Escalfen el Barça - Madrid

Escalfen el Barça - Madrid

Avui el Futbol Club Barcelona i el Reial Madrid juguen la final de la Copa del Rei a l’Estadi de Mestalla. Aquesta final se celebra quatre dies després del partit que Madrid i Barça van juguen a l’Estadi Santiago Bernabeu corresponent a la Lliga i que va deixar un empat i a no ser que a Can Barça es produeixi un daltabaix ja pot considerar-se que el Barça ha guanyat el campionat de Lliga, avui toca la Copa del Rei. Barça i Madrid encara hauran de jugar uns altres dos partits corresponents a la semifinal de la Lliga de Campions.

Marca torna a embolicar la troca

Respecto que Marca sigui un diari esportiu madridista però no que manipuli per escalfar el següent partit més enllà de lo recomanable. No fa tant que aquest diari va
publicar una foto trucada barroerament i ho van fer tan malament que van haver de disculpar-se. Ara han acusar al Gerard Piqué d’haver començat una baralla al túnel de vestidors. En un primer moment la notícia que va aparèixer a Mundo Deportivo el jugador madridista Pepe d’escopir als jugadors del Barça al túnel de vestidors, Marca en canvi diu un dia després que Piqué va dir-li als madridistes: “A vuit punts, a vuit punts! Espanyolets, ja us hem guanyat la vostra lliga espanyola, que us bombin!”. I després Piqué va afegir: “I ara us guanyarem la copa del vostre rei”. El jugador madridista Pepe nega, segons el diari Marca, haver escopit als jugadors del Barça. Desconec com serà Pepe fora del camp però dins del camp és un destraler i un llenyataire, encara que sembla gaudir amb una butlla arbitral i/o federativa que li permet lesionar contraris sense veure ni una sola targeta.

Sempre segons el diari Marca, Piqué emprant un to irònic va dirigir-se als jugadors madridistes dient “visca Espanya! visca la lliga espanyola”, i també segons el diari Marca ells li van respondre “a veure si et poses tan fatxenda quan vagis amb la selecció”. Fixem-nos que tot això va succeir segons el diari Marca, el mateix diari que va manipular una foto per intentar demostrar que una jugada havia succeït d’una altra manera, al final van haver de demanar disculpes per la manipulació. La credibilitat d’aquest diari està sota mínims.

Final de la Copa del Rei

Fa dos anys va jugar-se també a Mestalla la final de la Copa del Rei que va enfrontar el Barça amb el Bilbao. En aquell partit van haver dues anècdotes: l’himne espanyol va ser xiulat per les dues aficions i TVE va emetre aquesta part posant l’himne gravat i baixant el so ambient per tapar la descomunal xiulada de l’himne. Em sembla que aquest fet li va costar el càrrec al director d’esports o a un productor del programa. També va haver els habituals lladrucs de la caverna mediàtica i les proclames patriòtiques i patrioteres de rigor d’alguns polítics espanyols escandalitzats per la xiulada.

La Reial Federació Espanyola de Futbol pretén usar un equip de megafonia a Mestalla més potent per emetre l’himne espanyol a 120 decibels quan el màxim permès són els 90 decibels.

SI denunciarà a la RFEF per atemptat contra la Salud pública si finalment posen l’himne a 120 decibels. La coordinadora de SI al País Valencià ha enviat un escrit a l’Ajuntament de València presidit per la pepera Rita Barberà en que li recorda que segons la normativa contra contaminació acústica el màxim en horari nocturn són 45 decibels i en casos especials i amb autorització és de 90 decibels. En aquest escrit es diu que a aquest volum de 120 decibels es posa en perill la salut dels assistents, especialment de nens i persones grans.

La decisió de la RFEF de posar l'himne a 120 decibels és una salvatjada inacceptable, deixo a una banda que aquest himne no m'agrada per moltes raons, només a un sàdic de li pot ocórrer posar l'himne a aquest volum només per tapar una possible xiulada. El nivell d'agressió sonora a aquest volum és inacceptable. I crec que fins i tot pels espanyolistes recalcitrants escoltar el seu himne a un volum excessiu els pot semblar insuportable. Si el que pretenen es trencar els timpans de tots els presents aquest és camí. Si ho fan, espero que els altaveus estiguin dins de la llotja i el primer a patir-ne les conseqüències sigui el president de la RFEF.

Ciutadans treu la poteta espanyolista

No enganyen ningú, són nacionalistes espanyols per més que s'entossudeixin a negar-ho, i han volgut sortir a defensar l'himne del seu país encara que els rebenti els timpans a ells també. Deuen ser partidaris d'aquell adagi que diu "la lletra amb sang entra", per molt que l'himne espanyol no en tingui de lletra però volen que l'himne espanyol entri per les orelles encara que aquestes acabin sagnant perquè el so posat a tot drap els hi ha rebentat. Els neolerrouxistes demanen que es respecti l'himne encara "que es girin d'esquena, que facin el pi o que ensenyin el cul, si volen, però que no facin de l'enfrontament una forma de guanyar espai polític. Que un partit que ha medrat en política buscant enfrontar la gent a Catalunya demani als altres que no facin de l'enfrontament una forma de guanyar espai polític em sembla propi de barruts.

Nacionalisme espanyol exacerbat

Aquesta nit els barcelonistes que vegin el partit a Mestalla no només hauran de patir l'himne espanyol a tot drap, també hauran de patir l'agressió visual d'un espanyolisme de drap ja que els madridistes demanen que els aficionats portin banderes espanyoles i cantin l'himne espanyol. Cantar l'himne espanyol?. Però si no té lletra, això serà més patètic del que creiem, un munt de gent cridant "la la la la la". Però quina mena de broma és aquesta?. Segons un text penjat a les xarxes socials els madridistes estan cridats a, com he dit, portar la bandera espanyola i cantar l'himne espanyol - recordem que no té lletra -- com a resposta a la presència de banderes catalanes, algunes anticonstitucionals, segons ells, i a les faltes de respecte dels catalans. Si el seu himne no té lletra i es posen a fer "la la la la la", no seran ells els que faltaran el respecte al seu himne. A quines banderes catalanes inconstitucionals es refereixen?. La Senyera és la bandera oficial de Catalunya, suposo que deuen referir-se a les estelades, però és que aquestes ni són constitucionals ni inconstitucionals. Estic segur, que aquesta nit es veuran més banderes espanyoles inconstitucionals i preconstitucionals que no pas Senyeres "inconstitucionals". A veure si ho entenen que ni la bandera espanyola amb el pollastre ni la que porta el toro són constitucionals, i d'aquestes en veurem unes quantes.

Escalfant l'ambient

Que l'ambient l'escalfin les penyes d'un costat i d'un altre pot entendre's, però no que ho facin els diaris mentint i manipulant com ho ha fet el Marca, i no ha estat la primera vegada, però són les institucions i les autoritats les que haurien d'evitar escalfar l'ambient o causar un perjudici. I sens dubte és una irresponsabilitat que la RFEF decideixi posar l'himne espanyol a tota castanya amb el risc que hi ha de causar danys a la oïda dels assistents al partit.

Calientan el Barça - Madrid

Hoy el Fútbol Club Barcelona y el Real Madrid juegan la final de la Copa del Rey en el Estadio de Mestalla. Esta final se celebra cuatro días después del partido que Madrid y Barça juegan en el Estadio Santiago Bernabeu correspondiente a la Liga y que dejó un empate ya no ser que en Can Barça se produzca un descalabro ya puede considerarse que el Barça ha ganado el campeonato de Liga, hoy toca la Copa del Rey. Barça y Madrid aún deberán jugar otros dos partidos correspondientes a la semifinal de la Liga de Campeones.
Marca vuelve a liarla
Respeto que Marca sea un diario deportivo madridista pero no que manipule para calentar el siguiente partido más allá de lo recomendable. No hace tanto que este diario publicó una foto trucada torpemente y lo hicieron tan mal que tuvieron que disculparse. Ahora han acusó a Gerard Piqué de haber comenzado una pelea en el túnel de vestuarios. En un primer momento la noticia que apareció en Mundo Deportivo el jugador madridista Pepe de escupir a los jugadores del Barça en el túnel de vestuarios, Marca en cambio dice un día después de que Piqué le dijo a los madridistas: "A ocho puntos, a ocho puntos! Españolitos, ya os hemos ganado su liga española, que os den! ". Y después Piqué añadió: "Y ahora os vamos a ganar la copa de su rey". El jugador madridista Pepe niega, según el diario Marca, haber escupido a los jugadores del Barça. Desconozco cómo será Pepe fuera del campo pero dentro del campo es un leñero, aunque parece disfrutar con una bula arbitral y / o federativa que le permite lesionar contrarios sin ver ni una sola tarjeta.Siempre según el diario Marca, Piqué empleando un tono irónico dirigió a los jugadores madridistas diciendo "¡Viva España! viva la liga española ", y también según el diario Marca ellos le respondieron" a ver si te pones tan chulo cuando vayas con la selección ". Fijémonos en que todo esto sucedió según el diario Marca, el mismo diario que manipuló una foto para intentar demostrar que una jugada había sucedido de otra manera, al final tuvieron que pedir disculpas por la manipulación. La credibilidad de este diario está bajo mínimos.
Final de la Copa del Rey
Hace dos años jugó también en Mestalla la final de la Copa del Rey que enfrentó al Barça con el Bilbao. En aquel partido hubo dos anécdotas: el himno español fue pitado por las dos aficiones y TVE emitió esta parte poniendo el himno grabado y bajando el sonido ambiente para tapar la descomunal pitada del himno. Me parece que este hecho le costó el cargo al director de deportes oa un productor del programa. También hubo los habituales ladridos de la caverna mediática y las proclamas patrióticas y patrioteras de rigor de algunos políticos españoles escandalizados por la pitada. La Real Federación Española de Fútbol pretende usar un equipo de megafonía en Mestalla más potente para emitir el himno español a 120 decibelios cuando el máximo permitido son los 90 decibelios.
SI denunciará a la RFEF por atentado contra la Salud pública si finalmente ponen el himno a 120 decibelios. La coordinadora de SI en la Comunidad Valenciana ha enviado un escrito al Ayuntamiento de Valencia presidido por la pepera Rita Barberá en que le recuerda que según la normativa contra contaminación acústica el máximo en horario nocturno son 45 decibelios y en casos especiales y con autorización es de 90 decibelios. En este escrito se dice que a este volumen de 120 decibelios se pone en peligro la salud de los asistentes, especialmente de niños y personas mayores.
La decisión de la RFEF de poner el himno a 120 decibelios es una salvajada inaceptable, dejo a un lado que este himno no me gusta por muchas razones, sólo a un sádico de le puede ocurrir poner el himno a este volumen sólo para tapar una posible pitada. El nivel de agresión sonora a este volumen es inaceptable. Y creo que incluso para españolistas recalcitrantes escuchar su himno a un volumen excesivo les puede parecer insoportable. Si lo que pretenden es romper los tímpanos de todos los presentes este es camino. Si lo hacen, espero que los altavoces estén dentro de la lonja y el primero en sufrir las consecuencias sea el presidente de la RFEF.
Ciudadanos saca la patita españolista
No engañan a nadie, son nacionalistas españoles por más que se empeñen en negarlo, y han querido salir a defender el himno de su país aunque los reviente los tímpanos a ellos también.
Deben ser partidarios de aquel adagio que dice "la letra con sangre entra", por mucho que el himno español no tenga de letra pero quieren que el himno español entre por los oídos aunque estas acaben sangrienta para que el sonido puesto a todo trapo les ha reventado. Los neolerrouxistas piden que se respete el himno todavía "que se den la espalda, que hagan el pino o que enseñen el culo, si quieren, pero que no hagan del enfrentamiento una forma de ganar espacio político". Que un partido que ha medrado en política buscando enfrentar la gente en Cataluña pida a los demás que no hagan del enfrentamiento una forma de ganar espacio político me parece propio de caraduras.
Nacionalismo español exacerbado
Esta noche los barcelonistas que vean el partido en Mestalla no sólo tendrán que sufrir el himno español a todo trapo, también tendrán que sufrir la agresión visual de un españolismo de trapo ya que los madridistas piden que los aficionados lleven banderas españolas y canten el himno español. ¿Cantar el himno español?. Pero si no tiene letra, esto será más patético de lo que creemos, un montón de gente gritando "la la la la la". ¿Pero qué clase de broma es esta?. Según un texto colgado en las redes sociales los madridistas están llamados a, como he dicho, llevar la bandera española y cantar el himno español - recordemos que no tiene letra - como respuesta a la presencia de banderas catalanas, algunas anticonstitucionales, según ellos, ya las faltas de respeto de los catalanes. Si su himno no tiene letra y se ponen a hacer "la la la la la", no serán ellos los que faltarán el respeto a su himno. ¿A qué banderas catalanas inconstitucionales se refieren?. La Senyera es la bandera oficial de Cataluña, supongo que deben referirse a las estreladas, pero es que estas ni son constitucionales ni inconstitucionales. Estoy seguro, que esta noche se verán más banderas españolas inconstitucionales y preconstitucionales que no Señeras "inconstitucionales". A ver si lo entienden que ni la bandera española con el pollo ni la que lleva el toro son constitucionales, y de éstas veremos unas cuantas.
Calentando el ambiente
Que el ambiente del calienten las peñas de un lado y de otro puede entenderse, pero no que lo hagan los periódicos mintiendo y manipulando como lo ha hecho el Marca, y no ha sido la primera vez, pero son las instituciones y las autoridades las que deberían evitar calentar el ambiente o causar un perjuicio. Y sin duda es una irresponsabilidad que la RFEF decida poner el himno español a toda castaña con el riesgo que hay de causar daños al oído de los asistentes al partido.

L'eròtica del poder (o la dèria dels polítics per despullar-se)

L'eròtica del poder (o la dèria dels polítics per despullar-se)

No és nou que un aspirant a polític decideixi despullar-se, alguns ho feien abans degut a la seva anterior professió. L'exemple que tots podríem recordar és el de l'actriu porno Cicciolina que feia la campanya tapant-se només amb un osset de peluix. Més recentment hem tingut notícia de les festes bunga-bunga del primer ministre italià Silvio Berlusconi. La primera campanya del partit neolerrouxista Ciutadans mostrava al seu candidat tal i com la seva mare el va parir amb l'argument que no tenien res que amagar, això si, ell es tapava la titola, una campanya més recent van ser els partidaris d'aquesta formació els que van treure's la roba, suposo que si es presenten una tercera vegada ja s'atreviran a muntar una orgia neolerrouxista. La candidata Montse Nebrera va fer la seva última campanya amb un vídeo d'estètica de porno dels 70 amb gemecs i tot, però sense mostrar res, apart de la candidata embolicada en una tovallola. L'actriu porno catalana Maria Lapiedra que recentment va aparèixer mostrant els pits nus en un acte per la independència i la resta tapat amb una estelada ha anunciat que es presenta com a candidata a alcaldessa de les Borges Blanques. La candidata pel Partit Democràtic de Ciutadella a l'alcaldia de Ciutadella, Soledad Sánchez, va presentar un cartell en què es veien dos pits femenins – eren els d'ella? – com a principals arguments de campanya. Arribo a la conclusió que la raó de tant despullament en política no té a veure amb l'erotisme de la política sinó més aviat amb una manca de recursos per dotar als seus candidats d'un vestuari, no tots els polítics compten amb generosos mecenes que els regalen vestits elegants com és el cas de Francisco Camps i el seu gran mecenes Francisco Correa, però tampoc són tan pobres per anar despullats. La política no té elements eròtics, a vegades hi ha molta pornografia barata. Per més que es despullin els candidats no trempem, amb alguns més aviat se'ns destrempa només veure'ls i escoltar-los, no cal ni que es despullin, perquè en aquest cas és molt probable que se'ns caigui la titola a terra feta miques. El nivell de la política dels últims anys ha caigut molt, potser s'ho haurien de fer mirar una mica per veure on falla la cosa si per aconseguir un vot han de recórrer a treure's la roba és perquè els falten idees, per tant, millor seria que es dediquin a una altra cosa. Potser volen ser subtils i convèncer-nos que els permetem apujar-se el sou perquè amb el que guanyen ara no tenen ni per vestir-se. Doncs, que treballin, com fem la majoria. És cert, no tots els polítics ho fan, només aquells que necessiten cridar l'atenció dels electors però... i si cridessin la nostra atenció presentant un programa electoral, o això es demanar molt?. Espero que ningú pensi que sóc un revolucionari perillós per demanar que els partits donin a conèixer el seu programa electoral en lloc de despullar els candidats.

La erótica del poder (o la manía de los políticos para desnudarse)

No es nuevo que un aspirante a político decida desnudarse, algunos lo hacían antes debido a su anterior profesión. El ejemplo que todos podríamos recordar es el de la actriz porno Cicciolina que hacía la campaña tapándose sólo con un osito de peluche. Más recientemente hemos tenido noticia de las fiestas bunga-bunga del primer ministro italiano Silvio Berlusconi. La primera campaña del partido neolerrouxistas Ciudadanos mostraba a su candidato tal y como su madre lo parió con el argumento de que no tenían nada que esconder, eso si, él se tapaba la picha, una campaña más reciente fueron los partidarios de esta formación los que quitarse la ropa, supongo que si se presentan una tercera vez ya se atreverán a montar una orgía neolerrouxista. La candidata Montse Nebrera hizo su última campaña con un vídeo de estética de porno de los 70 con gemidos y todo, pero sin mostrar nada, aparte de la candidata envuelta en una toalla. La actriz porno catalana Maria Lapiedra que recientemente apareció mostrando los pechos desnudos en un acto por la independencia y el resto tapado con una estelada ha anunciado que se presenta como candidata a alcaldesa de Les Borges Blanques. La candidata por el Partido Democrático de Ciutadella a la alcaldía de Ciutadella, Soledad Sánchez, presentó un cartel en el que se veían dos pechos femeninos - ¿eran los de ella? - como principales argumentos de campaña. Llego a la conclusión de que la razón de tanto despojo en política no tiene que ver con el erotismo de la política sino más bien con una falta de recursos para dotar a sus candidatos de un vestuario, no todos los políticos cuentan con generosos mecenas que los regalan trajes elegantes como es el caso de Francisco Camps y su gran mecenas Francisco Correa, pero tampoco son tan pobres para ir desnudos. La política no tiene elementos eróticos, a veces hay mucha pornografía barata. Por más que se desnuden los candidatos no temple, con algunos más bien nos destrempa sólo verlos y escucharlos, no es necesario ni que se desnuden, porque en este caso es muy probable que se nos caiga la picha al suelo hecha añicos. El nivel de la política de los últimos años ha caído mucho, quizá lo deberían hacer mirar un poco para ver dónde falla la cosa sí para conseguir un voto tienen que recurrir a quitarse la ropa es porque les faltan ideas, por tanto, mejor sería que se dediquen a otra cosa. Quizás quieren ser sutiles y convencernos de que les permitimos subir el sueldo porque con lo que ganan ahora no tienen ni para vestirse. Pues, que trabajen, como hacemos la mayoría. Es cierto, no todos los políticos lo hacen, sólo aquellos que necesitan llamar la atención de los electores pero ... y si llamaran nuestra atención presentando un programa electoral, o ¿eso es pedir mucho?. Espero que nadie piense que soy un revolucionario peligroso por pedir que los partidos den a conocer su programa electoral en lugar de desnudarse los candidatos.

Les amistats perilloses: Un cavall, un cavall, Líbia per un cavall - Gadafi usa bombes de fragmentació espanyoles

Les amistats perilloses

Un cavall, un cavall, Líbia per un cavall

Decididament aquest home ha perdut la raó, no hi és tot. Aznar té la necessitat d'aparèixer en públic i dir alguna cosa que el faci aparèixer als diaris, encara que sigui per dir una bajanada molt grossa. Diria que Aznar s'està berlusconitzant, il cavaliere va dir de Mubarak que el dictador egipci era “un home savi”. Aznar considera a Gadafi un amic. Aznar que en temps de Bush va convertir-se en el més fervent enderrocador de tirans i en una mena de Cid Guerrajador del segle XXI ara critica als Estats Units i als altres països europeus per llençar un atac militar contra el règim de Muamar al-Gaddafi de qui es considera “amic”. Cal recordar que Gadafi li va regalar un cavall a Aznar, sembla que això els va convertir en “amics”. Aznar va pronunciar una conferència a la Universitat de Columbia (Estats Units) en què va dir que Muamar al-Gaddafi és un amic d'Occident, "un home extravagant, un home estrany" i que “un amic extravagant, és un amic”. Aznar va lamentar en aquesta conferència que Occident hagi donat l'esquena a Hosni Mubaraki, a Abidine Ben Alí, presidents d'Egipte i Tunísia respectivament i que no es faci el mateix amb els règims de l'Iran i Síria. Aznar critica als Estats Units i als països europeus i diu que “és molt difícil entendre una política que deixa que els amics caiguin i que els enemics romanguin en el poder". Les conferències d'Aznar les carrega el diable. A aquest home el van educar en la tesi aquella que diu que “aquest dictador és un fill de puta, si, però és el nostre fill de puta”. O sigui, com que Gadafi li va regalar un cavall ara Aznar s'ha convertit en el seu defensor davant d'Occident. És cert que han caigut Mubarak i Ben Alí, han caigut sense que sobre Egipte o Tunísia caigués ni una sola bomba occidental, els dos dictadors s'han vist obligats a deixar el poder pel caire que estaven prenent les protestes i no sense que abans hi haguessin morts. Ara mateix, crec que hi ha diverses raons per no intervenir a Síria o l'Iran com s'està intervenint a Líbia: -La intervenció occidental a Líbia es fa des de l'aire, sense posar un sol soldat damunt del territori libi.

-Iraq i Afganistan tenen empantanats un nombre molt alt de soldats principalment dels Estats Units i dels seus aliats europeus.

-No es pot obrir un altre front com el de l'Iraq i l'Afganistan a l'Iran o Síria quan no es tenen els mitjans per fer-ho.

-Iniciar un atac contra l'Iran i Síria en aquests moments podria ser vist pel món àrab com una agressió, en realitat molts líders islamistes ja veien així no només els dos conflictes de l'Iraq i l'Afganistan, sinó també la presència de tropes occidentals als països de la zona.

-En aquests moments hi ha revoltes a quasi tots els països àrabs contra els règims que des de fa decennis els governen, però Líbia és el que està més a prop, no ens enganyem, sent una mica cínics podríem dir que si es maten molt lluny de casa nostra en la porta molt fluixa, però si ho fan al costat nostra ens acabaran esquitxant de sang, i la tintoreria costa cara, i Líbia està molt a prop de nosaltres, Bahrain, en canvi, està lluny, i allà també hi ha un règim autoritari contra el que la seva gent es revolta, de moment, Bahrain no només està molt lluny, és improbable que ens esquitxin, en canvi Líbia està aquí. Bahrain no és ni molt menys com Síria, allà quatre canonades enllesteixen el problema ràpid, ah, però oblidava que potser a Aràbia Saudita això li molestaria una mica.

-Per poder embolicar-se en un conflicte amb l'Iran i Síria occident primer hauria de posar fi al tema d'Afganistan i de l'Iraq i tinc la sensació que el merder en aquests dos països encara durarà molt de temps. I no hi ha tropes ni quartos per a tantes guerres, a més que comença a ser complicat tenir tants fronts oberts.

Segons Aznar, el seu “amic” Gadafi quan va veure el canvi de règim a l'Iraq va pensar que potser després anirien per ell, i va decidir canviar de política donant suport a Occident en el combat contra el terrorisme i renuncià als seus programes d'armament químic, biològic i nuclear. Aznar critica al govern dels Estats Units per haver endegat una intervenció contra l'amic Gadafi perquè això ensenya als règims de l'Orient Mitjà a enrocar-se en el poder sense fer reformes polítiques i a comptar amb armament molt potent per dissuadir a qualsevol altre país d'atacar-los. Cal dir que la intervenció contra Líbia es fa amb l'autorització de les Nacions Unides cosa que Aznar no pot dir de les aventures guerreres a les que ell va donar suport. I això que Gadafi només li va regalar un cavall al seu amic Aznar, que en deu estar agraït el cabdill Aznar que des que li van regalar el cavall sembla que no s'hagi baixat del cavall i tal i com el Cid, diuen, va guanyar una batalla després de mort, Aznar volia seguir governant Espanya des del cavall que li va regalar Gadafi, fins i tot havent perdut les eleccions. Aznar cavalca de nou com a defensor de tirans caiguts en desgràcia i com Atiï-la, per allà per on passa Aznar no torna a créixer el sentit comú. I tot per un cavall.

Gadafi usa bombes de fragmentació espanyoles

Les tropes del dictador libi Muamar el Gadafi van usar contra els revoltats bombes de fragmentació que van ser fabricades a Espanya, concretament a Saragossa, que van ser adquirides l'any 2007, un any abans que Espanya s'adherís a la prohibició de fabricació. Vaig publicar un altre article en què comentava la prohibició de fabricació i venda d'aquest tipus de bombes. Sens dubte els governs solen demostrar una falta d'escrúpols que els hauria d'avergonyir a tots. Un any abans d'adherir-se a la prohibició de la fabricació de bombes de fragmentació el govern autoritza la venda a Líbia. Líbia havia estat a la llista de països amb governs que donaven cobertura o fomentaven el terrorisme fins que els van treure de la llista, i els vénen armes, ara l'Estat espanyol és un dels que participa en una missió contra Líbia. Aquesta mateixa missió ha estat autoritzada pel govern de Rodríguez Zapatero que en el seu moment va asseure's amb Gadafi per firmar acords.

Conclusió

I Aznar que considera que és molt lleig bombardejar als amics, especialment a amics seus després de regalar-li el cavall, era també amic de Bush. Els ardors guerrers del cabdill de les Espanyes sembla que s'apaivaguen amb regals. Aquí parlo de memòria però crec que va ser en temps de Bush pare quan van posar a Gadafi a la llista negra arran de l'atemptat de Lockerbie. Una de les coses que diu Aznar és que ara ja saben alguns règims que han d'armar-se per no patir les mateixes conseqüències que Gadafi, però s'oblida que aquests règims també tenen la possibilitat de comprar les voluntat i l'amistat d'alguns polítics occidentals disposats a vendre's per un cavall.

Las amistades peligrosas

Un caballo, un caballo, Libia por un caballo Decididamente este hombre ha perdido la razón, no es todo. Aznar tiene la necesidad de aparecer en público y decir algo que lo haga aparecer en los diarios, aunque sea ara decir una tontería muy grande. Diría que Aznar está berlusconizándose, il cavaliere dijo de Mubarak que el dictador egipcio era "un hombre sabio". Aznar considera a Gadafi un amigo. Aznar que en tiempos de Bush se convirtió en el más ferviente enderrocador de tiranos y en una especie de Cid Campeador del siglo XXI ahora critica a los Estados Unidos y los otros países europeos para lanzar un ataque militar contra el régimen de Muamar el Gadafi de quien se considera "amigo". Hay que recordar que Gadafi le regaló un caballo a Aznar, parece que esto los convirtió en "amigos". Aznar pronunció una conferencia en la Universidad de Columbia (Estados Unidos) en el que dijo que Muammar al-Gaddafi es un amigo de Occidente, "un hombre extravagante, un hombre extraño" y que "un amigo extravagante, es un amigo". Aznar lamentó en esta conferencia que Occidente haya dado la espalda a Hosni Mubarak, a Abidine Ben Alí, presidentes de Egipto y Túnez respectivamente y que no se haga lo mismo con los regímenes de Irán y Siria. Aznar critica a los Estados Unidos y los países europeos y dice que "es muy difícil entender una política que deja que los amigos caigan y que los enemigos permanezcan en el poder". Las conferencias de Aznar las carga el diablo. A este hombre le educar en la tesis aquella que dice que "este dictador es un hijo de puta, sí, pero es nuestro hijo de puta". O sea, como Gadafi le regaló un caballo ahora Aznar se ha convertido en su defensor ante Occidente. Es cierto que han caído Mubarak y Ben Alí, han caído sin que sobre Egipto o Túnez cayera ni una sola bomba occidental, los dos dictadores se han visto obligados a dejar el poder por el cariz que estaban tomando las protestas y no sin que antes hubieran muertos. Ahora mismo, creo que hay varias razones para no intervenir en Siria o Irán como se está interviniendo en Libia:

-La intervención occidental en Libia se hace desde el aire, sin poner un solo soldado sobre el territorio libio.

-Irak y Afganistán tienen empantanats un número muy alto de soldados principalmente de los Estados Unidos y de sus aliados europeos.

-No se puede abrir otro frente como el de Irak y Afganistán a Irán o Siria cuando no se tienen los medios para hacerlo.

-Iniciar un ataque contra Irán y Siria en estos momentos podría ser visto por el mundo árabe como una agresión, en realidad muchos líderes islamistas ya veían así no sólo los dos conflictos de Irak y Afganistán, sino también la presencia de tropas occidentales en los países de la zona.

-En estos momentos hay revueltas en casi todos los países árabes contra los regímenes que desde hace decenios los gobiernan, pero Libia es el que está más cerca, no nos engañemos, siendo un poco cínicos podríamos decir que si se matan muy lejos de nuestra casa en la puerta muy floja, pero si lo hacen junto nuestra nos acabarán salpicando de sangre, y la tintorería cuesta cara, y Libia está muy cerca de nosotros, Bahréin, en cambio, está lejos, y allí también hay un régimen autoritario contra el que su gente se subleva, de momento, Bahréin no sólo está muy lejos, es improbable que nos salpiquen, en cambio Libia está aquí. Bahréin no es ni mucho menos como Siria, allí cuatro cañonazos terminan el problema rápido, ah, pero olvidaba que quizá en Arabia Saudita eso le molestaría un poco.

-Para poder envolverse en un conflicto con Irán y Siria occidente primero tendría que poner fin al tema de Afganistán y de Irak y tengo la sensación de que el follón en estos dos países aún durará mucho tiempo. Y no hay tropas ni cuartos para tantas guerras, además de que empieza a ser complicado tener tantos frentes abiertos.

Según Aznar, su "amigo" Gadafi cuando vio el cambio de régimen en Irak pensó que quizás después irían por él, y decidió cambiar de política apoyando a Occidente en el combate contra el terrorismo y renunció a sus programas de armamento químico, biológico y nuclear. Aznar critica al gobierno de Estados Unidos por haber puesto en marcha una intervención contra el amigo Gadafi porque eso enseña a los regímenes de Oriente Medio a enrocarse en el poder sin hacer reformas políticas y contar con armamento muy potente para disuadir a cualquier otro país de atacarlos. Hay que decir que la intervención contra Libia se hace con la autorización de las Naciones Unidas lo que Aznar no puede decir de las aventuras guerreras en las que él apoyó. Y eso que Gadafi sólo le regaló un caballo a su amigo Aznar, que en diez estar agradecido el caudillo Aznar que desde que le regalaron el caballo parece que no se haya bajado del caballo y tal y como el Cid, dicen, ganar una batalla después de muerto, Aznar quería seguir gobernando España desde el caballo que le regaló Gadafi, aun habiendo perdido las elecciones. Aznar cabalga de nuevo como defensor de tiranos caídos en desgracia y como atice-la, por allí por donde pasa Aznar no vuelve a crecer el sentido común. Y todo por un caballo.

Gadafi usa bombas de racimo españolas

Las tropas del dictador libio Muamar el Gadafi usaron contra los sublevados bombas de racimo que fueron fabricadas en España, concretamente en Zaragoza, que fueron adquiridas en 2007, un año antes de que España se adhiriera a la prohibición de fabricación. Publiqué otro artículo en que comentaba la prohibición de fabricación y venta de este tipo de bombas. Sin duda los gobiernos suelen demostrar una falta de escrúpulos que los debería avergonzar a todos. Un año antes de adherirse a la prohibición de la fabricación de bombas de racimo el gobierno autoriza la venta a Libia. Libia había estado en la lista de países con gobiernos que daban cobertura o fomentaban el terrorismo hasta que los sacaron de la lista, y los vienen armas, ahora el Estado español es uno de los que participa en una misión contra Libia. Esta misma misión ha sido autorizada por el gobierno de Rodríguez Zapatero que en su momento se sentó con Gadafi para firmar acuerdos.

Conclusión

Y Aznar que considera que es muy feo bombardear a los amigos, especialmente a amigos suyos tras regalarle el caballo, era también amigo de Bush. Los ardores guerreros del caudillo de las Españas parece que se apaciguan con regalos. Aquí hablo de memoria pero creo que fue en tiempos de Bush padre cuando pusieron a Gadafi en la lista negra a raíz del atentado de Lockerbie. Una de las cosas que dice Aznar es que ahora ya saben algunos regímenes que han de armarse para no sufrir las mismas consecuencias que Gadafi, pero se olvida que estos regímenes también tienen la posibilidad de comprar las voluntad y la amistad de algunos políticos occidentales dispuestos a venderse por un caballo.

Camps volia emmordassar les televisions durant la precampanya electoral

Camps volia emmordassar les televisions durant la precampanya electoral

El candidat del PP a les eleccions per a les Corts Valencianes i aspirant a la reelecció com a president de la Generalitat Valenciana voldria poder controlar que emeten els informatius i impedir-los que emetin notícies sobre casos de corrupció que afecten al PP de la Comunitat Valenciana. Ell ja controla el Canal 9, la televisió pública valenciana, va aconseguir acabar amb les emissions de TV3 ja que no podia controlar la seva informació, ara intenta que els informatius de RTVE, Telecinco, Cuatro i La Sexta no informin durant la precampanya electoral sobre els casos de corrupció i per això ha sol·licitat a la Junta Electoral que prohibeixi parlar de la corrupció del PP durant la precampanya a aquests quatre mitjans. Vol dir que altres cadenes que emeten a la Comunitat Valenciana no en parlen?. És lògic si considerem que entre les altres cadenes trobem Intereconomía i Veo7, afins al PP. Sembla que a Camps el que no li va agradar és que dissabte passat aquests mitjans informessin que a les llistes del PP a les Corts Valencianes hi ha una desena d'imputats per corrupció, entre ells, Francisco Camps. Finalment el PP valencià ha hagut de fer marxa enrere quan Rajoy els ho ha ordenat, segons els mitjans, molt enfadat. És molt rar que Rajoy hagi decidit reconvenir a Camps per intentar emmordassar els mitjans de comunicació a la Comunitat Valenciana.

Camps quería amordazar las televisiones durante la precampaña electoral

El candidato del PP a las elecciones para las Cortes Valencianas y aspirante a la reelección como presidente de la Generalitat Valenciana quisiera poder controlar que emiten los informativos y impedirles que emitan noticias sobre casos de corrupción que afectan al PP de la Comunidad Valenciana . Él ya controla el Canal 9, la televisión pública valenciana, consiguió acabar con las emisiones de TV3 ya que no podía controlar su información, ahora intenta que los informativos de RTVE, Telecinco, Cuatro y La Sexta no informen durante la precampaña electoral sobre los casos de corrupción y por ello ha solicitado a la Junta Electoral que prohíba hablar de la corrupción del PP durante la precampaña a estos cuatro medios. Quiere decir que otras cadenas que emiten en la Comunidad Valenciana no hablan?. Es lógico si consideramos que entre las otras cadenas encontramos Intereconomía y Veo7, afines al PP. Parece que a Camps lo que no le gustó es que el sábado pasado estos medios informaran que en las listas del PP en las Cortes Valencianas hay una decena de imputados por corrupción, entre ellos, Francisco Camps. Finalmente el PP valenciano ha tenido que dar marcha atrás cuando Rajoy se lo ha ordenado, según los medios, muy enfadado. Es muy raro que Rajoy haya decidido reconvenir a Camps para intentar amordazar a los medios de comunicación en la Comunidad Valenciana.

Israel i Gaza

Israel i Gaza Hamàs va atacar l'autobús israelià amb un míssil rus

Recordem els fets: Un autobús escolar israelià va ser atacat per terroristes d'Hamàs amb un míssil Kornet, de fabricació russa, que va ferir lleument el conductor i greument l'únic passatger, un jove d'uns 13 anys que està en estat de coma. La notícia no és que el míssil amb el que va ser atacat un autobús escolar fos de fabricació russa, perquè quasi tot l'armament que hi ha a l'Orient Mitjà i especialment als països àrabs és de fabricació russa o soviètica, des de les armes lleugeres com l'AK47 fins als tancs T-72.que tenen gran part dels països de la zona. Per ser exactes el míssil amb què Hamàs va atacar l'autobús escolar israelià era un Kornet, de fabricació russa. El govern israelià va protestar davant del govern rus pel fet que fos un míssil rus el que Hamàs va emprar contra l'autobús escolar israelià Sembla que aquest tipus de míssil només es fabrica, a diferència d'altres armes russes, a la fàbrica KBP. Aquesta fàbrica d'armes va vendre míssils avançats a Síria que van acabar en mans d'Hezbolà. Israel va aportar proves de l'ús de míssils russos per part d'Hezbolà durant la Segona Guerra del Líban amb què van resultar destruïts o danyats alguns tancs israelians. A Rússia no li van fer cap gràcia les acusacions d'haver venut armes a Síria que després acaben en mans de grups terroristes. Israel denuncia que el míssil Kornet usat per atacar l'autobús escolar va ser venut per Rússia a Síria, Síria el va entregar a Hezbolà i Hezbolà el va entregar a Hamàs, entrant a Gaza de contraban. Un oficial israelià declara que “els míssils van ingressar a la franja de Gaza amb l'assistència d'elements externs tals com Síria i l'Iran, que tracten d'armar constantment a Hamàs amb material i equips bèl·lics sofisticats”. Fa poc Israel va poder impedir que un carregament d'armes procedents d'Iran, via Síria arribessin a la Franja de Gaza. Oficials d'Israel temen que centenars de míssils hagin estat robats de l'exèrcit libi i hagin anat a omplir els arsenals d'Hamàs i Hezbolà.

Kipat Barzel (I)

Aviat la Cúpula de Ferro (Kipat Barzel) tindrà una tercera bateria en funcionament. La Cúpula de Ferro té la missió de protegir la població israeliana dels míssils que Hamàs llença contra Israel. El primer ministre ha anunciat que comprarà quatre bateries més. Fonts del Tzáhal han informat que aquesta bateria estarà abans de sis mesos i no dels divuit que estava previst, A finals de 2012 tenen previst instal·lar tres bateries més.

Kipat Barzel (II)

La Cúpula de Ferro ha estat un èxit, ha pogut interceptar els míssils disparats per Hamàs i altres grupuscles terroristes de Gaza, però algunes veus a Israel han mostrat la seva preocupació pel cost que aquestes intercepcions pugui perjudicar el pressupost de defensa. Cada intercepció costa 40000 dòlars, la intercepció de vuit míssils el cap de setmana passat va costar uns 320000 dòlars. Tot i que per ser el tipus de sistema que és la Cúpula de Ferro és barata es considera un preu molt alt si ho comparem amb el cost dels Kassam, Grad o Katiusha, el preu dels quals està entre uns centenars de dòlars i uns quants milers. Algunes fonts israelianes han mostrat la seva preocupació que Hamàs decideixi fer llançaments massius per tal de col·lapsar el pressupost de defensa israelià. En aquest cas Israel sempre pot tornar al procediment tradicional, míssil d'Hamàs que caigui a Israel es respon canonejant Gaza o eliminant selectivament els dirigents d'Hamàs i altres grupuscles terroristes que hi ha ala zona. És indubtable que el sistema potser sigui costós però estalvia les pèrdues materials en territori israelià i especialment la pèrdua de vides de ciutadans israelians. Hi ha, però, la idea de treure rendibilitat a la Cúpula de Ferro exportant el sistema a països que pateixen atacs amb míssils, aquest fet abaratiria els costos. Sembla que Singapur podria haver-se interessat en adquirir el sistema.

Israel va descartar atacar l'Iran fa cinc anys

Dels cables transmesos per l'Ambaixada dels Estats Units a Israel, fets públics per Wikileaks i publicats per Haaretz se'n treu la conclusió que Israel va descartar fa cinc anys atacar els llocs nuclears iranians perquè segons oficials israelians no tenen possibilitats de dur a terme l'atac contra el programa nuclear. El problema està en la dispersió dels components del programa nuclear iranià, ja que "ells (els israelians) creuen que Teheran a tret lliçons de l'atac (israelià) conra el reactor d'Osirak a l'Iraq, i ha dispersat els components del programa nuclear al llarg del territori iranià, i alguns dels elements es troben en llocs que Israel desconeix". Les mateixes fonts destaquen que "Israel té coneixement que l'Iran ha adquirit míssils de creuer d'Ucraïna" i que hi ha el rumor que els iranians haurien aconseguit "algunes ogives nuclears procedents d'Ucraïna". Des de la desaparició de la Unió Soviètica un dels grans temors ha estat el destí de les armes nuclears i el temor que acabessin al mercat negre o en mans de grups terroristes.

Quatre palestins moren

Un dels túnels emprats pels grups terroristes palestins per introduir armes va esfondrar-se sepultant quatre palestins. Segons el portaveu dels serveis d‘emergència de Gaza: “Els quatre es trobaven en un dels túnels sota la ciutat de Rafah quan la terra va esfondrar-se al damunt d'ells”. Fonts palestines atribueixen l'esfondrament del túnel als bombardejos israelians de la setmana passada en què una vintena de terroristes van perdre la vida. Durant el mes de març Hamàs i altres grups terroristes que actuen a la zona van llençar més de 90 coets contra el sud d'Israel. Israel va respondre bombardejant diversos punts de Gaza i alhora permet l'entrada d'ajuda mèdica i humanitària per a la població, mentrestant Hamàs usa els túnels per proveir-se d'armament amb el que després ataca Israel. Uns 3656 camions amb medicaments i aliments van entrar a Gaza amb l'autorització d'Israel pel pas de Kerm i 1100 camions més per l'encreuament de Sufa.

El negociador israelià dimiteix

Fa cinc anys el soldat israelià Gilad Shalit va ser segrestat per terroristes palestins que van infiltrar-se dins d'Israel. Des de llavors s'ha intentat negociar el seu alliberament però totes les negociacions han fracassat. L'exagent del Mossad Hagai Hadas ha actuat com a negociador del govern israelià per alliberar Shalit però després de quasi dos anys ha decidit deixar el càrrec. Hamàs demana a Israel l'excarceració de 1400 palestins que hi ha a presos a Israel a canvi de Shalit, Israel ha acceptat excarcerar a 980 terroristes palestins, no a 1400 com demana Hamàs.

Assassinat a Gaza un cooperant italià

El cooperant italià Vittorio Arrigoni va aparèixer mort després d'haver estat segrestat per un grup islamista salafista. Aquest cooperant havia anat a realitzar tasques humanitàries a Gaza, i li han agraït matant-lo, prenguin nota els participants de les flotilles humanitàries, aquesta gent a la que volen ajudar és la que pot acabar matant-los, ja poden fer vostès proclames antisemites en rodes de premsa més pròpies d'un fanàtic islamista, com el que ha mort en Vittorio Arrigoni que no pas de persones humanitàries. Així és com els seus amics islamistes els agraeixen els serveis prestats.

Israel y Gaza Hamás atacó el autobús israelí con un misil ruso

Recordemos los hechos: Un autobús escolar israelí fue atacado por terroristas de Hamás con un misil Korneta, de fabricación rusa, que hirió levemente al conductor y gravemente el único pasajero, un joven de unos 13 años en estado de coma. La noticia no es que el misil con el que fue atacado un autobús escolar fuera de fabricación rusa, porque casi todo el armamento que hay en Oriente Medio y especialmente en los países árabes es de fabricación rusa o soviética, desde las armas ligeras como el AK47 hasta los tanques T-72. que tienen gran parte de los países de la zona. Para ser exactos el misil con que Hamás atacó el autobús escolar israelí era un Kornet, de fabricación rusa. El gobierno israelí protestó ante el gobierno ruso debido a que fuera un misil ruso el que Hamás empleó contra el autobús escolar israelí Parece que este tipo de misil sólo se fabrica, a diferencia de otras armas rusas, en la fábrica KBP. Esta fábrica de armas vendió misiles avanzados a Siria que acabaron en manos de Hezbolá. Israel aportó pruebas del uso de misiles rusos por parte de Hezbolá durante la Segunda Guerra del Líbano con el que resultaron destruidos o dañados algunos tanques israelíes. A Rusia no le hicieron ninguna gracia las acusaciones de haber vendido armas a Siria que luego acaban en manos de grupos terroristas. Israel denuncia que el misil Kornet usado para atacar el autobús escolar fue vendido por Rusia a Siria, Siria lo entregó a Hezbolá y Hezbolá lo entregó a Hamás, entrando en Gaza de contrabando. Un oficial israelí declara que "los misiles ingresaron en la franja de Gaza con la asistencia de elementos externos tales como Siria e Irán, que tratan de armar constantemente a Hamás con material y equipos bélicos sofisticados". Hace poco Israel pudo impedir que un cargamento de armas procedentes de Irán, vía Siria llegaran a la Franja de Gaza. Oficiales de Israel temen que cientos de misiles hayan sido robados del ejército libio y hayan ido a llenar los arsenales de Hamás y Hezbolá.

Kipat Barzel (I)

Pronto la Cúpula de Hierro (Kipat Barzel) tendrá una tercera batería en funcionamiento. La Cúpula de Hierro tiene la misión de proteger a la población israelí de los misiles que Hamás lanza contra Israel. El primer ministro ha anunciado que comprará cuatro baterías más. Fuentes del Tzáhal han informado de que esta batería estará antes de seis meses y no de los dieciocho que estaba previsto, a finales de 2012 tienen previsto instalar tres baterías más.

Kipat Barzel (II)

La Cúpula de Hierro ha sido un éxito, ha podido interceptar los misiles disparados por Hamas y otros grupúsculos terroristas de Gaza, pero algunas voces en Israel han mostrado su preocupación por el coste que estas interceptaciones pueda perjudicar el presupuesto de defensa. Cada interceptación cuesta 40.000 dólares, la interceptación de ocho misiles el fin de semana pasado costó unos 320.000 dólares. Aunque para ser el tipo de sistema que es la Cúpula de Hierro es barata se considera un precio muy alto si lo comparamos con el coste de los Kassam, Grad o Katyusha, cuyo precio está entre unos cientos de dólares y varios miles . Algunas fuentes israelíes han mostrado su preocupación de que Hamás decida hacer lanzamientos masivos para colapsar el presupuesto de defensa israelí. En este caso Israel siempre puede volver al procedimiento tradicional, misil de Hamás que caiga en Israel se responde cañoneando Gaza o eliminando selectivamente los dirigentes de Hamás y otros grupúsculos terroristas que hay en la zona. Es indudable que el sistema quizás sea costoso pero ahorra las pérdidas materiales en territorio israelí y especialmente la pérdida de vidas de ciudadanos israelíes. Hay, sin embargo, la idea de sacar rentabilidad a la Cúpula de Hierro exportando el sistema a países que sufren ataques con misiles, este hecho abarataría los costes. Parece que Singapur podría haberse interesado en adquirir el sistema.

Israel descartó atacar Irán hace cinco años

Los cables transmitidos por la Embajada de Estados Unidos en Israel, hechos públicos por Wikileaks y publicados por Haaretz se saca la conclusión de que Israel descartó hace cinco años atacar los lugares nucleares iraníes porque según oficiales israelíes no tienen posibilidades de llevar a cabo el ataque contra el programa nuclear. El problema está en la dispersión de los componentes del programa nuclear iraní, ya que "ellos (los israelíes) creen que Teherán rasgo lecciones del ataque (israelí) Laboreo el reactor de Osirak en Irak, y ha dispersado los componentes del programa nuclear a lo largo del territorio iraní, y algunos de los elementos se encuentran en lugares que Israel desconoce ". Las mismas fuentes destacan que "Israel tiene conocimiento de que Irán ha adquirido misiles de crucero de Ucrania" y que existe el rumor de que los iraníes habrían conseguido "algunas ojivas nucleares procedentes de Ucrania". Desde la desaparición de la Unión Soviética uno de los grandes temores ha sido el destino de las armas nucleares y el temor de que acabaran en el mercado negro o en manos de grupos terroristas.

Cuatro palestinos mueren

Uno de los túneles utilizados por los grupos terroristas palestinos para introducir armas se derrumbó sepultando cuatro palestinos. Según el portavoz de los servicios de emergencia de Gaza: "Los cuatro se encontraban en uno de los túneles bajo la ciudad de Rafah cuando la tierra derrumbarse encima de ellos". Fuentes palestinas atribuyen el hundimiento del túnel los bombardeos israelíes de la semana pasada en la que una veintena de terroristas perdieron la vida. Durante el mes de marzo Hamás y otros grupos terroristas que actúan en la zona lanzaron más de 90 cohetes contra el sur de Israel. Israel respondió bombardeando varios puntos de Gaza y a la vez permite la entrada de ayuda médica y humanitaria para la población, mientras Hamás usa los túneles para proveerse de armamento con el que luego ataca Israel. Unos 3.656 camiones con medicamentos y alimentos entraron en Gaza con la autorización de Israel por el paso de Kerma y 1100 camiones por el cruce de Sufa.

El negociador israelí dimite

Hace cinco años el soldado israelí Gilad Shalit fue secuestrado por terroristas palestinos que infiltrarse dentro de Israel. Desde entonces se ha intentado negociar su liberación pero todas las negociaciones han fracasado. El exagente del Mossad Hagai Hadas ha actuado como negociador del gobierno israelí para liberar a Shalit pero después de casi dos años ha decidido dejar el cargo. Hamás pide a Israel la excarcelación de 1400 palestinos que hay en presos en Israel a cambio de Shalit, Israel ha aceptado excarcelar a 980 terroristas palestinos, no a 1400 como pide Hamás.

Asesinado en Gaza un cooperante italiano

El cooperante italiano Vittorio Arrigonis apareció muerto tras haber sido secuestrado por un grupo islamista salafista. Este cooperante había ido a realizar tareas humanitarias en Gaza, y le han agradecido matándolo, tomen nota los participantes de las flotillas humanitarias, esta gente a la que quieren ayudar es la que puede acabar matándolos, ya pueden hacer ustedes proclamas antisemitas en ruedas de prensa más propias de un fanático islamista, como el que ha muerto a Vittorio Arrigonis que de personas humanitarias. Así es como sus amigos islamistas les agradecen los servicios prestados.

Periodisme amb nas de Pinotxo

Periodisme amb nas de Pinotxo

Ja sabem que cada diari, cada ràdio, cada televisió i cadascun dels diversos formats que avui adopta la premsa té la seva ideologia, però una cosa és que aquesta ideologia es vegi reflectida en els articles l'opinió i en el tractament de les notícies, i una altra cosa molt diferent és que directament es menteixi sense cap vergonya, sabent, a més, que el que diuen és una mentida de la mida d'un campanar. I aquests mitjans no només solen mentir, generalment abusen de l'insult gratuït i sense justificació. Sempre he cregut que els diaris haurien de separar la informació de l'opinió, que es vegi clarament el que és una notícia que respongui als clàssics “què, quan, com, qui, on” i l'opinió, això si, una opinió que estigui dins dels límits dels respecte i no que segueixi l'estil groller del difunt columnista falangista Jaime Capmany, que va marcar l'estil barroer i groller dels opinadors de l'ABC. Ja és ben curiós que sigui la premsa de dretes, que se suposa que són la gent d'ordre, la que en els seus articles tenen un discurs tavernari, com si s'haguessin pres deu cigalons abans d'escriure l'article. El diari conservador, nacionalcatòlic i monàrquicofranquista La (sin)Razón, clònic del carpetovetònic ABC, intenta no quedar-se enrere de l'original, però tampoc vol ser menys d'altres diaris amb seu a Madrid coneguts per la seva agressiva, espanyolista, a vegades sensacionalista, mai veraces i sempre mal educats.

El més trist és que aquests diaris marquen/dicten l'opinió de molts espanyols que estan convençuts que a Catalunya ens mengem els nens castellanoparlants amb patates i que cremem (nacionalistes) espanyols a la plaça major.

Alguns articulistes d'aquests diaris són fàcilment identificables, passegen els seus prejudicis mesetaris en forma de nas de Pinotxo per les pàgines dels diaris de l'Altiplà castellà.

L'articulista José Antonio Vera o mostra la seva total ignorància o menteix sense manies quan en relació a la consulta independentista celebrada a Barcelona i d'altres municipis catalans el dia 10 d'abril, diumenge passat, es dedica a barrejar la seva ignorància, unes quantes mentides i molta demagògia quan diu que “el president es gasta els diners de la Sanitat a sostenir una superestructura independentista que portarà a la ruïna la Generalitat”, i afegeix que “el pseudoreferèndum secessionista seria divertit si no fos perquè es va pagar amb diners de la Generalitat”.

Demostra ser un mal periodista quan fa aquestes afirmacions. La consulta de Barcelona ha estat organitzada per la plataforma Barcelona Decideix, una entitat privada que s'ha finançat mitjançant donacions de milers de persones, i que s'ha celebrat amb la feina de 7000 voluntaris que s'han ocupat d'organitzar-ho tot, tot sigui dit, de manera exemplar. Recomanaria al senyor Vera que abans de dir coses que no són veritat s'informés preguntant als que coneixen l'assumpte. Dues frases en què aconsegueix no dir una sola veritat, en el seu cas, és normal, Antonio Vera practica molt i a hores d'ara segurament el que no deu saber és dir la veritat.

Periodismo con nariz de Pinocho

Ya sabemos que cada diario, cada radio, cada televisión y cada uno de los diversos formatos que hoy adopta la prensa tiene su ideología, pero una cosa es que esta ideología se vea reflejada en los artículos de opinión y en el tratamiento de las noticias, y otra cosa muy distinta es que directamente se mienta sin ninguna vergüenza, sabiendo, además, que lo que dicen es una mentira del tamaño de un campanario. Y estos medios no sólo suelen mentir, generalmente abusan del insulto gratuito y sin justificación. Siempre he creído que los periódicos deberían separar la información de la opinión, que se vea claramente lo que es una noticia que responda a los clásicos "que, cuando, cómo, quién, donde" y la opinión, eso si, una opinión que esté dentro de los límites del respeto y no que siga el estilo grosero del difunto columninsta falangista Jaime Capmany, que marcó el estilo chapucero y grosero de los opinadores de la ABC. Ya es bien curioso que sea la prensa de derechas, que se supone que son la gente de orden, la que en sus artículos tienen un discurso tabernario, como si se hubieran tomado diez carajillos antes de escribir el artículo. El diario conservador, nacionalcatólico y monárquicofranquista La (sin)Razón, clónico del carpetovetónico ABC, intenta no quedarse atrás del original, pero tampoco quiere ser menos de otros diarios con sede en Madrid conocidos por su agresiva, españolista, a veces sensacionalista, nunca veraces y siempre mal educados.

Lo más triste es que estos diarios marcan/dictan la opinión de muchos españoles que están convencidos de que en Cataluña nos comemos los niños castellanohablantes con patatas y que quemamos (nacionalistas) españoles en la plaza mayor.

Algunos articulistas de estos diarios son fácilmente identificables, pasean sus prejuicios mesetarios en forma de nariz de Pinocho por las páginas de los diarios del Altiplano castellano.

El articulista José Antonio Vera o muestra su total ignorancia o miente sin reparos cuando en relación a la consulta independentista celebrada en Barcelona y otros municipios catalanes el día 10 de abril, el pasado domingo, se dedica a mezclar su ignorancia, unas cuantas mentiras y mucha demagogia cuando dice que "el presidente se gasta el dinero de la Sanidad a sostener una superestructura independentista que llevará a la ruina la Generalitat", y añade que "el pseudoreferèndum secesionista sería divertido si no fuera porque se pagó con dinero de la Generalitat".

Demuestra ser un mal periodista cuando hace estas afirmaciones. La consulta de Barcelona ha sido organizada por la plataforma Barcelona Decideix, una entidad privada que ha financiado mediante donaciones de miles de personas, y que se ha celebrado con el trabajo de 7000 voluntarios que se han ocupado de organizarlo todo, todo sea dicho, de manera ejemplar. Recomendaría al señor Vera que antes de decir cosas que no son verdad se informara preguntando a los que conocen el asunto. Dos frases en las que consigue no decir una sola verdad, en su caso, es normal, Antonio Vera practica mucho y a estas alturas seguramente lo que no debe saber es decir la verdad.

Barça

Barça

El partits entre el Barça i el Madrid sempre són motiu abans, durant i després del partit de grans controvèrsies i expectació. Des de fa mesos la premsa madridista es dediquen a atacar al Barça denunciant presumptes ajudes arbitrals al Barça o que els altres equips quan s'enfronten al Barça no s'hi esforcen prou. Tota aquesta hostilitat mediàtica contra el Barça intenta desestabilitzar l'equip sense aconseguir-ho. És evident que la suma d'uns jugadors que gaudeixen jugant junts i d'un entrenador com Guardiola és la raó de l'èxit del Barça, el Madrid en canvi només busca dives i estrelles que contracta a cop de talonari, això pot donar-li alguns èxits però quan hi ha massa galls en un galliner pot acabar haven-t'hi problemes. Tampoc ajuda que Mourinho estigui tot el dia atacant als contraris i culpant-los que el Madrid no estigui al capdavant de la Lliga.

Quatre partits

El Barça i el Madrid s'enfrontaran quatre vegades en menys d'un mes. El primer partit serà un Reial Madrid - Barça de Lliga que es jugarà avui dissabte. Després s'enfrontaran en dos partits de la semifinal de la Champions i un quart partit de la final de la Copa del Rei. Teòricament tots dos equips s'hi juguen el mateix però és evident que en molts aspectes és el Madrid qui tem més el fracàs de la temporada si no aconsegueix guanyar alguna cosa. Potser és per això que l'artilleria mediàtica ja ha començat a obrir foc, a veure si d'aquesta manera aconsegueixen desestabilitzar al Pep i als seus jugadors, de moment sembla que no se'n surten.

Querella contra la COPE

Aquest podria ser un exemple de com des de la caverna mediàtica s'intenta desestabilitzar el Barça però si la Justícia sentenciés a favor del Barça, encara que no concedís més que una indemnització simbòlica seria una clara victòria del Barça contra els que intenten desestabilitzar l'equip escopint falsedats als quatre vents. Fa unes setmanes el locutor de la COPE Juan Antonio Alcalá va acusar al Barcelona – també al València – de presumptes pràctiques de dopatge, en concret va acusar el primer equip del Barça. Juan Antonio Alcalà va al·ludir a unes fonts no identificades del Reial Madrid. El Reial Madrid va negar que aquelles insinuacions sortissin del seu si, unes 48 hores més tard. El Futbol Club Barcelona ha presentat en un jutjat civil de Barcelona una querella contra la COPE en què reclama una indemnització de 6,19 milions d'euros per “intromissió il·legítima en el dret a l'honor”. No és la primera vegada que es presenta una querella contra algun locutor de l'emissora episcopal, l'acumulació de querelles va ser una de les causes de la sortida de Losantos ja que rar era el dia que no difamava algú, malgrat la protecció de Rouco finalment va acabar caient en desgràcia.

Manetes

De moment, però, sembla que els intents de desestabilitzar al Barça no estan aconseguint el seu propòsit, més aviat són els mitjans de Madrid els que estan nerviosos amb el tema de la maneta. Un anunci d'una coneguda Clínica que dóna l'assistència mèdica al Barça va contractar uns anuncis als autobusos on podem veure uns jugadors del Barça amb la mà oberta, al palmell de cada mà hi ha una lletra que formen la paraula “únics”. Aquesta campanya ha estat rebuda a Madrid com un acte fatxenda del Barça. El cert, és que els nervis que ells esperaven transmetre al Barça els estan patint els mitjans de Madrid que “han declarat la guerra” a les manetes, ara somnien amb manetes i veuen manetes fins i tot on no n'hi ha cap Saludar amb la mà oberta aquests dies a Madrid pot ser molt mal entès. Jo per si de cas, us saludo amb una maneta.

Barça

El partidos entre el Barça y el Madrid siempre son motivo antes, durante y después del partido de grandes controversias y expectación. Desde hace meses la prensa madridista se dedican a atacar al Barça denunciante presuntas ayudas arbitrales al Barça o que los otros equipos cuando se enfrentan al Barça no se esfuerzan lo suficiente. Toda esta hostilidad mediática contra el Barça intenta desestabilizar el equipo sin conseguirlo. Es evidente que la suma de unos jugadores que disfrutan jugando juntos y de un entrenador como Guardiola es la razón del éxito del Barça, el Madrid en cambio sólo busca divas y estrellas que contrata a golpe de talonario, esto puede darle le algunos éxitos pero cuando hay demasiados gallos en un gallinero puede acabar habiendo problemas. Tampoco ayuda que Mourinho esté todo el día atacando a los contrarios y culpándoles de que el Madrid no esté al frente de la Liga.

Cuatro partidos

El Barça y el Madrid se enfrentarán cuatro veces en menos de un mes. El primer partido será un Real Madrid - Barça de Liga que se jugará hoy sábado. Después se enfrentarán en dos partidos de la semifinal de la Champions y un cuarto partido de la final de la Copa del Rey. Teóricamente los dos equipos se juegan lo mismo pero es evidente que en muchos aspectos es el Madrid quien teme más el fracaso de la temporada si no consigue ganar algo. Quizás es por eso que la artillería mediática ya ha comenzado a abrir fuego, a ver si de esta manera consiguen desestabilizar a Pep ya sus jugadores, de momento parece que no se salen.

Querella contra la COPE

Este podría ser un ejemplo de cómo desde la caverna mediática intenta desestabilizar al Barça pero si la Justicia sentenciara a favor del Barça, aunque no concediera más que una indemnización simbólica sería una clara victoria del Barça contra los que intentan desestabilizar el equipo escupiendo falsedades a los cuatro vientos. Hace unas semanas el locutor de la COPE Juan Antonio Alcalá acusó al Barcelona - también en Valencia - de presuntas prácticas de dopaje, en concreto acusó al primer equipo del Barça. Juan Antonio Alcalá aludió a unas fuentes no identificadas del Real Madrid. El Real Madrid negó que aquellas insinuaciones salieran de su seno, unas 48 horas más tarde.El Fútbol Club Barcelona ha presentado en un juzgado civil de Barcelona una querella contra la COPE en la que reclama una indemnización de 6,19 millones de euros para "intromisión ilegítima en el derecho al honor". No es la primera vez que se presenta una querella contra algún locutor de la emisora ​​episcopal, la acumulación de querellas fue una de las causas de la salida de Losantos ya que raro era el día que no difamaba alguien, a pesar de la protección de Rouco finalmente acabó cayendo en desgracia.

Manitas

De momento, sin embargo, parece que los intentos de desestabilizar al Barça no están consiguiendo su propósito, más bien son los medios de Madrid los que están nerviosos con el tema de la manita. Un anuncio de una conocida Clínica que da la asistencia médica en el Barça contrató unos anuncios en los autobuses donde podemos ver unos jugadores del Barça con la mano abierta, en la palma de cada mano hay una letra que forman la palabra "únics" (únicos). Esta campaña ha sido recibida en Madrid como un acto de provocación del Barça. Lo cierto, es que los nervios que ellos esperaban transmitir al Barça los están sufriendo los medios de Madrid que "han declarado la guerra" a las manitas, ahora sueñan con manitas y ven manitas incluso donde no hay ninguna. Saludar con la mano abierta estos días en Madrid puede ser muy mal entendido. Yo por si acaso, os saludo con una manita.

Projecte de canal de notícies a Israel

Projecte de canal de notícies a Israel

El milionari israelià Alexander Machkevich va anunciar el seu propòsit de crear un canal de televisió de l'estil d'Al Jazeera o la CNN. Machkevich ho justifica dient que "tots els dies i a tota hora la gent rep informació negativa d'Israel". És cert, qualsevol acció de resposta del Tzáhal és magnificat pels noticiaris mentre que els atemptats contra israelians solen ser minimitzats quan no ignorats. Machkevich afegeix que "per tant, és molt important mostrar a Israel, a nivell internacional amb la veritable informació". Molts cops hem vist com un atemptat contra Israel és completament ignorat, ocupa un breu o simplement se n'informa com una notícia accessòria després de parlar de quants palestins han mort per un atac de la Força Aèria israeliana, hi ha hagut alguna vegada que després d'un atemptat terrorista contra israelians hem vist com els mitjans de comunicació anaven a entrevistar la família del terrorista suïcida i s'ha ignorat a les víctimes de la immolació d'aquest. Durant deu anys la premsa occidental ignorava que una part d'Israel rebia l'impacte de no menys de 80 coets i altres artefactes que eren llençats pels terroristes sobre aquestes poblacions israelianes, quan les autoritats israelianes van decidir emprendre una missió de resposta els mitjans de comunicació van continuar fent el de sempre, oblidar-se dels 80 coets diaris que queien damunt de ciutats israelianes, convertir als palestins en pobres víctimes del maligne jueu. La idea del milionari israelià és crear una cadena de notícies independent i al marge de les influències de qualsevol govern. Machkevich va néixer al Kirguistan, ocupa el lloc número 287 de la llista Forbes de milionaris amb una fortuna estimada de 3300 milions de dòlars. Aquesta cadena de notícies encara no té nom ni data d’inici de les emissions.

Proyecto de canal de noticias en Israel

El millonario israelí Alexander Machkevich anunció su propósito de crear un canal de televisión del estilo de Al Jazeera o la CNN. Machkevich lo justifica diciendo que "todos los días ya todas horas la gente recibe información negativa de Israel". Es cierto, cualquier acción de respuesta del Tzáhal es magnificado por los noticiarios mientras que los atentados contra israelíes suelen ser minimizados cuando no ignorados. Machkevich añade que "por lo tanto, es muy importante mostrar a Israel, a nivel internacional con la verdadera información". Muchas veces hemos visto como un atentado contra Israel es completamente ignorado, ocupa un breve o simplemente se informa cómo una noticia accesoria después de hablar de cuántos palestinos han muerto por un ataque de la Fuerza Aérea israelí, ha habido alguna vez que después de un atentado terrorista contra israelíes hemos visto como los medios de comunicación iban a entrevistar a la familia del terrorista suicida y se ha ignorado a las víctimas de la inmolación de éste. Durante diez años la prensa occidental ignoraba que una parte de Israel recibía el impacto de no menos de 80 cohetes y otros artefactos que eran lanzados por los terroristas sobre estas poblaciones israelíes, cuando las autoridades israelíes decidieron emprender una misión de respuesta los medios de comunicación continuaron haciendo lo de siempre, olvidarse de los 80 cohetes diarios que caían sobre ciudades israelíes, convertir a los palestinos en pobres víctimas del maligno judío. La idea del millonario israelí es crear una cadena de noticias independiente y al margen de las influencias de cualquier gobierno.Machkevich nació en Kirguistán, ocupa el puesto número 287 de la lista Forbes de millonarios con una fortuna estimada de 3300 millones de dólares. Esta cadena de noticias aún no tiene nombre ni fecha de inicio de las emisiones.

Deteniu-me, jo vaig anar a votar

Deteniu-me, jo vaig anar a votar

Deteniu-me, he estat jo, en realitat hem estat més d'un quart de milió els que ho hem fet, si, ho confesso, tots hem comés un acte terrible que està fent tremolar la pobre caverna. Tot aquesta colla de malfactors entre els que hem trobo i entre els que hi ha alguns nom molt coneguts hem comés un acte terrible: ficar una papereta dins d'un sobre i aquesta dins d'una urna. D'això nosaltres en diem votar, per a la caverna ha estat un acte delictiu, però si de la caverna fos, qualsevol cosa que no fos la submissió seria un delicte. Malgrat que ens els titulars dels seus mitjans usin tota mena d'improperis per referir-se a la consulta celebrada a Barcelona i altres municipis catalans aquest diumenge, és evident que si les consultes fossin el que aquests mitjans diuen ells no estarien ni tan irritats ni tan nerviosos com estan, mal educats segurament si, aquests mitjans sembla que els catalans o tot el que tingui elements de catalanitat els provoca una irresistible tendència a l'ús del llenguatge tavernari. Per més que els seus desitjos que la consulta fos un acte delictiu, la realitat és una altra, és evident que la celebració de les consultes per la independència no són cap delicte, si ho fossin com és el seu delicte, s'hauria d'haver detingut als organitzadors i als participants, materialment és impossible dur a terme això quan tots els implicats sumen només en el cas de les consultes celebrades el 10 d'abril més de 250000 persones, i la xifra puja a 900000 persones que han votat en el conjunt de totes les consultes celebrades des d'aquella primera consulta d'Arenys de Munt. Ja llavors el Govern espanyol va intentar trobar alguna cosa de la que acusar als organitzadors i algun argument legal per aturar la consulta, no van aconseguir-ho, per si de cas, van arribar els camises blaves, al petit municipi d'Arenys de Munt hi van arribar mig centenar de feixistes carpetovetònics, a Barcelona, a tota una ciutat com Barcelona només hi han pogut desplaçar una desena d'aquests individus amb tota la parafernàlia ultra. Ja ho deia la cançó que “la faixa està de baixa”. Les consultes no tenen valor legal ni són vinculants però no han estat cap broma, no han estat tampoc un acte delictiu, per molt que totes dues coses – broma i delicte – siguin els qualificatius més empleats per la premsa cavernària, sempre tan donada al menyspreu de tot allò que són incapaços de comprendre. No és cap broma que 900000 persones de 500 i escaig municipis catalans hagin decidit participar al llarg d'aquest temps en aquesta consulta. El que és una broma, senyors cavernaris és que vostès vegin delicte o considerin una broma que 900000 persones haguem votat en aquestes consultes. Si realment haguéssim comés un delicte tenen vostès un seriós problema, no tenen lloc per ficar quasi un milió de persones a la garjola, i ja els puc dir que quan jo vaig votar no feia cap broma, la independència del meu país no és cap broma, la broma és que vostès arribin a dir la quantitat de bestieses que diuen. Si he comés un delicte veniu a detenir-me, a mi i als altres quasi 900000 que han introduït una papereta en una urna en aquestes consultes que tan nerviosos us posen.En tot aquest assumpte, cavernaris de l'Altiplà castellà, si que hi ha uns bufons, uns bufons cridaners i patètics, vosaltres. Quan jo vaig votar ho vaig fer molt seriosament, tinc clar que malgrat els vostres brams histèrics no he comés cap il·legalitat, udoleu, udoleu, udoleu fins quedar-vos sense veu, que ja cap por feu, només sou un soroll molest de fons. Cada insult, cada mentida, cada barbaritat que dieu, aconseguiu que més gent es torni independentista, però com que no escolteu perquè els propis udols no us ho permeten, seguiu sense escoltar perquè els vostres udols no us deixen escoltar les paraules, i els vostres prejudicis no us deixen adonar-vos que vosaltres sou els únics responsables que Espanya es trenqui. Abans sempre ho podíeu arreglar enviant l'exèrcit a tallar caps, ara us heu de conformar amb enviar-nos a quatre galifardeus amb camisa blava a cridar consignes. Però crec que aquests nois de la camisa blava sortits del túnel del temps semblaven més aviat una performance que no pas una manifestació política com pretenien. Per cert, van equivocar-se anant al Palau de Santa Mònica, al capdavall de les Rambles, potser algú els va confondre amb les estàtues, encara sort que la Guàrdia Urbana no els va demanar el permís per fer d'estàtues, potser els que haurien acabat detinguts són ells.

Detenerdme, yo fui a votar

Detenedme, he sido yo, en realidad hemos sido más de un cuarto de millón los que lo hemos hecho, si, lo confieso, todos hemos cometido un acto terrible que está haciendo temblar a la pobre caverna. Todo este grupo de malhechores entre los que me encuentro y entre los que hay algunos nombres muy conocidos hemos cometido un acto terrible: meter una papeleta en un sobre y ésta dentro de una urna. De esto nosotros le llamamos votar, para la caverna ha sido un acto delictivo, pero si de la caverna fuera, cualquier cosa que no fuera la sumisión sería un delito.A pesar de que en los titulares de sus medios usen todo tipo de improperios para referirse a la consulta celebrada en Barcelona y otros municipios catalanes este domingo, es evidente que si las consultas fueran lo que estos medios dicen ellos no estarían ni tan irritados ni tan nerviosos como están, mal educados seguramente si, estos medios parece que los catalanes o todo lo que tenga elementos de catalanidad les provoca una irresistible tendencia al uso del lenguaje tabernarioPor más que sus deseos de que la consulta fuera un acto delictivo, la realidad es otra, es evidente que la celebración de las consultas por la independencia no son ningún delito, si lo fueran como es delito, se debería haber detenido a los organizadores y a los participantes, materialmente es imposible llevar a cabo esto cuando todos los implicados suman sólo en el caso de las consultas celebradas el 10 de abril más de 250.000 personas, y la cifra asciende a 900.000 personas que han votado en el conjunto de todas las consultas celebradas desde aquella primera consulta de Arenys de Munt.Ya entonces el Gobierno español intentó encontrar algo de la que acusar a los organizadores y algún argumento legal para detener la consulta, no lo consiguió, por si acaso, llegaron los camisas azules, el pequeño municipio de Arenys de Munt llegaron medio centenar de fascistas carpetovetónicos, en Barcelona, ​​en toda una ciudad como Barcelona sólo han podido desplazar una decena de estos individuos con toda la parafernalia ultra. Ya lo decía la canción que "la facha está de baja".Las consultas no tienen valor legal ni son vinculantes pero no han sido ninguna broma, no han sido tampoco un acto delictivo, por mucho que ambas cosas - broma y delito - sean los calificativos más empleados por la prensa cavernaria, siempre tan dada al desprecio de todo lo que son incapaces de comprender. No es ninguna broma que 900.000 personas de 500 y pico municipios catalanes hayan decidido participar a lo largo de este tiempo en esta consulta. Lo que es una broma, señores cavernarios es que ustedes vean delito o consideren una broma que 900.000 personas hayamos votado en estas consultas. Si realmente hubiéramos cometido un delito tienen ustedes un serio problema, no tienen lugar para meter casi un millón de personas en la cárcel, y ya les puedo decir que cuando yo voté no hacía ninguna broma, la independencia de mi país no es ninguna broma , la broma es que ustedes lleguen a decir la cantidad de tonterías que dicen. Si he cometido un delito venid a detenerme, a mí y a los demás casi 900.000 que han introducido una papeleta en una urna en estas consultas que tan nerviosos os ponen.En todo este asunto, cavernarios del Altiplano castellano, sí que hay unos bufones, unos bufones llamativos y patéticos, vosotros. Cuando yo voté lo hice muy en serio, tengo claro que a pesar de sus bramidos histéricos no he cometido ninguna ilegalidad, aúllan, aúllan, aúllan hasta quedarse sin voz, que ya ningún miedo hacéis, sólo sois un ruido molesto de fondo.Cada insulto, cada mentira, cada barbaridad que decís, consiga que más gente se vuelva independentista, pero como no escucháis para que los propios aullidos no os lo permiten, seguís sin escuchar porque vuestros aullidos no os dejan escuchar las palabras, y vuestros prejuicios no os dejan daros cuenta que vosotros sois los únicos responsables de que España se rompa. Antes siempre lo podíais arreglar enviando al ejército a cortar cabezas, ahora os tenéis que conformar con enviarnos a cuatro golfos con camisa azul a gritar consignas. Pero creo que estos chicos de la camisa azul salidos del túnel del tiempo parecían más bien una performance que una manifestación política como pretendían. Por cierto, equivocarse yendo al Palacio de Santa Mónica, al final de las Ramblas, quizás alguien les confundió con las estatuas, menos mal que la Guardia Urbana no les pidió el permiso para hacer de estatuas, quizás los que habrían acabado detenidos son ellos.

Cleptomania i escatologia política

Cleptomania i escatologia política

Últimament els manaires fan grans esforços per decebre'ns.

Escatologia ministerial

El ministre israelià d'Assumptes Exteriors Avigdor Lieberman estava sent entrevistat via telefònica per una emissora de ràdio sobre els últims esdeveniments de Gaza. Sembla que Lieberman estava atenent aquesta emissora de ràdio mentre feia les seves necessitats, quan va acabar va tirar de la cadena del vàter, soroll que van poder escoltar tots els oients d'aquesta emissora. En aquell moment Lieberman estava dient en referència a Hamàs “sabem amb qui breguem” i tot just després va escoltar-se el so de l'aigua del vàter baixant. Alguns sospiten que hi podia haver dobles intencions en els actes i paraules de Lieberman, conegut per les seves declaracions a vegades provocadores.

Vídeo: Avigdor Lieberman en viu al bany

Cleptomania presidencial

La situació era la següent: el president de la República Txeca Vàclav Klaus i el president de la República de Xile Sebastián Piñera acabaven de firmar un acord bilateral i celebraven una roda de premsa. Mentre el president xilè Sebastian Piñera responia una pregunta a un periodista les càmeres van recollir una imatge insòlita. Mentre el president Piñera parlava el president Klaus va obrir l'estoig que tenia davant seu, agafa la ploma amb la que s'havien firmat els acords i va se la fica a la butxaca. La perplexitat dels txecs veient que el seu president no pot resistir-se a robar una ploma mentre el seu homòleg xilè respon les preguntes deu haver estat majúscula quan hagin vist el vídeo que ha emès la televisió txeca.

Vídeo: President de la República Txeca roba ploma

Cleptomanía y escatología política

Últimamente los mandones hacen grandes esfuerzos para decepcionarnos.

Escatología ministerial

El ministro israelí de Asuntos Exteriores Avigdor Lieberman estaba siendo entrevistado vía telefónica por una emisora ​​de radio sobre los últimos acontecimientos de Gaza. Parece que Lieberman estaba atendiendo a esta emisora ​​de radio mientras hacía sus necesidades, cuando terminó tiró de la cadena del inodoro, ruido que pudieron escuchar todos los oyentes de esta emisora​​. En ese momento Lieberman estaba diciendo en referencia a Hamás "sabemos con quien peleamos" y nada más escuchó el sonido del agua del inodoro bajando. Algunos sospechan que podía haber dobles intenciones en los actos y palabras de Lieberman, conocido por sus declaraciones a veces provocadoras.

Vídeo: Avigdor Lieberman en vivo en el baño

Cleptomanía presidencial

La situación era la siguiente: el presidente de la República Checa Václav Klaus y el presidente de la República de Chile Sebastián Piñera acababan de firmar un acuerdo bilateral y celebraban una rueda de prensa. Mientras el presidente chileno Sebastian Piñera respondía una pregunta a un periodista las cámaras recogieron una imagen insólita. Mientras el presidente Piñera hablaba el presidente Klaus abrió el estuche que tenía ante sí, coge la pluma con la que se habían firmado los acuerdos y se la mete en el bolsillo. La perplejidad de los checos viendo que su presidente no puede resistirse a robar una pluma mientras su homólogo chileno responde a las preguntas debe haber sido mayúscula cuando hayan visto el vídeo que ha emitido la televisión checa.

Vídeo: Presidente de la República Checa roba pluma