25 de set. 2009

Rodríguez Ibarra, els estrangers i la sanitat

Rodríguez Ibarra, els estrangers i la sanitat

Qui és Rodríguez Ibarra?

Rodríguez Ibarra durant molts anys va ser president de la Junta d'Extremadura, la Comunitat Autònoma més subvencionada mercès als impostos que pagaven els ciutadans d'altres CCAA i que va destacar-se sempre per tenir en matèria autonòmica un discurs molt semblant al d'alguns dirigents del PP, malgrat ser del PSOE, això si, del sector més jacobí del PSOE. Rodríguez Ibarra ha atacat molt a Catalunya, malgrat que la seva CA s'ha beneficiat no només dels impostos provinents de Catalunya – i d'altres CCAA – sinó també dels avenços que en matèria competencial anava aconseguint la Generalitat. Rodríguez Ibarra oblida que ell no hauria sigut president de la Junta d'Extremadura si Catalunya no hagués volgut i aconseguit recuperar les seves institucions. Extremadura ha sigut un apèndix de Castella, només l'intent de l'Estat espanyol de diluir les institucions catalanes creant-ne rèpliques en territoris sense tradició d'autogovern ha permès que personatges com Rodríguez Ibarra hagueren aconseguit un càrrec i cert nivell de poder descentralitzat.

Expresident d'una regió d'emigrants

És coneguda l'animadversió de Rodríguez Ibarra que ha atiat sense cap vergonya l'anticatalanisme, oblidant que a Catalunya hi havia molts extremenys que fa molts anys van haver de fer les maletes i marxar de la seva terra perquè es morien literalment de gana gràcies als cacics que eren els amos de tot en aquella terra i que empobrien als seus conciutadans, molts d'aquells cacics vivien a Madrid, on ocupaven càrrecs de certa rellevància.

Contra els immigrants

Però pel senyor Rodríguez Ibarra, un “bon espanyolista”, els dolents eren els catalans que havien acollit als seus conciutadans fugits de la misèria. Rodríguez Ibarra ara ens surt que s'ha de restringir la despesa sanitària fent “una sanitat pels espanyols i només pels espanyols” deixant fora de la cobertura sanitària als immigrants. Qui això ho diu és algú que va ser president d'una comunitat autònoma de la que van haver d'emigrar cap a altres contrades a la recerca d'una vida millor que molts van trobar a Catalunya, però també en països estrangers. Diu Rodríguez Ibarra que la sanitat “és tan universal que comença a haver-hi un turisme sanitari d'estrangers que vénen a Espanya amb un bitllet d'avió de 300 euros i s'operen dels malucs que costa una miqueta més”. El nivell de demagògia del senyor Rodríguez Ibarra arriba al súmmum quan afirma que “enfront d'aquells que pensen que estem malament, en Sanitat estem tan be que necessitaríem ver algunes restriccions en la despesa. Jo estic d'acord amb què cal fer una política d'estalvi, però sobre tot cal fer una política pensant en el futur”.

Viatjar amb cobertura mèdica

Quan una persona viatja a l'estranger ha de sol·licitar una targeta sanitària que li permeti rebre Atenció sanitària en el país al que viatja. Ho sé perquè quan he viatjat m'he fet aquesta targeta. Si un cop en l'estranger requereixes atenció mèdica la rebràs mercès als convenis internacionals firmats entre els països. Després ells ja s'ho cobren els uns als altres.

Demagògia

Hi ha temes en què no hi hauria de fer demagògia d'una manera tan grollera i indecent. La ministra de sanitat diu que Espanya té un 15% de població estrangera i que “la immensa majoria treballa (i cotitza) i tenen dret a rebre una prestació sanitària”. He afegit entre parèntesi “i cotitza” perquè certament molts dels estrangers cotitzen a la seguretat social i paguen els seus impostos, com en tot col·lectiu n'hi ha de barruts, també n'hi ha d'extremenys, espanyols i catalans barruts, aquesta és una característica de la que no se'n lliura cap col·lectiu humà, i és evident que els polítics no en són una excepció.

Artícle relacionat: Rodríguez Ibarra reclama una sanidad pública ´sólo para los españoles´

Rodríguez Ibarra, los extranjeros y la sanidad

Quien es Rodríguez Ibarra?

Rodríguez Ibarra durante muchos años fue presidente de la Junta de Extremadura, la Comunidad Autónoma más subvencionada gracias a los impuestos que pagaban los ciudadanos de otras CCAA y que destacó siempre por tener en materia autonómica un discurso muy semejante al de algunos dirigentes del PP, a pesar de ser del PSOE, eso si, del sector más jacobino del PSOE. Rodríguez Ibarra ha atacado mucho a Catalunya, A pesar de que su CA se ha beneficiado no solo de los impuestos provenientes de Catalunya – y de otras CCAA – sino también de los avances que en materia competencial iba logrando la Generalitat. Rodríguez Ibarra olvida que él no habría sido presidente de la Junta de Extremadura si Catalunya no hubiese querido y logrado recuperar sus instituciones. Extremadura ha sido un apéndice de Castilla, solo el intento del Estado español de diluir las instituciones catalanas creando réplicas en territorios sin tradición de autogobierno ha permitido que personajes como Rodríguez Ibarra hubieran logrado un cargo y cierto nivel de poder descentralizado.

Expresidente de una región de emigrantes

Es conocida la animadversión de Rodríguez Ibarra que ha atizado sin ninguna vergüenza el anticatalanismo, olvidando que en Catalunya había muchos extremeños que hace muchos años tuvieron de hacer las maletas y marchar de su tierra porque se morían literalmente de gana gracias a los caciques que eran los amos de todo en aquella tierra y que empobrecían a sus conciudadanos, muchos de aquellos caciques vivían en Madrid, donde ocupaban cargos de cierta relevancia.


Contra los inmigrantes

Pero por el señor Rodríguez Ibarra, un “buen españolista”, los malos eran los catalanes que habían acogido a sus conciudadanos huidos de la miseria. Rodríguez Ibarra ahora nos sale con que se ha de restringir el gasto sanitario haciendo “una sanidad para los españoles y solo para los españoles” dejando fuera de la cobertura sanitaria a los inmigrantes. Quien eso dice es alguien que fue presidente de una comunidad autónoma de la que tuvieron que emigrar hacia otras tierras a la búsqueda de una vida mejor que muchos encontraron en Catalunya, pero también en países extranjeros. Dice Rodríguez Ibarra que la sanidad “es tan universal que empieza a haber un turismo sanitario de extranjeros que vienen en España con un billete de avión de 300 euros y se operan de la cadera que cuesta un poquito más”. El nivel de demagogia del señor Rodríguez Ibarra llega al súmmum cuando afirma que “frente a aquellos que piensan que estamos mal, en Sanidad estamos tan bien que necesitaríamos verdadero algunas restricciones en el gasto. Yo estoy de acuerdo con qué hay que hacer una política de ahorro, pero sobre todo hay que hacer una política pensante en el futuro”.

Viajar con cobertura médica

Cuando una persona viaja al extranjero solicitar una tarjeta sanitaria que le permití recibir atención sanitaria en lo país al que viaja. Lo sé porque cuando he viajado me he hecho esta tarjeta. Si una vez en el extranjero requieres atención médica la recibirás gracias a los convenios internacionales firmados entre los países. Después ellos ya se lo cobran unos a otros.

Demagogia

Hay temas en los que no debería hacer demagogia de una manera tan grosera e indecente. La ministra de sanidad dice que España tiene un 15% de población extranjera y que “la inmensa mayoría trabaja (y cotiza) y tienen derecho a recibir una prestación sanitaria”. He añadido entre paréntesis “y cotiza” porque ciertamente muchos de los extranjeros cotizan a la seguridad social y pagan sus impuestos, como en todo colectivo hay de caraduras, también hay de extremeños, españoles y catalanes caraduras, esta es una característicos de la que no se libra ningún colectivo humana, y es evidente que los políticos no son una excepción.

23 de set. 2009

Janus peper

Janus peper


Com un Janus reencarnat, Alberto Núñez Feijoo mostra les seves dues cares. Insubmís fiscal i de Torquemada constitucional que demana cremar heretges de la idea d'Espanya que té el PP – sigui la que sigui – a la foguera constitucional.



Insubmís

Alberto Núñez Feijoo, president de la Xunta de Galícia ha cridat a la insubmissió fiscal dient que “Galícia està farta del tractament diferenciat de les Comunitats Autònomes” i lamenta que a algunes CCAA “ li fan un vestit a mida per al finançament” referint-se a Catalunya. De vestits fets a mida en saben molt alguns dirigents del PP. Sembla que aquest rampell de rebel·lia del president gallec és conseqüència que l'Estat reclama la devolució d'uns diners a Galícia i que el govern gallec no pot tornar-los perquè no els té.


L'home "legal"

Després de defensar la insubmissió fiscal el mateix Feijoo té la gosadia i la poca vergonya d'exigir que es castigui a qui organitzi consultes populars dient que “les consultes il·legals són il·legals. Igual que si es comet qualsevol acte il·legal al carrer o en una casa es castiga, els actes il·legals han de ser castigats amb la tranquil·litat que donen les lleis per mantenir l'Estat de Dret. Les consultes il·legals són sancionables des del punt de vista administratiu o penal”. Si la pocavergonya fos il·legal els polítics del PP estarien a la garjola. Feijoo afegeix que “les coses ja estan prou malament com per empitjorar-les encara més amb una insubmissió a la sentència del TC. Això ho diu el mateix que crida a la insubmissió fiscal.

-----

Jano pepero

Como un Jano reencarnado, Alberto Núñez Feijoo muestra sus dos caras. Insumiso fiscal y de Torquemada constitucional que pide quemar herejes de la idea de España que tiene el PP – sea la que sea – en la hoguera constitucional.

Insumiso

Alberto Núñez Feijoo, presidente de la Xunta de Galicia ha llamado a la insumisión fiscal diciendo que “Galicia está harta del tratamiento diferenciado de las Comunidades Autónomas” y lamenta que a algunas CCAA “ le hacen un traje a medida para la financiación” refiriéndose a Catalunya. De trajes hechos a medida saben mucho algunos dirigentes del PP. Parece que este arranque de rebeldía del presidente gallego es consecuencia que el Estado reclama la devolución de un dinero a Galicia y que el gobierno gallego no puede devolverlo porque no lo tiene.

El hombre "legal"

Después de defender la insumisión fiscal el mismo Feijoo tiene la osadía y la poca vergüenza de exigir que se castigue a quien organice consultas populares diciendo que “las consultas ilegales son ilegales. Igual que si se comete cualquier acto ilegal a la calle o en una casa se castiga, los actos ilegales deben ser castigados con la tranquilidad que dan las leyes por mantener el Estado de Derecho. Las consultas ilegales son sancionables desde el punto de vista administrativo o penal”. Si la sinvergüenza fuese ilegal los políticos del PP estarían en la trena. Feijoo añade que “las cosas ya están bastante mal como para empeorarlas aún más con una insumisión a la sentencia del TC". Eso lo dice el mismo que llamaba a la insumisión fiscal.

Xiular l'himne espanyol és lleig però no un crim

Suposo que tots o quasi tots recordeu el partit de la Copa del Rei jugada a València entre el Barça i el Bilbao. Aquell dia va produir-se una xiulada monumental de tot la gent que hi havia a l'estadi de Mestalla contra l'himne espanyol. La xiulada va ser antològica i un escàndol. TVE va voler dissimular-ho però com que hi ha altres mitjans la cosa no es va poder tapar.

La Fundación Denaes (Fundación para la Defensa de la Nación Española) va querellar-se considerant que s'havia produït un delicte d'injúries contra l'Estat, el cap de l'Estat o contra Espanya. El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha arxivat la querella amb el següent argument: «Aquest Tribunal entén que no encaixa en els preceptes penals denunciats. No s'està en presència d'una conducta ni injuriosa en els termes descrits en el Codi Penal amb el Cap de l'Estat ni tampoc del delicte d'ultratges a Espanya i del delicte d'apologia d'odi nacional», i conclou que «respon més aviat a generar malestar a qui és símbol de la unitat de la nació, d'aquí les xiulades que van haver d'escoltar Ses majestats els Reis». Denaes és un grup ultradretà que consta amb rellevants membres del PP entre les seves files com per exemple Alejo Vidal-Quadras.

Un fet semblant l'any 1925 va implicar el tancament durant sis mesos del Camp de Les Corts després d'una xiulada a l'himne espanyol i que el fundador, Joan Gamper, s'hagués d'exiliar. La querella de DENAES se centra en les dues plataformes que defensen les seleccions basques i catalanes a qui DENAES acusa de ser les incitadores. Evidentment Denaes no pot demanar que es persegueixi a 50000 persones, els espectadors que van assistir a Mestalla ja que per això haurien de poder demostrar que cadascun dels aficionats que hi va anar va xiular. Tampoc poden demanar el tancament de l'Estadi. La querella de Denaes era absurda si no hi ha un culpable clar. I no m'imagino a 50000 persones sent jutjades. Això si que seria un escàndol i no la xiulada de Mestalla ni la del camp de Les Corts.

-----

Vídeo: Xiulada himne espanyol durant la Copa del Rei

La Rioja: La Audiencia Nacional confirma que la pitada al himno no es delito

Vídeo: El tancament de l'Estadi de Les Corts (1925)

------

Supongo que todos o casi todos recordáis el partido de la Copa del Rey jugado en Valencia entre el Barça y el Bilbao. Aquel día se produjo una pitada monumental de toda la gente que había en el estadio de Mestalla contra el himno español. La pitada fue antológica y un escándalo. TVE quiso disimularlo pero como hay otros medios la cosa no se pudo tapar.

La Fundación Denaes (Fundación para la Defensa de la Nación Española) se querelló considerando que se había producido un delito de injurias contra el Estado, el jefe del Estado o contra España. El juez de la Audiencia Nacional Santiago Pedraz ha archivado la querella con el siguiente argumento: «Este Tribunal entiende que no encaja en los preceptos penales denunciados. No se está en presencia de una conducta ni injuriosa en los términos descritos en el Código Penal Con el Jefe del Estado ni tampoco del delito de ultrajes a España y del delito de apología de odio nacional», y concluye que «responde más bien a generar malestar a quien es símbolo de la unidad de la nación, de aquí las pitadas que debieron escuchar Sus majestades los Reyes». Denaes es un grupo ultraderechista que consta con relevantes miembros del PP entre sus filas como por ejemplo Alejo Vidal-Quadras.

Un hecho parecido el año 1925 implicó el cierre durante seis meses del Campo de Les Corts después de una pitada al himno español y que el fundador, Joan Gamper, se tuviese que exiliar. La querella de DENAES se centra en las dos plataformas que defienden las selecciones vascas y catalanas a quien DENAES acusa de ser las incitadoras. Evidentemente Denaes no puede pedir que se persiga a 50000 personas, los espectadores que asistieron en Mestalla ya que por eso deberían poder demostrar que cada uno de los aficionados que fue silbó. Tampoco podan pedir el cierre del Estadio. La querella de Denaes era absurda si no hay un culpable claro. Y no me imagino a 50000 personas siendo juzgadas. Eso si que sería un escándalo y no la pitada de Mestalla ni la del campo de Les Corts.

-----

Precedents:

Cierre del campo de Les Corts en 1925

El club había organizado un partido contra el CE Júpiter en homenaje al Orfeó Català. Inicialmente la autoridad gobernativa no concedió el permiso y eso provocó que el día del partido una gran cantidad de aficionados y catalanistas se concentraran en Les Corts. Finalmente, concedida la autorización previa y antes de empezar el partido con el público en las gradas, la banda de música de la British Royal Marine (anclada en aquellos días en el puerto de Barcelona) tocó los himnos español y británico. El público silbó ruidosamente mientras sonaba la ·Marcha Real" y, al contrario, aplaudió durante el "God Save the Queen" británico.

La autoridad gobernativa, enfurecida por el incidente, no tardó en reaccionar contra el club y en represalia por esos hechos, el Campo de Les Corts fue clausurado por una duración de seis meses, finalmente reducida a tres. El presidente Joan Gamper presentó la dimisión.

Fuente: Wikipedia

-----

De Primo de Rivera a Mestalla

15 / 05 / 2009

Los seguidores del Barça ya silbaron el himno español en el año 1925

Enllaç a la pàgina original

La pitada al himno español del pasado miércoles en Valencia no ha sido un hecho aislado en la historia del barcelonismo. El 14 de junio de 1925, en plena dictadura de Miguel Primo de Rivera, los aficionados del Barça silbaron mayoritariamente la Marcha Real en un partido amistoso ante el Júpiter, que era también un partido de homenaje al Orfeó Català. El antiguo campo de les Corts estaba lleno con 12.000 espectadores.

En la media parte del partido, la banda de música de la escuadra inglesa interpretó el himno español. La bronca fue general. Acto seguido, y entre aplausos, los ingleses tocaron el God save the king.

A raíz de la polémica por la pitada al himno español, el comandante de seguridad, Justo Conde, realizó un informe donde pedía la "clausura disolución definitiva de dicha entidad (FC Barcelona) y la expulsión del territorio nacional del Sr. Gamper". En el informe se destacaba que el FC Barcelona "ha dado pruebas constantes de su desafecto a España, cuya responsabilidad por estos hechos alcanza de lleno a quien la preside ya que al no corregirlos o evitarlos con la autoridad que indudablemente le da su cargo dentro de ella, es que se hace solidario con los mismos".

El 24 de junio de 1925, el gobernador civil de Barcelona, Jaime Milans de Bosch, decidió "haciendo uso de las facultades que me están conferidas, clausurar por término de seis meses el funcionamiento de esa Sociedad (FC Barcelona), no pudiendo durante dicho tiempo dar espectáculo alguno en su campo ni concurrir a otros como tal asociación ni usar los emblemas ni distintivos de la Sociedad".

El Barça no volvió a jugar hasta el 25 de diciembre. Los azulgrana se impusieron por 2-0 al First de Viena. Pero Gamper tuvo que marchar a Suiza debido a la presión del régimen dictatorial. A pesar de que volvió a Barcelona, ya no presidió más el club y en el 1930 murió.

En otra final entre el Barça y el Athletic Club, como la de Valencia este pasado miércoles, los seguidores barcelonistas y vizcaínos también silbaron el himno español de manera masiva. La final de Copa de 1984, disputada el 5 de mayo, tuvo en los prolegómenos un silbido como el de Mestalla en el momento en que el Rey entró en el palco del Bernabéu y mientras sonaba laMarcha Real.



22 de set. 2009

La cosa siciliana de Rajoy


La cosa siciliana de Rajoy

Benidorm

A Benidorm una moció de censura presentada pel PSPV ha tret l'alcaldia a l'alcalde del PP. Ja fa dies que se'n parlava d'aquesta moció que ha obert una altra crisi entre el PP i el PSOE. El regidors socialistes han aconseguit que la moció sigui aprovada amb el concurs d'un trànsfuga del PP que ha decidit votar a favor de la moció. Coincideix que una de les regidores socialistes és la mare de la ministra Leire Pajín. Des del PSOE van advertir als seus companys del PSPV de Benidorm que si tiraven endavant serien sancionats, per evitar-ho aquests han abandonat la disciplina del PSOE i han tirat endavant la moció. En el PP han advertit que això tindrà conseqüències. I Rajoy que ja sembla que ha perdut el poc seny que li quedava ha qualificat aquest assumpte que “cosa siciliana”.

Casos anteriors

-Galícia (1987): el vicepresident de la Xunta de Galícia, José Luis Barreiro, va abandonar Aliança Popular en 1986 i amb altres quatre diputats que també van abandonar AP va crear Coalició Galega, formació que va recolzar la moció de censura presentada pel socialista Fernando González Laxe, que va desallotjar Gerardo Fernández Albor de la presidència.

-Comunitat Valenciana (1991): l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana, del Partit Popular, va arribar a l'alcaldia de Benidorm gràcies al vot d'una trànsfuga del PSPV-PSOE, Maruja Sánchez, en 1991.

-Aragó (1993): triomfa una moció de censura contra el president d'Aragó Emilio Eiroa, del PAR (que governava amb el suport del PP), gràcies als vots del PSOE, Esquerra Unida i el trànsfuga del PP Emilio Gomáriz.

-Ceuta (1999): la deserció de Susana Bermúdez, membre de l'Assemblea de Ceuta pel PSOE va permetre l'accés del GIL al govern de la ciutat autònoma.

-Comunitat de Madrid (2003): els diputats autonòmics de Madrid Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez, militants del PSOE, que van impedir l'accés al poder del socialista Rafael Simancas i van provocar la dissolució anticipada de l'Assemblea de Madrid (el que va obrir el pas a la popular Esperanza Aguirre).

(Dades extretes de la Wikipedia)

Tamayazo

Com podeu veure el transfuguisme ha sigut una pràctica habitual en tots els partits però fixeu-vos en dos dels casos. El que també va produir-se a Benidorm i que va afavorir al PP i a Eduardo Zaplana que anys després seria president de la Generalitat Valenciana i posteriorment ministre amb Aznar. L'altre cas succeït a l'Assemblea de Madrid va ser un dels casos més vergonyants de la democràcia espanyola, l'anomenat “tamayazo”. Aquest cas si que va semblar una cosa siciliana que va obligar a repetir unes eleccions mesos després i que va acabar servint per portar a Esperanza Aguirre fins a la presidència de la Comunitat de Madrid i que en un país normal hauria d'haver implicat la inhabilitació de tots els implicats i no lla consagració d'una de les persones implicades en aquell assumpte.

La cosa siciliana de Rajoy

Benidorm

En Benidorm una moción de censura presentada por el PSPV ha quitado la alcaldía al alcalde del PP. Ya hace días que se hablaba de esta moción que ha abierto otra crisis entre el PP y el PSOE. Los concejales socialistas han conseguido que la moción sea aprobada con el concurso de un tránsfuga del PP que ha decidido votar a favor de la moción. Coincide que una de las concejalas socialistas es la madre de la ministra Leire Pajín. Desde el PSOE advirtieron a sus compañeros del PSPV de Benidorm que si tiraban adelante serían sancionados, para evitarlo estos han abandonado la disciplina del PSOE y han tirado adelante la moción. En el PP han advertido que eso tendrá consecuencias. Y Rajoy que ya parece que ha perdido la poca cordura que le quedaba ha calificado este asunto de “cosa siciliana”.

Casos anteriores

-Galicia (1987): el vicepresidente de la Xunta de Galicia, José Luis Barreiro, abandonó Alianza Popular en 1986 y con otros cuatro diputados que también abandonaron AP creó Coalición Galega, formación que apoyó la moción de censura presentada por el socialista Fernando González Laxe, que desalojó Gerardo Fernández Albor de la presidencia.

-Comunidad Valenciana (1991): la expresidente de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana, del Partido Popular, llegó a la alcaldía de Benidorm gracias al voto de una tránsfuga del PSPV-PSOE, Maruja Sánchez, en 1991.

-Aragón (1993): triunfa una moción de censura contra el presidente de Aragón Emilio Eiroa, del PAR (que gobernaba con el apoyo del PP), gracias a los votos del PSOE, Izquierda Unida y el tránsfuga del PP Emilio Gomáriz.

-Ceuta (1999): la deserción de Susana Bermúdez, miembro de la Asamblea de Ceuta por el PSOE permitió el acceso del GIL al gobierno de la ciudad autónoma.

-Comunidad de Madrid (2003): los diputados autonómicos de Madrid Eduardo Tamayo y María Teresa Sáez, militantes del PSOE, que impidieron el acceso al poder del socialista Rafael Simancas y provocaron la disolución anticipada de la Asamblea de Madrid (el que abrió el paso a la popular Esperanza Aguirre).

(Datos extraídos de la Wikipedia)

Tamayazo

Como podéis ver el transfuguismo ha sido una práctica habitual en todos los partidos pero fijaos en dos de los casos. El que también se produjo en Benidorm y que favoreció al PP y a Eduardo Zaplana que años después sería presidente de la Generalitat Valenciana y posteriormente ministro con Aznar. El otro caso sucedió en la Asamblea de Madrid fue uno de los casos más vergonzantes de la democracia española, el famoso “tamayazo”. Este caso si que pareció una cosa siciliana que obligó a repetir unas elecciones meses después y que acabó sirviendo para llevar a Esperanza Aguirre hasta la presidencia de la Comunidad de Madrid y que en un país normal debería haber implicado la inhabilitación de todos los implicados y no la consagración de una de las personas implicadas en aquel asunto.

21 de set. 2009

Maria


El Món ja no és el que era, s’han perdut les maneres. Abans els lladres entraven a casa per robar-te els diners i les joies, alguns se t’enduien la tele o l’ordinador amb totes les pelis porques que t’havies baixat durant mesos. I això, diguem-ho clar, era lleig, molt lleig, però ara s’ha posat de moda entrar a robar a les cases i emportar-se el test on havies plantat la maria, coneguda també com marihuana, on hem arribat, senyors, al final ens robaran els bolets al·lucinògens que cultivem a sota de la pica.


El Mundo ya no es lo que era, se han perdido las maneras. Antes los ladrones entraban en casa por robarte el dinero y las joyas, algunos se te llevaban la tele o el ordenador con todas las pelis que te habías bajado durante meses. Y eso, digámoslo claro, era feo, mucho feo, pero ahora se ha puesto de modo entrar a robar en las casas y llevarse la maceta donde habías plantado la maría, conocida también como marihuana, ¿donde hemos llegado?, señores, al final nos robarán las setas alucinógenas que cultivamos debajo del fregadero.

20 de set. 2009

El PP comença la precampanya electoral

Ahir a L'Hospitalet de Llobregat el PP va fer el seu mitin de precampanya de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor de 2010, d'aquí a un any. Sabem que les campanyes electorals tenen una durada, també l'haurien de tenir les precampanyes. El Partit Popular ha estat en precampanya electoral permanent des de l'any 2004. Rajoy té la intenció de visitar Catalunya molt sovint des d'ara fins les eleccions de 2010. És excessiu. En el míting d'ahir va ser nomenada candidata a la presidència de la Generalitat Alícia Sánchez Camacho, nomenada a dit pel càrrec de presidenta del PP a Catalunya pel mateix Mariano Rajoy ahir va ser el mateix Rajoy qui la va nomenar candidata. Tot un exemple de democràcia interna. En aquest mitin de precampanya va assistir quasi tota la plana major del PP: Antonio Basagoiti (candidat a Lehendakari), Alberto Núñez Feijoo (president de la Xunta de Galícia) i Francisco Camps (president de la Generalitat Valenciana), a més de l'alcalde de Madrid, Alberto Ruíz Gallardón, el vicepresident de Canàries, José Manuel Soria, Javier Arenas, Ana Mato, Pío García Escudero i Cristóbal Montoro. Si ens atenem al fet de la presència de quatre dirigents que han fet molt per combatre les llengües cooficials i arraconar-les com són Feijoo amb el gallec, Basagoiti amb l'euskera i Camps amb el català, o Arenas que veu la llengua catalana com una tortura a la que se sotmet als pobres espanyols que “tenen la desgràcia d'haver d'anar a viure a Catalunya” veiem que el perfil del PP és molt espanyolista en el pitjor dels sentits.

I les paraules d'Alícia Sánchez Camacho ho deixen ben clar que la intenció del PP a Catalunya és fer el mateix que ja han fet a Euskadi i Galícia. Alícia Sánchez Camacho: “Jo estic per promoure polítiques en favor d'una educació de qualitat, d'una educació de valors, d'una educació que reconegui l'esforç, no podem permetre que a Catalunya hi hagin més de mil barracons avui a les escoles dels nostres fills, no podem permetre que a Catalunya el castellà no sigui la llengua vehicular per a l'educació dels nostres fills, no es pot permetre”. Tots estem a favor d'una educació de qualitat, ara caldria saber que vol dir la senyora candidata amb educació de qualitat. Parla d'una educació de valors. De valors n'hi ha de bons i de dolents, seria interessant de quina mena de valors parla la candidata. Els barracons si que són un problema important del qual se'n parla molt quan comença el curs escolar però després no se'n fa res. També se'n parla en les campanyes i precampanyes electorals però alhora de la veritat no fan res. Seria d'agrair que quan en campanya electoral vulguin tractar el tema de l'educació ens estalviessin la demagògia populista. La senyora Sánchez Camacho seguint l'exemple d'alguns dels seus companys de partit considera que no es pot permetre que el català continui sent la llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya, pretén convertir la nostra llengua en un problema, un problema que Catalunya no té, no ha tingut, que només veuen a Espanya com un problema. No es pot permetre que el PP pretengui crear un conflicte amb el tema de la llengua catalana, és una greu irresponsabilitat que el PP intenti carregar-se un sistema que ha funcionat sense problemes durant la democràcia. La nostra llengua només ha sigut un problema per a règims no democràtics. Els dictadors Franco i Primo de Rivera la van prohibir, com ho va fer Felip V i molts dels seus successors van redactar lleis que intentaven bandejar la nostra llengua de la vida pública i privada. I el PP insisteix en intentar-ho també. La senyora Sánchez Camacho s'ha retratat en aquest assumpte.

Mariano Rajoy també va parlar. Va dir que ell, a diferència de Zapatero, no fugirà de Catalunya. Llàstima, se'n podrien anar junts a fer punyetes, Rajoy va exigir “lleialtat a les regles del joc” i que el seu partit acatarà la resolució del Tribunal Constitucional en la sentència del recurs contra l'Estatut de Catalunya. Els partits catalans i els ciutadans de Catalunya vam jugar segons les regles del joc, qui no va jugar segons aquestes regles va ser el PP que va recórrer al TC l'Estatut per aconseguir allò que seguint les regles de joc no va poder aconseguir. En l'assumpte de la llengua Rajoy va dir que el PP “no és enemic de cap llengua, l'enemic són els que les prohibeixen i les imposen”. El PP des que va guanyar les eleccions a Galícia ha començat a marginar de la vida oficial el gallec, a Euskadi, una de les condicions del PP per donar suport a Patxi López era que el govern basc anés reduint l'ús de l'euskera en la vida pública i institucional. A València el PP ha anat anorreant el català de la vida pública fins a fer-lo desaparèixer quasi completament de zones que abans eren catalanoparlants, i s'han dedicat a perseguir a grups i persones que ells consideraven procatalanistes, fins i tot sancionant amb multes a grups com ACPV o tancant els repetidors a través dels quals es podia veure TV3, una de les poques televisions no controlades o afí al PP. L'enemic del català, de l'euskera i del gallec si que és el PP. I és tenir molt poca vergonya dir que ells no són l'enemic de les altres llengües i demanar que el castellà suplanti la llengua pròpia de Catalunya, el català, de la mateixa manera que ja van intentar-ho les dues dictadures espanyolistes del segle XX i bona part dels monarques borbons des del 1714.

Rajoy faria be de no parlar d'allò que ignora. Denuncia que Zapatero “juga a ser Chávez i juga al peronisme”. Tan el peronisme com Chávez tenen en comú el populisme però de signes ben diferents. El peronisme és un moviment polític de caràcter transversal que a l'Argentina inclou a dretes, centre i esquerra. Un moviment que ha governat l'Argentina durant llargs períodes de la història d'aquell país. Chávez és un populista d'esquerres histriònic a qui li perd el seu afany de protagonisme. Tots dos moviments tenen en comú la combinació de l'autoritarisme i el paternalisme. Zapatero no ha estat gens encertat en les mesures que ha pres per sortir de la crisi, això és evident. Les mesures que han pres Alemanya o França, dos dels països que estan sortint de la crisi no són aplicables a Espanya ja que l'economia espanyola no té res a veure amb les d'Alemanya i França, el sector de la construcció a Espanya, un dels més afectats per la crisi, és preponderant, i en això tant el PP, especialment el PP, com el PSOE en tenen molta responsabilitat. Zapatero és molt probable que hagi abusat de mesures populistes tractant de trobar solucions a la crisi o que hagi posat pegats a la crisi ja que no sap com sortir-se'n però d'aquí que Zapatero sigui con Chávez trobo que és una exageració. També el PP recorre al populisme i a la demagògia, n'abusa de totes dues, també de la mentida, de promoure els prejudicis i els resentiments i de promoure l'enfrontament entre CCAA.

Diu que en les seves visites a Catalunya ha aprés dels empresaris catalans la lliçó per sortir de la crisi i que les mesures no passen per pujar els impostos. Llàstima que en les seves visites a Catalunya no hagi aprés una mica sobre Catalunya i s'encaparri a inventar-se un conflicte social inexistent i de pas a promoure'l. Llàstima que sigui tan ignorant i estigui tan ple de prejudicis. Visita Catalunya com el típic funcionari espanyol enviat a les colònies a veure els natius però no coneix el país ja que no escolta. Només visita als seus i es creu que visita Catalunya.

Que el govern Zapatero no és el millor possible és cert, però el PP si que és la pitjor oposició possible al govern de Zapatero, i si arriba a guanyar les eleccions serà un desastre per Catalunya. Aquesta gent continua encaparrada en reduir-nos a la condició de castellans com ja van voler Felip IV i l'Olivares i tots els que el van succeir. I el que em sembla més greu és la col·laboració entusiasta d'alguns catalans. Com se li diu a aquell que col·labora amb els enemics del seu poble?. Crec que és traïdor, i la senyora Sánchez Camacho és una traïdora al seu país. No és gens millor que Quisling o el mariscal Petain.

-----

Video: Alícia Sánchez Camacho

Vídeo: Mariano Rajoy

-----

Ayer en L'Hospitalet de Llobregat el PP hizo su miting de precampaña de cara a las elecciones al Parlamento de Catalunya del otoño de 2010, de aquí a un año. Sabemos que las campañas electorales tienen una duración, también lo deberían tener las precampañas. El Partido Popular ha estado en precampaña electoral permanente desde el año 2004. Rajoy tiene la intención de visitar Catalunya muy a menudo desde ahora hasta las elecciones de 2010. Es excesivo. En el mitin de ayer fue nombrada candidata a la presidencia de la Generalitat Alícia Sánchez Camacho, nombrada a dedo por el cargo de presidenta del PP a Catalunya por el mismo Mariano Rajoy ayer fue el mismo Rajoy quien la nombró candidata. Todo un ejemplo de democracia interna. En este miting de precampaña asistió casi toda la plana mayor del PP: Antonio Basagoiti (candidato a Lehendakari), Alberto Núñez Feijoo (presidente de la Xunta de Galicia) y Francisco Camps (presidente de la Generalitat Valenciana), además del alcalde de Madrid, Alberto Ruíz Gallardón, el vicepresidente de Canarias, José Manuel Soriano, Javier Arenas, Ana Mato, Pío García Escudero y Cristóbal Montoro. Si nos atendemos al hecho de la presencia de cuatro dirigentes que han hecho mucho para combatir las lenguas cooficiales y arrinconarlas como son Feijoo con el gallego, Basagoiti con el euskera y Camps con el catalán, o Arenas que ve la lengua catalana como una tortura a la que se somete a los pobres españoles que “tienen la desgracia de tener que ir a vivir a Catalunya” vemos que el perfil del PP es muy españolista en el peor de los sentidos.

Y las palabras de Alícia Sánchez Camacho lo dejan muy claro que la intención del PP en Catalunya es hacer lo mismo que ya han hecho en Euskadi y Galicia. Alícia Sánchez Camacho: “Yo estoy por promover políticas en favor de una educación de calidad, de una educación de valores, de una educación que reconozca el esfuerzo, no podemos permitir que en Catalunya hayan más de mil barracones hoy en las escuelas de nuestros hijos, no podemos permitir que a Catalunya el castellano no sea la lengua vehicular para la educación de nuestros hijos, no se puede permitir”. Todos estamos a favor de una educación de calidad, ahora habría que saber que quiere decir la señora candidata con educación de calidad. Habla de una educación de valores. De valores hay de buenos y de malos, sería interesante de qué clase de valores habla la candidata. Los barracones si que son un problema importante del que se habla mucho cuando empieza el curso escolar pero después no se hace nada. También se habla en las campañas y precampañas electorales pero al mismo tiempo en verdad no hacen nada. Sería de agradecer que cuando en campaña electoral quieran tratar el tema de la educación nos ahorrasen la demagogia populista. La señora Sánchez Camacho siguiendo el ejemplo de algunos de sus compañeros de partido considera que no se puede permitir que el catalán continué siendo la lengua vehicular en la enseñanza en Catalunya, pretende convertir nuestra lengua en un problema, un problema que Catalunya no tiene, no ha tenido, que solo ven en España como un problema. No se puede permitir que el PP pretenda crear un conflicto con el tema de la lengua catalana, es una grave irresponsabilidad que el PP intente cargarse un sistema que ha funcionado sin problemas durante la democracia. Nuestra lengua solo ha sido un problema para regímenes no democráticos. Los dictadores Franco y Primo de Rivera la prohibieron, como lo hizo Felipe V y muchos de sus sucesores redactaron leyes que intentaban alejar nuestra lengua de la vida pública y privada. Y el PP insiste en intentarlo también. La señora Sánchez Camacho se ha retratado en este asunto.

Mariano Rajoy también habló. Dijo que él, a diferencia de Zapatero, no huirá de Catalunya. Lástima, se podrían ir juntos a hacer puñetas, Rajoy exigió “lealtad a las reglas del juego” y que su partido acatará la resolución del Tribunal Constitucional en la sentencia del recurso contra el Estatuto de Catalunya. Los partidos catalanes y los ciudadanos de Catalunya jugamos según las reglas del juego, quien no jugó según estas reglas fue el PP que recurrió al TC el Estatuto para conseguir lo que siguiendo las reglas de juego no pudo conseguir. En el asunto de la lengua Rajoy dijo que el PP “no es enemigo de ninguna lengua, el enemigo son los que las prohíben y las imponen”. El PP desde que ganó las elecciones a Galicia ha empezado a marginar de la vida oficial el gallego, en Euskadi, una de las condiciones del PP para dar apoyo a Patxi López era que el gobierno vasco fuese reduciendo el uso de la euskera en la vida pública e institucional. En Valencia el PP ha ido avasallando el catalán de la vida pública hasta hacerlo desaparecer casi completamente de zonas que antes eran catalanohablantes, y se han dedicado a perseguir a grupos y personas que ellos consideraban procatalanistas, incluso sancionando con multas a grupos como ACPV o cerrando los repetidores a través se podía ver TV3, una de las pocas televisiones no controladas o afín al PP. El enemigo del catalán, del euskera y del gallego si que es el PP. Y es tener muy poca vergüenza decir que ellos no son el enemigo de las otras lenguas y pedir que el castellano suplante la lengua propia de Catalunya, el catalán, de la misma manera que ya lo intentaron las dos dictaduras españolistas del siglo XX y buena parte de los monarcas borbones desde el 1714.

Rajoy haría bien de no hablar de lo que ignora. Denuncia que Zapatero “juega a ser Chávez y juega al peronismo”. Tanto el peronismo como Chávez tienen en común el populismo pero de signos muy diferentes. El peronismo es un movimiento político de carácter transversal que en la Argentina incluye a derechas, centro e izquierda. Un movimiento que ha gobernado la Argentina durante largos períodos de la historia de aquel país. Chávez es un populista de izquierdas histriónico a quien le pierde su afán de protagonismo. Ambos movimientos tienen en común la combinación del autoritarismo y el paternalismo. Zapatero no ha estado nada acertado en las medidas que ha tomado para salir de la crisis, eso es evidente. Las medidas que han tomado Alemania o Francia, dos de los países que están saliendo de la crisis no son aplicables a España ya que la economía española no tiene nada que ver con las de Alemania y Francia, el sector de la construcción en España, uno de los más afectados por la crisis, es preponderante, y en eso tanto el PP, especialmente el PP, como el PSOE tienen mucha responsabilidad. Zapatero es muy probable que haya abusado de medidas populistas tratando de encontrar soluciones a la crisis o que haya puesto parches a la crisis ya que no sabe como salirse pero de aquí que Zapatero sea cono Chávez encuentro que es una exageración. También el PP recurre al populismo y a la demagogia, abusa de ambas, también de la mentira, de promover los prejuicios y los resentimientos y de promover el enfrentamiento entre CCAA.

Dice que en sus visitas a Catalunya ha aprendido de los empresarios catalanes la lección por salir de la crisis y que las medidas no pasan por subir los impuestos. Lástima que en sus visitas a Catalunya no haya aprendido un poco sobre Catalunya y se empecine a inventarse un conflicto social inexistente y de paso a promoverlo. Lástima que sea tan ignorante y esté tan lleno de prejuicios. Visita Catalunya como el típico funcionario español enviado a las colonias a ver los nativos pero no conoce el país ya que no escucha. Solo visita a los suyos y se cree que visita Catalunya.

Que el gobierno Zapatero no es el mejor posible es cierto, pero el PP si que es la peor oposición posible al gobierno de Zapatero, y si llega a ganar las elecciones será un desastre para Catalunya. Esta gente continúa empecinada en reducirnos a la condición de castellanos como ya quisieron Felipe IV y el Olivares y todos los que lo sucedieron. Y lo que me parece más grave es la colaboración entusiasta de algunos catalanes. ¿Como se le llama a aquel que colabora con los enemigos de su pueblo?. Creo que es traidor, y la señora Sánchez Camacho es una traidora a su país. No es nada mejor que Quisling o el mariscal Petain.

19 de set. 2009

Professors menystinguts i pares claudicants


Professors menystinguts i pares claudicants

És indubtable que els professors han perdut la seva autoritat davant dels seus alumnes. Se'n donen moltes raons del perquè ha succeït això però dubto molt que realment se sàpiga quina hi ha sigut la causa o les causes que han portat a que els professors se sentin menystinguts pels seus alumnes, i aquest sentiment de menysvaloració sembla que no és subjectiu sinó molt objectiu. Parlen d'enfortir l'autoritat dels professors i es proposen remeis al problema però obliden que part de la responsabilitat en l'educació dels nens correspon als pares, pares que en els últims anys han passat olímpicament de la seva responsabilitat com educadors deixant aquesta responsabilitat en mans exclusivament dels professors. La presidenta de la Comunitat de Madrid, la inefable Esperanza Aguirre ens ha sortit amb una de les seves idees de bomber proposant que es recuperin les tarimes. La gent jove no ha conegut les tarimes, jo si – que vell que em sento – es tractava d'un espai entarimat des del qual el professor donava la classe en una posició aixecada respecte de la resta de la classe uns quants centímetres. Els partidaris de la tarima al·leguen que la tarima és un element que dóna autoritat al professor. Personalment no crec que l'autoritat la doni enfilar el professor 30 centímetres pel damunt del nivell de la classe, si tot fos una qüestió d'alçada podríem penjar al professor del sostre. No crec que la solució sigui posar al professor a més alçada, si els alumnes són una colla de brètols és perquè els seus pares han deixat de fer la seva part de la feina d'educadors dels seus fills. A alguns pares si que els hauríem d'enfilar damunt d'una tarima i penjar-los però, i ara parlant més seriosament, crec que el primer que s'hauria de fer és reunir els professors de cada centre amb els pares i que cadascú se'n faci responsable de la part de l'educació que els pertoca.

Profesores menospreciados y padres claudicantes

Es indudable que los profesores han corretón su autoridad ante de sus alumnos. Se dan muchas razones del porque ha sucedido eso pero dudo mucho que realmente se sepa cuál hay sido la causa o las causas que han llevado a que los profesores se sientan menospreciados por sus alumnos, y este sentimiento de menosprecio parece que no es subjetivo sino muy objetivo. Hablan de fortalecer a la autoridad de los profesores y se proponen remedios al problema pero olvidan que parte de la responsabilidad en la educación de los niños corresponde a los padres, padres que en los últimos años han pasado olímpicamente de su responsabilidad como educadores dejando esta responsabilidad en manos exclusivamente de los profesores. La presidenta de la Comunidad de Madrid, la inefable Esperanza Aguirre nos ha salido con una de sus ideas de bombero proponiendo que se recuperen las tarimas. La gente joven no ha conocido las tarimas, yo si – que viejo que me siento – se trataba de un espacio entarimado desde el cual el profesor daba la clase en una posición levantada respeto del resto de la clase unos cuantos centímetros. Los partidarios de la tarima alegan que la tarima es un elemento que da autoridad al profesor. Personalmente no creo que la autoridad la dé elevar al profesor 30 centímetros por encima del nivel de la clase, si todo fuese una cuestión de altura podríamos colgar al profesor del techo. No creo que la solución sea poner al profesor a más altura, si los alumnos son una pandilla de gamberros es porque sus padres han dejado de hacer su parte de la faena de educadores de sus hijos. A algunos padres si que los deberíamos subir encima de una tarima y colgarlos, sin embargo, y ahora hablando más seriamente, creo que lo primero que se tendría de hacer es reunir los profesores de cada centro con los padres y que cada uno se haga responsable de la parte de la educación que les corresponde.

La Justícia espanyola i els crims contra la Humanitat

La Justícia espanyola i els crims contra la Humanitat

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno dictarà ordre internacional d'arrest contra tres exguàrdies de les SS – Johann Leprich, Anton Tittjugi i Josias Kumpf – per practicar tortures a ciutadans espanyols en els camps de concentració nazis.

Trobo molt be que la Justícia persegueixi els crims contra la Humanitat i jutgi criminals nazis. Però no deu ser fàcil explicar als altres països quan demanen l'extradició d'aquests criminals com és que la Justícia espanyola no només no jutja els crims del franquisme sinó que són els jutges que ho intenten els que corren el risc de ser jutjats ells a instàncies d'organitzacions ultres que recolzaven l'antic règim.

La Justicia española y los crímenes contra la Humanidad

El juez de la Audiencia Nacional Ismael Moreno dictará orden internacional de arresto contra tres exguardias de las SS – Johann Leprich, Anton Tittjugi y Josias Kumpf – por practicar torturas a ciudadanos españoles en los campos de concentración nazis.

Encuentro mucho bien que la Justicia persiga los crímenes contra la Humanidad y juzgué criminales nazis. Pero no debe ser fácil explicar a los otros países cuando piden la extradición de estos criminales como es que la Justicia española no solo no juzga los crímenes del franquismo sino que son los jueces que lo intentan los que corren el riesgo de ser juzgados ellos a instancias de organizaciones ultras que apoyaban el antiguo régimen
.

18 de set. 2009

La alcachofa asesina

La carxofa assassina

Si ni la malaltia de les vaques boges, la pesta porcina, la grip aviar, la grip A (nova o porcina, com en deien al principi) han acabat encara amb les vostres vides, si em llegiu és que o vosaltres sou vius o jo sóc mèdium, ara teniu un altre motiu per témer per les vostres vides. No, es tracta de cap meteorit que hagi de caure al damunt dels vostres caps, tampoc ens han envaït els marcians, el perill està en les vostres dutxes. Segons uns científics la carxofa de les nostres dutxes està plena de tota mena de bacteris. Cada vegada que us dutxeu i creieu que us esteu treien la porqueria acumulada durant el dia us esteu ruixant amb "Eau de bacteri". Quan encara no ens haviem recuperat de l'últim apocalipsi que havia d'acabar amb les nostres vides i la civilització humana en la Terra ens anuncien que serà la carxofa de la dutxa la que acabarà amb nosaltres. Ens volen matar de riure o de por i no saben com fer-ho. Jo em dutxo cada dia i encara sóc viu però des d'ara em miraré la carxofa de la dutxa amb uns altres ulls sempre que no els porti tapats pel sabó
.

La alcachofa asesina

Si ni la enfermedad de las vacas locas, la peste porcina, la gripe aviar, la gripe A (nueva o porcina, como decían al principio) han acabado aún con vuestras vidas, si me leéis es que o vosotros estáis vivos o yo soy médium, ahora tenéis otro motivo para temer por vuestras vidas. No se trata de ningún meteorito que vaya a caer encima de vuestras cabezas, tampoco nos han invadido los marcianos, el peligro está en vuestras duchas. Según unos científicos la alcachofa de nuestras duchas está llena de todo tipo de bacterias. Cada vez que os ducháis y creéis que os estáis sacando la porquería acumulada durante el día os estáis rociando con "Eau de bacteria". Cuando aún no nos habíamos recuperado del último apocalipsis que debía acabar con nuestras vidas y la civilización humana en la Tierra nos anuncian que será la alcachofa de la ducha la que acabará con nosotros. Nos quieren matar de risa o de miedo y no saben como hacerlo. Yo me ducho cada día y aún estoy vivo pero desde ahora me miraré la alcachofa de la ducha con otros ojos siempre que no los lleve tapados por el jabón.

16 de set. 2009

Udols i lladrucs des del fons de la caverna

Udols i lladrucs des del fons de la caverna

Mitjans de la caverna mediàtica espanyola com Libertad Digital (Federico Jiménez Losantos) y El (in)Mundo (Pedrojota Ramírez) qualifiquen de bufonada la consulta popular d'Arenys de Munt. Tanta bufonada no deu ser quan s'han aplicat amb tantes energies tots els mitjans espanyolistes a atacar la consulta i als seus organitzadors. El sindicat ultradretà Manos Limpias s'ha querellat contra l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra..El mateix dia de la consulta hi havia mig centenar d'individus de la Falange per provar d'intimidar la gent que en un primer moment si que és cert que van mostrar certa inquietud sentint els udols ultres en la llunyania. Els únics que han organitzat una bufonada histèrica han sigut ells. Calia veure les imatges d'Arenys de Munt, allò de bufonada no tenia res, gent normal exercint el seu dret a decidir no és una bufonada, la bufonada aquell dia la van representar aquells individus de la Falange que semblaven sortits d'un altre temps.

Aullidos y ladridos desde el fondo de la caverna

Medios de la caverna mediática española como Libertad Digital (Federico Jiménez Losantos) y El (in)Mundo (Pedrojota Ramírez) califican de bufonada la consulta popular de Arenys de Munt. Tanta bufonada no debe ser cuando se han aplicado con tantas energías todos los medios españolistas a atacar la consulta y a sus organizadores. El sindicato ultraderechista Manos Limpias se ha querellado contra el alcalde de Arenys de Munt, Carles Móra..El mismo día de la consulta había medio centenar de individuos de la Falange para intentar intimidar la gente que en un primer momento si que es cierto que mostraron cierta inquietud sintiendo los aullidos ultras en la lejanía. Los únicos que han organizado una bufonada histérica han sido ellos. Había que ver las imágenes de Arenys de Munt, aquello de bufonada no tenía nada, gente normal ejerciendo su derecho a decidir no es una bufonada, la bufonada aquel día la representaron aquellos individuos de la Falange que parecían salidos de otra época.