Escàndol en el si de l'Església
Ja fa temps que els diaris van plens sobre casos d'abusos sexual comesos per capellans catòlics efectuats sobre nens. L'escàndol afecta l'Església catòlica a molts països, a l'escàndol dels propis abusos sobre els nens s'hi afegeix l'escàndol dels intents d'amagar el tema, protegir als capellans implicats traslladant-los de diòcesi en diòcesi, i el silenci forçat o comprat de les víctimes. El Vaticà i les Conferències Episcopals de cada país han fet mans i mànigues per impedir que aquest vergonyós i vergonyant assumpte sortís a la llum pública usant grans quantitats de diners per comprar el silenci. Però tard o d'hora un assumpte havia de fer-se públic. I crec que ha sigut perquè el trauma causat a moltes de les víctimes i que l'actitud de l'Església fos amagar el tema però no posar mitjans per acabar amb això. Els casos s'han anat coneixent a diversos països: Estats Units, Austria, Alemanya, Irlanda, etc.
Benet XVI va escollir el següent passatge per llegir-lo en l'oració del cinquè diumenge de Quaresma va ser el següent: “Estimats amics, aprenguem de nostre Senyor Jesucrist a no jutjar ja no condemnar el proïsme. Aprenguem a ser intransigents amb el pecat, ¡començant pel nostre!, I indulgents amb les persones.”. Amb qui no es pot transigir és amb els pecadors, especialment quan els pecadors són capellans, ells són els que han de donar exemple i quan no el donen han de ser assenyalats, especialment quan cometen un delicte tan execrable com la pedofília, delicte que s'agreuja no només pel fet que en aquest cas el cometen capellans i els encobreix la seva jerarquia, sinó perquè l'Església té la gosadia de condemnar a l'infern i de donar lliçons de moral en assumptes com el sexe, tant sigui heterosexual com homosexual.
Des del Vaticà es va renyar a l'Església Catòlica irlandesa però no haver fet res per acabar amb els abusos però no es va assumir cap responsabilitat des del Vaticà atenent que sembla que era una pràctica estesa en molts països, no pas un fet limitat.
Espanya és un país on mai passa res com tots sabeu i com en altres assumptes en aquest tampoc a Espanya passa res. A Espanya tot és una confabulació anticlerical en la què, segons monsenyor Cañizares, quan s'acusa a alguns capellans de cometre abusos sexuals sobre menors i a la jerarquia d'encobrir-ho, el que realment es vol fer, segons monsenyor Cañizares, és no parlar de Déu. És a dir que el món sencer s'ha confabulat acusant capellans de ficar mà a nens només per no haver de parlar de Déu. No serà que l'Església per no haver d'admetre responsabilitats s'escuden darrera de Déu?. Encara m'enrecordo d'un bisbe espanyol que va arribar a dir que els nens provocaven als capellans.
***
Video: El cardenal embustero Cañizares "no hay curas pedófilos, son mentiras para no hablar de dios" (blogmalaslenguas (youtube))
Patético bulo de un "siervo del señor" Antonio Cañizares, que falta al octavo mandamiento para que no peligre el negocio que tienen montado. Aunque las víctimas, en este caso niños, sigan sufriendo abusos sexuales gracias al oscurantismo que sobre este tema quiere extender la iglesia.
***
Monseñor Cañizares resta importancia a los casos de pederastia entre sacerdotes
Para el cardenal Antonio Cañizares estos ataques intentan desviar la atención de Dios
Ya hace tiempo que los periódicos van llenos sobre casos de abusos sexual cometidos por sacerdotes católicos efectuados sobre niños. El escándalo afecta a la Iglesia católica en muchos países, al escándalo de los propios abusos sobre los niños se añade el escándalo de los intentos de ocultar el tema, proteger a los sacerdotes implicados trasladándolos de diócesis en diócesis, y el silencio forzado o comprado de las víctimas. El Vaticano y las Conferencias Episcopales de cada país han hecho lo imposible para impedir que este vergonzoso y vergonzante asunto saliera a la luz pública usando grandes cantidades de dinero para comprar el silencio. Pero tarde o temprano un asunto debía hacerse público. Y creo que ha sido porque el trauma causado a muchas de las víctimas y que la actitud de la Iglesia fuera esconder el tema pero no poner medios para acabar con esto. Los casos se han ido conociendo a varios países: Estados Unidos, Austria, Alemania, Irlanda, etc.Benedicto XVI escogió el siguiente pasaje para leerlo en la oración del quinto domingo de Cuaresma fue el siguiente: "Queridos amigos, aprendamos de nuestro Señor Jesucristo a no juzgar ya no condenar al prójimo. Aprendamos a ser intransigentes con el pecado , ¡empezando por nuestro!, Y indulgentes con las personas. ". Con quien no se puede transigir es con los pecadores, especialmente cuando los pecadores son sacerdotes, ellos son los que deben dar ejemplo y cuando no lo dan deben ser señalados, especialmente cuando cometen un delito tan execrable como la pedofilia, delito que se 'agrava no sólo por el hecho de que en este caso el cometen sacerdotes y los encubre su jerarquía, sino porque la Iglesia tiene la osadía de condenar al infierno y de dar lecciones de moral en asuntos como el sexo, tanto sea heterosexual como homosexual.Desde el Vaticano se regañó a la Iglesia Católica irlandesa pero no haber hecho nada para acabar con los abusos pero no se asumió ninguna responsabilidad desde el Vaticano atendiendo a que parece que era una práctica extendida en muchos países, no un hecho limitado.
España es un país donde nunca pasa nada como todos sabéis y como en otros asuntos en este tampoco en España pasa nada. En España todo es una confabulación anticlerical en la que, según monseñor Cañizares, cuando se acusa a algunos sacerdotes de cometer abusos sexuales sobre menores ya la jerarquía de encubrir esto, lo que realmente se quiere hacer, según monseñor Cañizares, es no hablar de Dios. Es decir que el mundo entero se ha confabulado acusando a sacerdotes de meter mano a niños sólo para no tener que hablar de Dios. ¿No será que la Iglesia para no tener que admitir responsabilidades se escudan detrás de Dios?. Todavía me acuerdo de un obispo español que llegó a decir que los niños provocaban a los curas.
3 comentaris:
Si agafem el missatge primigeni del cristianisme comprovarem que és un missatge perfectament vàlid en el nostre temps, pel que té defensa dels valors humans i de respecte cap a les persones, independentment de la seva condició social. Això sí, a pesar d'alguns bisbes poca-vergonyes.
El cristianisme va començar a corrompre's a partir del segle IV en el Concili de Nicea, no trigaria gaire a passar de ser una fe perseguida a convertir-se en religió d'Estat i en un Estat dins de l'Estat en un Estat, l'Imperi Romà, que es desintegrava. Va anar jerarquitzant-se i va anar eliminant la dissidència.
És cert, els valors del cristianisme primigeni són vàlids avui per això li fan tanta por als jerarques eclesiàstics aquests valors i intenten imposar uns valors que fomenten fets com aquest.
Si els capellans es puguessin casar és molt probable que molts d'aquests de paidofília no es produirien.
Ja des del segle III es parlava de prohibir que els capellans puguessin casar-se però no va ser fins el segle XV que va prohibir-se definitivament el casament als clergues i va imposar-se el celibat.
Mal reventin i els hi tallin es coions a cada un, voriem com els hi fuig aquesta fortor que duen, aixo seria es castig que mereixen per pecadors desalmats!
Publica un comentari a l'entrada