Ahir, 11 de setembre de 2013, 1,6 milions de catalans i
catalanes vam participar a la Via Catalana que unia El Pertús amb Alcanar, 400
quilòmetres que travessaven Catalunya de sud a nord, entrant tant al País
Valencià com a la Catalunya Nord. Va ser un acte cívic, festiu i reivindicatiu.
Els que hi vam ser sabem que érem molta gent. Teòricament ens havíem d’agafar
les mans estirant els braços de manera que ocuparíem cadascun de nosaltres 1
metre. 400 quilòmetres són 400.000 metres, a una persona per metre són 400.000
persones. Però la realitat és que hi havia tanta gent que més aviat estàvem
espatlla amb espatlla, això vol dir que en l’espai que hauria d’haver ocupat 1
persona n’hi havia 3, i a tots els trams les cadenes van, com a mínim,
duplicar-se. Hem seguiu?. Si algú no sap de números ja li aclariré que vull
dir, però podeu usar una calculadora i veureu que la xifra d’1,6 milions és
possible, i fins i tot que podria quedar curta. Recomano veure les imatges que
hi ha a la xarxa, les que vam fer els participants, les que van fer els mitjans
de comunicació des de terra ferma i des de l’aire.
Els polítics espanyols no haurien d’intentar menystenir la
cadena humana, seria un error no voler veure la realitat, encara que sol ser
habitual en els polítics espanyols no veure més enllà dels seus nassos.
Al llarg del segle XIX Espanya va anar perdent el gruix de
les seves colònies, llavors podien emprar tota la seva força repressiva però
van ser incapaços d’impedir-ho. L’Estat espanyol creu encara que “el ordeno y
mando”, les amenaces o la violència impediran la independència. La idea de
democràcia dels polítics espanyols fa esgarrifar, per ells amenaçar un
president de la Generalitat amb la presó (i amb la mort, recordant-li al
President Mas que li podrien fer com a Companys) és un exemple de democràcia,
en canvi, segons aquests mateixos polítics espanyols votar en un referèndum no és
democràtic.
Encara no han donat el pas, però polítics ultranacionalistes
espanyols com Rosa Díez ha demanat de manera reiterada la supressió de les
institucions d’autogovern catalanes, altres, com en Vidal-Quadras demana públicament
la detenció del President Mas. Però l’enemic no només està fora, a casa nostra
tenim la senyora Sánchez Camacho que ha mentit i amenaçat de manera barroera a
tots els catalans amb els pitjors desastres, o el neolerrouxista Albert Rivera,
un habitual dels mitjans de la caverna, on sol defensar el desmantellament de
les institucions catalanes, oblidant que ell és diputat d’un Parlament que ell
pretén tancar.
Vídeos propis / Videos propios:
Vídeos del 3/24 / Videos del 3/24:
Imatges aèries de la Via al Maresme
La Vía Catalana - Tramo 532 - Tordera
Ayer, 11 de septiembre de 2013, 1,6 millones de catalanes
participamos en la Vía Catalana que unía El Pertús con Alcanar, 400 kilómetros
que atravesaban Catalunya de sur a norte, entrando tanto en Valencia como en la
Catalunya Nord. Fue un acto cívico, festivo y reivindicativo. Los que estuvimos
sabemos que éramos mucha gente. Teóricamente nos teníamos que coger las manos
estirando los brazos de modo que ocuparíamos cada uno de nosotros 1 metro. 400
kilómetros son 400.000 metros, a una persona por metro son 400.000 personas.
Pero la realidad es que había tanta gente que más bien estábamos hombro con
hombro, esto quiere decir que en el espacio que debería haber ocupado 1 persona
había 3, y en todos los tramos las cadenas, como mínimo, se duplicaban. ¿Me
seguís?. Si alguien no sabe de números ya le aclararé que quiero decir, pero
puede usar una calculadora y verá que la cifra de 1 , 6 millones es posible, e
incluso que podría quedar corta. Recomiendo ver las imágenes que hay en la red
, las que hicimos los participantes, las que hicieron los medios de
comunicación desde tierra firme y desde el aire.
Los políticos españoles no deberían intentar menospreciar la
cadena humana, sería un error no querer ver la realidad, aunque suele ser
habitual en los políticos españoles no ver más allá de sus narices.
A lo largo del siglo XIX España fue perdiendo el grueso de
sus colonias, entonces podían emplear toda su fuerza represiva pero fueron
incapaces de impedirlo. El Estado español cree todavía que "el ordeno y
mando", las amenazas o la violencia impedirán la independencia. La idea de
democracia de los políticos españoles hace estremecer, por ellos amenazar un
presidente de la Generalitat con la cárcel ( y con la muerte, recordándole al
Presidente Mas que le podrían hacer como a Companys) es un ejemplo de
democracia, en cambio , según estos mismos políticos españoles votar en un
referéndum no es democrático.
Todavía no han dado el paso, pero políticos ultranacionalistas
españoles como Rosa Díez ha pedido de forma reiterada la supresión de las
instituciones de autogobierno catalanas, otros, como Vidal-Quadras pide
públicamente la detención del Presidente Mas. Pero el enemigo no sólo está fuera,
en nuestra casa tenemos la señora Sánchez Camacho que ha mentido y amenazado de
manera burda a todos los catalanes con los peores desastres, o el
neolerrouxista Albert Rivera, un habitual de los medios de la caverna, donde
suele defender el desmantelamiento de las instituciones catalanas, olvidando
que él es diputado de un Parlamento que él pretende cerrar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada