MULTES PER XIULAR
La Comissió Antiviolència ha sancionat el Barça, l’Athletic
de Bilbao, les entitats sobiranistes convocants de la xiulada i la Reial
Federació Espanyola de Futbol per la massiva xiulada de la Final de la Copa del
Rei.
El Barça ha estat multat amb 66.000 €, l’Athletic de Bilbao
amb 18.000 €, les entitats sobiranistes amb uns 70.000 €, Santiago Espot,
“organitzador” de la xiulada a 90.000 € i a la Reial Federació Espanyola de
Futbol amb 123.000 €. En Santiago Espot ja ha anunciat que no pagarà la multa.
A molts barcelonistes ens agradaria que la directiva del Barça hagués
recorregut la multa com van anunciar que farien.
Que el Comitè Antiviolència sancioni per xiular la mateixa
setmana que aficionats ultres de l’Atlètic de Madrid i l’Oviedo es citaven per
barallar-se sense que no hi hagi cap pronunciament oficial és curiós. Pel
Comitè Antiviolència és més greu xiular que embrancar-se en una baralla a cops
de puny a la via pública, o que, com hem vist a molts estadis de futbol
d’Espanya s’exhibeixin banderes nazis o es cridin consignes racistes.
Hem vist com en anteriors finals de la Copa del Rei lapolicia espanyola registrava aficionats bascos i catalans i es confiscavenIkurriñes, Estelades i xiulets, i el mateix dia, membres del mateix cospolicial escortaven neonazis i feixistes espanyols que exhibien simbologia
ultradreta i que havien anunciat que sortirien al carrer a “caçar” bascos i
catalans.
Aquesta manifestació va ser autoritzada per la llavors
delegada del Govern espanyol a Madrid, ara Presidenta de la Comunitat de
Madrid.
La connivència de l’Estat espanyol, incloses les seves
forces policials i la Justícia amb l’ultradreta és coneguda, no se n’amaguen.
Només cal veure que fa pocs dies han estat condemnats dos gironins per cremar
una estanquera (la bandera espanyola) i han estat absolts dos neonazis per
apallissar un independentista.
Ja en anteriors finals, i d’això ja he escrit, diverses
autoritats polítiques, moltes sense cap relació directa amb la Final de la Copa
del Rei, que només buscaven ficar cullerada en l’assumpte, traure’n rèdits polítics,
van fer declaracions molt desafortunades que intentaven escalfar l’ambient, no
se’n van sortir com demostra el fet que no es produïssin incidents de cap mena
ni abans, ni durant, ni després del partit. De fet, la relació entre ambdues
aficions va ser cordial. Llavors, de quina violència parla el Comitè Antiviolència?
El 14 de juny de 1925, durant la dictadura de Primo de
Rivera, va celebrar-se un partit entre el Futbol Club Barcelona i el C.E. Júpiter
al Camp de Les Corts en homenatge a l’Orfeó Català. En un primer moment l’autoritat
governativa no va autoritzar l’acte, tenia una connotacions massa catalanistes,
i el Règim de Primo de Rivera era profundament catalanòfob, com va demostrar
prohibint les ballades de sardanes, enviant la policia a colpejar les cames
dels sardanistes, o prohibint “La Santa Espina”, considerada pel Règim un “himnerepresentatiu d'odioses idees i criminals aspiracions”.
Les autoritats governatives espanyoles van finalment canviar d’opinió i van autoritzar
el partit. Abans de començar la banda de música de la British Royal Marine que
aquells dies estava a Barcelona va interpretar la “Marxa Reial” i el “God Save
the King”. El públic va aplaudir l’himne britànic i va xiular l’himne espanyol.
Les autoritats espanyoles van enfurismar-se. De gent a qui li enfurisma “la
Santa Espina” tampoc hem d’esperar que tinguin sentit comú. Qui llavors era capità
general de Catalunya (crec que seria més correcte dir capità general a
Catalunya, són coses meves), Jaume Milans del Bosch, membre d’una nissaga de
militars colpistes espanyols, va clausurar el Camp de Les Corts durant sis
mesos, després la sanció va quedar reduïda a tres, i el llavors president del
Futbol Club Barcelona, en Joan Gamper, va ser obligat a dimitir i a abandonar l’Estat
espanyol. 90 anys després alguns mitjans i alguns polítics espanyols demanaven
el mateix càstig.
Annex: Aquesta setmana el Real Jaen, equip del Grup IV de Segona B ha presentat el nou fitxatge per a la pròxima temporada, el portuguès Nuno Silva. Aquest fitxatge hauria passat desapercebut més enllà de la premsa local i d’un breu a la premsa “nacional” sinó fos que Nuno Silva va aparèixer a la roda de premsa vestint una samarreta amb la imatge del dictador espanyol Francisco Franco. El jugador ha adduït que no sabia qui era Franco, coetani del dictador portuguès Salazar, i que havia comprat la samarreta en una botiga de souvenirs a Portugal. Podria entendre que un noi de 15 anys australià no sàpiga qui és Franco, però un portuguès de 30 anys no pot adduir ignorància sobre un dictador que va governar el país veí durant 40 anys. Però acceptem l’argument, no sap qui era, i els directius del Real Jaen, que suposo que són espanyols, no saben qui era Franco, no li podien haver advertit que duia a la samarreta la imatge d’un assassí.
2 comentaris:
EL BARÇA,AMB AQUESTA JUNTA,TAN VOTADA PER CERT,PAGARA,ACOTARA EL CAP...I SE BAIXARA ELS PANTALONS FINS SOTA TERRA...NOMES CAL VEURE L'ACTITUT DAVAN L'AFER DE LES ESTELADES.
També estic decebut amb la directiva. Van prometre que recorrerien les possibles sancions i ara diuen que pagaran. També cal dir, que no sabem si apart de les multes hi ha hagut alguna mena d'amenaça de tipus personal. No seria el primer cop. A Gamper el van fer dimitir i exiliar-se.
Quan va produir-se el cas Di Stefano, el Règim franquista no va tenir cap mania a l'hora d'amenaçar a qui llavors era president del Barça, Enric Martí Carreto, amenaces de caràcter personal, a la seva família, als seus negocis i al club.
Aquest és el document final de la sanció: http://www.csd.gob.es/csd/documentacion/01GabPr/Noticias/reunion-de-la-comision-estatal-contra-la-violencia-el-racismo-la-xenofobia-y-la-intolerancia-en-el-deporte-27-07-2015/view
Publica un comentari a l'entrada