La burrera d'Aguirre

La burrera d'Aguirre

Esperança Aguirre és d'aquelles persones que quan obre la boca fa que pugi el preu del pa. La presidenta de la Comunitat de Madrid i lideressa pepera de les Espanyes, amb el permís d'Aznar, és coneguda per la seva afició a pixar fora de test, és a dir, fer declaracions molt desafortunades en tot moment i circumstància. Tot i així, és molt estimada per la caverna mediàtica carpetovetònica.

Segons Aguirre la legislatura estava “més que acabada” l'any 2010 “quan el comunista Hu Jintao, el progre Obama i la fracassada Merkel” van ensenyar economia a Zapatero “amb unes trucades telefòniques”. Segons Aguirre a Zapatero li falta grandesa i legitimitat perquè no va haver avançat les eleccions. Aguirre uneix a la seva verborrea habitual i a la seva capacitat de parlar sense pensar una capacitat per faltar el respecte a tothom i una prepotència pròpia d'una vella dama castellana que es dirigeix als súbdits amb el mateix to que li parlaria a les pedres o a una tifa. També sembla que l'hagi posseït el Losantos més aficionat a posar malnoms als seus enemics polítics.

Considerar a Merkel una fracassada em sembla un acudit de mal gust i demostra la manca d'educació de la presidenta madrilenya. Aguirre sembla que hagi estat posseïda per l'esperit de la musa del Tea Party americà, Sara Palin, quan amb la inconsciència que habitualment caracteritza tant a Palin com a Aguirre es refereix a Obama titllant-lo de progre, un terme molt de moda en els mitjans de la caverna i ens els sectors ultraconservadors espanyols – allò que podríem anomenar Aiguardent Party (espanyol).

La burrera de Aguirre

Esperanza Aguirre es de aquellas personas que cuando abre la boca hace que suba el precio del pan. La presidenta de la Comunidad de Madrid y lideresa pepera de las Españas, con el permiso de Aznar, es conocida por su afición a mear fuera de tiesto, es decir, hacer declaraciones muy desafortunadas en todo momento y circunstancia. Sin embargo, es muy querida por la caverna mediática carpetovetónica.

Según Aguirre la legislatura estaba "más que terminada" en el año 2010 "cuando el comunista Hu Jintao, el progre Obama y la fracasada Merkel" enseñaron economía a Zapatero "con unasllamadas telefónicas". Según Aguirre a Zapatero le faltagrandeza y legitimidad porque no hubo adelantado laselecciones. Aguirre une a su verborrea habitual y su capacidadde hablar sin pensar una capacidad para faltar el respeto a todos y una prepotencia propia de una vieja dama castellana que se dirige a los súbditos con el mismo tono que le hablaría alas piedras o a una mierda. También parece que la haya poseído el Losantos más aficionado a poner motes a sus enemigos políticos.

Considerar a Merkel una fracasada me parece un chiste de mal gusto y demuestra la falta de educación de la presidenta madrileña. Aguirre parece que haya sido poseída por el espíritu de la musa del Tea Party americano, Sara Palin, cuando con la inconsciencia que habitualmente caracteriza tanto a Palin comoAguirre se refiere a Obama tachándolo de progre, un términomuy de moda en los medios de la caverna y nos los sectoresultraconservadores españoles - lo que podríamos llamar Cazalla Party (español).

Demanant eleccions desesperadament

Demanant eleccions desesperadament

Suposo que ja us heu assabentat que el 20 de novembre de 2011 se celebraran les eleccions generals, és a dir, aquelles en què escollim els diputats i els senadors que ens prendran el pèl, disculpeu, volia dir que ens representaran. Unes eleccions que estaven previstes, si la legislatura hagués estat esgotada, pel mes de març de 2012. Les raons de l'avançament han estat diverses, segurament una important és que els pròxims pressupostos generals de l'Estat els haurà de presentar el pròxim govern, d'aquesta manera la primera tasca del nou govern espanyol serà aprovar uns pressupostos generals de l'Estat que serveixin per sortir de la crisi, o potser per enfonsar-nos més encara.

El Partit Popular feia temps que demanava avançament electoral, a Rajoy i la seva camarilla de l'Aiguardent Party la crisi els importa un rave, volen posar a un dels seus, sembla que serà Rajoy, a la Moncloa, i ja ho veuen a prop, però tenen presa, no sigui que la visió de Rajoy com a inquilí de la Moncloa sigui com l'arc de sant Martí, el veus allà lluny, creus que t'acostes, però no el podràs tocar mai. Doncs ara diuen que volen les eleccions abans del mes de novembre, Rajoy i l'Aiguardent Party tenen presa, segurament tenen por que el PSOE retalli la distància, sembla que des del nomenament de Rubalcaba com a candidat la distància que separava ambdós partits està escurçant-se i que Rubalcaba té millor nota com candidat que Rajoy.

Sorprèn veure els nervis que hi ha al Partit Popular (Aiguardent Party), “aconsegueixen” que els avancin 4 mesos les eleccions, i pocs dies després tornen a demanar que s'avanci encara més la data.

Rajoy fa poques aparicions, un fet incomprensible considerant que és el “líder” de l'oposició, i per tant, hauria de parlar sovint, donar la cara, però ell s'amaga, delega en altres dirigents del PP amb més dots demagògiques. De vegades treuen a Rajoy en processó i últimament només demana eleccions, vol ser president del govern espanyol, i ho vol ser avui abans que demà, però ara que es president del PP ningú li fa cas, és un líder d'un partit que delega en altres les declaracions, que el partit sembla una casa de barrets on tothom fa el que li rota. Si arriba a ser president del govern espanyol, i sembla que ho serà, farà com a president del govern el mateix que fa sent només el president del PP, amagar-se?.





Pidiendo elecciones desesperadamente

Supongo que ya os habéis enterado de que el 20 de noviembre de 2011 se celebrarán las elecciones generales, es decir, aquellas en las que elegimos los diputados y los senadores que nos tomarán el pelo, disculpen, quería decir que nos representarán. Unas elecciones que estaban previstas, si la legislatura hubiera sido agotada, el mes de marzo de 2012. Las razones del anticipo han sido diversas, seguramente una importante es que los próximos Presupuestos Generales del Estado los deberá presentar el próximo gobierno, de esta manera la primera tarea del nuevo gobierno español será aprobar unos Presupuestos Generales del Estado que sirvan para salir de la crisis, o quizás para hundirnos más aún.

El Partido Popular hacía tiempo que pedía adelanto electoral, Rajoy y su camarilla del Aguardiente Party la crisis les importa un bledo, quieren poner a uno de los suyos, parece que será Rajoy, en la Moncloa, y ya lo ven cerca , pero tienen prisa, no sea que la visión de Rajoy como inquilino de la Moncloa sea como el arco iris, lo ves allá lejos, crees que te acercas, pero no lo podrás tocar nunca. Pues ahora dicen que quieren las elecciones antes del mes de noviembre, Rajoy y el Aguardiente Party tienen tomada, seguramente tienen miedo de que el PSOE recorte la distancia, parece que desde el nombramiento de Rubalcaba como candidato la distancia que separaba ambos partidos está acortando -y que Rubalcaba tiene mejor nota como candidato que Rajoy.

Sorprende ver los nervios que hay en el Partido Popular (Aguardiente Party), "consiguen" que les avancen 4 meses las elecciones, y pocos días después vuelven a pedir que se avance aún más la fecha.

Rajoy hace pocas apariciones, un hecho incomprensible considerando que es el "líder" de la oposición, y por lo tanto, debería hablar a menudo, dar la cara, pero él se esconde, delega en otros dirigentes del PP con más dotes demagógicas. A veces sacan a Rajoy en procesión y últimamente sólo pide elecciones, quiere ser presidente del gobierno español, y lo quiere ser hoy antes que mañana, pero ahora que es presidente del PP nadie le hace caso, es un líder de un partido que delega en otros las declaraciones, que el partido parece una casa de citas donde todo el mundo hace lo que le rota. Si llega a ser presidente del gobierno español, y parece que lo será, ¿hará como presidente del gobierno lo mismo que hace siendo sólo el presidente del PP, esconderse?.