6 de des. 2012

La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar els remeis equivocats

La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar els remeis equivocats 

I perquè no recuperem l’esclavatge i el dret de cuixa? 

La OCDE diu que per sortir de la crisi s’han de fer més retallades i abaratir l’acomiadament. Crec que les següents mesures de la OCDE i dels Mercats serà demanar que s’aprovi l’esclavatge, el tràfic i comerç d’esclaus i el dret de cuixa. Els empresaris dels nostres dies podrien veure grans possibilitats si creuen que donant un got d’aigua i un crostó de pa en lloc d’haver de pagar un sou decent, a més, quan un treballador deixa d’interessar-lo no l’acomiaden, el venen, així no només no perden diners sinó que n’obtenen beneficis. Això faria crear una nova xarxa comercial i de transports que donaria feina a molta gent, d’una banda els agents comercials que s’haurien d’ocupar de vendre els esclaus, d’altra banda en funció de la demanda d’esclaus aquests s’haurien de moure, caldria crear una xarxa de transport d’esclaus i emmagatzematge. Els empresaris que demostressin una major capacitat comercial podrien ser premiats amb el dret a cuixa. Així els departaments de recursos humans aconseguirien que aquest nom es correspongués amb la realitat, que els treballadors siguin un recurs més com les matèries primeres, i deixin de ser considerats persones. Caldria crear càrrecs nous a les empreses, per exemple el càrrec d’estimulador laboral, un individu sense escrúpols que estimulés els esclaus, perdó, volia dir treballadors, amb un fuet, volia dir, un incentiu laboral. 

Ara seriosament, no ens hauríem de plantejar porta davant dels tribunals als fills de puta responsables de tot aquest drama?. Hi ha gent que està passant gana i hi ha gent que s’està suïcidant perquè els desnonen, i el govern espanyol està salvant els bancs mentre retalla en Sanitat, Educació i Serveis Socials. Els que ens governen són estúpids o uns malparits?. Potser les dues coses, a més de mentiders. I surt ara la OCDE demanant que s’escanyi encara més a la gent que més està patint aquesta crisi, mentre cada dia ens assabentem dels sous obscens i multimilionaris dels grans capitostos de la banca, inclosos els sous dels pocavergonyes que dirigien les caixes i bancs que han hagut de ser salvats. 

No és cap broma, és una vergonya que l’Estat, i especialment els governants de l’Estat, estiguin demostrant aquest grau d’ineptitud per resoldre els problemes derivats de la crisi, que cada mesura que prenen empitjora encara més la situació. Mentre el govern salva bancs i banquers corruptes hi ha gent que es desnona, gent que passa gana i gent que se suïcida desesperada per la seva situació. I mentrestant el govern segueix donant la raó a Groucho Marx quan deia allò que la política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar els remeis equivocats. 

L’impost impossible 

El Govern espanyol ha creat un impost sobre dipòsits bancaris amb un tipus del 0% amb el propòsit d’impedir que les Comunitats Autònomes creessin un impost semblant o, en el cas d’aquelles comunitats autònomes (Andalusia) que ja l’havien creat que aquest quedi anul·lat. La consellera andalusa de Presidència i Igualtat ha reivindicat el dret de la seva comunitat autònoma a cobrar aquest impost i ha exigit que el Govern central expliqui perquè ha creat aquest impost. 

Aviat el PP podria crear el Ministeri del “NO RES”, un ministeri per anar col·locant tots aquells dirigents del Partit Popular dels quals no se’n coneix cap activitat, apart de fer declaracions pixant fora de test, i que normalment acaben vegetant al Parlament Europeu o al Senat, això si, tots cobrant a càrrec de l’impost de tipus 0%. De fet, crec que el mateix president del govern Mariano Rajoy podria assumir aquesta cartera, en seria el millor ministre possible del ministeri del “NO RES”, i podria aquest ministeri del “NO RES” assumir la gestió d’aquest impost sobre dipòsits bancaris amb un tipus del 0%.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La política es el arte de buscar problemas, encontrarlos, hacer un diagnóstico falso y aplicar los remedios equivocados 

¿Y porqué no recuperamos la esclavitud y el derecho de pernada? 

La OCDE dice que para salir de la crisis hay que hacer más recortes y abaratar el despido. Creo que las siguientes medidas de la OCDE y los Mercados será pedir que se apruebe la esclavitud, el tráfico y comercio de esclavos y el derecho de pernada. Los empresarios de nuestros días podrían ver grandes posibilidades si creen que dando un vaso de agua y un corteza de pan en lugar de tener que pagar un sueldo decente, además, cuando un trabajador deja de interesarle no lo despiden , lo venden, así no sólo no pierden dinero sino que obtienen beneficios. Esto haría crear una nueva red comercial y de transportes que daría trabajo a mucha gente, por un lado los agentes comerciales que deberían ocuparse de vender los esclavos, por otra parte en función de la demanda de esclavos estos s 'deberían mover, habría que crear una red de transporte de esclavos y almacenamiento. Los empresarios que demostraran una mayor capacidad comercial podrían ser premiados con el derecho a muslo. Así los departamentos de recursos humanos lograrían que este nombre se correspondiera con la realidad, que los trabajadores sean un recurso más como las materias primas, y dejen de ser considerados personas. Habría que crear cargos nuevos en las empresas, por ejemplo el cargo de estimulador laboral, un individuo sin escrúpulos que estimulara los esclavos, perdón, quería decir trabajadores, con un látigo, quería decir, un incentivo laboral. 

Ahora en serio, ¿no deberíamos plantearnos llevar ante los tribunales a los hijos de puta responsables de todo este drama?. Hay gente que está pasando hambre y hay gente que se está suicidando porque los desahucian, y el gobierno español está salvando los bancos mientras recorta en Sanidad, Educación y Servicios Sociales. ¿Los que nos gobiernan son estúpidos o unos malnacidos?. Quizá las dos cosas, además de mentirosos. Y sale ahora la OCDE pidiendo que se estrangule aún más a la gente que más está sufriendo esta crisis, mientras cada día nos enteramos de los sueldos obscenos y multimillonarios de los grandes cabecillas de la banca, incluidos los sueldos de los sinvergüenzas que dirigían las cajas y bancos que han tenido que ser salvados. 

No es ninguna broma, es una vergüenza que el Estado, y especialmente los gobernantes del Estado, estén demostrando este grado de ineptitud para resolver los problemas derivados de la crisis, que cada medida que toman empeora aún más la situación. Mientras el gobierno salva bancos y banqueros corruptos hay gente que se desahucio, gente que pasa hambre y gente que se suicida desesperada por su situación. Y mientras el gobierno sigue dando la razón a Groucho Marx cuando decía aquello de que la política es el arte de buscar problemas, encontrarlos, hacer un diagnóstico falso y aplicar los remedios equivocados. 

El impuesto imposible 

El Gobierno español ha creado un impuesto sobre depósitos bancarios con un tipo del 0% con el propósito de impedir que las Comunidades Autónomas creasen un impuesto similar o, en el caso de aquellas comunidades autónomas (Andalucía) que ya la habían creado que éste quede anulado. La consejera andaluza de Presidencia e Igualdad ha reivindicado el derecho de su comunidad autónoma a cobrar este impuesto y ha exigido que el Gobierno central explique porque ha creado este impuesto. 

Pronto el PP podría crear el Ministerio del "NADA", un ministerio para ir colocando todos aquellos dirigentes del PP los que no se conoce ninguna actividad, aparte de hacer declaraciones meando fuera de tiesto, y que normalmente terminan vegetando al Parlamento Europeo o el Senado, eso si, todos cobrando a cargo del impuesto de tipo 0%. De hecho, creo que el propio presidente del gobierno Mariano Rajoy podría asumir esta cartera, sería el mejor ministro posible del ministerio del "NADA", y podría este ministerio del "NADA" asumir la gestión de este impuesto sobre depósitos bancarios con un tipo del 0%.