El grup terrorista Hamàs busca finançament

El grup terrorista Hamàs busca finançament

Turquia donarà 300 milions anuals a Hamàs

El govern islamista turc ha aprovat donar 300 milions anuals a l'organització terrorista palestina Hamàs. Ismail Haniyeh, primer ministre d'Hamàs a Gaza, va ser rebut pel primer ministre turc Recep Tayyip Erdogan i va visitar el Parlament turc li va ofrenar una calorosa rebuda. Erdogan va comprometre's amb Haniyeh en el procés de reconciliació d'Hamàs i Fatah. Les actuals dificultats per les que passa l'Iran ha impedit que Hamàs rebi els entre 250 i 300 milions de dòlars que rebia fins ara del seu principal finançador i Hamàs no ha pogut pagar els sous dels seus treballadors. Els dos principals protectors, finançadors i subministradors d'armes que tenia Hamàs – Síria i l'Iran – tenen problemes que els estan dificultant ajudar a l'organització terrorista Hamàs i Hamàs ha decidit trobar fons en altres països. Turquia ha decidit convertir-se en aquest nou financer de Hamàs. Israel hauria de respondre finançant el PKK. La situació que es viu a Síria en aquests moments també ha fet decidir a un altre dirigent de Hamàs a canviar el quarter general d'Hamàs que ara està a Damasc (Síria) potser a Qatar o Jordània. Meshal tenia previst entrevistar-se amb el rei Abdullah II de Jordània per tractar aquest tema encara que en la reunió que el rei jordà va tenir amb el president dels Estats Units Barack Obama, aquest li va advertir que el govern dels Estats Units no veia amb bons ulls que Hamàs s'instal•lés a Jordània. Hamàs té un debat intern entre els que prefereixen vinculats al bloc xiïta amb l'Iran al capdavant o si s'han de vincular al bloc sunnita (Egipte, Aràbia Saudita, Qatar, Jordània), fins i tot hi ha la possibilitat de mantenir vincles amb ambdós blocs.

Hamàs busca el finançament a Qatar i l'Iran

Després de visitar Turquia per aconseguir finançament que li permeti pagar els seus funcionaris, Haniyeh, primer ministre d'Hamàs a Gaza ha decidit viatjar a Qatar i l'Iran. “El primer objectiu – diu Yusef Rizka, assessor d'Haniyeh – del viatge és agrair a aquests països el suport que ens van donar durant la guerra” amb Israel. Es refereix a l'Operació Plom Fos (2008-2009). Després de deu anys de patir els atacs amb coets sobre el seu territori en què hi havia dies que queien 80 projectils sobre territori israelià el govern israelià va ordenar el Tzáhal que ataqués Gaza. Hi van morir 1400 palestins, la meitat d'ells civils usats per Hamàs com escuts humans, però també l'organització terrorista Hamàs va quedar delmada ja que van morir molts dels seus membres i van ser destruïts molts magatzems d'armes. Des d'aquella ràtzia els terroristes palestins han reduït els seus atacs al llançament d'uns pocs projectils, de vegades tres o quatre per dia, i han tingut seriosos problemes per proveir-se d'armes amb la llibertat que ho feien abans. Des de l'Operació Plom Fos Hamàs ha tingut seriosos problemes per llançar atacs i al marge del llançament d'uns pocs projectils només van aconseguir perpetrar una acció important per a la que va caldre que col•laboressin vàries organitzacions terroristes palestines de Gaza i que aprofitessin el guirigall que hi ha des de fa un any a Egipte que els va permetre infiltrar una cèl•lula terrorista des de la Península del Sinaí al territori israelià per cometre un atemptat terrorista contra ciutadans israelians.

Haniyeh governa Gaza des de 2007 en què Hamàs va exterminar els partidaris de Fatah a Gaza. Des de fa mesos, però, Hamàs intenta restablir els seus lligams amb Fatah, això li permetria accedir a Cisjordània i a fons que necessita.

El grupo terrorista Hamás busca financiación

Turquía dará 300 millones anuales a Hamás

El gobierno islamista turco ha aprobado dar 300 millones anuales a la organización terrorista palestina Hamas. Ismail Haniyeh, primer ministro de Hamás en Gaza, fue recibido por el primer ministro turco Recep Tayyip Erdogan y visitó el Parlamento turco le ofrendaron una calurosa recibida. Erdogan se comprometió con Haniyeh en el proceso de reconciliación de Hamás y Fatah. Las actuales dificultades por las que pasa Irán ha impedido que Hamás reciba los entre 250 y 300 millones de dólares que recibía hasta ahora de su principal financiador y Hamás no ha podido pagar los sueldos de sus trabajadores. Los dos principales protectores, financiadores y suministradores de armas que tenía Hamás - Siria e Irán - tienen problemas que les están dificultando ayudar a la organización terrorista Hamás y Hamás ha decidido encontrar fondos en otros países. Turquía ha decidido convertirse en este nuevo financiero de Hamás. Israel debería responder financiando el PKK. La situación que se vive en Siria en estos momentos también ha hecho decidir a otro dirigente de Hamás a cambiar el cuartel general de Hamás que ahora está en Damasco (Siria) quizás en Qatar o Jordania.Meshal tenía previsto entrevistarse con el rey Abdullah II de Jordania para tratar este tema aunque en la reunión que el rey jordano tuvo con el presidente de Estados Unidos Barack Obama, este le advirtió que el gobierno de los Estados Unidos no veía con buenos ojos que Hamás se instalara en Jordania.Hamás tiene un debate interno entre los que prefieren vinculados al bloque chií con Irán a la cabeza o si deben vincularse al bloque suní (Egipto, Arabia Saudita, Qatar, Jordania), incluso existe la posibilidad de mantener vínculos con ambos bloques.

Hamás busca la financiación en Qatar e Irán

Después de visitar Turquía para conseguir financiación que le permita pagar a sus funcionarios, Haniyeh, primer ministro de Hamás en Gaza ha decidido viajar a Qatar e Irán. "El primer objetivo - dice Yusef Rizk, asesor de Haniyeh - del viaje es agradecer a estos países el apoyo que nos dieron durante la guerra" con Israel. Se refiere a la Operación Plomo Fundido (2008-2009). Tras diez años de sufrir los ataques con cohetes sobre su territorio en el que había días que caían 80 proyectiles sobre territorio israelí el gobierno israelí ordenó el Tzahal que atacara Gaza. Murieron 1.400 palestinos, la mitad de ellos civiles usados por Hamás como escudos humanos, pero también la organización terrorista Hamás quedó diezmada ya que murieron muchos de sus miembros y fueron destruidos muchos almacenes de armas. Desde aquella razia los terroristas palestinos han reducido sus ataques al lanzamiento de unos pocos proyectiles, a veces tres o cuatro por día, y han tenido serios problemas para abastecerse de armas con la libertad que lo hacían antes. Desde la Operación Plomo Fundido Hamás ha tenido serios problemas para lanzar ataques y al margen del lanzamiento de unos pocos proyectiles sólo lograron perpetrar una acción importante para la que fue necesario que colaboraran varias organizaciones terroristas palestinas de Gaza y que aprovecharan el guirigay que hay desde hace un año en Egipto que les permitió infiltrarse una célula terrorista desde la Península del Sinaí en territorio israelí para cometer un atentado terrorista contra ciudadanos israelíes.

Haniyeh gobierna Gaza desde 2007 en que Hamás exterminar a los partidarios de Fatah en Gaza. Desde hace meses, pero, Hamás intenta restablecer sus lazos con Fatah, esto le permitiría acceder a Cisjordania ya fondo que necesita.

The terrorist group Hamas seeks funding

Turkey will provide 300 million annually to Hamas

The Islamist Turkish government has approved 300 million annually to the Palestinian terrorist organization Hamas. Ismail Haniyeh, prime minister of Hamas in Gaza, was received by Turkish Prime Minister Recep Tayyip Erdogan and the Turkish Parliament visited him offering a warm welcome. Erdogan engage in the reconciliation process Haniyeh of Hamas and Fatah. The present difficulties for passing Iran has prevented Hamas receives between 250 and 300 million dollars received so far from its main financier and Hamas failed to pay the salaries of its employees. The two main protectors, financiers and suppliers of weapons that Hamas had - Syria and Iran - have problems that are hampering aid the terrorist organization Hamas and Hamas has decided to find funds in other countries.Turkey has decided to become the new finance Hamas. Israel should respond by financing the PKK. The situation in Syria at this time has also decided on another Hamas leader to change the headquarters of Hamas is now in Damascus (Syria) perhaps in Qatar or Jordan. Meshal was scheduled to meet with King Abdullah II of Jordan to discuss this issue at the meeting that although the Jordanian king had with U.S. President Barack Obama warned that the U.S. government was not pleasedfavorably Hamas moved into Jordan. Hamas has an internal debate between those who prefer to block associated with Shiite Iran in charge or whether to link the Sunni bloc (Egypt, Saudi Arabia, Qatar, Jordan), there is even the possibility of maintaining links with two blocks.

Hamas seeks funding to Qatar and Iran

After visiting Turkey for funding to allow him to pay its officials, Haniyeh, prime minister of Hamas in Gaza has decided to travel to Qatar and Iran. "The first objective - says Youssef Rizk, Haniyeh adviser - the trip is to thank those countries the support they gave us during the war" with Israel. Refers to Operation Cast Lead (2008-2009). After ten years of suffering rocket attacks on its territory where there were days that fell about 80 missiles into Israeli territory the Israeli government ordered the Tzahal that attacked Gaza. 1400 Palestinians were killed, half of them civilians used as human shields by Hamas, but Hamas terrorist organization was decimated because many of its members were killed and many were destroyed stores of weapons. Since that raid by Palestinian terrorists have reduced their attacks to launch a few missiles, sometimes three or four per day, and have had serious problems to supply itself with weapons of freedom that they once did. Since Operation Cast Lead Hamas has had serious problems aside to launch attacks and launch a few missiles were only able to perform an important action that was necessary to collaborate several Palestinian terrorist organizations in Gaza and took advantage of the din that has existed in Egypt a year ago that allowed them to infiltrate a terrorist cell from the Sinai Peninsula on Israeli territory to commit a terrorist attack against Israeli citizens.

Haniyeh governed Gaza since 2007 when Hamas kill Fatah supporters in Gaza. For months, however, Hamas tries to restore its ties with Fatah, it would allow access to the West Bank and funds you need.

L'escriptor Paul Auster treu de polleguera al primer ministre Erdogan

L'escriptor Paul Auster treu de polleguera al primer ministre Erdogan

El novel•lista nord-americà Paul Auster va anunciar que no visitarà Turquia en protesta per l'empresonament de periodistes. “No visito països que no tenen lleis democràtiques encara que em convidin”, va dir l'escriptor al diari turc Hürryet que l'estava entrevistant. Auster va decidir no visitar Turquia malgrat que en aquest país té un gran nombre de lectors i que 26 obres d'Auster han estat traduïdes al turc per protestar pel gran nombre de periodistes i intel•lectuals empresonats a Turquia, s'estima que són uns 105. Auster va declarar: “Jo no vaig a països que no tenen lleis democràtiques, encara que em convidin. Declino invitacions de Xina. Protesto contra aquests governs (...). Quants (periodistes) hi ha empresonats?. Més de 100?”. Els escriptors turcs no només corren el risc d'acabar a la presó sinó que les seves obres són censurades. Auster no és antiturc, sinó més aviat un gran admirador del país i sent admiració pel general Mustafà Kemal Ataturk, fundador de la Turquia moderna que segons Auster “és un dels líders més importants del segle XX”.

La reacció del primer ministre turc Recep Tayyip Erdogan ha estat titllar d'ignorant a Paul Auster i en to irònic (i com sempre poc encertat) va dir que “aquest autor (Paul Auster) va anar a Israel per última vegada, secular on es respecten els drets humans (...). Quin home més ignorant és vostè, Israel és un Estat totalment religiós. I potser no bombardegen Gaza?. (...). Quina diferència suposa que vingui vostè o no?. Potser perdrà Turquia el seu prestigi?”. L'ignorant és el primer ministre turc, primer ministre islamista d'un país que no és una democràcia ni ho ha estat mai, encara que formalment podia semblar-ho, però abans era un país tutelat pels militars amb una lleugera aparença de democràcia però en el qual s'empresonen els opositors polítics i a tot aquell que no combrega amb els que governen i on hi ha temes com el genocidi armeni que oficialment és negat i es persegueix a qui en parla. Israel, li agradi o no al primer ministre turc, és una democràcia de tall occidental envoltada d'Estats que no són ni democràcies ni res que se li assembli. Si, és veritat que Israel bombardeja Gaza, i ho fa perquè els terroristes islàmics que allà governen es dediquen a bombardejar el territori israelià. El senyor Erdogan no és ningú per criticar a Israel. Turquia va assassinar 1,5 milions d'armenis pel simple fet de ser armenis, i fa molts anys que es dedica a bombardejar als kurds. Encara ho és menys quan va amenaçar de col•laborar amb el grup terrorista Hamàs arran de la mort de 9 islamistes turcs que van ser abatuts per soldats israelians quan el Mavi Marmara i la Flotilla proHamàs van intentar arribar a Gaza. Aquests nou islamistes turcs van ser abatuts pels soldats quan van prendre com hostatges els primers soldats israelians que van posar el peu sobre la coberta del Mavi Marmara i van actuar amb una extrema violència, el segon grup de soldats van haver d'actuar amb més contundència i les conseqüències van ser nou islamistes turcs morts. Passat un temps vam poder comprovar que aquesta ONG islamista turca està a la llista d'organitzacions terroristes de la majoria dels països occidentals. Malgrat tot, només van ser morts nou islamistes turcs. Si una flotilla prokurda intentés fer el que va fer la flotilla proHamàs però arribant fins a territori kurd tinguem una cosa clara, no haurien mort nou, segurament l'Armada turca hauria enfonsat tota la flotilla.

Turquia és el país amb més periodistes empresonats, passant pel davant de la Xina i l'Iran. El govern islamista turc considera que aquests empresonaments no tenen res a veure amb la feina dels periodistes sinó que els acusa de tenir lligams amb el PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) i amb la xarxa colpista Ergenekon. Els escriptors turcs no només corren el risc de ser empresonats sinó que han de veure com la Direcció de Protecció de la Infància censura els seus escrits si els considera amorals. No només engarjola escriptors i periodistes, també els traductors i els editors són empresonats. Irfan Sanci, editor que ha estat acusat de traduir i publicar “pornografia” a parer dels censors turcs ha dit en una entrevista concedida a El País que “en els últims dos anys el censor a retirat 30 llibres i enviat a una vintena d'editors davant del jutge”.

Paul Auster va decidir respondre a Erdogan: “Sigui el que sigui que el Primer ministre pensi de l'Estat d'Israel, el fet és que hi ha la llibertat d'expressió i no s'empresona a periodistes ni a escriptors. Tots els països estan minats per diversos problemes, incloent Estats Units, incloent Turquia, i és la meua ferma convicció que, a fi de millorar les condicions dels nostres països, la llibertat de parlar i publicar sense censura o l'amenaça de presó és un dret sagrat per als homes i les dones”.

La UE s'hauria de replantejar la seva relació actual amb Turquia. A parer meu si fins ara era poc probable que Turquia ingressés a la Unió Europea amb la deriva islamista que porta Turquia s'està allunyant de la UE. S'ha de dir que si a Turquia fins ara se li han tolerat moltes coses era per la seva posició estratègica.

El escritor Paul Auster saca de quicio al primer ministro Erdogan

El novelista estadounidense Paul Auster anunció que no visitará Turquía en protesta por el encarcelamiento de periodistas. "No visito países que no tienen leyes democráticas aunque me inviten", dijo el escritor al diario turco Hürryet que la estaba entrevistando. Auster decidió no visitar Turquía a pesar de que en este país tiene un gran número de lectores y que 26 obras de Auster han sido traducidas al turco para protestar por el gran número de periodistas e intelectuales encarcelados en Turquía, se estima que son unos 105. Auster declaró: "Yo no voy a países que no tienen leyes democráticas, aunque me inviten. Declino invitaciones de China. Protesto contra estos gobiernos (...).¿Cuántos (periodistas) hay encarcelados?. Más de 100? ". Los escritores turcos no sólo corren el riesgo de acabar en la cárcel sino que sus obras son censuradas. Auster no es antiturc, sino más bien un gran admirador del país y siente admiración por el general Mustafá Kemal Ataturk, fundador de la Turquía moderna que según Auster "es uno de los líderes más importantes del siglo XX".

La reacción del primer ministro turco Recep Tayyip Erdogan ha sido tildar de ignorante a Paul Auster y en tono irónico (y como siempre poco acertado) dijo que "este autor (Paul Auster) fue a Israel por última vez, secular donde se respetan los derechos humanos (...). Qué hombre más ignorante es usted, Israel es un Estado totalmente religioso. Y tal vez no bombardean Gaza?.(...). ¿Qué diferencia supone que venga usted o no?. Quizás perderá Turquía su prestigio? ". El ignorante es el primer ministro turco, primer ministro islamista de un país que no es una democracia ni lo ha sido nunca, aunque formalmente podía parecerlo, pero antes era un país tutelado por los militares con una ligera apariencia de democracia pero en el que se encarcelan a los opositores políticos ya todo aquel que no comulga con los que gobiernan y donde hay temas como el genocidio armenio que oficialmente es negado y se persigue a quien habla. Israel, le guste o no al primer ministro turco, es una democracia de corte occidental rodeada de Estados que no son ni democracias ni nada que se le parezca. Si, es verdad que Israel bombardea Gaza, y lo hace para que los terroristas islámicos que allí gobiernan se dedican a bombardear el territorio israelí. El señor Erdogan no es nadie para criticar a Israel. Turquía asesinó 1,5 millones de armenios por el simple hecho de ser armenios, y hace muchos años que se dedica a bombardear a los kurdos. Aún lo es menos cuando amenazó de colaborar con el grupo terrorista Hamás tras la muerte de 9 islamistas turcos que fueron abatidos por soldados israelíes cuando el Mavi Marmara y la Flotilla proHamàs intentaron llegar a Gaza. Estos nueve islamistas turcos fueron abatidos por los soldados cuando tomaron como rehenes los primeros soldados israelíes que pusieron el pie sobre la cubierta del Mavi Marmara y actuaron con una extrema violencia, el segundo grupo de soldados tuvieron que actuar con más contundencia y las consecuencias fueron nueve islamistas turcos muertos. Pasado un tiempo pudimos comprobar que esta ONG islamista turca está en la lista de organizaciones terroristas de la mayoría de los países occidentales. Sin embargo, sólo fueron muertos nueve islamistas turcos. Si una flotilla prokurda intentara hacer lo que hizo la flotilla proHamàs pero llegando hasta territorio kurdo tengamos una cosa clara, no habrían muerto nuevo, seguramente la Armada turca habría hundido toda la flotilla.

Turquía es el país con más periodistas encarcelados, pasando por delante de China e Irán. El gobierno islamista turco considera que estos encarcelamientos no tienen nada que ver con el trabajo de los periodistas sino que los acusa de tener vínculos con el PKK (Partido de los Trabajadores del Kurdistán) y con la red golpista Ergenekon. Los escritores turcos no sólo corren el riesgo de ser encarcelados sino que tienen que ver como la Dirección de Protección de la Infancia censura sus escritos si los considera amorales. No sólo encarcelado escritores y periodistas, también los traductores y los editores son encarcelados. Irfan Sanciones, editor que ha sido acusado de traducir y publicar "pornografía" a juicio de los censores turcos dijo en una entrevista concedida a El País que "en los últimos dos años el censor a retirado 30 libros y enviado a una veintena de editores ante el juez ".

Paul Auster decidió responder a Erdogan: "Sea lo que sea que el Primer ministro piense del Estado de Israel, el hecho es que existe la libertad de expresión y no se encarcela a periodistas ni a escritores. Todos los países están determinados por diversos problemas, incluyendo Estados Unidos, incluyendo Turquía, y es mi firme convicción de que, con el fin de mejorar las condiciones de nuestros países, la libertad de hablar y publicar sin censura o la amenaza de cárcel es un derecho sagrado para los hombres y las mujeres ".

La UE debería replantear su relación actual con Turquía. En mi opinión si hasta ahora era poco probable que Turquía ingresara en la Unión Europea con la deriva islamista que lleva Turquía se está alejando de la UE. Hay que decir que si en Turquía hasta ahora se le han tolerado muchas cosas era por su posición estratégica.

LES FLORS DE LA POR DE LA PRIMAVERA ÀRAB

LES FLORS DE LA POR DE LA PRIMAVERA ÀRAB

Cadascun dels fets vistos individualment són molt preocupants però vistos en conjunt és per tenir molta por. La primavera àrab ens ha permés veure la caiguda d'alguns dictadors del món àrab però tinc la sensació que els nous règims quan es consolidin faran que els seus ciutadans s'enyorin dels seus anteriors tirans. No és la primera vegada que la caiguda d'un regim tirànic ha servit per acabar instaurant un règim encara més infame. L'exemple, encara que sigui una mica antic, seria l'Iran. Van derrocar l'infame regim del Xa de Pèrsia per substituir-lo per l'infame règim islàmic dels aiatol•làs.

L'ASCENS IMPARABLE DE L'ISLAMISME

TERROR ISLAMISTA A NIGÈRIA

A Nigèria el grup terrorista islàmic Boko Haram vol implantar al nord de Nigèria no només un Estat islàmic regit per la llei islàmica sinó també un Estat islàmic lliure dels que no siguin musulmans. Els cristians s'han convertit en les principals víctimes dels atemptats d'aquest grup terrorista, i en aquest cas el terme “terrorista” està perfectament aplicat perquè és mitjançant el terror que Boko Haram intenta implantar el seu model d'Estat. Els cristians reben un missatge clar: fugir o morir. Més del 50% dels nigerians són musulmans, els cristians són el 40% de la població. Ja ha començat un èxode dels cristians nigerians cap al sud del país.

NOU GOVERN ISLAMISTA AL MARROC

El nou govern del Marroc nomenat pel rei Mohamed VI presidit per l'islamista moderat Abdelilah Benkirane. En les eleccions l'islamista Benkirane va guanyar Fouad Ali Himma, amic del rei, que ha estat nomenat conseller reial pel rei. Benkirane ha advertit que no permetrà que Himma interfereixi en les decisions del seu govern. Fouad Ali Himma i Benkirane no tenen una bona relació ja que el primer acusa els islamistes de Benkirane de radicals i retrògrads.

COP ISLAMISTA CONTRA ELS MILITARS A TURQUIA

Des de l'arribada al poder de l'islamista Erdogan els militars han anat perdent quotes de poder en un Estat que des de la seva configuració moderna havia estat tutelat pels militars que pretenien que Turquia fos un Estat laic. L'excap de l'Estat Major Ilker Basbug ha estat detingut a instàncies d'un tribunal d'Istanbul que l'acusa de dirigir una organització terrorista que planeja derrocar el govern. Des de fa mesos la cúpula de l'exèrcit turc està sent purgada pel govern de l'islamista d'Erdogan. Basbug és el militar de rang més alt detingut. L'acusen d'haver ordenat la creació de pàgines web contràries al govern d'Erdogan. Aquesta iniciativa forma part, segons l'acusació, de les activitats de la xarxa “Ergenekon”, presumpta conspiració ultranacionalista que pretén derrocar al govern islamista d'Erdogan. L'acusació assenyala que l'any 2010 van establir-se 42 pàgines web amb propaganda contra el govern i vàries congregacions religioses. L'oposició considera que tot aquest assumpte és un muntatge del govern d'Erdogan per poder arrestar persones que no són fidels a les idees islamistes del govern d'Erdogan i que a les llistes hi ha centenars de persones: acadèmics, advocats, periodistes i alts càrrecs militars.

A tot això hem d'afegir la pujada dels islamistes a Egipte i altres països àrabs, a més d'aquells països on ja governen els islamistes, els islamistes que es presentaven com a moderats s'estan radicalitzant, com seria el cas de Turquia, i els islamistes radicals, cas de l'Iran, estan embogint.

L'IRAN CONTINUA TENSANT LA CORDA AMB OCCIDENT

L'Iran continua apostant per tensar encara més la corda amb Occident en resposta a les sancions amb les que els països occidentals intenten aturar el programa nuclear iranià.

L'IRAN AMENAÇA AMB EL TANCAMENT DE L'ESTRET D'ORMUZ

L'Iran va començar unes maniobres militars en què planejaven el tancament de l'Estret d'Ormuz. Els Estats Units mentre els iranians realitzaven les seves maniobres van retirar la seva flota però el portaavions John C. Stennis i tot el seu grup de batalla es dirigeixen novament cap a la zona del Golf Pèrsic, una zona que es compartida per l'Iran i Oman. El govern iranià ha amenaçat d'atacar el portaavions nord-americà de manera molt poc velada. En unes altres circumstàncies les amenaces podrien considerar-se una fatxenderia més del règim iranià però des de fa temps els discursos dels dirigents iranians solen anar acompanyats amb demostracions del nou arsenal militar. El general Ataolah Salehi, cap de les Forces Armades iranianes va recomanar que el portaavions nord-americà no torni al Golf Pèrsic, el portaavions nord-americà i tot el grup de batalla que l'acompanya ja va posar rumb cap al Golf Pèrsic. Ara caldrà veure com reacciones els iranians. Quan aquesta flota arribi al Golf Pèrsic l'Iran haurà de fer alguna mena de demostració per no quedar com uns patètics bocamolls, però atacar aquesta flota seria un acte de guerra. És a dir, el règim iranià té dues possibilitats: No fer res i quedar com uns patètics bocamolls o cometre la bogeria d'atacar la flota dels Estats Units i provocar una guerra. Fonts del Pentàgon han declarat que “els moviments dels portaavions al Golf Pèrsic i l'Estret d'Ormuz responen a un compromís nord-americà a llarg termini” i “els nostres trànsits per l'Estret d'Ormuz es fan conforme al dret internacional que garanteix el dret de pas a les nostres naus”. Pel Golf Pèrsic i l'Estret d'Ormuz transita el gruix de la producció del petroli. Totes aquestes accions del règim iranià i les amenaces de bloqueig de l'Estret d'Ormuz són la resposta desesperada del règim iranià a les sancions econòmiques pel desenvolupament del programa nuclear iranià. L'Estret d'Ormuz és un pas d'uns 54 quilòmetres d'amplada entre Oman i l'Iran per on cada dia naveguen uns 13 vaixells cisterna que transporten més de 15 milions de barrils de petroli cru, això suposa 1/3 del tràfic petrolier mundial.

NOVES SANCIONS DE LA UE A L'IRAN

La UE ha aprovat un embargament a les importacions iranianes de petroli en el marc de les noves sancions que s'aplicaran a l'Iran. Grècia tenia certes reserves però finalment ha donat suport a les sancions. Aquestes sancions volen forçar l'Iran a col•laborar amb la comunitat internacional en la investigació sobre el programa nuclear iranià, que els iranians al•leguen que només servirà per produir electricitat però ningú s'ho creu perquè segons l'últim informe de l'OIEA l'Iran hi ha desenvolupat la tecnologia per construir armes nuclears. Des de la UE es comenta que la reducció de l'exportació de cru iranià podria compensar-se amb la importació de cru des d'altres productors.

L'IRAN BUSCA ALIANCES A L'AMÈRICA LLATINA

El règim iranià iniciarà una gira per Amèrica Llatina, el sàtrapa iranià Ahmadinejad viatjarà a Veneçuela, Cuba, Nicaragua i Equador. Estats Units ha fet públic que amb la nova llei de despeses de Defensa poden sancionar econòmicament qualsevol institució estrangera que comerciï amb el Banc Central de l'Iran i es demana a aquests països que convencin a Ahmadinejad que col•labori amb la comunitat internacional. Ahmadinejad visita a dos dels països més aïllats de llatinoamèrica i a dos dels més pobres però també són els països que estan més obertament enfrontats als Estats Units. El govern nord-americà els ha deixat “absolutament clar que ara no és el moment de profunditzar amb els lligams de seguretat o econòmics amb l'Iran”. Una congressista republicana d'origen cubà, Ileana Ros-Lehtinen, que presideix el Comitè de Relacions Exteriors de la Cambra Baixa ha declarat que “el tour de tirans que emprendrà Ahmadinejad és només l'últim indicador de la presència creixent de l'Iran a Llatinoamèrica”. Els països llatinoamericans no són gaire conscients de les activitats de grups islamistes en el seu territori. Diversos experts en aquest tema han denunciat que una zona en què conflueixen les fronteres de Brasil, Argentina i l'Uruguai (revisar) s'ha convertit en un centre d'activitats de diversos grups terroristes islàmics que poden actuar amb impunitat i que fins i tot gaudeixen de certa impunitat. L'Iran és un dels principals finançadors del terrorisme islàmic – Hamàs a Gaza i Hezbolà al Líban – i també és responsable directe dels atemptats contra l'ambaixada d'Israel i l'AMIA a Buenos Aires, actes terroristes en què van participar alguns individus que ara són ministres del govern iranià. Ahmadinejad, actualment president de l'Iran, va estar implicat en l'assalt de l'ambaixada dels Estats Units a Teheran. Segons el Washington Post l'Iran està enviant a membres de les forces d'elit Al Quds a les seves ambaixades llatinoamericanes. Aquest grup és responsable de la brutal repressió a l'interior de l'Iran, per exemple van ser els que van esclafar les protestes contra el frau electoral a les últimes eleccions iranianes que van servir per reelegir al sàtrapa Ahmadinejad, però aquest grup també és responsable de cometre actes terroristes a diversos llocs del món.

CREIX L'AMENAÇA IRANIANA A L'ESTRET D'ORMUZ

El règim iranià continua amb l'escalada armamentística i d'amenaces. L'Iran ha amenaçat de tallar el trànsit marítim per l'Estret d'Ormuz, això afectaria al gruix del trànsit dels petroliers per la zona i suposa una amenaça pel trànsit marítim en general. L'Iran ha aprofitat les maniobres militars - Velayat 90 - que van realitzar per provar míssils de curts i llarg abast, i un nou tipus de torpede elèctric. Segons l'Iran els nous míssils són indetectables. L'Iran està desenvolupant el seu armament sempre pensant en Israel, i realment sembla una mica absurd que vagin fent declaracions amenaçadores perquè fins ara les mesures contra el programa nuclear s'ha limitat a sancions econòmiques que van endurint-se amb cada nova demostració de fatxenderia iraniana però pot arribar un moment que decideixin intervenir, cosa que al meu parer s'hauria d'haver fet ja, abans que l'Iran estigui en disposició de fer alguna cosa més que fer el fatxenda. La història ens diu que quan deixem que un tirà boig vagi armant-se acabarà fent ús de les armes.

Estats Units va allunyar el seu portaavions del Golf Pèrsic mentre l'Iran realitzava les maniobres militars i això ha fet que el règim iranià s'hagi envalentit. El comandant de l'exèrcit iranià, Ataolah Salehí va advertir: "Aconsellem a la nau nord-americana que ha sortit de l'Estret d'Ormuz i se n'ha anat al Mar d'Oman que no torni al Golf Pèrsic". "La República Islàmica d'Iran no pensa repetir la seva advertència".

El règim iranià no està fent que abans no hagin fet règims tirànics i que van acabar derivant en una guerra. Van desenvolupant armes i amenacen d'usar-les contra països molt concrets. Creuen que la retirada temporal d'un portaavions de la zona en què ells estaven fent les seves maniobres és una mostra de debilitat i això els fa anar més enllà en l'escalada d'amenaces.

Iran amenaça Israel amb armes nuclears que està desenvolupant però alhora nega que estigui desenvolupant-les quan s'anuncia l'enduriment de les sancions, alhora que amenaça d'usar aquestes armes que deia que no estava desenvolupant si les sancions s'endureixen.

Això que fa l'Iran no és nou. Després de la Primera Guerra Mundial a Alemanya se li va restringir el tonatge de la Kriegsmarine, però ells van construir els cuirassats de butxaca, uns vaixells molt ben armats, que no superaven el límit imposat. També se'ls va prohibir desenvolupar una aviació militar però Alemanya va enviar pilots alemanys a l'URSS a ensinistrar-se, després en secret va desenvolupar la seva aviació. Va annexionar-me Àustria, les tropes alemanyes van entrar al Ruhr, zona que pel Tractat de Versalles havia quedat desmilitaritzada, va apropiar-se dels Sudetes, una zona de Txecoslovàquia habitada per ciutadans alemanys. França i la Gran Bretanya van protestar i van amenaçar de declarar la guerra a Alemanya després de cada moviment del règim nazi però no van fer res, i això va fer creure a Hitler que tampoc farien res quan va decidir atacar Polònia. Les advertències no havien aconseguit aturar al dictador alemany fins que va aconseguir crear una força militar molt potent. Van caldre 6 anys per derrotar-lo.

L'Iran continua incrementant el seu poder militar i es permet amenaçar els seus veïns amb el nou armament veient que les advertències només són això, amenaces, però el temps va passant i ells es veuen cada vegada més forts.

Segurament el portaavions nord-americà i tota la flota que l'acompanya tornaran a la zona. Si l'Iran ataqués aquesta flota encara que només fos llançant un únic míssil seria un acte de guerra, en unes altres circumstàncies diria que l'Iran no cometria la insensatesa d'atacar vaixells de guerra dels Estats Units, encara que per declaracions que han aparegut altres vegades a la premsa de caps militars iranians no n'estic tan segur. Fa uns mesos, crec que va ser aquest mateix cap de l'Armada iraniana que va dir que entregarien llanxes ràpides a grups de la costa i que no se'n feien responsables del que succeís. Aquest és potser el problema, els dirigents iranians no són responsables perquè estan bojos. El tancament de l'Estret d'Ormuz suposaria que el trànsit mercant, especialment dels petroliers, quedaria aturat, no ens arribaria el petroli que ens permet moure'ns i segurament el preu dels combustibles pujaria.

DICTADORS ÀRABS

BASHAR AL ASAD

Des que el passat mes de març va iniciar-se a Síria una insurrecció contra Bashar al Asad i el seu règim totalitari han mort més de 5000 persones. La visita dels observadors de la Lliga Àrab només ha servit per a què el dictador s'atrinxeri encara més en les seves posicions i acusi als Estats Units d'”ingerència flagrant” en aquesta missió. Segons un portaveu del ministeri d'Assumptes Exteriors sirià “Síria no ha rendir comptes als EUA sobre el compliment del protocol àrab” i acusa als EUA d'”intents d'instigar a la violència”. Bashar al Asad va dissenyar una ruta “turística” per mostrar als observadors de la Lliga Àrab que “benvolent” era amb el seu poble i pretenia que els observadors creguessin que els sirians revoltats contra ell formaven part d'un complot. Cal afegir que entre els Estats membres de la Lliga Àrab no trobaríem cap que sigui una democràcia i malgrat això estaven estorats pel que estava succeint a Síria. Quan una comissió organitzada per països que no són democràcies s'escandalitzen pel que està succeint a Síria és perquè allà està passant alguna cosa molt més greu del que ens pensem i del que ens diuen.

HOSNI MUBARAK

La Fiscalia acusa l'expresident egipci Hosni Mubarak, al seu cap de seguretat i a sis policies de la mort de més de 800 persones durant les manifestacions que van acabar amb el derrocament del seu règim. Mubarak va assistir al judici estirat en una llitera d'hospital. Mubarak podria ser sentenciat a morir a la forca si fos condemnat.

LAS FLORES DEL MIEDO DE LA PRIMAVERA ÁRABE

Cada uno de los hechos vistos individualmente son muy preocupantes pero vistos en conjunto es para tener mucho miedo. La primavera árabe nos ha permitido ver la caída de algunos dictadores del mundo árabe pero tengo la sensación de que los nuevos regímenes cuando se consoliden harán que sus ciudadanos sientan nostalgia de esos de sus anteriores tiranos.No es la primera vez que la caída de un régimen tiránico ha servido para acabar instaurando un régimen aún más infame. El ejemplo, aunque sea un poco antiguo, sería Irán. Derribaron el infame régimen del Sha de Persia para sustituirlo por el infame régimen islámico de los ayatolás.

EL ASCENSO IMPARABLE DEL ISLAMISMO

TERROR ISLAMISTA A NIGERIA

En Nigeria el grupo terrorista islámico Boko Haram quiere implantar en el norte de Nigeria no sólo un Estado islámico regido por la ley islámica sino también un Estado islámico libre de los que no sean musulmanes. Los cristianos se han convertido en las principales víctimas de los atentados de este grupo terrorista, y en este caso el término "terrorista" está perfectamente aplicado porque es mediante el terror que Boko Haram intenta implantar su modelo de Estado. Los cristianos reciben un mensaje claro: huir o morir. Más del 50% de los nigerianos son musulmanes, los cristianos son el 40% de la población. Ya ha comenzado un éxodo de los cristianos nigerianos hacia el sur del país.

NUEVO GOBIERNO ISLAMISTA EN MARRUECOS

El nuevo gobierno de Marruecos nombrado por el rey Mohamed VI presidido por el islamista moderado Abdelilah Benkirane. En las elecciones del islamista Benkirane ganó Fouad Ali Himma, amigo del rey, que ha sido nombrado consejero real por el rey.Benkirane advirtió que no permitirá que Himma interfiera en las decisiones de su gobierno. Fouad Ali Himma y Benkirane no tienen una buena relación ya que el primero acusa a los islamistas de Benkirane de radicales y retrógrados.

GOLPE ISLAMISTA CONTRA LOS MILITARES EN TURQUÍA

Desde la llegada al poder del islamista Erdogan los militares han ido perdiendo cuotas de poder en un Estado que desde su configuración moderna había sido tutelado por los militares que pretendían que Turquía fuera un Estado laico. El ex jefe del Estado Mayor Ilker Basbug ha sido detenido a instancias de un tribunal de Estambul que le acusa de dirigir una organización terrorista que planea derrocar al gobierno. Desde hace meses la cúpula del ejército turco está siendo purgada por el gobierno del islamista de Erdogan. Basbug es el militar de mayor rango detenido. Le acusan de haber ordenado la creación de páginas web contrarias al gobierno de Erdogan. Esta iniciativa forma parte, según la acusación, de las actividades la red "Ergenekon", presunta conspiración ultranacionalista que pretende derrocar al gobierno islamista de Erdogan. La acusación señala que en 2010 se establecieron 42 páginas web con propaganda contra el gobierno y varias congregaciones religiosas. La oposición considera que todo este asunto es un montaje del gobierno de Erdogan para poder arrestar a personas que no son fieles a las ideas islamistas del gobierno de Erdogan y que en las listas hay cientos de personas: académicos, abogados, periodistas y altos cargos militares.

A todo esto debemos añadir la subida de los islamistas en Egipto y otros países árabes, además de aquellos países donde ya gobiernan los islamistas, los islamistas que se presentaban como moderados están radicalizando, como sería el caso de Turquía, y los islamistas radicales, caso de Irán, están enloqueciendo.

IRÁN CONTINÚA tensar la cuerda CON OCCIDENTE

Irán sigue apostando por tensar aún más la cuerda con Occidente en respuesta a las sanciones con las que los países occidentales intentan detener el programa nuclear iraní.

IRÁN AMENAZA CON EL CIERRE DEL ESTRECHO DE ORMUZ

Irán comenzó unas maniobras militares en las que planeaban el cierre del Estrecho de Ormuz. Los Estados Unidos mientras los iraníes realizaban sus maniobras retiraron su flota pero el portaaviones John C. Stennis y todo su grupo de batalla se dirigen nuevamente hacia la zona del Golfo Pérsico, una zona que es compartida por Irán y Omán. El gobierno iraní ha amenazado con atacar el portaaviones estadounidense de manera muy poco velada. En otras circunstancias las amenazas podrían considerarse una chulería más del régimen iraní pero desde hace tiempo los discursos de los dirigentes iraníes suelen ir acompañados con demostraciones del nuevo arsenal militar.El general Ataolah Salehi, jefe de las Fuerzas Armadas iraníes recomendó que el portaaviones estadounidense no vuelva al Golfo Pérsico, el portaaviones estadounidense y todo el grupo de batalla que le acompaña ya puso rumbo hacia el Golfo Pérsico. Ahora habrá que ver cómo reaccionas los iraníes.Cuando esta flota llegue al Golfo Pérsico Irán tendrá que hacer algún tipo de demostración para no quedar como unos patéticos bocazas, pero atacar esta flota sería un acto de guerra. Es decir, el régimen iraní tiene dos posibilidades: No hacer nada y quedar como unos patéticos bocazas o cometer la locura de atacar la flota de los Estados Unidos y provocar una guerra. Fuentes del Pentágono han declarado que "los movimientos de los portaaviones en el Golfo Pérsico y el Estrecho de Ormuz responden a un compromiso norteamericano a largo plazo" y "nuestros tránsitos por el Estrecho de Ormuz se hacen conforme al derecho internacional que garantiza el derecho de paso a nuestras naves ". Por el Golfo Pérsico y el Estrecho de Ormuz transita el grueso de la producción del petróleo. Todas estas acciones del régimen iraní y las amenazas de bloqueo del Estrecho de Ormuz son la respuesta desesperada del régimen iraní a las sanciones económicas para el desarrollo del programa nuclear iraní. El Estrecho de Ormuz es un paso de unos 54 kilómetros de ancho entre Omán e Irán para que cada día navegan unos 13 buques cisterna que transportan más de 15 millones de barriles de petróleo crudo, lo que supone 1 / 3 deltráfico petrolero mundial.

NUEVAS SANCIONES DE LA UE EN IRÁN

La UE ha aprobado un embargo a las importaciones iraníes de petróleo en el marco de las nuevas sanciones que se aplicarán a Irán. Grecia tenía ciertas reservas pero finalmente ha dado apoyo a las sanciones. Estas sanciones quieren forzar a Irán a colaborar con la comunidad internacional en la investigación sobre el programa nuclear iraní, que los iraníes alegan que sólo servirá para producir electricidad pero nadie lo cree porque según el último informe de la 'OIEA Irán se ha desarrollado la tecnología para construir armas nucleares. Desde la UE se comenta que la reducción de la exportación de crudo iraní podría compensarse con la importación de crudo desde otros productores.

IRÁN BUSCA ALIANZAS EN AMÉRICA LATINA

El régimen iraní iniciará una gira por América Latina, el sátrapa iraní Ahmadineyad viajará a Venezuela, Cuba, Nicaragua y Ecuador. Estados Unidos ha hecho público que con la nueva ley de gastos de Defensa pueden sancionar económicamente cualquier institución extranjera que comercie con el Banco Central de Irán y se pide a estos países que convenzan a Ahmadineyad que colabore con la comunidad internacional.Ahmadineyad visita a dos de los países más aislados de Latinoamérica y dos de los más pobres pero también son los países que están más abiertamente enfrentados a Estados Unidos. El gobierno estadounidense les ha dejado "absolutamente claro que ahora no es el momento de profundizar con los lazos de seguridad o económicos con Irán".Una congresista republicana de origen cubano, Ileana Ros-Lehtinen, que preside el Comité de Relaciones Exteriores de la Cámara Baja ha declarado que "el tour de tiranos que emprenderá Ahmadineyad es sólo el último indicador de la presencia creciente de Irán en Latinoamérica ". Los países latinoamericanos no son muy conscientes de las actividades de grupos islamistas en su territorio. Varios expertos en este tema han denunciado que una zona en la que confluyen las fronteras de Brasil, Argentina y Uruguay (revisar) se ha convertido en un centro de actividades de varios grupos terroristas islámicos que pueden actuar con impunidad y que incluso todo gozan de cierta impunidad. Irán es uno de los principales financiadores del terrorismo islámico - Hamás en Gaza y Hezbolá en el Líbano - y también es responsable directo de los atentados contra la embajada de Israel y la AMIA en Buenos Aires, actos terroristas en el que participaron algunos individuos que ahora son ministros del gobierno iraní. Ahmadineyad, actualmente presidente de Irán, estuvo implicado en el asalto de la embajada de Estados Unidos en Teherán. Según el Washington Post Irán está enviando a miembros de las fuerzas de élite Al Quds en sus embajadas latinoamericanas. Este grupo es responsable de la brutal represión en el interior de Irán, por ejemplo fueron los que aplastaron las protestas contra el fraude electoral en las últimas elecciones iraníes que sirvieron para reelegir al sátrapa Ahmadineyad, pero este grupo también es responsable de cometer actos terroristas en diversos lugares del mundo.

CRECE LA AMENAZA IRANÍ EN EL ESTRECHO DE ORMUZ

El régimen iraní continúa con la escalada armamentística y de amenazas. Irán ha amenazado con cortar el tráfico marítimo por el Estrecho de Ormuz, esto afectaría al grueso del tráfico de los petroleros por la zona y supone una amenaza para el tráfico marítimo en general. Irán ha aprovechado las maniobras militares - Velay 90 - que realizaron para probar misiles de corto y largo alcance, y un nuevo tipo de torpedo eléctrico. Según Irán los nuevos misiles son indetectables. Irán está desarrollando su armamento siempre pensando en Israel, y realmente parece un poco absurdo que vayan haciendo declaraciones amenazantes porque hasta ahora las medidas contra el programa nuclear se ha limitado a sanciones económicas que van endureciendo con cada nueva demostración de chulería iraní pero puede llegar un momento en que decidan intervenir, lo que en mi opinión debería haber hecho ya, antes de que Irán esté en disposición de hacer algo más que hacer el pijo. La historia nos dice que cuando dejamos que un tirano loco vaya armándose acabará haciendo uso de las armas.

Estados Unidos alejó su portaaviones del Golfo Pérsico mientras Irán realizaba las maniobras militares y eso ha hecho que el régimen iraní se haya envalentonado. El comandante del ejército iraní, Ataolah Saleh advirtió: "Aconsejamos a la nave norteamericana que ha salido del Estrecho de Ormuz y se ha ido al Mar de Omán que no vuelva el Golfo Pérsico". "La República Islámica de Irán no piensa repetir su advertencia".

El régimen iraní no está haciendo que antes no hayan hecho regímenes tiránicos y que acabaron derivando en una guerra.Van desarrollando armas y amenazan con usarlas contra países muy concretos. Creen que la retirada temporal de un portaaviones de la zona en que ellos estaban haciendo sus maniobras es una muestra de debilidad y eso les hace ir más allá en la escalada de amenazas.

Irán amenaza a Israel con armas nucleares que está desarrollando pero a la vez niega que esté desarrollando las cuando se anuncia el endurecimiento de las sanciones, al tiempo que amenaza de usar esas armas que decía que no estaba desarrollando si las sanciones se endurecen.

Lo que hace Irán no es nuevo. Tras la Primera Guerra Mundial en Alemania se le restringió el tonelaje de la Kriegsmarine, pero ellos construyeron los acorazados de bolsillo, unos barcos muy bien armados, que no superaban el límite impuesto. También se les prohibió desarrollar una aviación militar pero Alemania envió pilotos alemanes en la URSS a adiestrarse, luego en secreto desarrolló su aviación. Anexionó me Austria, las tropas alemanas entraron en el Ruhr, zona que por el Tratado de Versalles había quedado desmilitarizada, se apropió de los Sudetes, una zona de Checoslovaquia habitada por ciudadanos alemanes. Francia y Gran Bretaña protestaron y amenazaron con declarar la guerra a Alemania después de cada movimiento del régimen nazi pero no hicieron nada, y eso hizo creer a Hitler que tampoco harían nada cuando decidió atacar Polonia. Las advertencias no habían logrado detener al dictador alemán hasta que logró crear una fuerza militar muy potente. Fueron necesarios 6 años para derrotarlo.

Irán continúa incrementando su poder militar y se permite amenazar a sus vecinos con el nuevo armamento viendo que las advertencias sólo son eso, amenazas, pero el tiempo va pasando y ellos se ven cada vez más fuertes.

Seguramente el portaaviones estadounidense y toda la flota que la acompaña volverán a la zona. Si Irán atacara esta flota aunque sólo fuera lanzando un único misil sería un acto de guerra, en otras circunstancias diría que Irán no cometería la insensatez de atacar barcos de guerra de Estados Unidos, aunque por declaraciones que han aparecido otras veces en la prensa de jefes militares iraníes no estoy tan seguro. Hace unos meses, creo que fue ese mismo jefe de la Armada iraní que dijo que entregarían lanchas rápidas a grupos de la costa y que no se hacían responsables de lo que sucediera. Este es quizás el problema, los dirigentes iraníes no son responsables porque están locos. El cierre del Estrecho de Ormuz supondría que el tráfico mercante, especialmente los petroleros, quedaría parado, no nos llegaría el petróleo que nos permite movernos y seguramente el precio de los combustibles subiría.

DICTADORES ÁRABES

Bashar AL ASAD

Desde que el pasado mes de marzo se inició en Siria una insurrección contra Bashar al Asad y su régimen totalitario han muerto más de 5000 personas. La visita de los observadores de la Liga Árabe sólo ha servido para que el dictador atrinchere aún más en sus posiciones y acuse a los Estados Unidos de "injerencia flagrante" en esta misión. Según un portavoz del ministerio de Asuntos Exteriores sirio "Siria no ha rendir cuentas en EEUU sobre el cumplimiento del protocolo árabe" y acusa a EEUU de "intentos de instigar a la violencia". Bashar al Asad diseñó una ruta "turística" para mostrar a los observadores de la Liga Árabe que "benevolente" estaba con su pueblo y pretendía que los observadores creyeran que los sirios sublevados contra él formaban parte de un complot. Hay que añadir que entre los Estados miembros de la Liga Árabe no encontraríamos ninguna que sea una democracia y sin embargo estaban estorats por lo que estaba sucediendo en Siria. Cuando una comisión organizada por países que no son democracias escandalizan por lo que está sucediendo en Siria es porque allí está pasando algo mucho más grave de lo que pensamos y lo que nos dicen.

Hosni Mubarak

La Fiscalía acusa al ex presidente egipcio Hosni Mubarak, a su jefe de seguridad y seis policías de la muerte de más de 800 personas durante las manifestaciones que acabaron con el derrocamiento de su régimen. Mubarak asistió al juicio estirado en una camilla de hospital. Mubarak podría ser sentenciado a morir en la horca si fuera condenado.

Entre el soldà d'Istanbul i el faraó d'Egipte

Entre el soldà d'Istanbul i el faraó d'Egipte

Conflicte amb el soldà

El clima de tensió entre Israel i Turquia està lluny d'apaivagar-se. Les relacions van deteriorar-se arran de l'abordatge de la flotilla proHamàs encapçalada pel vaixell turc Mavi Marmara que intentava trencar el bloqueig israelià de Gaza. 9 islamistes turcs van morir pels trets dels soldats israelians.

Les relacions entre ambdós Estats van deteriorar-se molt, però Erdogan lluny d'intentar rebaixar la tensió només s'ha dedicat a anunciar accions que només poden agreujar el conflicte. Des d'amenaçar els jaciments de gas que explota Israel a amenaçar amb escortar futures flotilles proHamàs advertint que realitzaran accions hostils contra els vaixells israelians. Sembla que el “soldà” Erdogan, considerat, fins ara, islamista moderat s'està tornant cada dia més islamista i cada dia menys moderat, i té ínfules imperialistes, com si volgués restaurar l'Imperi Otomà.

Puc entendre que el govern turc s'emprenyés amb Israel per la mort de nou dels seus ciutadans però aquests nous ciutadans intentaven cometre trencar un bloqueig que impedeix l'arribada per mar d'armes pel grup terrorista Hamàs. El govern turc té dret a emprenyar-se si maten a ciutadans seus, però aquests ciutadans estaven intentant cometre un delicte contra la seguretat d'Israel. Aquests 9 islamistes turcs encara estarien vius si haguessin fet allò que s'espera de qui diu ser pacifista però van atacar els soldats israelians i aquests van haver d'abatre'ls. També Israel té dret a exigir responsabilitats a Turquia pels actes que van cometre els 9 islamistes turcs.

Incís: Els països poden protestar si els seus ciutadans són maltractats per un altre Estat i protestar si són assassinats, però si els seus ciutadans intenten cometre un delicte el mínim que haurien de fer és callar. Si Turquia detectés un avió, vaixell o una caravana de camells que s'apropés al Kurdistan per entregar als kurds presumptament ajuda humanitària ja us puc dir que no serien només nou els morts, segurament no deixarien viu ningú.

Per tant, aquesta pell fina del soldà Erdogan em semblaria irresponsable si només fossin unes declaracions per a la galeria islamista i el nacionalisme turc més ranci, però si és una declaració d'intencions crec que és inacceptable.

Al “soldà” Erdogan va presentar una protesta davant les Nacions Unides, però a estat arran de les conclusions finals de la comissió quan Erdogan ha iniciat un camí molt perillós, ha abandonat tota la moderació que se li suposava i ara ja només queda l'islamista.

La cancellera Merkel preocupada per la tensió entre Israel i Turquia ha hagut d'estirar de les orelles al “soldà” Erdogan. Erdogan va expressar la voluntat turca de convertir-se en membre de la UE però la cancellera li hi ha transmès la posició contrària a l'adhesió turca a la UE i que s'haurà de conformar amb una aliança estratègica.

Turquia fa anys que aspira a ser membre de la UE però hi ha diverses raons que ho han impedit: Turquia era una democràcia tutelada pels militars, amb una majoria de població musulmana i ara té un govern islamista, des de fa temps el país s'ha reislamitzat, i això provoca reticències a molts països europeus. Turquia té un conflicte amb els kurds que intenta resoldre per vies molt expeditives, i es nega a assumir les seves responsabilitats pel genocidi del poble armeni, genocidi que no només és negat sinó que és un tema que pot portar a la garjola al turc que parli del tema.

El conflicte amb Egipte

L'agost passat el sud d'Israel va ser atacat per un comando terrorista que va entrar a Israel des del Sinaí atacant els vehicles que circulaven per una carretera a prop d'Eilat, mentrestant des de Gaza van llançar-se diversos projectils. Va ser una acció conjunta de diversos grups terroristes palestins. Fins ara es creia que el grup que s'havia infiltrat a través de la frontera entre Israel i Egipte havia sortit de Gaza, havia recorregut la frontera per la Península del Sinaí fins que va trobar un forat a la frontera i llavors van entrar a Israel. Això deia la investigació preliminar. L'exèrcit israelià va repel•lir i perseguir els terroristes. En un enfrontament amb els terroristes va produir-se un tiroteig creuat en què van morir cinc policies egipcis. El govern egipci va exigir al govern israelià que demanés disculpes per la mort dels cinc policies egipcis, Israel va lamentar però no va condemnar la mort dels policies egipcis. Aquest fet va provocar un conflicte diplomàtic entre ambdós països, Israel va reduir la seva presència diplomàtica a la mínima expressió fins que l'Ambaixada israeliana a El Caire va ser assaltada per les masses. Però la investigació ha continuat i ara les conclusions difereixen una mica de les primeres conclusions. Tots els terroristes que van entrar a Israel eren ciutadans egipcis, un d'ells era un policia egipci.

En aquell atac van morir 8 israelians i 7 terroristes. Van morir cinc policies egipcis per trets dels soldats israelians. Israel va respondre als atacs terroristes atacant als CRP causant una trentena de palestins morts i un israelià.

El grup que va realitzar l'atac estava integrat per 20 terroristes que van repartir-se en dos grups, en un d'ells hi havia tres suïcides. Van entrar a Israel i van atacar als vehicles israelians i una patrulla militar. Entre els terroristes que van disparar sobre els vehicles israelians hi havia un policia egipci, quan els soldats israelians van perseguir als terroristes i van acabar enfrontant-s'hi matant els cinc policies egipcis.

“De la investigació es desprèn que els Comitès Populars de Resistència van allistar un grup terrorista al Sinaí, van instruir-los, ensinistrar-los, armar-los, els van donar suport logístic”.

El govern egipci ha refusat les conclusions d'aquest informe malgrat que està basat en la identitat dels terroristes ja que només està interessat que Israel es disculpi per la mort dels cinc policies egipcis, de la resta de l'assumpte intenta desentendre's. Però no oblidem que els terroristes van entrar a Israel després de recórrer tota la frontera entre ambdós països i entrar a Israel per matar 8 ciutadans israelians, i alguns d'aquests terroristes eren egipcis.

Conclusions: Turquia i Egipte no van saber, poder o voler impedir que ciutadans seus cometessin actes molt greus contra la integritat territorial i la seguretat del seu aliat Israel permetent que islamistes intentessin trencar un bloqueig en un cas i cometre un atemptat terrorista en l'altre. I van iniciar una escalada de tensió diplomàtica reduint les relacions amb Israel a la mínima expressió, pràcticament estan trencades ja que a El Caire les masses van assaltar l'ambaixada israeliana. A Turquia els ciutadans israelians que arribaven a l'aeroport eren interrogats per esbrinar si entre ells hi havia algú que estigués encara fent el servei militar. Perquè les autoritats turques buscaven soldats?. Recordaré que els terroristes palestins encara tenen en el seu poder des de fa 5 anys al soldat Shalit, i que preparaven plans per segrestar més soldats israelians. Intentaven les autoritats turques ajudar als terroristes?. Turquia i Egipte exigeixen a Israel que es disculpi per la mort de ciutadans d'aquestes nacionalitats, però no assumeixen la responsabilitat dels actes dels seus ciutadans contra l'Estat d'Israel. Disculpes?. Crec que Turquia i Egipte haurien de demanar disculpes per aquestes greus atencions a la sobirania israeliana, les Forces de Defensa d'Israel no van anar a Ankara ni a El Caire a matar innocents ciutadans d'aquests dos països que passejaven pel carrer, van ser ciutadans turcs i egipcis els que van intentar atemptar contra la sobirania israeliana. Hi ha un agreujant en tot aquest assumpte, aquests dos països eren aliats d'Israel i han permès que això passi. Mai abans la frase “guardeu-me dels meus amics, que dels meus enemics ja em guardo jo”, té més vigència que en aquest cas. Amb els enemics un sap com ha d'actuar, però amb aliats com Egipte i Turquia qui necessita enemics?.

Entre el sultán de Estambul y el faraón de Egipto

Conflicto con el sultán

El clima de tensión entre Israel y Turquía está lejos de apaciguarse. Las relaciones se deterioraron a raíz del abordaje de la flotilla proHamàs encabezada por el buque turco Mavi Marmara que intentaba romper el bloqueo israelí de Gaza. 9 islamistas turcos murieron por los disparos de los soldados israelíes.

Las relaciones entre ambos Estados se deteriorarse mucho, pero Erdogan lejos de intentar rebajar la tensión sólo se ha dedicado a anunciar acciones que sólo pueden agravar el conflicto. Desde amenazar los yacimientos de gas que explota Israel a amenazar con escoltar futuras flotillas proHamàs advirtiendo que realizarán acciones hostiles contra los barcos israelíes. Parece que el "sultán" Erdogan, considerado, hasta ahora, islamista moderado se está volviendo cada día más islamista y cada día menos moderado, y tiene ínfulas imperialistas, como si quisiera restaurar el Imperio Otomano.

Puedo entender que el gobierno turco se enfada con Israel por la muerte de nueve de sus ciudadanos pero estos nuevos ciudadanos intentaban cometer romper un bloqueo que impide la llegada por mar de armas por el grupo terrorista Hamás. El gobierno turco tiene derecho a enfadarse si matan a ciudadanos suyos, pero estos ciudadanos estaban intentando cometer un delito contra la seguridad de Israel. Estos 9 islamistas turcos aún estarían vivos si hubieran hecho lo que se espera de quien dice ser pacifista pero atacaron a los soldados israelíes y éstos tuvieron que abatirlos. También Israel tiene derecho a exigir responsabilidades a Turquía por los actos que cometieron los 9 islamistas turcos.

Inciso: Los países pueden protestar si sus ciudadanos son maltratados por otro Estado y protestar si son asesinados, pero si sus ciudadanos intentan cometer un delito lo mínimo que deberían hacer es callar. Si Turquía detectara un avión, barco o una caravana de camellos que se acercara al Kurdistán para entregar a los kurdos presuntamente ayuda humanitaria ya os puedo decir que no serían sólo nueve los muertos, seguramente no dejarían vivo a nadie.

Por tanto, esta piel fina del sultán Erdogan me parecería irresponsable si sólo fueran unas declaraciones para la galería islamista y el nacionalismo turco más rancio, pero si es una declaración de intenciones creo que es inaceptable.

El "sultán" Erdogan presentó una protesta ante las Naciones Unidas, pero ha sido a raíz de las conclusiones finales de la comisión cuando Erdogan ha iniciado un camino muy peligroso, ha abandonado toda la moderación que se le suponía y ahora ya sólo queda el islamista.

La canciller Merkel preocupada por la tensión entre Israel y Turquía ha tenido que tirar de las orejas al "sultán" Erdogan. Erdogan expresó la voluntad turca de convertirse en miembro de la UE pero la canciller le ha transmitido la posición contraria a la adhesión turca a la UE y que se tendrá que conformar con una alianza estratégica.

Turquía hace años que aspira a ser miembro de la UE pero hay varias razones que lo han impedido: Turquía era una democracia tutelada por los militares, con una mayoría de población musulmana y ahora tiene un gobierno islamista, desde hace tiempo el país se ha reislamitzat, y esto provoca reticencias en muchos países europeos. Turquía tiene un conflicto con los kurdos que intenta resolver por vías muy expeditivas, y se niega a asumir sus responsabilidades por el genocidio del pueblo armenio, genocidio que no sólo es negado sino que es un tema que puede llevar a la cárcel al turco que hable del tema.

El conflicto con Egipto

En agosto pasado el sur de Israel fue atacado por un comando terrorista que entró en Israel desde el Sinaí atacando los vehículos que circulaban por una carretera cerca de Eilat, mientras desde Gaza se lanzaron varios proyectiles. Fue una acción conjunta de varios grupos terroristas palestinos. Hasta ahora se creía que el grupo que se había infiltrado a través de la frontera entre Israel y Egipto había salido de Gaza, había recorrido la frontera por la Península del Sinaí hasta que encontró un hueco en la frontera y entonces entraron en Israel . Esto decía la investigación preliminar.El ejército israelí repeler y perseguir a los terroristas. En un enfrentamiento con los terroristas se produjo un tiroteo cruzado en el que murieron cinco policías egipcios. El gobierno egipcio exigió al gobierno israelí que pidiera disculpas por la muerte de cinco policías egipcios, Israel lamentó pero no condenó la muerte de los policías egipcios. Este hecho provocó un conflicto diplomático entre ambos países, Israel redujo su presencia diplomática en la mínima expresión hasta que la Embajada israelí en El Cairo fue asaltada por las masas. Pero la investigación ha continuado y ahora las conclusiones difieren algo de las primeras conclusiones.Todos los terroristas que entraron en Israel eran ciudadanos egipcios, uno de ellos era un policía egipcio.

En ese ataque murieron 8 israelíes y 7 terroristas. Murieron cinco policías egipcios por disparos de los soldados israelíes. Israel respondió a los ataques terroristas atacando a los CRP causando una treintena de palestinos muertos y un israelí.

El grupo que realizó el ataque estaba integrado por 20 terroristas que repartieron en dos grupos, en uno de ellos había tres suicidas.Entraron en Israel y atacaron los vehículos israelíes y una patrulla militar. Entre los terroristas que dispararon sobre los vehículos israelíes había un policía egipcio, cuando los soldados israelíes persiguieron a los terroristas y acabaron enfrentándose se matando los cinco policías egipcios.

"De la investigación se desprende que los Comités Populares de Resistencia alistaron un grupo terrorista en el Sinaí, fueron instruirlos, adiestrarlos, armarlos, les dieron apoyo logístico".

El gobierno egipcio ha rechazado las conclusiones de este informe a pesar de que está basado en la identidad de los terroristas ya que sólo está interesado en que Israel se disculpe por la muerte de cinco policías egipcios, del resto del asunto intenta desentenderse. Pero no olvidemos que los terroristas entraron en Israel después de recorrer toda la frontera entre ambos países y entrar en Israel para matar 8 ciudadanos israelíes, y algunos de estos terroristas eran egipcios.

Conclusiones: Turquía y Egipto no supieron, pudieron o quisieron impedir que ciudadanos sus cometieran actos muy graves contra la integridad territorial y la seguridad de su aliado Israel permitiendo que islamistas intentaran romper un bloqueo en un caso y cometer un atentado terrorista en el otro . Y iniciaron una escalada de tensión diplomática reduciendo las relaciones con Israel a la mínima expresión, prácticamente están rotas ya que en El Cairo las masas asaltaron la embajada israelí. En Turquía los ciudadanos israelíes que llegaban al aeropuerto eran interrogados para averiguar si entre ellos había alguien que estuviera todavía haciendo el servicio militar. Para que las autoridades turcas buscaban soldados?. Recordaré que los terroristas palestinos aún tienen en su poder desde hace 5 años al soldado Shalit, y que preparaban planes para secuestrar más soldados israelíes.Intentaban las autoridades turcas ayudar a los terroristas?. Turquía y Egipto exigen a Israel que se disculpe por la muerte de ciudadanos de estas nacionalidades, pero no asumen la responsabilidad de los actos de sus ciudadanos contra el Estado de Israel. Disculpas?. Creo que Turquía y Egipto deberían pedir disculpas por estas graves atenciones a la soberanía israelí, las Fuerzas de Defensa de Israel no fueron a Ankara ni en El Cairo a matar inocentes ciudadanos de estos dos países que paseaban por la calle, fueron ciudadanos turcos y egipcios los que intentaron atentar contra la soberanía israelí. Hay un agravante en todo este asunto, estos dos países eran aliados de Israel y han permitido que esto suceda. Nunca antes la frase "guardar de mis amigos, que de mis enemigos ya me guardo yo", tiene más vigencia que en este caso. Con los enemigos uno sabe cómo debe actuar, ¿pero con aliados como Egipto y Turquía quien necesita enemigos?.

El problema turc

El problema turc



Israel defensarà les seves plataformes de gas


Davant la deriva islamista del govern turc i el trencament de relacions entre ambdós països i l'amenaça del govern turc d'Erdogan d'apropiar-se dels recursos gasistes a aigües territorials israelianes el govern israelià ha advertit que "Israel pot defensar la seguretat de les plataformes per a l'extracció de gas que instal•larà al Mediterrani".


Israel està preparant-se per explotar els jaciments de gas natural de Tamar i Leviatan reservat per a l'explotació econòmica d'Israel i que explotarà conjuntament amb Xipre.


"No han estat reclamats ni tan sols pel Líban i tampoc pels turcs". Segons el ministre de Finances israelià Yuval Steinitz els ingressos derivats de l'explotació d'aquests recursos està estimat en 150000 milions de dòlars. És a dir, els israelians i els xipriotes tenen acords per explotar aquests recursos gasistes de la costa israeliana amenaçats pels turcs. Cal afegir que els turcs no reconeixen el govern greco-xipriota. El govern libanès del qual forma part el grup terrorista islamista xiïta Hezbolà també va amenaçar amb apoderar-se dels jaciments.


Encara que el govern libanès, és a dir, Hezbolà, discuteix els límits territorials que segons ells no han estat traçats perquè ambdós països estan formalment en guerra, aquests recursos queden a aigües territorials israelianes però el govern libanès discuteix ara aquests límits marítims però es nega a arribar a un acord, prefereixen amenaçar amb accions bèl•liques.


El govern israelià es reuneix per analitzar la crisi amb Turquia


Les relacions amb Turquia s'han anat deteriorant després que el Tzàhal matés a 9 islamistes turcs que intentaven trencar el bloqueig de Gaza. Els 8 ministres d'aquest mini gabinet estudiaran la situació en què es troben les relacions amb Turquia. És comprensible que Turquia es preocupi pels seus conciutadans però també s'hauria de responsabilitzar d'haver autoritzat que un vaixell de nacionalitat turc salpés amb el clar propòsit de realitzar un acte il•legal contra Israel, no oblidem que Turquia i Israel eren fins abans de l'incident del Mavi Marmara, aliats comercials i estratègics, i que si l'incident va produir-se va ser degut a que els responsables de la flotilla van intentar cometre un acte il•legal contra la integritat territorial israeliana. Els 9 islamistes turcs abatuts pels soldats israelians pertanyen a una organització que està a la llista d'organitzacions amb lligams terroristes a Israel, Estats Units i diversos països, malgrat que ells es presentin com organització de caritat als països on hi ha catàstrofes i desastres, la realitat és, però, que són molt amics del grup terrorista palestí Hamàs. Erdogan demostra la seva poca vergonya quan afirma davant de la Lliga Àrab que "Israel ha de respectar els drets humans i actuar com un Estat normal per alliberar-se de l'aïllament". Aquestes paraules van rebre l'aplaudiment fervorós dels sàtrapes de la Lliga Àrab. Cal recordar que Israel és l'única democràcia de la zona, democràcia que respecta els drets humans i amb un sistema electoral lliure que permet que inclús els islamistes tinguin representació a la Kneset. Cap dels seus veïns poden dir el mateix. Turquia no pot donar lliçons de respecte als drets humans pel que està fent amb els kurds i perquè no reconeix haver perpetrat el genocidi armeni, és més, el que a Turquia és delicte és parlar del genocidi armeni. Les paraules d'Erdogan són una mostra del cinisme d'aquests sàtrapes islamistes. Només hi ha una cosa bona en tot aquest assumpte, Erdogan s'ha tret la màscara de moderat i ara ja només queda l'Erdogan islamista.


El govern turc ha ordenat anular el sistema de reconeixement d'amics dels seus sistemes d'armes, des d'ara els avions i sistemes antiaeris reconeixeran als avions israelians com enemics, és a dir, un pas més per a declarar la guerra a Israel. Erdogan ha advertit que "Israel pagarà els seus actes criminals". Mentre Israel intenta rebaixar el seu discurs el govern turc no només endureix el seu sinó que es prepara per a una confrontació i intenta ja sigui d'obra o de paraula anar preparant-se pel conflicte. Malgrat que el govern israelià intenta rebaixar la tensió mentre el govern turc intenta provocar un conflicte el primer ministre Netanyahu estudia prendre mesures en cas que Turquia demani sancions contra Israel. Erdogan va advertir que "fins que Israel no demani perdó per la mort de nou turcs, pagui compensacions a les seves famílies i aixequi el bloqueig a la Franja de Gaza no hi haurà normalització" de relacions. Demanar perdó per matar a uns delinqüents i pagar indemnitzacions a les seves famílies?. Turquia indemnitza les famílies dels kurds que assassina?. Diria que no. Turquia ha demanat perdó pel genocidi que van cometre contra els armenis?. No. El bloqueig de Gaza ha estat declarat legal ja que impedeix que els grups terroristes palestins puguin proveir-se d'armes amb les que atemptar contra els ciutadans israelians. La comissió Palmer va criticar que Turquia permetés a la flotilla salpar dels seus ports per cometre un acte il•legal contra la integritat territorial d'un país que, fins aquell moment, era el seu aliat. Els turcs demostren tenir molta barra quan permeten que una patuleia islamista intentés cometre un delicte contra el seu aliat israelià i després es posen fets uns basiliscs perquè maten a 9 dels seus conciutadans, que vistos els vídeos sobre l'abordatge del Mavi Marmara ja hem pogut veure que eren molt violents. Turquia hauria d'haver demanat disculpes a Israel per haver permès que aquesta flotilla pro Hamàs salpés des dels seus ports. La comissió també criticava Israel per un ús excessiu de la força. Doncs ja diran els senyors de la comissió de quina manera actuarien els seus països si les forces de seguretat de qualsevol país en abordar un vaixell es trobessin que els seus soldats o policies són atacats amb barres de ferro, cadires i armes blanques, que va ser com va actuar el Tzáhal. Recordaré que els primers soldats del Tzáhal que abordaren el vaixell van ser atacats amb tota mena d'objectes pels tripulants del vaixell, aquests soldats no devien esperar trobar-se amb aquesta recepció, la propaganda de la flotilla deia que eren gent pacífica, primera mentida de la flotilla, de pacifistes no tenien res. L'altra mentida és que la principal organització de la flotilla es presenta com una ONG caritativa, la realitat és que la ONG turca IHH està a la llista d'organitzacions terroristes dels Estats Units, Israel i gran part dels països europeus. L'última conclusió de la comissió Palmer considera que el bloqueig de Gaza és legal.


Amb aliats com Egipte i Turquia qui vol enemics?. Almenys Hamàs, Hezbolà i l'Iran ja sabem el que són, Turquia i Egipte s'han infectat del virus de l'islamisme i han deixat de ser de confiança.


Les relacions entre Turquia i Israel


Turquia intenta provocar una guerra


El govern turc ha deixat de ser moderat per ser directament islamista. Planegen enviar tres fragates per, segons ells, "vigilar la llibertat de navegació" i protegir l'ajuda humanitària que s'enviï als palestins. Sembla que els turcs tornen a formes que pensàvem pròpies del passat. Aquests vaixells turcs tenen ordres que si es troben amb vaixells israelians fora de les 12 milles territorials israelianes s'aproparan per neutralitzar el sistema militar. Això seria un acte de guerra. Si un capità israelià veu que se li apropa un vaixell de guerra el primer que farà és protegir la seva nau. Turquia usarà la seva Armada per protegir un acte il•legal dels amics d'Hamàs i estan disposats a provocar una guerra amb Israel només por una patuleia islamista amiga de terroristes. Realment, és tot això una bogeria.


Erdogan es retracta?


Després d'amenaçar amb l'enviament de la flota turca a les costes israelianes per protegir la flotilla proHamàs Erdogan hi ha retractat, i ho fa dient que les seves paraules anteriors van ser mal interpretades. La versió turca de les paraules d'Erdogan, la que va ser “mal interpretada” diu: “Ara, sens dubte, els vaixells de guerra turcs estan principalment preparats per a protegir els nostres navilis. Això és, en primer lloc. I també està l'ajuda humanitària no tornarà a ser atacada com va ocórrer amb el cas del Mavi Marmara”. El Mavi Marmara va ser abordat pel Tzáhal perquè aquest vaixell turc intentava trencar un bloqueig que ha estat considerat legal, no per transportar ajuda humanitària. Les autoritats israelianes van donar als vaixells de la flotilla el permís per descarregar l'ajuda humanitària en un port israelià pròxim a Gaza o en un d'egipci, on les autoritats corresponents examinarien la càrrega i després aquesta seria transportada per terra. Van negar-se. Allò va ser un acte de propaganda que no va sortir bé, ni van poder arribar a Gaza trencant el bloqueig, ni van morir tots, cert, van morir 9 islamistes turcs, però les imatges deixen clar que no van morir com uns màrtirs sinó com uns gossos. I la resta de la flotilla va haver de fer mitja volta.


Però ara apareix una altra versió molt suavitzada de les declaracions d'Erdogan que nega que tinguin la intenció de Turquia d'enviar vaixells de guerra turcs per protegir la flotilla proHamàs.


Algú s'imagina que un país enviï la seva flota a protegir una flotilla de vaixells de traficants de drogues o d'armes que intenten desembarcar la seva càrrega en un altre país i que amenaci a aquell país quasi amb la guerra si no deixen passar els vaixells?. Doncs això és el que pretenia Turquia.


Ara diuen que Erdogan en realitat volia dir que “mentre Israel no interfereixi en la llibertat de navegació no tenim cap pla d'enviar vaixells de guerra per escoltar embarcacions amb ajuda humanitària”. Les paraules poden ser formalment més suaus però no deixen de dir el mateix.


El ministre d'Exteriors israelià Lieberman havia dit dies enrere que davant la posició amenaçant turca el govern israelià havia estudiat donar ajuda al PKK en la seva lluita contra Turquia però després va descartar-se aquesta opció.


És evident que si Turquia decideix “ajudar” a les flotilles proHamàs a trencar el bloqueig no estarien en posició de queixar-se si Israel ofereix el seu ajut al PKK kurd. El primer ministre israelià Netanyahu va declarar que “no vam voler això i treballarem per a temperar l'enardiment i reconstruir els vincles”.


El Ministeri d'Exteriors israelià ha considerat emetre una advertència als israelians, especialment als que estan complint el servei militar, per a que s'abstinguin de viatjar a Turquia, enfortir els vincles amb els armenis i donar suport als fòrums internacionals que en que es discuteix sobre la violació dels drets humans comesa pels turcs en la seva lluita contra els kurds.


Lieberman va aclarir que “en relació a Turquia ambdues parts estan interessades en enfortir les relacions i tornar a la normalització. No volem un conflicte amb els turcs però no hissarem la bandera blanca”.


Turquia suspèn vols charter a Israel


La crisi diplomàtica entre Israel i Turquia ha provocat que s'hagin de suspendre els vols de Turquia a Israel per manca de passatgers. Una de les primeres caigudes en el nombre de vols entre ambdós països va ser arran de l'operació plom fos en què Israel va realitzar una contundent actuació a Gaza després que els terroristes palestins llancessin 200 coets i granades de morters contra Israel. És curiós que Erdogan no digués res quan els seus amics terroristes islàmics d'Hamàs atacaven Israel i amenacés amb el trencament de relacions a Israel quan els israelians van decidir respondre a Hamàs amb una operació contundent.














El problema turco


Israel defenderá sus plataformas de gas


Ante la deriva islamista del gobierno turco y la ruptura de relaciones entre ambos países y la amenaza del gobierno turco de Erdogan de apropiarse de los recursos gasistas en aguas territoriales israelíes el gobierno israelí advirtió de que "Israel puede defender la seguridad de las plataformas para la extracción de gas que instalará en el Mediterráneo".


Israel está preparándose para explotar los yacimientos de gas natural de Tamar y Leviatán reservado para la explotación económica de Israel y que explotará conjuntamente con Chipre.


"No han sido reclamados ni siquiera por el Líbano y tampoco por los turcos". Según el ministro de Finanzas israelí Yuval Steinitz los ingresos derivados de la explotación de estos recursos está estimado en 150.000 millones de dólares. Es decir, los israelíes y los chipriotas tienen acuerdos para explotar estos recursos gasistas de la costa israelí amenazados por los turcos. Hay que añadir que los turcos no reconocen el gobierno greco-chipriota. El gobierno libanés del que forma parte el grupo terrorista islamista chií Hezbolá también amenazó con apoderarse de los yacimientos.


Aunque el gobierno libanés, es decir, Hezbolá, discute los límites territoriales que según ellos no han sido trazados para ambos países están formalmente en guerra, estos recursos quedan en aguas territoriales israelíes pero el gobierno libanés discute ahora estos límites marítimos pero se niega llegar a un acuerdo, prefieren amenazar con acciones bélicas.


El gobierno israelí se reúne para analizar la crisis con Turquía


Las relaciones con Turquía se han ido deteriorando después de que el Tzahal matara a 9 islamistas turcos que intentaban romper el bloqueo de Gaza. Los 8 ministros de este mini gabinete estudiarán la situación en que se encuentran las relaciones con Turquía. Es comprensible que Turquía se preocupe por sus conciudadanos pero también debería responsabilizarse de haber autorizado que un barco de nacionalidad turco zarpara con el claro propósito de realizar un acto ilegal contra Israel, no olvidemos que Turquía e Israel eran hasta antes del incidente del Mavi Marmara, aliados comerciales y estratégicos, y que si el incidente se produjo fue debido a que los responsables de la flotilla intentaron cometer un acto ilegal contra la integridad territorial israelí. Los 9 islamistas turcos abatidos por soldados israelíes pertenecen a una organización que está en la lista de organizaciones con vínculos terroristas en Israel, Estados Unidos y varios países, aunque ellos se presenten como organización de caridad en los países donde hay catástrofes y desastres, la realidad es, sin embargo, que son muy amigos del grupo terrorista palestino Hamás. Erdogan demuestra su poca vergüenza cuando afirma ante la Liga Árabe que "Israel debe respetar los derechos humanos y actuar como un Estado normal para liberarse del aislamiento". Estas palabras recibieron el aplauso fervoroso de los sátrapas de la Liga Árabe. Hay que recordar que Israel es la única democracia de la zona, democracia que respeta los derechos humanos y con un sistema electoral libre que permite que incluso los islamistas tengan representación en la Kneset. Ninguno de sus vecinos pueden decir lo mismo. Turquía no puede dar lecciones de respeto a los derechos humanos por lo que está haciendo con los kurdos y porque no reconoce haber perpetrado el genocidio armenio, es más, lo que en Turquía es delito es hablar del genocidio armenio. Las palabras de Erdogan son una muestra del cinismo de estos sátrapas islamistas. Sólo hay una cosa buena en todo este asunto, Erdogan se ha quitado la máscara de moderado y ahora ya sólo queda el Erdogan islamista.


El gobierno turco ha ordenado anular el sistema de reconocimiento de amigos de sus sistemas de armas, desde ahora los aviones y sistemas antiaéreos reconocerán los aviones israelíes como enemigos, es decir, un paso más para declarar la guerra a Israel . Erdogan advirtió de que "Israel pagará sus actos criminales". Mientras Israel intenta rebajar su discurso el gobierno turco no sólo endurece su sino que se prepara para una confrontación e intenta ya sea de obra o de palabra ir preparándose por el conflicto. A pesar de que el gobierno israelí intenta rebajar la tensión mientras el gobierno turco intenta provocar un conflicto el primer ministro Netanyahu estudia tomar medidas en caso de que Turquía pida sanciones contra Israel. Erdogan advirtió que "hasta que Israel no pida perdón por la muerte de nueve turcos, pague compensaciones a sus familias y levante el bloqueo a la Franja de Gaza no habrá normalización" de relaciones. ¿Pedir perdón por matar a unos delincuentes y pagar indemnizaciones a sus familias?. ¿Turquía indemniza las familias de los kurdos que asesina?. Diría que no. ¿Turquía ha pedido perdón por el genocidio que cometieron contra los armenios?. No. El bloqueo de Gaza ha sido declarado legal ya que impide que los grupos terroristas palestinos puedan abastecerse de armas con las que atentar contra los ciudadanos israelíes. La comisión Palmer criticó que Turquía permitiera a la flotilla zarpar de sus puertos para cometer un acto ilegal contra la integridad territorial de un país que, hasta ese momento, era su aliado. Los turcos demuestran tener mucha cara cuando permiten que una pandilla islamista intentara cometer un delito contra su aliado israelí y después se ponen hechos unos basiliscos porque matan a 9 de sus conciudadanos, que vistos los vídeos sobre el abordaje del Mavi Marmara ya hemos podido ver que eran muy violentos. Turquía debería haber pedido disculpas a Israel por haber permitido que esta flotilla pro Hamás zarpara desde sus puertos. La comisión también criticaba a Israel por un uso excesivo de la fuerza. Pues ya dirán los señores de la comisión de qué manera actuarían sus países si las fuerzas de seguridad de cualquier país al abordar un barco se encontraran que sus soldados o policías son atacados con barras de hierro, sillas y armas blancas, que fue como actuó el Tzahal. Recordaré que los primeros soldados del Tzahal que abordaron el barco fueron atacados con todo tipo de objetos por los tripulantes del barco, estos soldados no debían esperar encontrarse con esta recepción, la propaganda de la flotilla decía que eran gente pacífica, primera mentira de la flotilla, de pacifistas no tenían nada. La otra mentira es que la principal organización de la flotilla se presenta como una ONG caritativa, la realidad es que la ONG turca IHH está en la lista de organizaciones terroristas de Estados Unidos, Israel y gran parte de los países europeos. La última conclusión de la comisión Palmer considera que el bloqueo de Gaza es legal.


Con aliados como Egipto y Turquía, ¿Quien quiere enemigos?. Al menos Hamás, Hezbolá e Irán ya sabemos lo que son, Turquía y Egipto se han infectado del virus del islamismo y han dejado de ser de confianza.


Las relaciones entre Turquía e Israel


Turquía intenta provocar una guerra


El gobierno turco ha dejado de ser moderado por ser directamente islamista. Planean enviar tres fragatas para, según ellos, "vigilar la libertad de navegación" y proteger la ayuda humanitaria que se envíe a los palestinos. Parece que los turcos vuelven a formas que pensábamos propias del pasado. Estos barcos turcos tienen órdenes que si se encuentran con barcos israelíes fuera de las 12 millas territoriales israelíes se acercarán para neutralizar el sistema militar. Esto sería un acto de guerra. Si un capitán israelí ve que se le acerca un barco de guerra lo primero que hará es proteger su nave. Turquía usará su Armada para proteger un acto ilegal de los amigos de Hamás y están dispuestos a provocar una guerra con Israel sólo por una pandilla islamista amiga de terroristas. Realmente, todo esto es una locura.


¿Erdogan se retracta?


Después de amenazar con el envío de la flota turca en las costas israelíes para proteger la flotilla proHamàs Erdogan se ha retractado, y lo hace diciendo que sus palabras anteriores fueron mal interpretadas. La versión turca de las palabras de Erdogan, la que fue "mal interpretada" dice: "Ahora, sin duda, los barcos de guerra turcos están principalmente preparados para proteger nuestros navíos. Esto es, en primer lugar. Y también está la ayuda humanitaria no volverá a ser atacada como ocurrió con el caso del Mavi Marmara". El Mavi Marmara fue abordado por Tzahal porque este barco turco intentaba romper un bloqueo que ha sido considerado legal, no por transportar ayuda humanitaria. Las autoridades israelíes dieron a los barcos de la flotilla el permiso para descargar la ayuda humanitaria en un puerto israelí cercano a Gaza o en uno de egipcio, donde las autoridades correspondientes examinarían la carga y después ésta sería transportada por tierra. Se negaron. Aquello fue un acto de propaganda que no salió bien, ni pudieron llegar a Gaza rompiendo el bloqueo, ni murieron todos, cierto, murieron 9 islamistas turcos, pero las imágenes dejan claro que no murieron como unos mártires sino como unos perros. Y el resto de la flotilla tuvo que dar media vuelta.


Pero ahora aparece otra versión muy suavizada de las declaraciones de Erdogan que niega que tengan la intención de Turquía de enviar buques de guerra turcos para proteger la flotilla proHamàs.


¿Alguien se imagina que un país envíe su flota a proteger una flotilla de barcos de traficantes de drogas o de armas que intentan desembarcar su carga en otro país y que amenace a ese país casi con la guerra si no dejan pasar los barcos?. Pues eso es lo que pretendía Turquía.


Ahora dicen que Erdogan en realidad quería decir que "mientras Israel no interfiera en la libertad de navegación no tenemos ningún plan de enviar barcos de guerra para escuchar embarcaciones con ayuda humanitaria". Las palabras pueden ser formalmente más suaves pero no dejan de decir lo mismo.


El ministro de Exteriores israelí Lieberman había dicho días atrás que ante la posición amenazante turca el gobierno israelí había estudiado dar ayuda al PKK en su lucha contra Turquía pero luego descartarse esta opción.


Es evidente que si Turquía decide "ayudar" a las flotillas proHamàs a romper el bloqueo no estarían en posición de quejarse si Israel ofrece su ayuda al PKK kurdo. El primer ministro israelí Netanyahu declaró que "no quisimos eso y trabajaremos para templar el enardecimiento y reconstruir los vínculos".


El Ministerio de Exteriores israelí ha considerado emitir una advertencia a los israelíes, especialmente los que están cumpliendo el servicio militar, para que se abstengan de viajar a Turquía, fortalecer los vínculos con los armenios y apoyar a los foros internacionales que se discute sobre la violación de los derechos humanos cometida por los turcos en su lucha contra los kurdos.


Lieberman aclaró que "en relación a Turquía ambas partes están interesadas en fortalecer las relaciones y volver a la normalización. No queremos un conflicto con los turcos pero no izaremos la bandera blanca".


Turquía suspende vuelos charter en Israel


La crisis diplomática entre Israel y Turquía ha provocado que se tengan que suspender los vuelos de Turquía a Israel por falta de pasajeros. Una de las primeras caídas en el número de vuelos entre ambos países fue a raíz de la operación plomo fundido en el que Israel realizó una contundente actuación en Gaza después de que los terroristas palestinos lanzaran 200 cohetes y granadas de morteros contra Israel. Es curioso que Erdogan no dijera nada cuando sus amigos terroristas islámicos de Hamás atacaban Israel y amenazara con la ruptura de relaciones en Israel cuando los israelíes decidieron responder a Hamás con una operación contundente.