Jordi Pujol vota SI a la independència

Jordi Pujol vota SI a la independència

L'expresident de la Generalitat va votar SI a les consultes per la independència. Ja fa dies, i d'això en vaig parlar en el seu moment, l'expresident Pujol va confessar que abans mai havia estat d'acord amb la independència de Catalunya però que les coses havien canviat. És molt probable que aquest canvi d'opinió tingui molt a veure amb la sentència del Tribunal Constitucional de l'Estatut de Catalunya, però l'expresident ha volgut donar les seves raons per justificar aquest canvi d'opinió. Ho ha fet amb una conferència celebrada el 29 de març de 2011 a l'IDEC, titulada “Residuals o independents?. O alguna altra solució?”. Pujol reconeix que a hores d'ara ja no té arguments en contra de la independència. M'he llegit les 16 pàgines de la conferència, també he vist el vídeo íntegre de la conferència. Al llarg d'1 hora i 20 minuts l'expresident Pujol desgrana els seus arguments i raons de perquè s'ha quedat sense arguments per rebatre als independentistes. No és que els independentistes hagin convençut l'expresident de les bondats de la independència, Pujol diu clarament que han estat els espanyols els qui l'han convençut que la independència de Catalunya comença a ser, en opinió seva, el camí que ha d'emprendre Catalunya, tot i advertir dels riscos i entrebancs que ens trobarem. L'expresident intenta explicar els seus 50 anys d'activitat política intentant que Catalunya i Espanya tinguin una bona relació, però reconeix que ha estat un fracàs. Aquest fracàs s'ha produït perquè des de les institucions espanyoles no hi ha el respecte degut cap a Catalunya, el seu poble i les seves institucions. De les moltes coses que ha dit Jordi Pujol vull ressaltar-ne tres frases.

“Durant prop de cinquanta anys he procurat convèncer els catalans que no creien en la possibilitat d'una Catalunya amb el reconeixement, la garantia i la capacitat de projecte que ens calen en el marc espanyol. Ara aquests arguments no els tinc. Ara només tinc el de la molt gran dificultat d'assolir la independència”. “Sabem realment que el que no aconseguim nosaltres no ens ho donaran, per tant, sense espera gaire a canvi i sense sentir-nos obligats, perquè no els devem res, més aviat ens deuen”. “La veritat és que quan ara rellegeixo el que jo escrivia aleshores, després d'aquells viatges, sobre aquest tema del subdesenvolupament d'aquelles terres quedo una mica astorat. Sobretot perquè ja fa anys que sento dir i repetir, a gent de per tot i de tota mena, i entre elles personalitats del PSOE i del PP de molt alt nivell polític i institucional, que «la solidaridad sólo hay que aplicarla con los bienes ajenos». I altres coses per l'estil. Gairebé m'avergonyeix veure com la meva i la nostra actitud –que eren fruit d'un sentit de responsabilitat i de solidaritat autèntiques, d'arrel moral tant o més que política– ni han estat enteses ni han estat mínimament correspostes. Com han estat i són burlades”.

Jo també he votat SI, ho vaig fer fa uns dies. Vídeo íntegre de la conferència del MH Jordi Pujol (Vilaweb) PDF amb el text de la conferència en català Jo també he votat SI, ho vaig fer fa uns dies, a diferència de l'expresident jo no vaig canviar d'idea recentment, fa molts anys que soc independentista. N'hi ha moltes raons que puc donar per justificar-me, però no necessito justificar-me davant de cap altra persona fora de mi mateix. La sentència del Tribunal Constitucional només ha estat una de les últimes atzagaiades perpetrades contra la voluntat política del poble de Catalunya, però després n'hi ha hagut algunes més, encara hi ha pendents alguns recursos contra lleis aprovades pel nostre Parlament, i durant tot el procés de redacció de l'Estatut hi va haver una dura campanya promoguda per la caverna mediàtica i amb la col·laboració necessària i entusiasta del PP, i el silenci del PSOE. Hi ha massa ferides i molt poc interés per part espanyolista de tancar les ferides obertes en la relació entre Catalunya i Espanya, una relació que històricament no ha estat mai bona, era impossible, els governants espanyols, inclosos els que podríem qualificar de demòcrates, no han fet cap pas endavant per millorar aquestes relacions. Si un partit català els dóna suport en una llei prometen concessions polítiques però no sempre compleixen el que prometen. Dels governants espanyols no ens podem fiar, no són gent que estigui acostumada a complir els pactes que firmen quan necessiten suport, no quan han aconseguit el seu propòsit. Jordi Pujol ho sap millor que jo que és tractar amb aquesta gent. Recordem que González va intentar ficar a Pujol a la garjola, hauria estat un fet vergonyant que l'Estat espanyol engarjolés un demòcrata com Pujol tant quan hi havia una dictadura com en aquesta democràcia de pa sucat amb oli que hi ha a Espanya, malgrat tot, no va passar res. Pujol va haver d'empassar-se molts gripaus havent de donar suport tant al govern de González que havia intentat engarjolar-lo, com al govern Aznar que no s'imaginava que el dia que va guanyar les eleccions de 1996 hauria d'arribar a acords amb Pujol mentre els correligionaris aznaristes cridaven "Pujol enano, habla castellano". Al Molt Honorable expresident de la Generalitat se li ha acabat la paciència amb aquesta gent. Jordi Pujol podia haver dit el mateix amb paraules gruixudes però no és el seu estil, però ha exposat les seves raons. A l'expresident Pujol ja no li queden arguments per oposar-se a la independència perquè els espanyols li han deixat sense arguments en contra de la independència. Algú em dirà que els espanyols no volen que ens independitzem. Qui ho diria. Si algú vol tenir arguments a favor de la independència que escolti les ràdios espanyoles, llegeixi els diaris espanyols o miri les televisions espanyoles, en concret aquelles que anomenaríem caverna mediàtica o Brunete mediàtica. Escoltant, llegint o veient aquests mitjans que aquesta persona s'hi posi en el lloc dels catalans i pensi si li agradaria que una colla de personatges nauseabunds de la ultradreta mediàtica espanyola l'insultin i menteixin sobre la seva terra, és més, que pensi si és andalús, gallec, asturià, etc. si li agradaria escoltar això que aquests sinistres personatges diuen de Catalunya i els catalans. Jo diria que no. Doncs pensin, si encara no se'ls ha podrit el cervell de tan escoltar la COPE, veure Intereconomía o llegir La Gaceta, que ara aquesta colla de fills de puta es refereixen a nosaltres els catalans, demà els pot tocar el rebre a vostés que encara creuen en això que se'n diu Espanya. Jo no hi crec ja fa molt de temps, no m'agrada estar en la mateixa casa que una colla de maleducats feixistes cavernaris als quals els molesta la meva llengua i el meu país. Jo ja he votat, he votat SI, a qui no li agradi s'ho podien haver pensat abans. Com deia aquell "que n'aprenguin".

Jordi Pujol vota SI a la independencia

El expresidente de la Generalitat votó SI a las consultas por la independencia. Hace días, y de ello hablé en su momento, el ex presidente Pujol confesó que antes nunca había estado de acuerdo con la independencia de Cataluña pero que las cosas habían cambiado. Es muy probable que este cambio de opinión tenga mucho que ver con la sentencia del Tribunal Constitucional del Estatuto de Cataluña, pero el ex presidente ha querido dar sus razones para justificar este cambio de opinión. Lo ha hecho con una conferencia celebrada el 29 de marzo de 2011 en el IDEC, titulada "Residuales o independientes?. O alguna otra solución?". Pujol reconoce que a estas alturas ya no tiene argumentos en contra de la independencia. Me he leído las 16 páginas de la conferencia, también he visto el vídeo íntegro de la conferencia. A lo largo de 1 hora y 20 minutos el ex presidente Pujol desgrana sus argumentos y razones de porque se ha quedado sin argumentos para rebatir a los independentistas. No es que los independentistas hayan convencido al ex presidente de las bondades de la independencia, Pujol dice claramente que han sido los españoles quienes la han convencido de que la independencia de Cataluña empieza a ser, en su opinión, el camino que ha de emprender Cataluña, aunque advirtió de los riesgos y obstáculos que nos encontraremos. El ex presidente intenta explicar sus 50 años de actividad política intentando que Cataluña y España tengan una buena relación, pero reconoce que ha sido un fracaso. Este fracaso se ha producido porque desde las instituciones españolas no existe el respeto debido hacia Cataluña, su pueblo y sus instituciones. De las muchas cosas que ha dicho Jordi Pujol quiero resaltar tres frases.

"Durante cerca de cincuenta años he procurado convencer a los catalanes que no creían en la posibilidad de una Cataluña con el reconocimiento, la garantía y la capacidad de proyecto que necesitamos en el marco español. Ahora estos argumentos no los tengo. Ahora sólo tengo el de la muy gran dificultad de alcanzar la independencia ".

"Sabemos realmente que lo que no conseguimos nosotros no nos lo darán, por tanto, sin espera mucho a cambio y sin sentirnos obligados, porque no les debemos nada, más bien nos deben".

"La verdad es que cuando ahora releo lo que yo escribía entonces, después de aquellos viajes, sobre este tema del subdesarrollo de aquellas tierras quedo un poco asombrado. Sobre todo porque ya hace años que oigo decir y repetir, a gente de por todo y de todo tipo, y entre ellas personalidades del PSOE y del PP de muy alto nivel político e institucional, que «la solidaridad sólo hay que aplicarla con los Bienes ajenos». Y otras cosas por el estilo. Casi me avergüenza ver como la mía y nuestra actitud-que eran fruto de un sentido de responsabilidad y de solidaridad auténticas, de raíz moral tanto o más que política-ni han sido entendidas ni han sido mínimamente correspondidas. Como han sido y son burladas ".

Yo también he votado SI, lo hice hace unos días.

Vídeo íntegro de la conferencia del MH Jordi Pujol (Vilaweb)

PDF con el texto de la conferencia en catalán

Yo también he votado SI, lo hice hace unos días, a diferencia del ex presidente yo no cambié de idea recientemente, hace muchos años que soy independentista. Hay muchas razones que puedo dar para justificarme, pero no necesito justificarme ante ninguna otra persona fuera de mí mismo. La sentencia del Tribunal Constitucional sólo ha sido una de los últimos desaguisados ​​perpetrados contra la voluntad política del pueblo de Cataluña, pero luego ha habido algunas más, todavía hay pendientes algunos recursos contra leyes aprobadas por nuestro Parlamento, y durante todo el proceso de redacción del Estatuto hubo una dura campaña promovida por la caverna mediática y con la colaboración necesaria y entusiasta del PP, y el silencio del PSOE. Hay demasiados heridas y muy poco interés por parte españolista de cerrar las heridas abiertas en la relación entre Catalunya y España, una relación que históricamente no ha sido nunca buena, era imposible, los gobernantes españoles, incluidos los que podríamos calificar de demócratas, no han dado ningún paso adelante para mejorar estas relaciones. Si un partido catalán les da apoyo en una ley prometen concesiones políticas pero no siempre cumplen lo que prometen. De los gobernantes españoles no nos podemos fiar, no son gente que esté acostumbrada a cumplir los pactos que firman cuando necesitan apoyo, no cuando han conseguido su propósito. Jordi Pujol lo sabe mejor que yo que es tratar con esta gente. Recordemos que González ntentó meter a Pujol en la cárcel, habría sido un hecho vergonzante que el Estado español encarcelase a un demócrata como Pujol tanto cuando había una dictadura como en esta democracia de medio pelo que hay en España, a pesar de todo, no pasó nada. Pujol tuvo que tragarse muchos sapos debiendo dar apoyo tanto al gobierno de González que había intentado enchironar, cómo el gobierno Aznar que no se imaginaba que el día que ganó las elecciones de 1996 debería llegar a acuerdos con Pujol mientras los correligionarios aznaristas gritaban "Pujol enano, habla castellano". Al Muy Honorable presidente de la Generalitat se le ha acabado la paciencia con esta gente. Jordi Pujol podía haber dicho lo mismo con palabras gruesas pero no es su estilo, pero ha expuesto sus razones. Al expresidente Pujol ya no le quedan argumentos para oponerse a la independencia porqué los españoles le han dejado sin argumentos en contra de la independencia. Alguien me dirá que los españoles no quieren que nos independizamos. Quién lo diría. Si alguien quiere tener argumentos a favor de la independencia que escuche las radios españolas, lea los diarios españoles o mire las televisiones españolas, en concreto aquellas que llamaríamos caverna mediática o Brunete mediática. Escuchando, leyendo o viendo estos medios que esta persona se ponga en el lugar de los catalanes y piense si le gustaría que un grupo de personajes nauseabundos de la ultraderecha mediática española le insulten y mientan sobre su tierra, es más, que piense si es andaluz, gallego, asturiano, etc. si le gustaría escuchar lo que estos siniestros personajes dicen de Cataluña y los catalanes. Yo diría que no. Pues piensen, si todavía no se les ha podrido el cerebro de tanto escuchar la COPE, ver Intereconomía o leer La Gaceta, que ahora esta pandilla de hijos de puta se refieren a nosotros los catalanes, mañana les puede tocar recibir a ustedes que todavía creen en eso que se llama España. Yo no creo ya hace mucho tiempo, no me gusta estar en la misma casa que un grupo de maleducados fascistas cavernarios los que les molesta mi lengua y mi país. Yo ya he votado, he votado SI, a quien no le guste lo podían haber pensado antes. Como decía aquel "que aprendan".