos amigos que tienen.

Acuerdo comercial Argentina-Israel

El gobierno argentino firmó el tratado comercial con Israel al Mercosur, tratado ya firmado por Brasil, Paraguay y Uruguay que permitirá a los países firmantes una reducción gradual de los aranceles en el tráfico de mercancías entre los países del Mercosur e Israel durante los próximos 8 a 10 años. Una buena noticia este acuerdo del que se beneficiarán todos. Los aranceles pueden ayudar a proteger determinados productos de un país pero también existe el riesgo que impidan el comercio, que es una fuente de riqueza siempre que no implique una bajada de pantalones de una de las partes.