ELECCIONS 27S (II)

ELECCIONS 27S (II)

 

 

 

 

 

Les campanyes electorals m’avorreixen normalment, l’actual campanya electoral al Parlament de Catalunya em fa fàstic. I no estic dient que no consideri que s’hagi de fer campanya, no, el que dic és que la forma com es fan les campanyes electorals no m’agrada. El que no m’agrada, principalment, és que hi ha partits que estan en campanya permanent, fent mítings tots els cap de setmana, fins i tot quan no hi ha eleccions a la vista. Són mítings als quals assisteixen els convençuts que aplaudeixen al líder i/o candidat cada cop que aquest diu una bajanada, i com més grossa sigui la bajanada més fort aplaudeixen.

Els assessors recomanen al candidat que es mostri pròxim als ciutadans, li fan visitar mercats, tot i que la majoria dels polítics no trepitjarien un mercat ni que els hi anés la vida, fan petons a iaies, nens i peixateres, compren una dotzena d’ous, suposo que per demostrar que també mengen, que ells també són humans, tot i que mai ningú no els hagi vist menjar mai.

El que menys m’ha agradat d’aquesta campanya es veure els quatre candidats unionistes (Arrimadas,  Albiol, Iceta i Rabell) fent de Rockefeller d’un José Luís Moreno vingut de l’Altiplà castellà (Rivera, Rajoy, Sánchez Castejón i Iglesias). L’escena d’Iceta ballant mentre Sánchez Castejón l’aplaudia posant cara de “mireu el meu monet que graciós” em va sobtar i molestar. Tot i que últimament Iceta ha fet mans i mànigues per desmentir la imatge que tothom tenia d’ell d’home intel·ligent, la seva imatge ballant per divertir l’amo castellà li ha fet perdre tota la dignitat.

Al García Albiol ja el coneixem, massa. És el substitut d’Alicia Sánchez Camacho, política totalment acabada per mèrits propis, els seus numerets i les seves pixades fora de test i, molt especialment, el lamentable cas de La Camarga, van acabar amb la seva carrera política definitivament. El seu substitut, García Albiol va ser alcalde de Badalona, va perdre l’alcaldia. Rajoy ha substituït una mala política aficionada a les sortides de to per un mal polític xenòfob, racista, violent i fatxenda.

Lluís (Franco) Rabell és el candidat de CatSiQueÉsPot, la franquícia a Catalunya de Podemos. No entraré en el detall que el primer que ha fet en Rabell és amagar que el seu primer cognom és Franco. Rabell actua com una titella de Pablo Iglesias, com una titella sense idees pròpies. Iglesias, un home que de les aules de la Complutense ha passat als platós de les televisions espanyoles, un producte mediàtic, con en Rivera, personatge sorgit del rusc de les NNGG del PP, i convertit en líder mediàtic i polític per obra i gràcia dels platós televisius. Ambdós personatges tenen molt en comú, són creacions mediàtiques, són demagogs, són finançats d’una manera que ja voldrien partits tradicionals, sense que ningú es pregunti d’on surten els diners, si algú planteja la pregunta rep hòsties per totes bandes. Tots dos tenen en comú, també la seva omnipresència mediàtica, especialment l’Albert Rivera, que rar és el dia que no apareix a diversos programes. La candidata Arrimadas pateix com els altres quatre candidats la presència del seu líder suprem. Rabell, Iceta i Arrimadas parlen poc, la campanya se la fa el seu líder suprem vingut des de l’Altiplà. Albiol, tot i la presència permanent de Rajoy al seu costat, si que parla, per dir bajanades i actuar com el hooligan que és.

Finalment, vull parlar d’Iglesias. Puc entendre que en campanya es fan i es diuen estupideses però tot té un límit. Pablo, si vens a Catalunya almenys informa’t sobre Catalunya, i així no diràs rucades, que, per cert, ja han dit abans altres polítics compatriotes teus. El mercat del lerrouxisme ja està cobert pels Ciudadanos del Rivera. Si, a Catalunya van arribar milers de persones durant els anys 50 i 60, moltes d’aquestes persones tenen cognoms acabats en Z, però la immensa majoria d’aquestes persones van haver de marxar de la seva terra fugint de la gana, principalment de la gana, tot i que no va ser l’única causa, i van decidir venir a Catalunya. S’ha de dir que el Règim franquista també va voler incitar aquesta migració. El propòsit declarat pel Règim era que aquells espanyols acabarien amb el “problema catalán”. I van fracassar, aquells immigrants andalusos, murcians, extremenys, etc. us ho han dit que ells van venir a Catalunya, si, però que havien decidit integrar-se. La immensa majoria d’aquells immigrants van integrar-se, els seus fills i nets són catalans.

Vas dir, Pablo Iglesias, que volies “dar sexo y latigazos” a Mas. Aclarim un punt, el sexe es fa, es practica, no es dóna. Y fuetejar un President de la Generalitat seria un delicte contra l’autoritat. També has dit, Pablo, que els independentistes estan tots a Pedralbes, i que tu volien mobilitzar la “Catalunya veritable” que segons tu és l’extraradi. Pablo, precisament a Pedralbes és on probablement menys independentistes hi hagi. Permet-me que t’expliqui una cosa. L’origen del meu primer cognom està a França, és un cognom que va arribar a Catalunya durant l’Edat Mitja, probablement en l’època que a Catalunya hi van arribar milers de gascons. Si, Pablo, com pots veure Catalunya ha estat sempre terra d’acollida. S’ha de dir que en un primer moment hi va haver rebuig, sempre passa arreu amb els que arriben de fora, però actualment podem veure en molts cognoms catalans l’arrel gascona, també la jueva, la petjada dels orígens de molta de la gent que viu a Catalunya. Jo, malgrat aquest origen del meu cognom no em sento gens lligat a França. Per part del pare, la meva família és de Les Corts, que fins fa un segle i escaig era un municipi separat de Barcelona. Per part de la mare les arrels són andaluses. Vaig néixer a Les Corts, em vaig criar a Pedralbes i visc a l’Eixample. Per a tu, és el que t’han explicat, Pedralbes és un barri de pijos, i t’han mentit, a Pedralbes també hi ha gent de classe treballadora. De petit vivia a la casa dels avis, una casa ja desapareguda, no era cap mansió ni cap casa de luxe, era, simplement una casa.

Els quatre partits unionistes farien millor agafant els seus líders suprems vinguts des de l’Altiplà, ficar-los al “borreguero” i enviar-los cap a Madrid. I que la campanya electoral es limitin a fer-la els candidats. Els votants, tot i que jo no votaré partits unionistes, no crec que ens mereixem veure l’Iceta fent de mico Amedio saltant per divertir Pedro Sánchez Castejón.

Crec que s’haurien d’eliminar els mítings de campanya, substituint-los per debats entre tots 6 candidats. Els mítings són una estafa majúscula, un candidat es dirigeix als convençuts del seu propi partit que aplaudeixen les ocurrències gracioses del candidat.