La burrera d'Aguirre

La burrera d'Aguirre

Esperança Aguirre és d'aquelles persones que quan obre la boca fa que pugi el preu del pa. La presidenta de la Comunitat de Madrid i lideressa pepera de les Espanyes, amb el permís d'Aznar, és coneguda per la seva afició a pixar fora de test, és a dir, fer declaracions molt desafortunades en tot moment i circumstància. Tot i així, és molt estimada per la caverna mediàtica carpetovetònica.

Segons Aguirre la legislatura estava “més que acabada” l'any 2010 “quan el comunista Hu Jintao, el progre Obama i la fracassada Merkel” van ensenyar economia a Zapatero “amb unes trucades telefòniques”. Segons Aguirre a Zapatero li falta grandesa i legitimitat perquè no va haver avançat les eleccions. Aguirre uneix a la seva verborrea habitual i a la seva capacitat de parlar sense pensar una capacitat per faltar el respecte a tothom i una prepotència pròpia d'una vella dama castellana que es dirigeix als súbdits amb el mateix to que li parlaria a les pedres o a una tifa. També sembla que l'hagi posseït el Losantos més aficionat a posar malnoms als seus enemics polítics.

Considerar a Merkel una fracassada em sembla un acudit de mal gust i demostra la manca d'educació de la presidenta madrilenya. Aguirre sembla que hagi estat posseïda per l'esperit de la musa del Tea Party americà, Sara Palin, quan amb la inconsciència que habitualment caracteritza tant a Palin com a Aguirre es refereix a Obama titllant-lo de progre, un terme molt de moda en els mitjans de la caverna i ens els sectors ultraconservadors espanyols – allò que podríem anomenar Aiguardent Party (espanyol).

La burrera de Aguirre

Esperanza Aguirre es de aquellas personas que cuando abre la boca hace que suba el precio del pan. La presidenta de la Comunidad de Madrid y lideresa pepera de las Españas, con el permiso de Aznar, es conocida por su afición a mear fuera de tiesto, es decir, hacer declaraciones muy desafortunadas en todo momento y circunstancia. Sin embargo, es muy querida por la caverna mediática carpetovetónica.

Según Aguirre la legislatura estaba "más que terminada" en el año 2010 "cuando el comunista Hu Jintao, el progre Obama y la fracasada Merkel" enseñaron economía a Zapatero "con unasllamadas telefónicas". Según Aguirre a Zapatero le faltagrandeza y legitimidad porque no hubo adelantado laselecciones. Aguirre une a su verborrea habitual y su capacidadde hablar sin pensar una capacidad para faltar el respeto a todos y una prepotencia propia de una vieja dama castellana que se dirige a los súbditos con el mismo tono que le hablaría alas piedras o a una mierda. También parece que la haya poseído el Losantos más aficionado a poner motes a sus enemigos políticos.

Considerar a Merkel una fracasada me parece un chiste de mal gusto y demuestra la falta de educación de la presidenta madrileña. Aguirre parece que haya sido poseída por el espíritu de la musa del Tea Party americano, Sara Palin, cuando con la inconsciencia que habitualmente caracteriza tanto a Palin comoAguirre se refiere a Obama tachándolo de progre, un términomuy de moda en los medios de la caverna y nos los sectoresultraconservadores españoles - lo que podríamos llamar Cazalla Party (español).

El Cassalla Party / El Cazalla Party

El Cassalla Party

La dreta espanyola aspira sempre a comparar-se amb les dretes d'altres països tot i que amb els seus elements particulars i la seva tendència a la grolleria pròpies, copien les idees, les adapten i els hi donen el seu estil particular. Però no solen agafar d'exemple a dretes moderades, no, sempre segueixen l'exemple d'aquelles dretes – en realitat ultradretes – més silvestres.
Mentre que la dreta mediàtica espanyola – que rep els noms de Brunete mediàtica o caverna mediàtica - segueix el model de la Fox i altres mitjans del grup Murdock, la dreta política segueix el model de les ales més dures del Partit Republicà nord-americà, també coneguts com a Tea Party i ho fan amb gust, però, crec que ha sigut el periodista Enric Juliana qui els ha rebatejat com a Cassalla Party, cosa que a la dreta mediàtica no li ha agradat gens ni mica.
El té és més fi i elegant que la cassalla, és cert, però la gent del Tea Party tenen de refinats el mateix que de moderats i educats, i els seus homònims espanyols del Cassalla Party encara són més grollers, això si, amb les característiques més “typical spanish”.

El Cazalla Party

La derecha española aspira siempre a compararse con las derechas de otros países aunque con sus elementos particulares y su tendencia a la grosería propias, copian las ideas, las adaptan y les dan su estilo particular. Pero no suelen coger de ejemplo a derechas moderadas, no, siempre siguen el ejemplo de aquellas derechas – en realidad ultraderechas – más silvestres.
Mientras que la derecha mediática española – que recibe los nombres de Brunete mediática o caverna mediática - sigue el modelo de la Fox y otros medios del grupo Murdock, la derecha política sigue el modelo de las alas más duras del Partido Republicano norteamericano, también conocidos como a Tea Party y lo hacen con gusto, sin embargo, creo que ha sido el periodista Enric Juliana quien los ha rebautizado como Cazalla Party, cosa que a la derecha mediática no le ha gustado nada de nada.
El te es más fino y elegante que la cazalla, es cierto, pero la gente del Tea Party tienen de elegantones lo mismo que de moderados y educados, y sus homónimos españoles del Cazalla Party aún son más groseros, eso si, con las características más "typical spanish".