La sessió de control del govern a l'Assemblea de Madrid s'ha convertit en un circ una vegada més per les declaracions desafortunades d'uns i les protestes dels altres.
Esperanza torera
A Esperanza Aguirre li han preguntat sobre la seva intenció de declarar Bé d'Interés Cultural les curses de braus i ella ha respost que concedir la màxima distinció immaterial no és nou i que ja ho va fer Andalusia amb el flamenc, València amb el Tribunal de les Aigües i Astúries amb la gastronomia. No trobo correcte comparar el flamenc, el Tribunal de les Aigües i la gastronomia asturiana, no es pot comparar la tortura i mort d'un animal amb una institució com el Tribunal de les Aigües, una forma d'art folklòric compost de cant i dansa o la gastronomia asturiana però posem que acceptem aquest fet. En aquest punt la senyora Aguirre hauria fet bé callant però això és una impossibilitat material per a ella i ha dit que els braus no són patrimoni de cap ideologia sigui de dretes o d'esquerres i llavors ha decidit ficar-se de quatre potes a la galleda dient amb la “ironia” que la caracteritza que la Comunitat de Madrid no farà obligatori pels madrilenys anar a les curses de braus. M'ha tret dos pesos del damunt: no obligaran als madrilenys a assistir a les curses i limita l'assumpte a la Comunitat de Madrid. Un altre argument de la senyora Aguirre és que la “festa nacional” és una tradició molt arrelada a la Comunitat de Madrid, Espanya i a la Mediterrània. Només li ha faltat incloure llatinoamèrica on hi ha molts països on se celebren curses de braus. És estrany que a la senyora Esperanza, ella tan racialment hispànica i fervorosa partidària de refer l'Imperi se li hagi passat aquest detall. És cert, és una tradició, també ho era llençar cristians als lleons i fa molts segles que van abolir aquest costum feliçment pels bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola. És cert, també que les curses de braus han sigut elogiades per poetes, escriptors, pintors i altres artistes molt reconeguts com Lorca, Hemingway, Alberti, Miguel Hernández, Goya o Picasso, també n'hi ha altres que han criticat aquesta salvatjada. Que una dirigent del PP que va dir en un programa de televisió que Franco era socialista i que forma part d'un partit fundat per franquistes digui que Miguel Bosé és amic de dictadors em sembla de molt mal gust i em sembla una ficada de pota més de la lideressa.
He parlat de les declaracions d'uns i de les protestes dels altres. Els diputats d'IU han rebut les paraules en el més pur estil de protesta torera fent voleiar mocadors blancs per demanar que es premii el torero amb una orella. Espero que no vulguessin les orelles d'Esperanza Aguirre.
Van Halen fora d'orbita
Però el circ de la Comunitat de Madrid va continuar. El diputat peper va usar el torn de rèplica per començar a deixar anar una bajanada darrera de l'altra barrejant la gimnàstica amb la magnèsia, també podríem dir que barrejava xurres amb merines per a carregar contra el govern de Rodríguez Zapatero. Si no tens arguments embolica la troca. Dels braus ha passat a parlar de la pujada de l'IVA, ha protestat per la concessió d'un carrer – que jo sàpiga això hi ha sigut a Barcelona i ha sigut una decisió de l'Ajuntament de Barcelona i no del govern central – al desaparegut actor Pepe Rubianes – turmentador de fatxes hispànics – fins arribar a protestar per la reforma de la llei de l'avortament. I aquí, Van Halen s'ha retratat afirmant que “els que es preocupen pel maltractament dels bous és aquesta progressia a qui després li agrada enviar els fetus a les trituradores”. Embolica que fa fort. Ja tornen els pepers a treure les trituradores de fetus. Van Halen, Juan Van Halen va afirmar que no és taurí però l'interessa la festa. Després va acusar d'incultes i va dir que els que ataquen la festa nacional és perquè no creuen en la nació. Ja veiem qui pretén convertir el debat sobre les curses de braus en una qüestió identitària, qüestió identitària espanyola, és clar.
No m'agraden les curses dels braus i ja he dit altres vegades les meves raons, respecto que els protaurins defensin això que en opinió meva és un acte inhumà en el qual torturen un animal però si aquests són els únics arguments que poden exposar estan aportant uns arguments que no ajuden gaire a la seva causa. Si només pensen parlar de trituradores de fetus, acusar a determinats artistes de ser “amics de dictadors” o acusar als qui estem en contra de les curses de braus - perquè són un espectacle bàrbar i cruel que acaba amb la mort d'una bèstia sotmesa a suplici – de ser incults per defensar les curses de braus crec que han perdut el seny. És evident que no és una qüestió identitària la que ha impulsat la iniciativa legislativa popular, sembla, escoltant les paraules de Van Halen i Aguirre que entre les seves raons si que hi ha raons identitàries quan parlen que els que estan en contra de les curses de braus és perquè no creuen en la nació. Entre els protaurins i entre els antitaurins hi ha gent que se sent tan espanyola o més que Esperanza Aguirre i en ambdós grups n'hi ha que el concepte de nació que té la lideressa madrilenya se la porta fluixa. Respecte que defensin la seva “festa nacional” però si els arguments són els que han exposat valdria més callar.
La sesión de control del gobierno en la Asamblea de Madrid se ha convertido en un circo una vez más por las declaraciones desafortunadas de unos y las protestas de los demás.
A Esperanza Aguirre le han preguntado sobre su intención de declarar Bien de Interés Cultural las corridas de toros y ella ha respondido que conceder la máxima distinción inmaterial no es nuevo y que ya lo hizo Andalucía con el flamenco, Valencia con el Tribunal de las Aguas y Asturias con la gastronomía. No encuentro correcto comparar el flamenco, el Tribunal de las Aguas y la gastronomía asturiana, no se puede comparar la tortura y muerte de un animal con una institución como el Tribunal de las Aguas, una forma de arte folklórico compuesto de canto y danza o la gastronomía asturiana pero supongamos que aceptamos este hecho. En este punto la señora Aguirre habría hecho bien callando pero esto es una imposibilidad material para ella y ha dicho que los toros no son patrimonio de ninguna ideología sea de derechas o de izquierdas y entonces ha decidido meterse de cuatro patas en la cubo diciendo con la "ironía" que la caracteriza que la Comunidad de Madrid no hará obligatorio para los madrileños ir a las corridas de toros. Me ha sacado dos pesos de encima: no obligarán a los madrileños a asistir a las carreras y limita el asunto a la Comunidad de Madrid. Otro argumento de la señora Aguirre es que la "fiesta nacional" es una tradición muy arraigada en la Comunidad de Madrid, España y el Mediterráneo. Sólo le ha faltado incluir latinoamérica donde hay muchos países donde se celebran corridas de toros. Es extraño que a la señora Esperanza, ella tan racialmente hispánica y fervorosa partidaria de rehacer el Imperio se le haya pasado este detalle. Es cierto, es una tradición, también lo era tirar cristianos a los leones y hace muchos siglos que abolieron esta costumbre felizmente por los obispos de la Conferencia Episcopal Española. Es cierto, también que las corridas de toros han sido elogiadas por poetas, escritores, pintores y otros artistas muy reconocidos como Lorca, Hemingway, Alberti, Miguel Hernández, Goya o Picasso, también hay otros que han criticado esta salvajada. Que una dirigente del PP que dijo en un programa de televisión que Franco era socialista y que forma parte de un partido fundado por franquistas diga que Miguel Bosé es amigo de dictadores me parece de muy mal gusto y me parece una metedura de pata más de la lideressa.He hablado de las declaraciones de unos y de las protestas de los demás. Los diputados de IU han recibido las palabras en el más puro estilo de protesta torera haciendo volar pañuelos blancos para pedir que se premie el torero con una oreja. Espero que no quisieran los oídos de Esperanza Aguirre.
Pero el circo de la Comunidad de Madrid continuó. El diputado pepero usó el turno de réplica para empezar a soltar una tontería tras otra mezclando la gimnasia con la magnesia, también podríamos decir que mezclaba churras con merinas para cargar contra el gobierno de Rodríguez Zapatero. Si no tienes argumentos envuelve la madeja. Los toros ha pasado a hablar de la subida del IVA, ha protestado por la concesión de una calle - que yo sepa esto ha sido en Barcelona y ha sido una decisión del Ayuntamiento de Barcelona y no del gobierno central -- al desaparecido actor Pepe Rubianes - atormentadores de fachas hispánicos - hasta llegar a protestar por la reforma de la ley del aborto. Y aquí, Van Halen se ha retratado afirmando que "los que se preocupan por el maltrato de los toros es esta progresía a quien después le gusta enviar los fetos en las trituradoras". Juntos y revueltos. Ya vuelven los pepero a sacar las trituradoras de fetos. Van Halen, Juan Van Halen afirmó que no es taurino pero le interesa la fiesta. Después acusó de incultos y dijo que los que atacan la fiesta nacional es porque no creen en la nación. Ya vemos que pretende convertir el debate sobre las corridas de toros en una cuestión identitaria, cuestión identitaria española, claro.No me gustan las corridas de toros y ya he dicho otras veces mis razones, respecto que los protaurins defiendan eso que en mi opinión es un acto inhumano en el que torturan a un animal pero si estos son los únicos argumentos que pueden exponer están aportando unos argumentos que no ayudan mucho a su causa. Si sólo piensan hablar de trituradoras de fetos, acusó a determinados artistas de ser "amigos de dictadores" o acusar a quienes estamos en contra de las corridas de toros - porque son un espectáculo bárbaro y cruel que acaba con la muerte de una bestia sometida en suplicio - ser incultos para defender las corridas de toros creo que han perdido la cordura. Es evidente que no es una cuestión identitaria la que ha impulsado la iniciativa legislativa popular, al parecer, escuchando las palabras de Van Halen y Aguirre que entre sus razones si que hay razones identitarias cuando hablan de que los que están en contra de las carreras de toros es porque no creen en la nación. Entre los protaurins y entre los antitaurinos hay gente que se siente tan española o más que Esperanza Aguirre y en ambos grupos es que el concepto de nación que tiene la lideressa madrileña se la trae floja.Respeto que defiendan su "fiesta nacional" pero si los argumentos son los que han expuesto sería mejor callar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada