Com veurem més endavant aquesta no és una idea nova, ha
estat una dèria de l’espanyolisme esquarterar territorialment el Principat,
havent fracassat tots els intents de assimilar i convertir els seus habitants
en castellans.
Els unionistes plantegen separar la província de Tarragona
de la resta de Catalunya si tirés endavant el procés d’independència, aquesta
és la idea del portaveu del PP a l’Ajuntament de Tarragona, Alejandro Fernández,
convertint aquesta província en una nova comunitat autònoma uniprovincial. La
idea no és nova i s’inspira en altres projectes que més endavant explicaré i de
les que també s’han fet altres partits unionistes com C’s. Una idea que beu
d’un projecte franquista dels anys 60 però també s’inspira en la idea dels
serbis que vivien en altres repúbliques de l’antiga Iugoslàvia de separar el
territori que ells dominen i ser annexionats per Sèrbia. Ja en el seu moment,
quan es discutia el Pla Ibarretxe, tant PSE com PP van amenaçar Euskadi de
separar la Àlaba de la resta d’Euskadi. I ara, anem als precedents històrics.
Tots els pobles tenen els seus traïdors, a Catalunya els
donem un nom, botiflers, gent que col·labora amb l’ocupant, gent que per
demostrar la seva lleialtat a l’ocupant és capaç de proposar mesures més
contundents contra el seu propi país del que a l’ocupant mai se’ls hauria
passat pel cap. Un exemple seria un projecte que l’any 1963 pretenia separar la
província de Lleida de la resta de Catalunya. En aquest projecte del Consell
Econòmic Sindical Nacional es volia crear una organització territorial basada
en les conques fluvials, d’aquesta manera es crearia la “Regió de la Vall de
l’Ebre”, amb capital a Saragossa. Aquesta regió estaria formada per les tres
províncies aragoneses (Osca, Saragossa i Terol), Navarra, La Rioja, Àlaba i
Lleida. Poques setmanes més tard el Ministeri d’Educació (franquista) va
aprovar la publicació de dos llibres de text de batxillerat on ja apareixia el
mapa d’Espanya on apareixia la “Regió de la Vall de l’Ebre” amb Lleida separada
de Catalunya i incorporada a aquesta nova regió. El que quedava de Catalunya
era nomenat “Regió Nord-est” o “Catalunya Marítima”. El pla del règim
franquista va ser presentat en societat i va rebre el suport de certs grups
afins al règim autoanomenats “leridanistas”, però els lleidatans, el que ara
anomenaríem societat civil, s’hi van oposar fermament a ser annexionats a una
altra província, i això té mèrit donades les circumstàncies polítiques. El
règim va fer marxa enrere veient el rebuig que la idea tenia a Lleida, i va fer públic un comunicat afirmant que això era un rumor fals i “reconeixent” la
catalanitat de Lleida.
Els unionistes, traïdors o botiflers recuperen una idea
vella que ni tan sols el règim franquista va tenir pebrots d’aplicar, i no crec
que els Rivera, Sánchez Camacho i altra camarilla unionista estiguin disposats
a ser pitjors que Franco.
Han fracassat les mentides i l’argumentari de la por, ara
llancen la pedra de la fragmentació territorial, i amaguen la mà. Els
unionistes saben que no hi ha cap argument en positiu per convèncer-nos que
continuem sent espanyols, només ens amenacen amb totes les plagues bíbliques si
ens independitzem, però obliden que ja sabem que és ser part d’Espanya, des
d’Olivares, vàlid de Felip IV a Franco, passant per Felip V i Primo de Rivera,
ens han deixat ben clar que ens espera.
EL UNIONISMO RECUPERA UNA VIEJA IDEA: DIVIDIR EL PRINCIPADO
Como veremos más adelante ésta no es una idea nueva, ha sido
una obsesión del españolismo descuartizar territorialmente el Principado,
habiendo fracasado todos los intentos de asimilar y convertir a sus habitantes
en castellanos.
Los unionistas plantean separar la provincia de Tarragona
del resto de Catalunya si saliera adelante el proceso de independencia, esa es
la idea del portavoz del PP en el Ayuntamiento de Tarragona, Alejandro Fernández,
convirtiendo esta provincia en una nueva comunidad autónoma uniprovincial. La
idea no es nueva y se inspira en otros proyectos que más adelante explicaré y
de las que se han hecho eco otros partidos unionistas como C 's. Una idea que
bebe de un proyecto franquista de los años 60 pero también se inspira en la
idea de los serbios que vivían en otras repúblicas de la antigua Yugoslavia de
separar el territorio que ellos dominan y ser anexionados por Serbia. Ya en su
momento, cuando se discutía el Plan Ibarretxe, tanto PSE como PP amenazaron a Euskadi
con separar Álava del resto de Euskadi. Y ahora, vamos a los precedentes
históricos.
Todos los pueblos tienen sus traidores, en Catalunya los
damos un nombre, botiflers, gente que colabora con el ocupante, gente que para
demostrar su lealtad al ocupante es capaz de proponer medidas más contundentes
contra su propio país de lo que al ocupante nunca se le habría pasado por la
cabeza. Un ejemplo sería un proyecto que en 1963 pretendía separar la provincia
de Lleida del resto de Catalunya. En este proyecto del Consejo Económico
Sindical Nacional se quería crear una organización territorial basada en las
cuencas fluviales, de esta manera se crearía la "Región del Valle del
Ebro", con capital en Zaragoza. Esta región estaría formada por las tres
provincias aragonesas (Huesca, Zaragoza y Teruel), Navarra, La Rioja, Álava y
Lleida. Pocas semanas más tarde el Ministerio de Educación (franquista) aprobó
la publicación de dos libros de texto de bachillerato donde ya aparecía el mapa
de España donde aparecía la "Región del Valle del Ebro" con Lleida
separada de Catalunya y incorporada a esta nueva región. Lo que quedaba de Catalunya
era nombrado "Región Noreste" o "Catalunya Marítima". El
plan del régimen franquista fue presentado en sociedad y recibió el apoyo de
ciertos grupos afines al régimen autodenominados "leridanistas", pero
los leridanos, lo que ahora llamaríamos sociedad civil, se opusieron firmemente
a ser anexionados a otra provincia, y eso tiene mérito dadas las circunstancias
políticas. El régimen dio marcha atrás viendo el rechazo que la idea tenía en
Lleida, e hizo público un comunicado afirmando que esto era un rumor falso y
"reconociendo" la catalanidad de Lleida.
Los unionistas, botiflers o traidores recuperan una idea
vieja que ni siquiera el régimen franquista tuvo cojones de aplicar, y no creo
que los Rivera, Sánchez Camacho y otra camarilla unionista estén dispuestos a
ser peores que Franco.
Han fracasado las mentiras y el argumentario del miedo,
ahora lanzan la piedra de la fragmentación territorial, y esconden la mano. Los
unionistas saben que no hay ningún argumento en positivo para convencernos de
que seguimos siendo españoles, sólo nos amenazan con todas las plagas bíblicas
si nos independizamos, pero olvidan que ya sabemos que es ser parte de España,
desde Olivares, válido de Felipe IV a Franco, pasando por Felipe V y Primo de
Rivera, nos han dejado bien claro que nos espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada