Els fatxes espanyols acusen a Garzón de prevaricar per voler jutjar els crims del franquisme

Els fatxes espanyols acusen a Garzón de prevaricar per voler jutjar els crims del franquisme

Si no fos que està passant realment podríem pensar que es tracta d'un capítol de la Dimensió desconeguda però es tracta d'un fet real que protagonitzen uns fatxes hispànics, un jutge estrella i un assumpte espinós. Anem a pams. L'aprovació de la llei de la memòria històrica havia d'ajudar als espanyols a foragitar els fantasmes de la seva història però s'ha produït l'efecte contrari, tots els fantasmes del passat han ressorgit.

Espanya va fer una transició des de la dictadura franquista fins a la democràcia deixant sense aclarir molts temes. La ultradreta que no ha estat precisament adormida ni té vergonya del que va fer va sentir-se molt molesta davant la possibilitat que fossin exhumades les restes de les víctimes de la dictadura i que amb molt retard les institucions de l'Estat fessin un acte de desgreuxe a aquells que van patir 40 anys de la criminal dictadura del general Franco.

La realitat és que la llei de la memòria històrica, una llei amb moltes limitacions perquè el govern que la va redactar, el de Rodríguez Zapatero, no va tenir prous pebrots per fer una llei valenta i va voler atreure al PP, un partit que cal recordar van fundar gent que havia ocupat càrrecs de primera línia durant la dictadura, i que en bona lògica era d'esperar que no acceptessin una condemna del règim del qual n'havien format part per més simbòlica que aquesta fos. La LMH si que ha posat en evidència que a Espanya es va fer una transició mal feta i que encara hi ha estructures de l'Estat que guarden lleialtat a l'antic règim, també alguns mitjans de comunicació que immediatament van mostrar la seva ira i alguns van dedicar a fer apologia del franquisme. Però són les estructures de l'Estat i els dirigents polítics espanyols els que van quedar retratats. Dels dirigents polítics en podríem citar a Manuel Fraga o a Jaime Mayor Oreja del PP que no van tenir problemes a lloar les "bondats" de la dictadura franquista.

Parlem ara de la Justícia. Un jutge va instruir la causa contra el franquisme deixant en mans de jutges més propers la instrucció dels casos de les fosses a nivell local. Garzón, jutge de l'Audiència Nacional va sol·licitar com acostuma a ser habitual en una causa criminal la prova que determinades persones - jerarques del règim - estaven mortes. Això vist des de fora pot semblar estrany però acostuma a ser normal que s'hagi de demostrar que el presumpte delinqüent es viu o mort independent de si aquest és un desconegut o és el general Franco. La llei és per a tots, o ho hauria de ser.

Els sectors franquistes van al·legar que els crims que hagués pogut cometre el franquisme - que va cometre el franquisme i que van ser molts - havien prescrit en virtut d'una llei d'amnistia de l'any 1977 que van fer-se a mida els mateixos franquistes amb la covarda complaença dels demòcrates que afegien un llast més a una democràcia llastrada per un passat mal resolt. Algú s'imagina que altres criminals imposessin una llei que els amnistiés dels delictes comesos fins a aquell moment?. Seria impensable. Bé, no tant, les dictadures llatinoamericanes van imposar les seves lleis de punt final, equivalents a la llei d'amnistia de 1977 espanyola. En molts casos aquestes lleis han sigut derogades i s'han arribat a obrir processos penals contra els seus criminals. Però el que resulta més indignant és que la Justícia espanyola intenti donar lliçons jutjant a criminals d'altres dictadures i no gosi tocar un pels criminals autòctons ni jutjar, ni tan sols condemnar moralment la dictadura que va patir el propi país. I el que és més sorprenent és que sigui la mateixa Justícia, concretament la Fiscalia la que lluny d'intentar fer justícia es converteixi en defensora de la dictadura franquista.

On el tema ja arriba al deliri màxim és que el jutge Garzón que instrueix la causa contra el franquisme sigui acusat per dues organitzacions feixistes espanyoles - Falange i Mans Netes - de prevaricació.

Prevaricació. (Diccionari Real Acadèmia Espanyola de la Llengua)
(Del lat. Praevaricatio,-onis).
1. f. Der. Delicte consistent en dictar sabent una resolució injusta una autoritat, un jutge o un funcionari.

És a dir, segons les dues organitzacions feixistes espanyoles intentar jutjar crims de lesa humanitat es una injustícia i és un delicte jutjar els delictes que van cometre's durant la dictadura.

　

Los fachas españoles acusan a Garzón de prevaricar por querer juzgar los crímenes del franquismo

Si no fuera que está pasando realmente podríamos pensar que se trata de un capítulo de la Dimensión desconocida pero se trata de un hecho real que protagonizan unos fachas hispánicos, un juez estrella y un asunto espinoso. Vamos por partes. La aprobación de la ley de la memoria histórica tenía que ayudar a los españoles a ahuyentar los fantasmas de su historia pero se ha producido el efecto contrario, todos los fantasmas del pasado han resurgido.
España hizo una transición desde la dictadura franquista hasta la democracia dejando sin aclarar muchos temas. La ultraderecha que no ha sido precisamente dormida ni tiene vergüenza de lo que hizo se sintió muy molesta ante la posibilidad de que fueran exhumados los restos de las víctimas de la dictadura y que con mucho retraso las instituciones del Estado hicieran un acto de desagravio a aquellos que sufrieron 40 años de la criminal dictadura del general Franco.
La realidad es que la ley de la memoria histórica, una ley con muchas limitaciones para que el gobierno que la redactó, el de Rodríguez Zapatero, no tuvo suficientes cojones para hacer una ley valiente y quiso atraer al PP, un partido que hay que recordar fundaron gente que había ocupado cargos de primera línea durante la dictadura, y que en buena lógica era de esperar que no aceptaran una condena del régimen del que habían formado parte por más simbólica que ésta fuera. La LMH si que ha puesto en evidencia que en España se hizo una transición mal hecha y que todavía hay estructuras del Estado que guardan lealtad al antiguo régimen, algunos medios de comunicación que inmediatamente mostraron su ira y algunos dedicaron a hacer apología del franquismo. Pero son las estructuras del Estado y los dirigentes políticos españoles los que quedaron retratados. Los dirigentes políticos podríamos citar a Manuel Fraga o Jaime Mayor Oreja del PP que no tuvieron problemas en alabar las "bondades" de la dictadura franquista.
Hablamos ahora de la Justicia. Un juez instruyó la causa contra el franquismo dejando en manos de jueces cercanos a la instrucción de los casos de las fosas a nivel local. Garzón, juez de la Audiencia Nacional solicitó como suele ser habitual en una causa criminal la prueba que determinadas personas - jerarcas del régimen - estaban muertas. Esto visto desde fuera puede parecer extraño pero suele ser normal que tenga que demostrar que el presunto delincuente se vivo o muerto independiente de si éste es un desconocido o es el general Franco. La ley es para todos, o debería serlo.
Los sectores franquistas alegaron que los crímenes que hubiera podido cometer el franquismo - que cometió el franquismo y que fueron muchos - habían prescrito en virtud de una ley de amnistía de 1977 que hicieron a medida los mismos franquistas con la cobarde complacencia de los demócratas que añadían un lastre más a una democracia lastrada por un pasado mal resuelto. Alguien se imagina que otros criminales impusieran una ley que los amnistía de los delitos cometidos hasta ese momento?. Sería impensable. Bueno, no tanto, las dictaduras latinoamericanas impusieron sus leyes de punto final, equivalentes a la ley de amnistía de 1977 española. En muchos casos estas leyes han sido derogadas y se han llegado a abrir procesos penales contra sus criminales. Pero lo que resulta más indignante es que la Justicia española intente dar lecciones juzgando a criminales de otras dictaduras y no ose tocar uno por los criminales autóctonos ni juzgar, ni
siquiera condenar moralmente la dictadura que sufrió el propio país. Y lo que es más sorprendente es que sea la misma Justicia, concretamente la Fiscalía la que lejos de intentar hacer justicia se convierta en defensora de la dictadura franquista.
Donde el tema ya llega al delirio máximo es que el juez Garzón que instruye la causa contra el franquismo sea acusado por dos organizaciones fascistas españolas - Falange y Manos Limpias - de prevaricación.
Prevaricación. (Diccionario Real Academia Española de la Lengua)
(Del lat. Praevaricatio,-onis).
1. f. Der. Delito consistente en dictar a sabiendas una resolución injusta una autoridad, un juez o un funcionario.

Es decir, según las dos organizaciones fascistas españolas intentar juzgar crímenes de lesa humanidad es una injusticia y es un delito juzgar los delitos que cometieron's durante la dictadura.