No és cap novetat que al PP no li ha agradat mai la llengua
catalana, el PP és un partit nacionalista espanyol i considera que l’existència
d’altres llengües apart del castellà representa un fracàs pel model d’Estat
culturalment homogeni que desitgen. Quan han tingut el poder absolut com ara
han emprat els mitjans (legislació) que tenien al seu abast per eliminar la
llengua catalana, quan no han tingut el poder absolut han emprat els mecanismes
(Tribunal Constitucional, premsa cavernària, etc) que han tingut a les seves
mans per atacar la llengua.
Des de que va aprovar-se la llei d’immersió lingüística els
partits espanyolistes, especialment el Partit Popular, han recorregut aquesta
llei reiteradament. Cal recordar que en períodes predemocràtics la llengua
catalana ha patit una persecució malaltissa. Com que altres vegades he publicat
reculls de frases, lleis, decrets i ordres ministerials m’abstindré de fer-ho
ara.
A Catalunya un partit va ser creat específicament amb el
propòsit d’atacar la immersió lingüística a les escoles i la llengua catalana a
la societat, aquest partit és C’s, partit que en com va crear-se i amb quin
propòsit recorda molt als dits partits blavers del País Valencià.
Bauzá, l’espanyolizator de les Balears
Allà on governa el PP la llengua catalana pateix persecució.
Només cal veure el cas del País Valencià, l’Aragó de Luísa Fernanda Rudi - que
va decidir per decret que el català que es parla a la Franja de Ponent passa a
dir-se aragonès oriental -, i Bauzá a Balears.
El president balear Bauzá ha eliminat la immersió
lingüístiques a les escoles balears. Encara que reconeix que és una “riquesa
tenir dues llengües” també ha dit que “eliminant la immersió ha arribat la
llibertat a les Balears”. Bauzá també ha suprimit el mèrit d’haver de conèixer
el català per exercit la funció pública. És a dir, la llengua pròpia de les
Balears passa a segon terme.
Bauzá pensant en Artur Mas ha dit que el problema més
important per a Espanya a llarg i mitjà termini són els nacionalismes “als
quals cal tallar el pas i davant els quals no s'ha de cedir ni un mil·límetre”,
perquè si se cedeix serà "un punt sense retorn". El nacionalisme
espanyol, president Bauzá, ja és ara un dels principals problemes d’Espanya, de
fet, ha estat el principal problema històric d’Espanya. I crec que ja estem en
un punt sense retorn, si l’Estat espanyol no és capaç de respectar la
diversitat lingüística, i és evident que no ho és, perquè allà on governa el PP
aquesta diversitat lingüística i cultural resulta amenaçada greument. El PP és
un partit espanyolista, i només defensa una llengua i una cultura, la
castellana.
Tant soroll espanyolista per a no res
Obrint els diaris de l’Altiplà castellà podria arribar-se a
la conclusió que a Catalunya ens mengem els nens castellanoparlants crus, però
tot el soroll mediàtic que es produeix a l’Altiplà es redueix a només 12
famílies que viuen a Catalunya i que han demanat l’escolarització en castellà.
I al voltant del cas d’aquestes dotze famílies PP i C’s han intentat construir
un cas per acabar amb un model, la immersió lingüística, que ha servit per
contribuir a la integració dels nouvinguts, cosa que no agrada ni a PP ni a
C’s.
Només el 0,024% de les famílies que han escolaritzat aquest
any els seus fills a Catalunya han demanat l’escolarització en castellà,
convertir en l’argument per inventar-se un conflicte és un disbarat, però ja se
sap que qui no te ni feina (ni idees per solucionar els problemes) el gat
pentina.
López Tena fot una garrotada al PP
Alfons López Tena, diputat de Solidaritat Catalana per la
Independència, no s’ha tallat un pèl a l’hora de criticar els atacs del PP
contra la immersió lingüística. Els ha acusat de perpetrar un “genocidi
cultural” amb tot el que fa olor a català i ha recordat una frase de Golda
Meir, que va ser primera ministra d’Israel, que ha fet emprenyar els pepers:
“Entenem que hi hagi qui vulgui liquidar els jueus, però entenguin vostès que
no hi col·laborarem i que no els ho posarem fàcil”. Doncs miri, comparteixo
aquesta frase de la gran primera ministra israeliana, una dona de fort caràcter
que va arribar a governar un dels països més complicats en un dels períodes més
durs de la seva història.
Certament, fins a cert punt es pot entendre que un partit
nacionalista espanyol com el PP pretengui fer desaparèixer la llengua catalana
però el PP hauria d’entendre que la majoria dels catalans no vulguin
col·laborar amb ells en aquesta barbaritat. Els pepers s’han sentit al·ludits i
han respost a López Tena: “Acaba de comparar la intervenció del nostre grup
parlamentari amb la persecució que patien els jueus”. López Tena amb
l’habilitat i la mordacitat que sol caracteritzar-lo els ha respost que es
referia a la persecució que els jueus patien els anys 60, no a la que patiren a
l’Alemanya nazi, “cosa que no he fet ni faré”. El PP, com he dit, s’ha sentit
al·ludit i han entès que López Tena estava titllant-los (quasi) de nazis,
suposo que malgrat tenir en el tema de la llengua catalana molt pocs escrúpols
el que no tenen és la consciència gaire tranqui-la.
El gat remullat titlla Sánchez Camacho de pusilànime
De moment sembla que Alicia Sánchez Camacho ja ha començat a
tenir problemes amb els seus amics del gat remullat que l’han acusat de ser una
pusilànime per no donar suport incondicional al ministre guillat Wert. “Hauria
de partir-se el pit defenent aquesta llei, i no ho fa”, li diu el gat remullat.
Suposo que esperaven que Alicia dirigís les hordes peperes que entressin a les
escoles a destruir els llibres en català. De moment no és una llei, és un
esborrany, i espero que si fem prou soroll aquí aquesta llei no arribi mai a
aprovar-se, no passi de ser un esborrany, i si arribés a ser aprovada pel
govern espanyol, espero que el govern de la Generalitat amb el suport del
Parlament de Catalunya, els sectors implicats en l’ensenyament i la ciutadania
fem un clar gest d’insubmissió davant d’aquesta nova agresió a la nostra
llengua. I mentrestant Alicia assisteix a manifestacions en contra de la
immersió lingüística de la mà de la més variada caspa espanyolista. Ai, Alicia,
el gat remullat voldria veure’t cremant llibres escrits en català, no tenen
prou veient com et manifestes en contra del català i proclamant la teva
espanyolitat.
Norma, 30 anys després
Fa 30 anys es va crear un personatge, la Norma. Aquesta nena
ens deia llavors que el català és cosa de tots. Era l’any 1982 i encara no feia
un any que un senyor amb bigoti, tricorni i pistola havia estat apunt de
destruir els escasos avenços que havíem fet en la recuperació de la llengua
catalana al nostre país després de 40 anys de dictadura. Ara, 30 anys després,
el català torna a estar amenaçar pels feixistes del PP, la Norma reapareix
posant cara d’estar emprenyada i preocupada i ens diu “no ens toqueu el
català”. Recordo que havia dut un adhesiu de la Norma a una carpeta quan anava
a l’escola, i n’hi ha un enganxat en una placa de carrer al Gòtic, em sembla
que és la del carrer de la Pietat, cantonada amb el carrer del Bisbe. El més
trist de tot aquest assumpte és que haguem de seguir reivindicant el dret a
emprar la llengua del nostre país al nostre país com si estiguéssim encara en
els primers anys de la democràcia. Segurament, aquests atacs a la llengua i la
remor de sabres és l’exemple que la democràcia a Espanya és una impossibilitat
si trenta set anys després de la mort del dictador, 31 del 23-F encara estem
havent de reivindicar els nostres drets a aquest Estat espanyol.
Quieren cortarnos la lengua
No es ninguna novedad que el PP no le ha gustado nunca la
lengua catalana, el PP es un partido nacionalista español y considera que la
existencia de otras lenguas aparte del castellano representa un fracaso por el
modelo de Estado culturalmente homogéneo que desean. Cuando han tenido el poder
absoluto como ahora han utilizado los medios (legislación) que tenían a su
alcance para eliminar la lengua catalana, cuando no han tenido el poder
absoluto han utilizado los mecanismos (Tribunal Constitucional, prensa
cavernaria, etc) que han tenido en sus manos para atacar la lengua.
Desde que se aprobó la ley de inmersión lingüística los
partidos españolistas, especialmente el PP, han recorrido esta ley
reiteradamente. Hay que recordar que en periodos predemocráticos la lengua
catalana ha sufrido una persecución enfermiza. Como otras veces he publicado
recopilaciones de frases, leyes, decretos y órdenes ministeriales me abstendré
de hacerlo ahora.
En Catalunya un partido fue creado específicamente con el
propósito de atacar la inmersión lingüística en las escuelas y la lengua
catalana en la sociedad, este partido es C 's, partido que en cómo se creó y
con qué propósito recuerda mucho a dichos partidos blaveros del País
Valenciano.
Bauzá, el españolizator de Baleares
Allí donde gobierna el PP la lengua catalana sufre
persecución. Sólo hay que ver el caso del País Valenciano, Aragón de Luísa
Fernanda Rudi - que decidió por decreto que el catalán que se habla en la
Franja de Ponent pasa a llamarse aragonés oriental -, y Bauzá en Baleares.
El presidente balear Bauzá ha eliminado la inmersión
lingüísticas en las escuelas baleares. Aunque reconoce que es una "riqueza
tener dos lenguas" también ha dicho que "eliminando la inmersión ha
llegado la libertad en Baleares". Bauzá también ha suprimido el mérito de
tener que conocer el catalán para desempeñado la función pública. Es decir, la
lengua propia de las Baleares pasa a segundo término.
Bauzá pensando en Artur Mas ha dicho que el problema más
importante para España a largo y medio plazo son los nacionalismos "a los
que hay que cortar el paso y ante los que no se debe ceder ni un
milímetro", porque si se cede será "un punto sin retorno". El
nacionalismo español, presidente Bauzá, ya es ahora uno de los principales
problemas de España, de hecho, ha sido el principal problema histórico de España.
Y creo que ya estamos en un punto sin retorno, si el Estado español no es capaz
de respetar la diversidad lingüística, y es evidente que no lo es, porque allí
donde gobierna el PP esta diversidad lingüística y cultural resulta amenazada
gravemente. El PP es un partido españolista, y sólo defiende una lengua y una
cultura, la castellana.
Tanto ruido españolista para nada
Abriendo los diarios de la Meseta castellana podría llegarse
a la conclusión de que en Catalunya nos comemos los niños castellanohablantes
crudos, pero todo el ruido mediático que se produce en la Meseta se reduce a
sólo 12 familias que viven en Catalunya y que han pedido la escolarización en
castellano. Y en torno al caso de estas doce familias PP y C 's han intentado
construir un caso para acabar con un modelo, la inmersión lingüística, que ha
servido para contribuir a la integración de los recién llegados, lo que no
gusta ni a PP ni a C' s.
Sólo el 0,024% de las familias que han escolarizado este año
a sus hijos en Catalunya han pedido la escolarización en castellano, convertir
en el argumento para inventarse un conflicto es un disparate, pero ya se sabe
que quien no tiene trabajo (ni ideas para solucionar los problemas) el gato
peina (Qui no té feina el gat pentina).
López Tena pega un mazazo al PP
Alfons López Tena, diputado de Solidaritat Catalana por la
Independencia, no se ha cortado un pelo a la hora de criticar los ataques del
PP contra la inmersión lingüística. Les ha acusado de perpetrar un
"genocidio cultural" con todo lo que huele a catalán y ha recordado
una frase de Golda Meir, que fue primera ministra de Israel, que ha hecho
cabrear los peperos: "Entendemos que haya quien quiera liquidar los
judíos, pero entiendan ustedes que no colaboraremos y que no se lo pondremos
fácil ". Pues mire, comparto esta frase de la gran primera ministra
israelí, una mujer de fuerte carácter que llegó a gobernar uno de los países
más complicados en uno de los períodos más duros de su historia.
Ciertamente, hasta cierto punto se puede entender que un
partido nacionalista español como el PP pretenda hacer desaparecer la lengua
catalana pero el PP debería entender que la mayoría de los catalanes no queramos
colaborar con ellos en esta barbaridad. Los peperos han sentido aludidos y han
respondido a López Tena: "Acaba de comparar la intervención de nuestro
grupo parlamentario con la persecución que sufrían los judíos". López Tena
con la habilidad y la mordacidad que suele caracterizarlo les ha respondido que
se refería a la persecución que los judíos sufrían los años 60, no a la que
sufrieron en la Alemania nazi, "algo que no he hecho ni haré ". El
PP, como he dicho, se ha sentido aludido y han entendido que López Tena estaba calificándolos
(casi) de nazis, supongo que a pesar de tener en el tema de la lengua catalana
muy pocos escrúpulos lo que no tienen es la conciencia muy tranquila.
El gato remojado califica Sánchez Camacho de pusilànime
De momento parece que Alicia Sánchez Camacho ya ha empezado
a tener problemas con sus amigos del gato remojado que le han acusado de ser
una pusilànime por no dar apoyo incondicional al ministro chiflado Wert.
"Debería partirse el pecho defendiendo esta ley, y no lo hace", le
dice el gato remojado. Supongo que esperaban que Alicia dirigiera las hordas
pepera que entraran en las escuelas a destruir los libros en catalán.
Por el momento no es una ley, es un borrador, y espero que
si hacemos suficiente ruido aquí esta ley no llegue nunca a aprobarse, no pase
de ser un borrador, y si llegara a ser aprobada por el gobierno español, espero
que el gobierno de la Generalitat con el apoyo del Parlamento de Catalunya, los
sectores implicados en la enseñanza y la ciudadanía hagamos un claro gesto de
insumisión ante esta nueva agresión a nuestra lengua. Y mientras Alicia asiste
a manifestaciones en contra de la inmersión lingüística de la mano de la más
variada caspa españolista. Ay, Alicia, el gato remojado quisiera verte quemando
libros escritos en catalán, no tienen suficiente viendo cómo te manifiestas en
contra del catalán y proclamando tu españolidad.
Norma, 30 años después
Hace 30 años se creó un personaje, la Norma. Esta niña nos
decía entonces que el catalán es cosa de todos. Era el año 1982 y aún no hacía
un año que un señor con bigote, tricornio y pistola había estado a punto de
destruir los escasos avances que habíamos hecho en la recuperación de la lengua
catalana en nuestro país después de 40 años de dictadura. Ahora, 30 años
después, el catalán vuelve a estar amenazado los fascistas del PP, Norma
reaparece poniendo cara de estar enfadada y preocupada y nos dice "no nos
toquen el catalán". Recuerdo que había llevado un adhesivo de la Norma en
una carpeta cuando iba a la escuela, y hay uno pegado en una placa de calle en
el Gòtic, me parece que es la de la calle de la Piedad, esquina con la calle
del obispo. Lo más triste de todo este asunto es que tengamos que seguir
reivindicando el derecho a utilizar la lengua de nuestro país en nuestro país
como si estuviéramos aún en los primeros años de la democracia. Seguramente,
estos ataques a la lengua y el ruido de sables es el ejemplo que la democracia
en España es una imposibilidad si treinta y siete años después de la muerte del
dictador, 31 del 23-F todavía estamos teniendo que reivindicar nuestros
derechos a este España.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada