Les amistats perilloses: Un cavall, un cavall, Líbia per un cavall - Gadafi usa bombes de fragmentació espanyoles

Les amistats perilloses

Un cavall, un cavall, Líbia per un cavall

Decididament aquest home ha perdut la raó, no hi és tot. Aznar té la necessitat d'aparèixer en públic i dir alguna cosa que el faci aparèixer als diaris, encara que sigui per dir una bajanada molt grossa. Diria que Aznar s'està berlusconitzant, il cavaliere va dir de Mubarak que el dictador egipci era “un home savi”. Aznar considera a Gadafi un amic. Aznar que en temps de Bush va convertir-se en el més fervent enderrocador de tirans i en una mena de Cid Guerrajador del segle XXI ara critica als Estats Units i als altres països europeus per llençar un atac militar contra el règim de Muamar al-Gaddafi de qui es considera “amic”. Cal recordar que Gadafi li va regalar un cavall a Aznar, sembla que això els va convertir en “amics”. Aznar va pronunciar una conferència a la Universitat de Columbia (Estats Units) en què va dir que Muamar al-Gaddafi és un amic d'Occident, "un home extravagant, un home estrany" i que “un amic extravagant, és un amic”. Aznar va lamentar en aquesta conferència que Occident hagi donat l'esquena a Hosni Mubaraki, a Abidine Ben Alí, presidents d'Egipte i Tunísia respectivament i que no es faci el mateix amb els règims de l'Iran i Síria. Aznar critica als Estats Units i als països europeus i diu que “és molt difícil entendre una política que deixa que els amics caiguin i que els enemics romanguin en el poder". Les conferències d'Aznar les carrega el diable. A aquest home el van educar en la tesi aquella que diu que “aquest dictador és un fill de puta, si, però és el nostre fill de puta”. O sigui, com que Gadafi li va regalar un cavall ara Aznar s'ha convertit en el seu defensor davant d'Occident. És cert que han caigut Mubarak i Ben Alí, han caigut sense que sobre Egipte o Tunísia caigués ni una sola bomba occidental, els dos dictadors s'han vist obligats a deixar el poder pel caire que estaven prenent les protestes i no sense que abans hi haguessin morts. Ara mateix, crec que hi ha diverses raons per no intervenir a Síria o l'Iran com s'està intervenint a Líbia: -La intervenció occidental a Líbia es fa des de l'aire, sense posar un sol soldat damunt del territori libi.

-Iraq i Afganistan tenen empantanats un nombre molt alt de soldats principalment dels Estats Units i dels seus aliats europeus.

-No es pot obrir un altre front com el de l'Iraq i l'Afganistan a l'Iran o Síria quan no es tenen els mitjans per fer-ho.

-Iniciar un atac contra l'Iran i Síria en aquests moments podria ser vist pel món àrab com una agressió, en realitat molts líders islamistes ja veien així no només els dos conflictes de l'Iraq i l'Afganistan, sinó també la presència de tropes occidentals als països de la zona.

-En aquests moments hi ha revoltes a quasi tots els països àrabs contra els règims que des de fa decennis els governen, però Líbia és el que està més a prop, no ens enganyem, sent una mica cínics podríem dir que si es maten molt lluny de casa nostra en la porta molt fluixa, però si ho fan al costat nostra ens acabaran esquitxant de sang, i la tintoreria costa cara, i Líbia està molt a prop de nosaltres, Bahrain, en canvi, està lluny, i allà també hi ha un règim autoritari contra el que la seva gent es revolta, de moment, Bahrain no només està molt lluny, és improbable que ens esquitxin, en canvi Líbia està aquí. Bahrain no és ni molt menys com Síria, allà quatre canonades enllesteixen el problema ràpid, ah, però oblidava que potser a Aràbia Saudita això li molestaria una mica.

-Per poder embolicar-se en un conflicte amb l'Iran i Síria occident primer hauria de posar fi al tema d'Afganistan i de l'Iraq i tinc la sensació que el merder en aquests dos països encara durarà molt de temps. I no hi ha tropes ni quartos per a tantes guerres, a més que comença a ser complicat tenir tants fronts oberts.

Segons Aznar, el seu “amic” Gadafi quan va veure el canvi de règim a l'Iraq va pensar que potser després anirien per ell, i va decidir canviar de política donant suport a Occident en el combat contra el terrorisme i renuncià als seus programes d'armament químic, biològic i nuclear. Aznar critica al govern dels Estats Units per haver endegat una intervenció contra l'amic Gadafi perquè això ensenya als règims de l'Orient Mitjà a enrocar-se en el poder sense fer reformes polítiques i a comptar amb armament molt potent per dissuadir a qualsevol altre país d'atacar-los. Cal dir que la intervenció contra Líbia es fa amb l'autorització de les Nacions Unides cosa que Aznar no pot dir de les aventures guerreres a les que ell va donar suport. I això que Gadafi només li va regalar un cavall al seu amic Aznar, que en deu estar agraït el cabdill Aznar que des que li van regalar el cavall sembla que no s'hagi baixat del cavall i tal i com el Cid, diuen, va guanyar una batalla després de mort, Aznar volia seguir governant Espanya des del cavall que li va regalar Gadafi, fins i tot havent perdut les eleccions. Aznar cavalca de nou com a defensor de tirans caiguts en desgràcia i com Atiï-la, per allà per on passa Aznar no torna a créixer el sentit comú. I tot per un cavall.

Gadafi usa bombes de fragmentació espanyoles

Les tropes del dictador libi Muamar el Gadafi van usar contra els revoltats bombes de fragmentació que van ser fabricades a Espanya, concretament a Saragossa, que van ser adquirides l'any 2007, un any abans que Espanya s'adherís a la prohibició de fabricació. Vaig publicar un altre article en què comentava la prohibició de fabricació i venda d'aquest tipus de bombes. Sens dubte els governs solen demostrar una falta d'escrúpols que els hauria d'avergonyir a tots. Un any abans d'adherir-se a la prohibició de la fabricació de bombes de fragmentació el govern autoritza la venda a Líbia. Líbia havia estat a la llista de països amb governs que donaven cobertura o fomentaven el terrorisme fins que els van treure de la llista, i els vénen armes, ara l'Estat espanyol és un dels que participa en una missió contra Líbia. Aquesta mateixa missió ha estat autoritzada pel govern de Rodríguez Zapatero que en el seu moment va asseure's amb Gadafi per firmar acords.

Conclusió

I Aznar que considera que és molt lleig bombardejar als amics, especialment a amics seus després de regalar-li el cavall, era també amic de Bush. Els ardors guerrers del cabdill de les Espanyes sembla que s'apaivaguen amb regals. Aquí parlo de memòria però crec que va ser en temps de Bush pare quan van posar a Gadafi a la llista negra arran de l'atemptat de Lockerbie. Una de les coses que diu Aznar és que ara ja saben alguns règims que han d'armar-se per no patir les mateixes conseqüències que Gadafi, però s'oblida que aquests règims també tenen la possibilitat de comprar les voluntat i l'amistat d'alguns polítics occidentals disposats a vendre's per un cavall.

Las amistades peligrosas

Un caballo, un caballo, Libia por un caballo Decididamente este hombre ha perdido la razón, no es todo. Aznar tiene la necesidad de aparecer en público y decir algo que lo haga aparecer en los diarios, aunque sea ara decir una tontería muy grande. Diría que Aznar está berlusconizándose, il cavaliere dijo de Mubarak que el dictador egipcio era "un hombre sabio". Aznar considera a Gadafi un amigo. Aznar que en tiempos de Bush se convirtió en el más ferviente enderrocador de tiranos y en una especie de Cid Campeador del siglo XXI ahora critica a los Estados Unidos y los otros países europeos para lanzar un ataque militar contra el régimen de Muamar el Gadafi de quien se considera "amigo". Hay que recordar que Gadafi le regaló un caballo a Aznar, parece que esto los convirtió en "amigos". Aznar pronunció una conferencia en la Universidad de Columbia (Estados Unidos) en el que dijo que Muammar al-Gaddafi es un amigo de Occidente, "un hombre extravagante, un hombre extraño" y que "un amigo extravagante, es un amigo". Aznar lamentó en esta conferencia que Occidente haya dado la espalda a Hosni Mubarak, a Abidine Ben Alí, presidentes de Egipto y Túnez respectivamente y que no se haga lo mismo con los regímenes de Irán y Siria. Aznar critica a los Estados Unidos y los países europeos y dice que "es muy difícil entender una política que deja que los amigos caigan y que los enemigos permanezcan en el poder". Las conferencias de Aznar las carga el diablo. A este hombre le educar en la tesis aquella que dice que "este dictador es un hijo de puta, sí, pero es nuestro hijo de puta". O sea, como Gadafi le regaló un caballo ahora Aznar se ha convertido en su defensor ante Occidente. Es cierto que han caído Mubarak y Ben Alí, han caído sin que sobre Egipto o Túnez cayera ni una sola bomba occidental, los dos dictadores se han visto obligados a dejar el poder por el cariz que estaban tomando las protestas y no sin que antes hubieran muertos. Ahora mismo, creo que hay varias razones para no intervenir en Siria o Irán como se está interviniendo en Libia:

-La intervención occidental en Libia se hace desde el aire, sin poner un solo soldado sobre el territorio libio.

-Irak y Afganistán tienen empantanats un número muy alto de soldados principalmente de los Estados Unidos y de sus aliados europeos.

-No se puede abrir otro frente como el de Irak y Afganistán a Irán o Siria cuando no se tienen los medios para hacerlo.

-Iniciar un ataque contra Irán y Siria en estos momentos podría ser visto por el mundo árabe como una agresión, en realidad muchos líderes islamistas ya veían así no sólo los dos conflictos de Irak y Afganistán, sino también la presencia de tropas occidentales en los países de la zona.

-En estos momentos hay revueltas en casi todos los países árabes contra los regímenes que desde hace decenios los gobiernan, pero Libia es el que está más cerca, no nos engañemos, siendo un poco cínicos podríamos decir que si se matan muy lejos de nuestra casa en la puerta muy floja, pero si lo hacen junto nuestra nos acabarán salpicando de sangre, y la tintorería cuesta cara, y Libia está muy cerca de nosotros, Bahréin, en cambio, está lejos, y allí también hay un régimen autoritario contra el que su gente se subleva, de momento, Bahréin no sólo está muy lejos, es improbable que nos salpiquen, en cambio Libia está aquí. Bahréin no es ni mucho menos como Siria, allí cuatro cañonazos terminan el problema rápido, ah, pero olvidaba que quizá en Arabia Saudita eso le molestaría un poco.

-Para poder envolverse en un conflicto con Irán y Siria occidente primero tendría que poner fin al tema de Afganistán y de Irak y tengo la sensación de que el follón en estos dos países aún durará mucho tiempo. Y no hay tropas ni cuartos para tantas guerras, además de que empieza a ser complicado tener tantos frentes abiertos.

Según Aznar, su "amigo" Gadafi cuando vio el cambio de régimen en Irak pensó que quizás después irían por él, y decidió cambiar de política apoyando a Occidente en el combate contra el terrorismo y renunció a sus programas de armamento químico, biológico y nuclear. Aznar critica al gobierno de Estados Unidos por haber puesto en marcha una intervención contra el amigo Gadafi porque eso enseña a los regímenes de Oriente Medio a enrocarse en el poder sin hacer reformas políticas y contar con armamento muy potente para disuadir a cualquier otro país de atacarlos. Hay que decir que la intervención contra Libia se hace con la autorización de las Naciones Unidas lo que Aznar no puede decir de las aventuras guerreras en las que él apoyó. Y eso que Gadafi sólo le regaló un caballo a su amigo Aznar, que en diez estar agradecido el caudillo Aznar que desde que le regalaron el caballo parece que no se haya bajado del caballo y tal y como el Cid, dicen, ganar una batalla después de muerto, Aznar quería seguir gobernando España desde el caballo que le regaló Gadafi, aun habiendo perdido las elecciones. Aznar cabalga de nuevo como defensor de tiranos caídos en desgracia y como atice-la, por allí por donde pasa Aznar no vuelve a crecer el sentido común. Y todo por un caballo.

Gadafi usa bombas de racimo españolas

Las tropas del dictador libio Muamar el Gadafi usaron contra los sublevados bombas de racimo que fueron fabricadas en España, concretamente en Zaragoza, que fueron adquiridas en 2007, un año antes de que España se adhiriera a la prohibición de fabricación. Publiqué otro artículo en que comentaba la prohibición de fabricación y venta de este tipo de bombas. Sin duda los gobiernos suelen demostrar una falta de escrúpulos que los debería avergonzar a todos. Un año antes de adherirse a la prohibición de la fabricación de bombas de racimo el gobierno autoriza la venta a Libia. Libia había estado en la lista de países con gobiernos que daban cobertura o fomentaban el terrorismo hasta que los sacaron de la lista, y los vienen armas, ahora el Estado español es uno de los que participa en una misión contra Libia. Esta misma misión ha sido autorizada por el gobierno de Rodríguez Zapatero que en su momento se sentó con Gadafi para firmar acuerdos.

Conclusión

Y Aznar que considera que es muy feo bombardear a los amigos, especialmente a amigos suyos tras regalarle el caballo, era también amigo de Bush. Los ardores guerreros del caudillo de las Españas parece que se apaciguan con regalos. Aquí hablo de memoria pero creo que fue en tiempos de Bush padre cuando pusieron a Gadafi en la lista negra a raíz del atentado de Lockerbie. Una de las cosas que dice Aznar es que ahora ya saben algunos regímenes que han de armarse para no sufrir las mismas consecuencias que Gadafi, pero se olvida que estos regímenes también tienen la posibilidad de comprar las voluntad y la amistad de algunos políticos occidentales dispuestos a venderse por un caballo.