Fallida econòmica:
L’Estat espanyol ha tingut més d’una vintena de fallides, de
les que les més destacades són aquestes:
Felip II (1557, 1575 i 1597): Suspensió de pagaments.
Felip III (1607): Renegociació de pagaments.
Felip IV: (1627):
Renegociació de pagaments. (1647, 1652 1662): Suspensió de pagaments.
Carles II: (1666): Suspensió de pagaments.
Carles IV (1799): No paguen interessos. Ferran VII (1820): Dèficit.
Isabel II (1866): Fallida del deute.
Franco (1939): No paga deutes republicans.
I fixeu-vos que la majoria d’aquestes fallides econòmiques
s’han produït en períodes on tenien colònies de les que en treien plata i or a
cabassos, que abans que sortís de la mina ja s’havien gastat. Si el Regne
d’Espanya fos una empresa és evident que els diversos consells d’administració
que l’han dirigit han estat uns incompetents que tenien les butxaques foradades.
La situació actual és de fallida econòmica malgrat les ingents quantitats de
diners que Espanya extreu de la UE. Però si abans eren les aventures imperials
les que malbarataven ingents quantitats d’or i plata procedents de les
colònies, ara el Regne d’Espanya malbarata diners de la UE en trens d’alta
velocitat sense passatgers, aeroports sense avions, en lloc d’invertir en la
construcció d’una xarxa de transports que comuniqui els principals ports de
mercaderies.
Fallida territorial:
1640: Portugal. 1713: Flandes, Nàpols, Sicília i Sardenya.
1811: Paraguai. 1816: Argentina. 1818: Xile. 1819: Colòmbia. 1821; Costa Rica,
Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà i Veneçuela. 1824: Perú. 1825:
Bolívia, Uruguai. 1898: Cuba, Filipines i Puerto Rico. 1956: Marroc. 1968:
Guinea espanyola. 1975: Sàhara espanyol. Catalunya ha iniciat el seu procés
independentista, i l’independentisme a Euskadi creix; aquests dos processos podrien
arrossegar d’altres dins del mateix Estat. Quan escolto a un espanyolista dir
que Catalunya mai serà independent em fa riure que provin de negar un fet que
ja s’ha produït altres cops, que llavors no van ser capaços d’impedir, malgrat
el sobrevalorat poder militar espanyol d’altres èpoques. De fet, Espanya no va
guanyar cap guerra contra potències estrangeres, les úniques guerres que ha vençut
han estat aquelles que ha fet contra ella mateixa i contra el seu propi poble.
I ara l’opció militar ja no és possible, un informe de FAES, la fundació del
PP, reconeixia que l’Estat espanyol no té tropes suficients per ocupar
militarment Catalunya ni incloent els efectius de la Policia Nacional i la
Guàrdia Civil. Segons aquest informe necessitarien un mínim de 270000 soldats per
poder ocupar Catalunya, i no tenen aquests soldats, i d’altra banda podrien
trobar-se que mentre es dediquen a atacar Catalunya perdessin algun altre
territori. Però la principal raó, apart de la mancança d’efectius per envair
Catalunya, és que la UE, tot i que no li faci gràcia la independència de
Catalunya, no acceptaria que un dels seus membres es dediqués a llançar bombes
contra un territori que ara per ara forma part de la UE, i encara que la
independència suposés l’expulsió de la UE, Catalunya és Europa, i a la UE no
crec que li agradés veure a l’Europa Occidental un altre conflicte armat, clar,
que ara que ho penso, si un generalot després d’uns quants cigalons ben
carregats i les bravates colpistes de la caverna mediàtica exigint passar a
ganivet a tots els catalans ressonant dins del seu crani buit decidís que això
de Catalunya ho arregla ell a la forma tradicional espanyola és poc probable
que els tancs arribessin a passejar-se per la Diagonal disparant a tort i a
dret.
Fallida democràtica:
Mig centenar de cops d’Estat, diverses guerres civils (a més
de la Guerra Civil (1936-39) incloc les guerres carlines (1820-23, 1833-1839 i 1872-1876)), el cop
d'Estat de Primo de Rivera (13 de setembre de 1923), la Sanjurjada (10 d'agost
de 1932), cop d'estat de Franco i la seva camarilla del 18 de juliol de 1936
que va derivar en una guerra civil i cop d'Estat d'en Tejero del 23 de febrer
de 1981. Van existir algunes trames colpistes més durant el segle XX, però la
majoria dels cops d'Estat, la majoria del quasi mig centenar que s'han produït
a Espanya van ser durant el segle XIX. I en aquesta llista podríem incloure el
cop d'Estat que va derrocar el Govern de la Generalitat l'any 1934, ordenat per
una coalició d’ultracatòlics, feixistes i corruptes espanyolistes, la CEDA, o
la supressió de la Mancomunitat. L'Estat espanyol és també responsable de
l'assassinat del President Companys (1940), cap electe del govern democràtic de
Catalunya, assassinat pel règim feixista totalitari que va governar Espanya des
de 1939 fins a 1975. Potser menys sanguinolent però en opinió meva també va ser
un cop d'Estat perpetrat a toga calada pels taurins magistrats del Tribunal
Constitucional, que en nom de la “indivisible unitat de la nació espanyola” van
decidir passar pel damunt de la voluntat del Parlament de Catalunya que va
aprovar el text del nou Estatut l'any 2005, del Congrés dels Diputats i el Senat
que van passar el ribot a aquell text, del poble de Catalunya que va aprovar el
text retallat per les Corts espanyoles, i que va ser sancionat pel monarca de
tots els espanyols, doncs bé, els magistrats del Tribunal Constitucional van
fer amb una sentència escrita en un llenguatge decimonònic el mateix que en
altres èpoques havien fet els militars espanyols. Repeteixo, els magistrats del
TC van decidir, com feien en altres èpoques els militars, que ells no estan
subjectes ni a les lleis ni a la voluntat dels ciutadans, ni a les pròpies
institucions de l'Estat, ells decideixen quines lleis s'apliquen, encara que
sigui passant pel damunt de qui calgui.
Fallida institucional:
He parlat abans de la sentència del TC contra l’Estatut de
Catalunya, i caldria afegir totes les sentències posteriors contra lleis del
Parlament de Catalunya, sentències dictades a instàncies del Partit Popular. Els
Estats moderns destaquen per mantenir separats els tres poders bàsics de
l’Estat: Executiu, Legislatiu i Judicial. A Espanya el Partit Popular ha confós
la majoria absoluta que tenen al Congrés dels Diputats (Poder Legislatiu) amb
una carta blanca al Govern (Poder Executiu) per poder exercir el poder absolut,
i res millor que controlar el tercer poder (Judicial). Més del 50% dels casos de corrupció política
afecta a dirigents del PP, i no se n’escapa cap del cobrament de sobresous ni
el president del partit, però aquest govern corrupte, incompetent i autoritari
controla les dues instàncies que el podrien descavalcar legalment del poder, a
les Corts tenen majoria absoluta, això faria impossible que una moció de
censura triomfés, i tampoc no és gaire probable que la Justícia acabi
condemnant els dirigents corruptes del PP, només cal veure que els jutges que
han instruït casos contra el PP o han hagut de deixar-ho corre o han patit una
campanya de desprestigi organitzada per la premsa afí al règim.
Un Estat en fallida que insisteix en cometre els mateixos
errors. No ens equivoquem nosaltres, deixem de perdre el temps i proclamem la
independència d’aquest Estat en fallida perpètua que és el Regne d’Espanya.
España, un Estado en quiebra
Quiebra económica:
El Estado español ha tenido más de una veintena de quiebras,
de las que las más destacadas son las siguientes:
Felipe II (1557, 1575 y 1597): Suspensión de pagos.
Felipe III (1607): Renegociación de pagos.
Felipe IV: (1627): Renegociación de pagos. (1647, 1652
1662): Suspensión de pagos.
Carlos II: (1666): Suspensión de pagos.
Carlos IV (1799): No pagan intereses. Fernando VII (1820):
Déficit.
Isabel II (1866): Quiebra de la deuda.
Franco (1939): No paga deudas republicanas.
Y fijaos que la mayoría de estas fallidas económicas han
producido en períodos donde tenían colonias de las que sacaban plata y oro a
espuertas, que antes de que saliera de la mina ya se habían gastado. Si el
Reino de España fuera una empresa es evidente que los diversos consejos de
administración que la han dirigido han sido unos incompetentes que tenían los
bolsillos agujereados. La situación actual es de quiebra económica a pesar de
las ingentes cantidades de dinero que España extrae de la UE. Pero si antes
eran las aventuras imperiales las que derrochaban ingentes cantidades de oro y
plata procedentes de las colonias, ahora el Reino de España derrocha dinero de
la UE en trenes de alta velocidad sin pasajeros, aeropuertos sin aviones, en
lugar de invertir en la construcción de una red de transportes que comunique
los principales puertos de mercancías.
Quiebra territorial:
1640: Portugal. 1713: Flandes, Nápoles, Sicilia y Cerdeña.
1811: Paraguay. 1816: Argentina. 1818: Chile. 1819: Colombia. 1821; Costa Rica,
Guatemala, Honduras, México, Nicaragua, Panamá y Venezuela. 1824: Perú. 1825:
Bolivia, Uruguay. 1898: Cuba, Filipinas y Puerto Rico. 1956: Marruecos. 1968:
Guinea española. 1975: Sahara español. Catalunya ha iniciado su proceso
independentista, y el independentismo en Euskadi crece; estos dos procesos
podrían arrastrar otros dentro del mismo Estado. Cuando escucho a un
españolista decir que Catalunya nunca será independiente me da risa que prueben
de negar un hecho que ya se ha producido otras veces, que entonces no fueron
capaces de impedir, a pesar del sobrevalorado poder militar español de otras
épocas. De hecho, España no ganó ninguna guerra contra potencias extranjeras,
las únicas guerras que ha vencido han sido aquellas que ha hecho contra sí
misma y contra su propio pueblo. Y ahora la opción militar ya no es posible, un
informe de FAES, la fundación del PP, reconocía que el Estado español no tiene
tropas suficientes para ocupar militarmente Catalunya ni incluyendo los
efectivos de la Policía Nacional y la Guardia Civil. Según este informe
necesitarían un mínimo de 270.000 soldados para poder ocupar Catalunya, y no
tienen estos soldados, y por otra parte podrían encontrarse que mientras se
dedican a atacar Catalunya perdieran algún otro territorio. Pero la principal
razón, aparte de la carencia de efectivos para invadir Catalunya, es que la UE,
aunque no le haga gracia la independencia de Catalunya, no aceptaría que uno de
sus miembros se dedicara a lanzar bombas contra un territorio que por ahora
forma parte de la UE, y aunque la independencia supusiera la expulsión de la
UE, Catalunya es Europa, y a la UE no creo que le gustara ver en Europa
Occidental otro conflicto armado, claro, ahora que lo pienso, si un generalote
tras varios carajillos bien cargados y las bravatas golpistas de la caverna
mediática exigiendo pasar a cuchillo a todos los catalanes resonando dentro de
su cráneo vacío decidiera que eso de Catalunya lo arregla él a la forma
tradicional española es poco probable que los tanques llegaran a pasearse por
la Diagonal disparando a diestro y siniestro.
Quiebra democrática:
Medio centenar de golpes de Estado, varias guerras civiles
(además de la Guerra Civil (1936-39) incluyo las guerras carlistas (1820-23,
1833/39 y 1872/76)), el golpe de Estado de Primo de Rivera (13 de septiembre de
1923), la Sanjurjada (10 de agosto de 1932), golpe de estado de Franco y su
camarilla del 18 de julio de 1936 que derivó en una guerra civil y golpe de
Estado de en Tejero del 23 de febrero de 1981. Existieron algunas tramas
golpistas más durante el siglo XX, pero la mayoría de los golpes de Estado, la
mayoría del casi medio centenar que se han producido en España fueron durante
el siglo XIX. Y en esta lista podríamos incluir el golpe de Estado que derrocó
al Gobierno de la Generalitat en 1934, ordenado por una coalición de
ultracatólicos, fascistas y corruptos españolistas, la CEDA, o la supresión de
la Mancomunidad. El Estado español es también responsable del asesinato del
presidente Companys (1940), jefe electo del gobierno democrático de Catalunya,
asesinado por el régimen fascista totalitario que gobernó España desde 1939
hasta 1975. Quizás menos sanguinolento pero en mi opinión también fue un golpe
de Estado perpetrado a toga calada por taurinos magistrados del Tribunal
Constitucional, que en nombre de la "indivisible unidad de la nación
española" decidieron pasar por encima de la voluntad del Parlament de Catalunya
que aprobó el texto del nuevo Estatuto en 2005, del Congreso de los Diputados y
el Senado que pasaron el cepillo a aquel texto, del pueblo de Catalunya que
aprobó el texto recortado por las Cortes españolas, y que fue sancionado por el
monarca de todos los españoles, pues bien, los magistrados del Tribunal
Constitucional hicieron con una sentencia escrita en un lenguaje decimonónico
lo mismo que en otras épocas habían hecho los militares españoles. Repito, los
magistrados del TC decidieron, como hacían en otras épocas los militares, que
ellos no están sujetos ni a las leyes ni a la voluntad de los ciudadanos, ni a
las propias instituciones del Estado, ellos deciden qué leyes se aplican ,
aunque sea pasando por encima de quien haga falta.
Quiebra institucional:
He hablado antes de la sentencia del TC contra el Estatuto
de Catalunya, y habría que añadir todas las sentencias posteriores contra leyes
del Parlament de Catalunya, sentencias dictadas a instancias del PP. Los
Estados modernos destacan por mantener separados los tres poderes básicos del
Estado: Ejecutivo, Legislativo y Judicial. En España el Partido Popular ha
confundido la mayoría absoluta que tienen en el Congreso (Poder Legislativo)
con una carta blanca al Gobierno (Poder Ejecutivo) para poder ejercer el poder
absoluto, y nada mejor que controlar el tercer poder (Judicial). Más del 50% de
los casos de corrupción política afecta a dirigentes del PP, y no se escapa ningno
del cobro de sobresueldos ni el presidente del partido, pero este gobierno
corrupto, incompetente y autoritario controla las dos instancias que lo podrían
descabalgar legalmente del poder, en las Cortes tienen mayoría absoluta, esto
haría imposible que una moción de censura triunfara, y tampoco es muy probable
que la Justicia termine condenando los dirigentes corruptos del PP, sólo hay
que ver que los jueces que han instruido casos contra el PP o han tenido que
dejarlo correr o han sufrido una campaña de desprestigio organizada por la
prensa afín al régimen.
Un Estado en quiebra que insiste en cometer los mismos
errores. No nos equivoquemos nosotros, dejemos de perder el tiempo y proclamemos
la independencia de ese Estado en quiebra perpetua que es el Reino de España.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada