AZNAR I DÍEZ, ELS SALVAPÀTRIES

AZNAR I DÍEZ, ELS SALVAPÀTRIES

 

 

Els gens del colpisme i la catalanofòbia formen part de l’ADN de quasi tots els polítics espanyols. Només cal fer una ullada al discurs anticatalà des del comte-duc d’Olivares als nostres dies i a la llarga tradició colpista espanyola que des de 1836 ha sumat quasi mig centenar de cops d’Estat, assonades, aixecaments militars i altres sublevacions contra el poder per aquells que haurien de garantir el funcionament de l’Estat. Si veiem la història de l’Exèrcit espanyol veiem que les úniques guerres que ha guanyat aquest exèrcit han estat les que ha fet contra el seu propi poble. Però no parlaré dels militars avui, sinó de dos polítics espanyolistes que fan ferum d’espanyolisme autoritari, ultranacionalisme i intolerància.

 

JOSÉ MARIA AZNAR

 

A les catacumbes del carrer Gènova 13 tenen un problema amb les velles mòmies del partit que s’escapen sovint i reapareixen al Món dels vius per anunciar l’apocalipsi i que només, segons ells, s’evitarà amb els seu retorn per salvar la Pàtria, i la gran mòmia, Aznar, ha reaparegut per advertir del perill del procés d’independència endegat a Catalunya. Aznar en un acte on presentava un llibre sobre les víctimes del terrorisme d’ETA diu que “no estem davant una pugna entre territoris, estem davant un desafiament que contraposa la cultura cívica europea pròpia de la nostra Constitució amb el nacionalisme més reaccionari i destructiu”. Segons Aznar els nacionalistes (catalans) volen – volem – “desballestar l’Estat” i ha advertit Rajoy que el silenci “pot danyar la veritat tant com la mentida”. Rajoy és conegut pels seus silencis, la seva inoperància i la seva afició a deixar que el temps passi sense prendre decisions. Aznar defensa la tasca de “construir, ordenar i posar en marxa una gran política nacional basada en els principis constitucionals”. És curiós que el jovefalangista joseantonià de 1969  i contrari a la Constitució espanyola (de 1978) l’any 1979 ara es dediqui a emprar la Constitució com una mena de martell contra els heretges de la seva idea d’Espanya. Aznar amb aquest to de salvapàtries de República bananera amb el que parla sempre adverteix que qui “ignora, incompleix, suspèn o ajorna la Carta Magna, la Constitució, està fora de la llei i actua contra la voluntat nacional. (...)Per tant, ha de percebre sense que hi hagi cap dubte les conseqüències dels seus actes. No hi ha moderació per acceptar la il·legalitat”.

 

ROSA DÍEZ

 

La lideressa de la formació ultranacionalista espanyola UPyD, Rosa Díez, demagoga professional també ha reaparegut per acusar Aznar de tou i acusar-lo d’haver cedit davant dels nacionalistes. Quina mala memòria té, Rosa Díez, va ser consellera de comerç i turisme del govern basc sent ella del PSE i governant a Euskadi el PNB. Però haver estat consellera d’un govern del PNB no és el problema, és tenir tan poca memòria que critica als altres tenir acords amb formacions democràtiques quan ella va anar més enllà formant-ne part d’un govern en coalició amb una força nacionalista basca (PNB). Rosa Díez exigeix amb el to que la caracteritza a Rajoy que li digui als catalans que farà complir la Constitució i que no hauria de ser desitjable haver d'utilitzar alguns dels seus "articles ordinaris". Suposo que la senyora Díez es refereix a l’article 8è i 155 de la Constitució que significarien la suspensió de l’autogovern català.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Si Aznar és el típic salvapàtries espanyolista Rosa Díez aspira a convertir-se en la Milosevic espanyola. Entenc que ells estimin Espanya però tenen una idea d’Espanya antiga, i el que menys m’agrada és que pretenguin recórrer a mètodes vells per solucionar el que ells anomenen erròniament “problema català”, un problema que és espanyol, un problema d’intransigència i prepotència espanyola cap a Catalunya, les seves institucions i la seva cultura.

 

Les declaracions d’aquests dos personatges nefastos aconsegueixen l’efecte contrari al que busquen, potser a Espanya si que engresquen a carallots d’aquests que després de dos cigalons i escoltar la Marxa Reial envairien la Lluna, però a Catalunya causen rebuig. Veiem en tots dos personatges l’Espanya més reaccionària, autoritària, fatxenda, irrespectuosa i incivilitzada, aquesta Espanya de la que ens volem independitzar.