7 de nov. 2009

Nou atac del PP contra el català

Nou atac del PP contra el català

El Partit Popular ha presentat ja el recurs contra la LEC davant del (seu) Tribunal Constitucional El recurs el van promoure cinquanta diputats del PP que no estan d'acord en què el català sigui la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya. La LEC diu que s'ha de garantir el coneixement de totes dues llengües. Però el problema pel Partit Popular és que la que es conegui sigui la llengua catalana. Em crida l'atenció que siguin 50 diputats del PP, és a dir, 50 diputats del Parlament espanyol, no 50 diputats del Parlament de Catalunya on el PP només té 14 diputats. 50 diputats, la majoria dels quals ni viuen a Catalunya i segurament ho ignoren tot del nostre país recorren davant del (seu) Tribunal Constitucional una llei perquè no els agrada que la llengua vehicular sigui la pròpia de Catalunya.

Nuevo ataque del PP contra el catalán

El Partido Popular ha presentado ya el recurso contra la LEC ante (su) Tribunal Constitucional. El recurso lo promovieron cincuenta diputados del PP que no están de acuerdo en que el catalán sea la lengua vehicular de la enseñanza a Catalunya. La LEC dice que se debe garantizar el conocimiento de ambas lenguas. Pero el problema para el Partido Popular es que la que se conozca sea la lengua catalana. Me llama la atención que sean 50 diputados del PP, es decir, 50 diputados del Parlamento español, no 50 diputados del Parlament de Catalunya donde el PP solo tiene 14 diputados. 50 diputados, que en su mayoría ni viven en Catalunya y seguramente lo ignoran todo de nuestro país recurren delante de (su) Tribunal Constitucional una ley porque no los gusta que la lengua vehicular sea la propia de Catalunya.

7 comentaris:

Patric ha dit...

Crec entendre que el PP en un grup dels seus diputats ha presentat un recurs contra la llei d'immersió lingüística. Però no els comprenc perquè se suposa que en la Constitució espanyola es diu que es reconeixen les llengües de les CA i l'ensenyament bilingüe en elles.

Anònim ha dit...

Vull agraïr-te sincerament la teva participació al bloc de Catalans reaccionem en nom de tots els que els fem possible i convidar-te a participar o a publicar cada cop que et vingui de gust. Es un Bloc amb una tendència prou clara on crec que pots encaixar si vols i les portes son obertes a tothom.
De fet, si aixi ho consideres m´agradaria portar algun dels teus escrits allà per obrir boca...
Salutacions sinceres.
CarmeF

Jaume C. i B. ha dit...

Conec el bloc i he deixat algunes opinions, t'agraeixo que m¡hagis convidat.

Jaume C. i B. ha dit...

A Euskadi funciona un sistema en el qual hi ha tres línies educatives, aquest sistema li agrada al PP ja que garanteix que una bona part de la població en acabar els seus estudis no parli ni entengui l'euskera, a Galícia el sistema és semblant. A Catalunya es volia evitar cometre aquest error - les conseqüències del qual veiem ara - i es va implantar el sistema que garanteix que en acabar els estudis els alumnes surtin coneixent les dues llengües. Això el PP no li agrada ja que implica un desastre total. El que diu la Constitució espanyola és que si bé hi ha CCAA en les quals hi ha una altra llengua el català és oficial-hi però les altres llengües són cooficials. Això implica que la Constitució subordina les llengües pròpies de certs territoris a la de l'Estat. En això es basen ells. Però la Generalitat va optar pel sistema vigent per impedir que passés el que està passant a Euskadi, llavors no ho sabien que passaria però suposo que algú devia adonar-se que aplicar els sistemes que anaven a aplicar Galícia i Euskadi era un error que a la llarga portaria conseqüències.

Patric ha dit...

Entenc, i entenc que una cosa és la Constitució espanyola i una altra és la realitat pràctica dels pobles que parlen altres idiomes diferents a l'oficial, a Espanya ... de tota manera trobada complicat el sistema de vostès.

Patric ha dit...

En cert el que dius, no cal tenir una indústria armamentista per tenir un elevat pressupost de defensa nacional. Als grans països industrialitzats - que produeixen armes - els convenen aquests "elevats" pressupostos de defensa nacional, perquè una part d'ells seran invertits / gastats en la compra d'armament i equipament en aquests països, especialment si no produeixen armes i equips en els seus propis països.

-Tu critiques que la despesa militar de molts països llatinoamericans sigui elevat, i que gastin més diners a mantenir l'exèrcit "que no al conjunt de l'educació, sanitat i polítiques socials, i que n'hi ha prou veure les armes per saber d'on procedeixen." .

- Això no passa a Xile crec jo, si bé el pressupost de la defensa ens pot semblar elevat, especialment quan professors, gent de la salut o del sistema públic estan en vagues per millors remuneracions i beneficis.

- No obstant crec que no és barat mantenir armes i equips. Crec que una forma d'enfrontar el "problema" és reduir la quantitat d'efectius, una cosa que a Xile ja s'ha fet. Un exèrcit més petit pot utilitzar potser millor les armes i equipament que tenen i comprar el necessari.

- A Xile hi ha un altre canvi, després d'haver incorporat en els programes d'estudi de les FA i Seguretat pública els drets humans i haver reduït efectius, han suprimit una llei crida del coure que els permetia tenir ingressos assegurats en un 10% del que el país percep del coure, això s'ha acabat i el pressupost de la defensa és part del pressupost de la nació, com qualsevol altre pressupost. S'ha fet això amb oposició de part d'algunes persones. Crec que hi ha molta discussió política administrativa per davant, especialment, quan estem en un canvi de govern.

-L'any 2008 a Xile es va augmentar la despesa pública en un 8,9% respecte al 2007 i es va posar èmfasi en la protecció social de la població més vulnerable i en fomentar el creixement.
El pressupost del 2008 va incrementar el Sistema de Protecció Integral a la Infància Xile Creix tu i va augmentar la cobertura en educació preescolar. També va ampliar la cobertura del Pla AUGE (discapacitats malalties catastròfiques), va millorar la infraestructura i equipament del sector salut; augmentar recursos per a seguretat ciutadana i justícia i va disposar recursos per implementar la reforma previsional que està en tràmit.


-En matèria de creixement, incrementar els recursos en educació i capital humà, en inversions en regions i PIMES (petites i mitjanes empreses), en el desenvolupament d'energies renovables no convencionals, i focalitzar recursos en el Programa d'Inversions per la Competitivitat.

-El pressupost comprenia l'any 2008 una despesa del Govern Central Consolidat de $ 17.730.150 milions, el que es descompon en $ 17.261.794 milions inclosos en el Projecte de Pressupostos i $ 468.355 milions per al Govern Central extrapressupostari. ".


La partida pressupostària del Ministeri de Defensa puja a $ 1.818.452.274.000 i US $ 265.673.000 per a l'any 2009.

- Podem adonar-nos així el que es gasta en Defensa. Hi ha una gran discussió al respecte, no només sobre les despeses de Defensa sinó sobre totes les despeses de la nació. Cal veure quines són les prioritats d'aquest poble; molta gent reclama coses només per a ells i no pensen en el conjunt de la nació dels 15 milions de persones que som.

- Estem d'acord que som democràcies recents després de dictadures. I que alguns països que estan en conflicte amb els seus veïns necessiten tenir armes ... o solucionar el conflicte, d'altres les fan servir contra el terrorisme i narcotràfic.

Brasil no necessita justificar-se per tenir armes ja que tots els països que tenen exèrcits en tenen.

Jaume C. i B. ha dit...

El problema és que encara a Espanya hi ha molta gent que no entén que un Estat pot tenir diverses llengües i diverses cultures, el fet que apart del castellà hi hagin tres llengües més que són llengües importants, especialment la catalana que es parla en quatre Estats, i que és en aquests moments la vuitena llengua de la UE en nombre de parlants. Entre 7,5 i 10 milions el parlen o com a mínim l'entenen. El més sorprenent és que fora de Catalunya hi ha més universitats amb filologia catalana als Estats Units o Alemanya que a Espanya. A Espanya es veuen les altres llengües existents en l'Estat com una amenaça. El reconeixement que en fa la Constitució espanyola és una fal·làcia