INTERCESSIÓ PER L'ALLIBERAMENT DE GILAD SHALIT

INTERCESSIÓ PER L'ALLIBERAMENT DE GILAD SHALIT

CINC ANYS DEL SEGREST DE SHALIT

Gilad Shalit va ser segrestat l'any 2006 per tres grups terroristes de Gaza que col•laboraven en una incursió terrorista en territori israelià a través d'un túnel. Dos soldats israelians van ser assassinats i uns altres tres van resultar ferits, entre ells Shalit. L'última prova de vida que es té de Shalit és un vídeo de l'any 2009. La Creu Roja ha intentat reiteradament que Hamàs permeti a Shalit contactar amb la seva família segons la legislació internacional i que els permetin visitar-lo. Hamàs es nega. El que proposa la Creu Roja és l'aplicació de la legislació internacional en matèria de presoners de guerra, però Hamàs no és un exèrcit, és una organització terrorista islàmica, i Shalit no és un presoner de guerra, és un hostatge en mans d'un grup terrorista.

SARKOZY NO ABANDONARÀ SHALIT

El president de la República francesa, Nicolas Sarkozy ha enviat una carta a la família de Gilad Shalit per dir-los que França no abandonarà a la seva sort al seu fill. Recordem que Shalit és ciutadà tant israelià i com francès, per tant, el govern francès es preocupa per ell. Recordem que en altres casos de segrest de ciutadans francesos el govern gal ha actuat, algunes vegades militarment, per alliberar els seus ciutadans, encara que no sempre amb èxit. Sarkozy ha escrit que "des del teu segrest, m'he pres la qüestió de forma personal per a fer tot el possible per tornar-te a la teva família". "He repetit aquest compromís quan vaig reunir-me amb el teu pare al Palau de l'Eliseu el 10 de juny i ho repeteixo ara: França no t'abandonarà a la teva sort i continuarà actuant, junt amb altres organismes, inclosos aquells en el món àrab, per a què aquest injustificat patiment arribi a la seva fi". Sarkozy exigeix a Hamàs que alliberi Shalit. "És hora que aquells responsables de la teva detenció prenguin la decisió i posen fi a la teva intolerable i atroç reclusió". "No puc acceptar que se't prohibeixi la simple comunicació amb els teus familiars i rebre missatges d'ells a canvi, com si un simple intercanvi de missatges fos un senyal de debilitat per part dels que et retenen". Segurament la por dels segrestadors és que si permeten que es comuniqui pugui ser localitzat i s'organitzi una missió per alliberar-lo.

Els pares van participar en una cadena humana per demanar al govern israelià que autoritzi un intercanvi de presoners amb Hamàs. Bé, el problema és que Hamàs demanava que Israel alliberés 1400 membres de la seva organització, i en altres moments ha demanat altres xifres. El risc és que si veuen que intercanviar presoners en proporció d'un israelià per 1500 terroristes d'Hamàs surt a compte poden dedicar-se a segrestar israelians per anar treient de la garjola a tots els seus coreligionaris.

ALEMANYA, INTERCEDEIX SENSE EXIT PER ALLIBERAR SHALIT

Un mitjancer alemany va aconseguir que Israel acceptés signar la seva proposta per alliberar Shalit però Hamàs no. Aquest acord implicaria l'alliberament de centenars de terroristes de Hamàs però Hamàs s'ha negat a signar, segons el mitjancer alemany Siebert "lamentablement, fins ara, Hamàs no ha acceptat la proposta" i Hamàs acusava Netanyahu de mentir quan va afirmar que aquest acord significava alliberar centenars de terroristes d'Hamàs detinguts a presons israelianes a canvi de Shalit. A que juga Hamàs?. De moment amb la vida de Shalit i amb la seva família.

INTERCESIÓN POR LA LIBERACIÓN DE GILAD SHALIT

CINCO AÑOS DEL SECUESTRO DE SHALIT

Gilad Shalit fue secuestrado en 2006 por tres grupos terroristas de Gaza que colaboraban en una incursión terrorista en territorio israelí a través de un túnel. Dos soldados israelíes fueron asesinados y otros tres resultaron heridos, entre ellos Shalit. La última prueba de vida que se tiene de Shalit es un vídeo del año 2009. La Cruz Roja ha intentado reiteradamente que Hamás permita a Shalit contactar con su familia según la legislación internacional y que les permitan visitarlo. Hamás se niega. Lo que propone la Cruz Roja es la aplicación de la legislación internacional en materia de prisioneros de guerra, pero Hamás no es un ejército, es una organización terrorista islámica, y Shalit no es un prisionero de guerra, es un hospedaje en manos de un grupo terrorista.

SARKOZY NO ABANDONARÀ SHALIT

El presidente de la República francesa, Nicolas Sarkozy ha enviado una carta a la familia de Gilad Shalit para decirles que Francia no abandonará a su suerte a su hijo. Recordemos que Shalit es ciudadano tanto israelí como francés, por lo tanto, el gobierno francés se preocupa por él. Recordemos que en otros casos de secuestro de ciudadanos franceses el gobierno galo ha actuado, algunas veces militarmente, para liberar a sus ciudadanos, aunque no siempre con éxito. Sarkozy ha escrito que "desde tu secuestro, me he tomado la cuestión de forma personal para hacer todo lo posible para volver a tu familia". "He repetido este compromiso cuando reunirme con tu padre en el Palacio del Eliseo el 10 de junio y lo repito ahora: Francia no abandonará a tu suerte y continuará actuante, junto con otros organismos, incluidos aquellos en el mundo árabe, para que este injustificado sufrimiento llegue a su fin ". Sarkozy exige a Hamás que libere Shalit. "Es hora de que aquellos responsables de tu detención tomen la decisión y ponen fin a tu intolerable y atroz reclusión". "No puedo aceptar que se te prohíba la simple comunicación con tus familiares y recibir mensajes de ellos a cambio, como si un simple intercambio de mensajes fuera una señal de debilidad por parte de los que te retienen". Seguramente el miedo de los secuestradores es que si permiten que se comunique pueda ser localizado y se organice una misión para liberarlo.

Los padres participaron en una cadena humana para pedir al gobierno israelí que autorice un intercambio de prisioneros con Hamás. Bueno, el problema es que Hamás pedía que Israel liberara 1400 miembros de su organización, y en otros momentos ha pedido otras cifras. El riesgo es que si ven que intercambiar prisioneros en proporción de un israelí por 1500 terroristas de Hamás sale a cuenta pueden dedicarse a secuestrar israelíes para ir sacando de la cárcel a todos sus correligionarios.

ALEMANIA, INTERCEDE SIN ÉXITO PARA LIBERAR SHALIT

Un mediador alemán consiguió que Israel aceptara firmar su propuesta para liberar a Shalit pero Hamás no. Este acuerdo implicaría la liberación de cientos de terroristas de Hamás pero Hamás se ha negado a firmar, según el mediador alemán Siebert "lamentablemente, hasta ahora, Hamás no ha aceptado la propuesta" y Hamás acusaba Netanyahu de mentir cuando afirmó que este acuerdo significaba liberar cientos de terroristas de Hamás detenidos en cárceles israelíes a cambio de Shalit. ¿A que juega Hamás?. De momento con la vida de Shalit y con su familia.

França té problemes amb la toponímia occitana

França té problemes amb la toponímia occitana

Vilanòva de Magalona haurà de retirar els rètols que hi ha a l'entrada del municipi que no estiguin escrits en francés, és a dir, els que estan escrits en occità, per ordre d'un tribunal de Montpeller a instàncies del Moviment Republicà de Salut Pública que demanava la retirada de tres cartells a l'entrada del poble escrits en occità, al costat d'altres que estan escrits en francés on indica la denominació en francés Villeneuve-lès-Maguelone. La sentència del jutge recorda que el francés és la llengua de la República, i que aquesta llengua és la que s'ha d'usar en totes les informacions públiques. Això em sona, si substituïm francés per espanyol i França per Espanya veiem que els testos espanyols s'assemblen a les olles franceses. Segons aquesta sentència els rètols en occità generen confusió als conductors, això també ens ho hem hagut de sentir dir aquí. Els defensors de la llengua occitana denuncien que la legislació francesa és arcaica com demostra aquesta sentència. No es tracta de si la legislació es arcaica sinó de qui presenti la demanda i en quin sentit. Si un grup occità hagués demanat per col·locar rètols en occità segurament els haurien dit: “no vinguin amb tonteries”. La llei francesa diu que les inscripcions que hi ha a la via pública han d'estar en francés però no prohibeix que hi hagi en altres llengües “regionals” sempre que hi hagin raons històriques que ho justifiquin però la sentència en aquest cas diu que no s'ha demostrat que hi hagi raons històriques que ho justifiquin ni que el topònim tingui demostrada la seva antiguitat. Vilanòva de Magalona haurà de retirar els rètols en occità abans de dos anys. Curiós nom el del grup demandant, Moviment Republicà de Salut Pública, deuen ser una espècie de Ciutadans que allà defensen “la seva llengua comuna”, el francés. És trist que països amb una riquesa cultural tan gran vegin aquesta riquesa cultural com una amenaça que s'ha de combatre, que actuen amb uns paràmetres mentals de colonitzadors que es dediquen a destruir allò que no entenen ni volen entendre. Espero que el municipi de Vilanòva de Magalona no faci cas a aquesta sentència favorable a les tesis d'aquesta camarilla del Moviment Republicà de Salut Pública. Igual que aquí hauríem de començar a ignorar qualsevol sentència en contra de la llengua catalana i de l'aranesa que ens pugui caure en el futur.


Francia tiene problemas con la toponimia occitana

Vilanòva-de Magalona deberá retirar los letreros que hay en la entrada del municipio que no estén escritos en francés, es decir, los que están escritos en occitano, por orden de un tribunal de Montpellier a instancias del Movimiento Republicano de Salud pública que pedía la retirada de tres carteles en la entrada del pueblo escritos en occitano, junto a otros que están escritos en francés donde indica la denominación en francés Villeneuve-lès-Maguelone. La sentencia del juez recuerda que el francés es la lengua de la República, y que esta lengua es la que se debe usar en todas las informaciones públicas. Esto me suena, si sustituimos francés para español y Francia por España vemos que los tiestos españoles tal astilla francesas. Según esta sentencia los rótulos en occitano generan confusión a los conductores, esto también nos lo hemos tenido que oír decir aquí. Los defensores de la lengua occitana denuncian que la legislación francesa es arcaica como demuestra esta sentencia. No se trata de si la legislación se arcaica sino de quien presente la demanda y en qué sentido. Si un grupo occitano hubiera pedido para colocar rótulos en occitano seguramente los habrían dicho: "no vengan con tonterías". La ley francesa dice que las inscripciones que hay en la vía pública deben estar en francés pero no prohíbe que haya en otras lenguas "regionales" siempre que haya razones históricas que lo justifiquen pero la sentencia en este caso dice que no se ha demostrado que haya razones históricas que lo justifiquen ni que el topónimo tenga demostrada su antigüedad. Villeneuve-de Magalona deberá retirar los rótulos en occitano antes de dos años. Curioso nombre el del grupo demandante, Movimiento Republicano de Salud Pública, deben ser una especie de Ciudadanos que allí defienden "su lengua común", el francés. Es triste que países con una riqueza cultural tan grande vean esta riqueza cultural como una amenaza que hay que combatir, que actúan con unos parámetros mentales de colonizadores que se dedican a destruir lo que no entienden ni quieren entender. Espero que el municipio de Vilanova de Magalona no haga caso a esta sentencia favorable a las tesis de esta camarilla del Movimiento Republicano de Salud Pública. Al igual que aquí tendríamos que empezar a ignorar cualquier sentencia en contra de la lengua catalana y de la aranesa que nos pueda caer en el futuro.

RENFE

RENFE

(Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados)

Trens més cars i més lents

Renfe ha apujat les seves tarifes un 19% amb motiu de l'entrada en funcionament dels nous combois del model S-449 davant l'emprenyament i l'estupefacció dels usuaris que es queixen que els trens circulen més lentament, entre 15 i 20 minuts més triguen a fer el recorregut habitual.

Els trens seran més nous però el servei de Rodalies de Renfe sembla que pateix una regressió en el temps ja que fan el recorregut en alguna línia trigant el mateix temps que els trens de vapor

L'estació de França

Aquesta estació deixarà de funcionar com a tal d'aquí a un temps i ara cal trobar-li uns nous usos que permetin la seva continuïtat encara que no sigui com estació de ferrocarrils. El risc es que mentre decideixen que fan l'estació de França quedi abandonada a la seva sort com durant molts anys va estar l'estació del Nord, ara recuperada com a equipament per a la ciutat.

Vídeo: Estació de França

RENFE

(Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados)

Trenes más caros y más lentos

Renfe ha subido sus tarifas un 19% con motivo de la entrada en funcionamiento de los nuevos convoyes del modelo S-449 ante el fastidio y la estupefacción de los usuarios que se quejan que los trenes circulan más despacio, entre 15 y 20 minutos más tardan en hacer el recorrido habitual.

Los trenes serán más nuevos pero el servicio de Rodalies de Renfe parece que sufre una regresión en el tiempo ya que hacen el recorrido en alguna línea tardando el mismo tiempo que los trenes de vapor

La estación de Francia

Esta estación dejará de funcionar como tal de aquí a un tiempo y ahora hay que encontrarle unos nuevos usos que permitan su continuidad aunque no sea como estación de ferrocarriles. El riesgo es que mientras deciden que hacen la estación de Francia quede abandonada a su suerte como durante muchos años estuvo la estación del Norte, ahora recuperada como equipamiento para la ciudad.

Estació de França i ADIF

ADIF està substituint les lletres metàl·liques on es llegeix ESTACIÓ de FRANÇA per un rètol on possa ADIF. Que aquesta com totes les estacions són d'ADIF ningú ho nega ì és correcte que n'indiquin qui n'és el propietari però no en aquesta part. No cal posar el logo d'ADIF en un punt on fa mal als ulls i destrossa l'estètica d'aquesta estació. Millor faria ADIF arreglant la coberta principal de l'estació enlloc d'anar enganxant el seu logo a totes bandes.

ADIF está sustituyendo las letras metálicas donde se lee ESTACIÓ de FRANÇA por un rótulo donde pone ADIF. Que ésta como todas las estacions son de ADIF nadie lo niega y es correcto que indiquen quien es el propietario pero no en esta parte. No hace falta poner el logo de ADIF en un punto donde hace molesta a la vista y destroza la estética de esta estación. Mejor haría ADIF arreglando la cubierta principal de la estación en lugar de ir enganchando su logo en todas partes.