Senador del PP en contra de l'ús de les llengües cooficials al Senat

Senador del PP en contra de l'ús de les llengües cooficials al Senat

“Pinganillos”

Els atacs del PP contra la llengua catalana no s'aturen, si fa uns dies era la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, la que decidia atacar Òmnium Cultural demanant que se li retiressin les subvencions, després ha estat un dels seus companys de partit, el senador gallec José Manuel Barreiro, qui s'ha queixat de l'ús dels auriculars al Senat, els famosos “pinganillos” que excitant tant a la dreta mediàtica i política de la Carpetovetònia interior. El problema pel PP no és realment l'ús dels “pinganillos”, cridar en contra de l'ús dels “pinganillos” queda bé, són les llengües cooficials les que fan veritable nosa a la idea que el nacionalisme espanyol té al cap per construir el seu model d'Estat. Parlant-nos dels “pinganillos” aconsegueixen desviar l'atenció dels problemes veritables del país i del fet que el PP encara té menys idees per trobar una sortida a la crisi que la que tenien els socialistes, i de pas amagar que amb les poques decisions que estan prenent sortirem tots escaldats. Convertir les llengües cooficials en les culpables de tots els mals com fa el PP li serveix al PP per aconseguir vots a determinades zones d'Espanya. Declaracions del senador del Partit Popular José Manuel Barreiro a Telemadrid: “Va haver-hi en el seu moment una actitud d'hipocresia darrere d'aquesta mesura. Perquè, clar, si els que realment creuen que havia de fer-se en el Senat, i llavors perquè el “pinganillo” no se'l posaven els membres del govern?. Perquè segurament no es volia que a Europa es veiés el president del govern Zapatero o als seus ministres amb el “pinganillo”. Cal dir que en aquella sessió els representants del PP no van voler posar-se els “pinganillos” fet que probablement els va impedir entendre algunes de les intervencions que segurament no volien escoltar ni tenien interés en entendre. Ells van voler convertir l'ús de les diverses llengües al Senat en un argument per fer soroll perquè no volen assumir la normalitat amb la que en altres Parlaments del món, inclòs el de Catalunya, es pot intervenir en diverses llengües sense que una colla de brètols prejudiciosos ho vulguin convertir en una polèmica fictícia.

Prejudicis i ignorància contra el català

L'existència del català i per extensió de les altres llengües no s'ha pogut assumir a Espanya, i el més sorprenent és veure a determinades persones que van demanant perdó per haver nascut en una zona en què existeix una altra llengua diferent del castellà, més greu encara és la ignorància que tenen molts espanyols sobre les llengües que existeixen a l'Estat espanyol, uns no acaben de creure que aquestes es parlin habitualment, altres creuen que els que les parlen ho fan per fotre als espanyols, o que se sotmet a pobres infants al suplici d'haver d'aprendre-les amb càstigs terribles. Res d'això és cert, però els prejudicis són quasi difícils de destruir, especialment en un país com Espanya en què els altaveus mediàtics dels prejudicis són molt potents, i els polítics atien el foc dels odis i els prejudicis sabent que això els donarà vots a determinades zones d'Espanya.
Ahir dissabte vaig decidir anar a veure el Poble Espanyol. Aviat escriuré sobre el Poble Espanyol de Montjuïc un article que crec que us pot interessar. Però ara parlaré d'una anècdota que va viure una de les persones que m'acompanyava. En un moment donat un home que anava en un grup va començar a queixar-se de la llengua catalana, però va ser una de les coses que va dir la que va cridar l'atenció de la persona que m'acompanyava. L'home que per l'accent devia ser gallec després de malparlar sobre el català va dir una frase que posava en evidència la seva ignorància. Segons aquest “bon” home el català ens el van portar els moros. No ens hem de sorprendre tant ja que els llibres de text escolars d'algunes Comunitats Autònomes consideren que el català és un dialecte del castellà, i que en temps de Franco la tesi oficial era titllar de dialectes a les altres dues llengües llatines importants de l'Estat. Alguns ignorants fatxes mediàtics com César Vidal consideren que l'èuscara ni tan sols existeix.

El problema

El problema no són ni els “pinganillos” ni les llengües que no són el castellà, són les ments obtuses d'alguns ínclits representants de la caverna mediàtica i política espanyola que creuen que la riquesa cultural és un problema amb el qual s'ha d'acabar. No és que no entenguin el gallec, l'èuscara, el català, l'aragonès, l'arenés o l'asturià, és que encara que els parlem en castellà tampoc ho entenen, perquè no són les llengües, tot és un problema d'educació, prejudicis, ignorància i d'uns esquemes mentals producte de l'adoctrinament que els impedeix entendre que les llengües no empobreixen els pobles. Això si, després diuen que són grans defensors dels bilingüisme, això si, els que l'hem de practicar som nosaltres i el que ells entenen per bilingüisme, és a dir, tot en castellà, o esperàveu que ells el posessin en pràctica?
Apunt cultural: No és correcte parlar de "pinganillo", encara que tots ho fem i així tots ens entenem, aquest terme usat pels mitjans de comunicació i els partits polítics en realitat és un auricular, un "pinganillo" és, segons el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola:

pinganillo.
1. m. Ast., Lleó, Pal., Sal, Vall. i Zam. caramell (tros de gel).

Algú se sorprén encara que no ens entenguin o no ens escoltin?, No és un problema que no entenguin el que diem, és que si van ficant-se caramells de gel a les orelles acabaran sords com una campana. Senyor, perdona'ls perquè no saben el que es diuen.

Vídeo: JOSÉ MANUEL BARREIRO SENADOR DEL PP A TELEMADRID







Senador del PP en contra del uso de las lenguas cooficiales en el Senado

"Pinganillos"

Los ataques del PP contra la lengua catalana no se detienen, si hace unos días era la presidenta del PP en Cataluña, Alicia Sánchez Camacho, la que decidía atacar Òmnium Cultural pidiendo que se le retiraran las subvenciones, luego ha sido uno de sus compañeros de partido, el senador gallego José Manuel Barreiro, quien se ha quejado del uso de los auriculares en el Senado, los famosos "pinganillos" que excitaron tanto a la derecha mediática y política de la Carpetovetonia interior. El problema para el PP no es realmente el uso de los "pinganillos", chillar en contra del uso de los "pinganillos" queda bien, son las lenguas cooficiales las que hacen verdadero estorbo a la idea de que el nacionalismo español tiene en la cabeza para construir su modelo de Estado. Hablándonos de los "pinganillos" consiguen desviar la atención de los verdaderos problemas del país y de que el PP aún tiene menos ideas para encontrar una salida a la crisis que la que tenían los socialistas, y de paso ocultar que con las pocas decisiones que están tomando saldremos todos escaldados. Convertir las lenguas cooficiales en las culpables de todos los males como hace el PP le sirve al PP para conseguir votos en determinadas zonas de España. Declaraciones del senador del Partido Popular José Manuel Barreiro en Telemadrid: "Hubo en su momento una actitud de hipocresía detrás de esta medida. Porque, claro, si los que realmente creen que debía hacerse en el Senado, y ¿entonces porque el "pinganillo" no se le ponían los miembros del gobierno?. Porque seguramente no se quería que en Europa se viera el presidente del gobierno Zapatero oa sus ministros con el "pinganillo". Hay que decir que en aquella sesión los representantes del PP no quisieron ponerse los "pinganillos" lo que probablemente les impidió entender algunas de las intervenciones que seguramente no querían escuchar ni tenían interés en entender. Ellos quisieron convertir el uso de las diversas lenguas en el Senado en un argumento para hacer ruido porque no quieren asumir la normalidad con la que en otros Parlamentos del mundo, incluido el de Cataluña, se puede intervenir en varios idiomas sin que un grupo de gamberros prejuiciosos lo quieran convertir en una polémica ficticia.

Prejuicios e ignorancia contra el catalán

La existencia del catalán y por extensión de las otras lenguas no ha podido asumir en España, y lo más sorprendente es ver a determinadas personas que van pidiendo perdón por haber nacido en una zona en la que existe otra lengua distinta del castellano, más grave aún es la ignorancia que tienen muchos españoles sobre las lenguas que existen en España, unos no acaban de creer que estas se hablen habitualmente, otros creen que los que las hablan lo hacen para joder a los españoles, o que se somete pobres niños al suplicio de tener que aprenderlas con castigos terribles. Nada de eso es cierto, pero los prejuicios son casi difíciles de destruir, especialmente en un país como España en que los altavoces mediáticos de los prejuicios son muy potentes, y los políticos atizan el fuego de los odios y los prejuicios sabiendo que eso les dará votos en determinadas zonas de España.
Ayer sábado decidí ir a ver el Poble Espanyol. Pronto escribiré sobre el Pueblo Español de Montjuïc un artículo que creo que os puede interesar. Pero ahora voy a hablar de una anécdota que vivió una de las personas que me acompañaba. En un momento dado un hombre que iba en un grupo empezó a quejarse de la lengua catalana, pero fue una de las cosas que dijo la que llamó la atención de la persona que me acompañaba. El hombre que por el acento debía ser gallego después de despotricar sobre el catalán dijo una frase que ponía en evidencia su ignorancia. Según este "buen" hombre el catalán nos lo trajeron los moros.No hay que sorprenderse tanto ya que los libros de texto escolares de algunas Comunidades Autónomas consideran que el catalán es un dialecto del castellano, y que en tiempos de Franco la tesis oficial era tildar de dialectos a las otras dos lenguas latinas importantes del Estado. Algunos ignorantes fachas mediáticos como César Vidal consideran que la éuscara ni siquiera existe.

El problema

El problema no son ni los "pinganillos" ni las lenguas que no son el castellano, son las mentes obtusas de algunos ínclitos representantes de la caverna mediática y política española que creen que la riqueza cultural es un problema con el que se ha de terminar. No es que no entiendan el gallego, el euskera, el catalán, el aragonés, la aranés o el asturiano, es que aunque les hablamos en castellano tampoco lo entienden, porque no son las lenguas, todo es un problema de educación, prejuicios, ignorancia y de unos esquemas mentales producto del adoctrinamiento que les impide entender que las lenguas no empobrecen a los pueblos. Eso si, luego dicen que son grandes defensores de los bilingüismo, eso si, los que debemos practicar somos nosotros y lo que ellos entienden por bilingüismo, es decir, todo en castellano, o ¿esperaban que ellos lo pusieran en práctica?
Apunte cultural: No es correcto hablar de "pinganillo", aunque todos lo hacemos y así todos nos entendemos, este término usado por los medios de comunicación y los partidos políticos en realidad es un auricular, un "pinganillo" es, según el diccionario de la Real Academia de la Lengua Española:

pinganillo.
1. m. Ast., León, Pal., Sal, Valle. y Zam. carámbano (pedazo de hielo).

¿Alguien se sorprende aún que no nos entiendan o no nos escuchen?, No es un problema que no entiendan lo que decimos, es que si van metiéndose carámbanos de hielo en las orejas acabarán sordos como una campana. Señor, perdónalos porque no saben lo que se dicen.