"Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover. 123è President de la Generalitat de Catalunya.
9 d’abr. 2021
CARRER PELAI (URBANISME TÀCTIC O PSICODÈLIA MUNICIPAL)
Li diuen "urbanisme tàctic" a pintar amb dissenys estrambòtics i coloraines diverses el paviment dels carrers. A Barcelona l'Ajuntament s'ha dedicat a estrényer alguns carrers, convertir en zones de vianants uns altres, i a pintar molts carrers amb dissenys i coloraines psicodèlics, apart de la col·locació de blocs de ciment que ja han causat algun ferit.
La calçada del Carrer Pelai ha quedat reduida a dos únics carrils pel trànsit, un d'ells per autobusos i taxis, i un dels carrils de trànsit i el d'aparcament s'han convertit en un únic i ample carril, pintat amb un disseny psicodèlic destinat aparentment als vianants, en un carrer on hi ha unes voreres amples.
Un altre exemple seria els dels laterals de la Gran Via de les Corts Catalanes, el del costat muntanya habilitat només pels autobusos, taxis i vehicles que vagin a un aparcament, i el del costat mar suspés, obligant els cotxes que entren des de Plaça Espanya a baixar fins a Floridablanca, i des d'allà arribar fins a Ronda Sant Antoni, fins arribar a Universitat, des d'allà pots agafar per Pelai, mentre es permeti, o haver de tornar a sortir fins a Gran Via de les Corts Catalanes, això només aconsegueix crear embusos, augmentar la contaminació, consum de combustible, que es trigui més temps en arribar als llocs i que sovint hagis de fer més volta, i a més, com succeeix en alguns casos, desviar el trànsit cap als carrers dels voltants, col·lapsant-los.
15 de gen. 2021
MIRADOR DE L'ALCALDE
MIRADOR DE L'ALCALDE
Enllaç del vídeo:
Construïts a la muntanya de Montjuïc aprofitant el pendent que hi ha des del Castell de Montjuïc. El paviment és obra de Joan Josep Tharrats format per maons, rajoles, culs d'ampolla, formigó, peces de ferro, etc. Les obres van iniciar-se el 1962 i van concloure el 1969. Des d'aquest lloc es té una excel·lent vista de la ciutat de Barcelona i del Port de de Barcelona.
FONT DE CERES
FONT DE CERES
Enllaç del vídeo (Barcinonews): https://youtu.be/o8MdEExJGVY
Font situada a la plaça de Sant Jordi. Va ser creada el 1830 per Celdoni Guixà, originalment estava a l'alçada de l'actual Passeig de Gràcia amb el carrer Provença, llavors terme de la Vila de Gràcia (municipi independent en aquell moment), inaugudada el 28 de juny de 1830. La font va ser traslladada l'any 1870 a la Plaça Blasco de Garay (ara Plaça del Sortidor, al Poble Sec) per què al general Eugenio Gaminde la font li molestava per la seva estratègia durant la revolta de les Quintes (1870). Degut a les dimensions d'aquesta font i que la Plaça Blasco de Garay era molt petita, l'Ajuntament de Barcelona va decidir tornar a canviar-la d'indret, aquest cop, i aprofitant el procés d'urbanització de la muntanya de Montjuïc, va ser instal·lada al seu actual emplaçament, la Plaça de Sant Jordi. La font està dedicada a la deesa Ceres, protectora de l'agricultura. L'estil de la font segueix el que era normal en el seu temps, representar personatges mitològics.
BARCELONA A SIMÓN BOLÍVAR (1931), de VICENÇ ANTON I PUIG
BARCELONA A SIMÓN BOLÍVAR (1931), de VICENÇ ANTON I PUIG
Enllaç del vídeo (Canal Barcinonews):
Al Carrer de la Foixarda (Montjuïc) trobem el bust de Simón Bolívar sobre un pedestal de pedra amb la inscripció "Barcelona a Simón Bolívar". L'escultor va ser Vicenç Anton i Puig, i va ser inaugurada l'any 1930. Originalment el bust va ser robat el 1946, i el que veiem actualment és una còpia en pedra feta pel mateix autor. Va ser un regal del cònsol de Colòmbia a Barcelona amb motiu del centenari de la mort de Bolívar.
Títol: Barcelona a Simón Bolívar (1931)
Inauguració: 1930
Materials:
-Pedestal de pedra.
-Bust original en bronze (va ser robat el 1946).
Bust actual en pedra.
Situació: Carrer de la Foixarda (Montjuïc).
Escultor: Vicenç Anton i Puig.
Dimensions: 310 x 100 x 93 cm
Inscripció: BARCELONA / A / BOLÍVAR / 1931
Crònica de l'acte d'inauguració d'aquest monument a Simón Bolívar publicada a La Vanguardia el dia 18 de desembre de 1930:
EL CENTENARIO DE BOLÍVAR
(Hemeroteca La Vanguardia hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1930/12/13/pagina-7/3... )
18 de desembre de 1930 Inauguración de un monumento en Montjuich
Ayer, por la mañana, se celebró la inauguración del busto erigido a Simón Bolívar, el Libertador americano, en el Parque de Montjuich, Avenida del Marqués de Comillas, junto al Pueblo Español. El busto es una notable obra del escultor don Vicente Antón. Presidió el acto el capitán general, quien tenía a su derecha ni nlonVl^. conde de Güell: y a su izquierda al presidente del Comité pro centenario de Bolívar, señor Arboleda, cónsul general de Colombia. Asistieron además el presidente de la Diputación, señor Maluquer y Viiadot; en representación del gobernador, don Manuel Luengo; los cónsules de Bolivia, Ecuador, Venezuela, Perú y Panamá; el conde de Fígols, la baronesa de Viver, con varias señoras de la Junta de Damas Hispanoamericana, y otras distinguidas personas. El cónsul general de Colombia, señor Arboleda, comisionado por el Comité para hacer la dedicación del acto y la ofrenda del busto a la ciudad, evocó el recuerdo de otro acto solemne presidido por el Rey, en el Paraninfo dé la Universidad, en el cual tuvo la complacencia de hacer una justa reyalua. ción de la obra de España en América, para deducir lo natural que era le fuese permitido ahora traer a la memoria los orígenes del acto que se iba a celebrar, lo cual hizo durante toda la extensión de su discurso, en frases del más férvido patriotismo y de la más exquisita discreción histórica. Exaltó las fiestas patrias, tildando de bochornoso y desteñido el patriotismo abúlico para celebrarlas y sentó como fundamento de haber logrado el éxito de la conmemorativa fiesta, el hecho de que los americanos en España se sienten como en su propia patria. Aludió a la hermosa conjunción de estos pueblos con la madre patria, que si separados un día por causas que ya no era propio recordar, se habían dado y repetían diariamente el abrazo fraternal para la hermosa conjunción que su tradición pujante le asignaba ante los destinos de la humanidad. Ensalzó luego la figura de Bolívar, haciéndola pasar por encima de la de otros grandes capitanes, y afirmó que por haber sido Bolívar español pudo realizar obra de españoles, y que así su gloria lo era de España tanto como de América. Tuvo frases merecidas para Barcelona al ofrecerle el busto, que dijo era un homenaje de América, infinitamente más valioso que los monumentos que había dejado en la Exposición de Sevilla y en torno al cual habrían de verse no muy tarde las figuras de San Martín, Morelo, O'Higins, Hidalgo, etcétera. Y para concluir pidió la transportación espiritual al santuario de San Pedro Alejandrino, constituido en Meca Sagrada del patriotismo, donde todos los pueblos del orbe están representados por ilustres embajadas recibidas personalmente por el primer magistrado del Gobierno de Colombia y sus altos funcionarios, y en cálidas frases nos hizo ver la apoteosis que allí se desarrollaba, y terminó imprecando al Libertador para que escuchara de millones de voces la respuesta pendiente desde hace una centuria a su treno fatal, de que: «Luchar en América era arar en el mar», pues repetían y pregonaban que sólo su siembra pudo hacer surgir de los zureos de ese mar, robusto-, esbelto y majestuoso, el Árbol de la Libertad, de cuyos Rajos le ofrendaba América esa corona símbolo preciso del pasado, del presente y del futuro de su¡,obra. A continuación se 'dio lectura del poema «A Rolívar», del poeta colombiano don Alfredo Gómez Jaime, composición premiada por el Comité del centenario. Luego hizo uso de la palabra en términos muy elocuentes el presidente de la Asociación de la Prensa, señor Ribera Rovira, que exaltó la figura del Libertador. Por último el alcalde, conde de Güell, habló para agradecer en nombre de la ciudad la entrega del busto de Bolívar y dijo que Barcelona sabrá conservarlo como una ofrenda precindísima. Seguídamente sé dio por terminado el acto.
Etiquetes (Tags)
1931,
2021,
barcelona,
camí de la foixarda,
carrer de la foixarda,
catalunya,
montjuïc,
monument,
monument a simón bolívar,
simón bolívar,
vicente antón i puig
4 d’oct. 2019
RANITIDINA CARCINÒGENA / RANITIDIA CARCINÓGENA
RANITIDINA CARCINÒGENA
Durant un parell d’anys la meva mare ha pres RANITIDINA, un
medicament que protegeix l’estomac, receptat a persones que han de prendre
molta medicació. A la meva mare li ha estat diagnosticat un càncer d’estómac.
Fa uns parell de dies va aparèixer a la premsa una notícia on s’informava que
la RANITIDINA havia estat retirada degut a que s’havia descobert que alguns
dels seus components eren carcinògens, en concret causa càncer d’estómac, que
és al que ella li han diagnosticat.
M’agradaria saber si hi ha més persones en circumstàncies
similars.
No és la primera vegada que un medicament es retirat en
descobrir-se que té efectes secundaris molt perniciosos per a les persones que
els prenen, ens diuen que abans de posar un medicament al mercat aquest es
sotmès a tests clínics de tota mena, tot i així, sembla que els laboratoris
farmacèutics es deuen més als seus accionistes que no pas als seus
clients/pacients.
És una irresponsabilitat que per uns guanys importants els
laboratoris treguin al mercat medicaments que mentre tracten una malaltia
causen una altra molt pitjor.
RANITIDIA CARCINÓGENA
Durante un par de años mi madre ha tomado RANITIDINA, un
medicamento que protege el estómago, recetado a personas que tienen que tomar
mucha medicación. A mi madre le ha sido diagnosticado un cáncer de estómago.
Hace unos par de días apareció en la prensa una noticia donde se informaba que
la RANITIDINA había sido retirada debido a que se había descubierto que algunos
de sus componentes eran carcinógenos, en concreto causa cáncer de estómago, que
es a lo que ella le han diagnosticado.
Me gustaría saber si hay más personas en circunstancias
similares.
No es la primera vez que un medicamento es retirado al
descubrirse que tiene efectos secundarios muy perniciosos para las personas que
los toman, nos dicen que antes de poner un medicamento en el mercado éste es
sometido a tests clínicos de todo tipo, aún y así, parece que los laboratorios
farmacéuticos se deben más a sus accionistas que no a sus clientes/pacientes.
Es una irresponsabilidad que por unas ganancias importantes
los laboratorios saquen al mercado medicamentos que mientras tratan una
enfermedad causan otra mucho peor.
25 de set. 2018
IGNOMÍNIA 29-S
IGNOMÍNIA 29-S
El pròxim 29 de setembre el
sindicat policial ultradretà Jusapol, pròxim al partit ultra C’s (Ciudadanos)
es manifestarà pels carrers de Barcelona. Segons ells, es volen fer un
homenatge per la seva actuació a Catalunya de fa un any. Si, estan orgullosos
d’haver causat 1066 ferits, un dels quals va perdre un ull i un altre quasi mor
d’un infart provocat per la salvatge i criminal acció del cos nacional de
policia i la guàrdia civil. És a dir, van causar nou (9) vegades més ferits que
els que va causar l’atemptat del 17 d’agost de 2017, mes i mig abans.
Fa un any van ser enviats
pel Gobierno de Rajoy per impedir la votació de l’1-O. Dels seus llocs d’origen
– el lloc on estaven destinats oficialment – van ser acomiadats per discursos
oficials dels seus superiors i el crit d’una ciutadania embogida: “A por
ellos”.
Aquests policies van arribar
a Catalunya, alguns van ser allotjats en tres vaixells, un d’ells decorat amb
Piuet (Piolín en castellà, Tweety en anglès). Des del primer moment van queixar-se
de les condicions en que van haver d’allotjar-se (vaixells, hotels, etc) i el
menjar (les famoses croquetes).
El vaixell amb la imatge del
Piuet (Piolín, Tweety) va acabar servint per nomenar a aquests policies
violents i de dubtós equilibri mental.
El seu comportament durant
els mesos que van viure entre nosaltres només pot considerar-se de semblant als
turistes que venen a emborratxar-se i llançar-se a la piscina de l’hotel des
del balcó, però aquests no van fer això. Van
causar alguns incidents, set (7) policies nacionals fora de servei i en
estat d’embriaguesa van organitzar una incident, causaren danys en un bar, i
amenaçaren els cambrers i altres persones presents al local. Quan els cambrers
d’origen italià els van demanar que marxessin ja que havien de tancar els
policies van posar-se a cridar "¡Somos la puta ley aquí en Barcelona!
¡Cerráis y abrís cuando decimos nosotros!" i pensant-se que els cambrers
italians eren catalans van cridar “Barcelona es España”. Veient el comportament
d’aquests policies es va avisar als Mossos, una patrulla de Mossos va
identificar els policies espanyols aquests els van insultar titllant-los de
“ratas” i “putos catalanes”.
Després de la seva actuació
extremadament violenta l’1-O alguns ajuntaments van demanar-los que
abandonessin el municipi després d’algunes protestes davant dels hotels de gent
emprenyada per la presència d’aquests salvatges. L’actitud dels policies va
ser, des de pixar-se sobre la gent a sortir a colpejar la gent que protestava
usant porres extensibles. Això estan fora de servei i anant de paisà. En
presència de les càmeres aquests policies es van poder a cridar com energúmens
“que nos dejen actuar”. Es veu que estaven convençuts que no havien fet prou
mal a prou gent, volien apallissar més gent.
Aquests individus que van
actuar com una banda de caps rapats embogits amb placa i pistola continuen
creient que se’ls hauria d’haver donat carta blanca, quan més aviat se’ls
hauria d’haver detingut, desposseïts de l’arma i la placa, inhabilitats com a
policies i pendents de judici.
Els dirigents de C’s van
demanar que aquests energúmens fossin condecorats, 500 d’ells han estat
condecorats o seran condecorats pel Gobierno del PSOE, seguint la tradició
espanyola de condecorar (i alguns cops, ascendir) policies que torturen o fan bestieses.
Com he dit al començament,
Jusapol, el sindicat ultradretà de la policia pròxim a Cs (que va manifestar-se
a Barcelona fa uns mesos finançats per C’s) ha decidit tornar a manifestar-se a
Barcelona, fer-se un autohomenatge en una ciutat on van colpejar com possessos
a persones que només anaven a votar.
Durant el matí membres del
cos nacional de policia i de la guàrdia civil van dedicar-se a assaltar
escoles, colpejant com possessos milers de persones que havien anat a votar. Si,
van aconseguir impedir-ho en alguna escola, van poder requisar alguna urna, molt
poques, però van estomacar milers de persones. Només van aturar aquesta
violència embogida quan les imatges que es veien arreu del Món d’aquella
jornada de votació eren les d’uns salvatges armats colpejaven gent desarmada.
Sembla que alguns governs van quedar astorats per aquest grau de violència i
van trucar a Rajoy. A la tarda la violència va acabar, la imatge del Regne
d’Espanya estava destrossada per l’actuació d’uns psicòpates amb placa i
pistola, que diuen que es volen autohomenatjar, que creuen que ho van fer molt
bé, ho creuen ells i els tarats dirigents de C’s.
Aquests defensors de la
llei, de la seva, van usar armes i munició prohibida a Catalunya, amb la que
van buidar l’ull a Roger Español.
Tota l’actuació d’aquests
membres del cos nacional de policia i guàrdia civil és una ignomínia, una
vergonya, fa molt fàstic, des de que van partir dels seus destins d’origen
acomiadats amb l’”a por ellos”, com si els enviessin a la guerra, per una massa
enfervorida i embogida plena d’odi atiat pels mitjans espanyols, fins la seva
arribada a Catalunya, la seva actuació, no només durant la jornada de l’1-O,
una actuació criminal, sinó també quan estaven fora de servei, amenaçant cambrers
i passejant-se pels carrers de Catalunya com si fossin els amos, com si fossin
policies d’un Estat autoritari. Espero que algun dia aquests agents, si més no
els seus caps, i el Gobierno d’Espanya que els va enviar, siguin processats.
El cost reconegut pel
Gobierno d’Espanya de tota l’Operació Copèrnic va ser de 87 milions d’euros,
1066 ferits, un ull buidat, danys greus en centres escolars, i la imatge
d’Espanya trinxada. El Gobierno que va ordenar aquesta salvatjada ja no hi és,
alguns han abandonat la política, tot i que els seus substituts són molt pitjor
que ells.
8 de juny 2018
LA MESSIES INÉS ARRIMADAS
LA MESSIES INÉS ARRIMADAS
🎥 @InesArrimadas a Torra "¿Qué le dice a los que han venido de otras tierras a levantar Cataluña cuando su Consellera les considera colonizadores lingüísticos, o a los funcionarios que callan porque no siguen la ideología nacionalista impuesta en la Administración?" #Parlament pic.twitter.com/dk5Jv1EI3B— Ciutadans (@CiutadansCs) 6 de juny de 2018
Jo era molt jove, vivia en una cabana al mig del Pla de
Barcelona, al costat de la Riera de Cassoles. Em llevava aviat, agafava la
llança i anava a caçar un mamut, però tot va canviar quan va arribar la messies
Inés Arrimadas. Els terrenys de cacera del Pla de Barcelona van desaparèixer
substituïts per edificis. Abans de l’arribada d’Arrimadas no hi havia res,
només camps i mamuts. Va arribar Arrimadas que va portar els supermercats, els
edificis, i van desaparèixer els mamuts.
Enyoro aquells temps quan era jove.
Ara, seriosament. La diputada Arrimadas de C’s va arribar fa
uns anys a Catalunya, però no és una immigrant a l’ús, és a dir, ella no fugia
de la fam, com molts espanyols arribats a Catalunya els anys 50 i 60., També
ara hi arriben fugint d’altres contrades fugint de la gana i de la guerra. Però
Inés Arrimadas no té res en comú amb aquesta gent que van venir a treballar. Ella
té més en comú amb els que l’any 1939 entraven per la Diagonal com a
conqueridors i forces d’ocupació. A Arrimadas li molesta que s’usi el terme
colons per fer referència a aquelles persones que van arribar a Catalunya i no
han fet cap esforç per integrar-se, terme que no fa referència als immigrants
que arriben a Catalunya fugint de guerres i fam, el terme fa referència a
aquelles persones enviades a Catalunya com a funcionaris i que amb els aires
prepotents de l’ocupant considera que els autòctons, els indígenes, han de ser
convertits, espanyolitzats o eliminats. Arrimadas és filla de Rufino Arrimadas,
un policia franquista. Aquest és cosí de Moisés Arrimadas, que entre d’altres
càrrecs va ser delegat provincial del Ministeri de l’Habitatge a Cadis, després
va ser governador civil de Conca i Albacete, i “jefe del Movimiento”. Inés ha
mamat el franquisme a casa. Ella no va arribar a Catalunya fugint de la
misèria, va arribar a Catalunya i poc després de la seva arribada la
col·locaven a les llistes de C’s. Sense conèixer el país ni la gent, aquella
noia de família franquista i totalment desconeguda acabava asseguda al
Parlament de Catalunya, dedicant-se a fer ganyotes i bramant contra qualsevol
cosa que faci olor a catalana.
Arrimadas no ha vingut a vetllar pels catalans, tampoc per
aquells catalans d’origen espanyol dels quals parla tant, ella ha vingut a
defensar la seva idea d’Espanya, la idea d’Espanya que ha mamat a casa.
Arrimadas esperava beneficiar-se del cop d’Estat que l’Estat
espanyol va perpetrar contra la Generalitat de Catalunya i el Parlament, el seu
partit, junt a PSC-PSOE i PP van impulsar l’aplicació de l’article 155, que
implicava el derrocament del Govern legítim de la Generalitat i del President
electe. El Gobierno de España va convocar unes eleccions il·legals usurpant les
funcions del legítim President de la Generalitat de Catalunya, i va enviar a
presó aquells membres del Govern que no s’havien exiliat. I el partit
d’Arrimadas volia anar més enllà, volia mà dura contra els catalans, volia
condecorar els policies espanyols i guàrdies civils que van provocar més d’un
miler de ferits a Catalunya l’1 d’octubre de 2017. Inés Arrimadas va veure una
oportunitat de ser Presidenta de la Generalitat amb bona part dels seus
opositors empresonats o a l’exili, i amb tots els recursos de l’Estat espanyol
i els mitjans de comunicació al seu servei, però Inés Arrimadas no és Presidenta
de la Generalitat, la filla del policia franquista Rufino Arrimadas no és
Presidenta, malgrat tenir-ho tot a favor, la cosina del Jefe del Movimiento i
governador civil Moisés Arrimadas, s’ha quedat amb un pam de nas. I va fent
ganyotes estranyes i cridant enfurismada: “¿Qué le dice a los que han venido de
otras tierras a levantar Cataluña cuando su Consellera les considera
colonizadores lingüísticos, o a los funcionarios que callan porque no siguen la
ideología nacionalista impuesta en la Administración?”. Inés, parles de
funcionaris que segueixen la ideologia nacionalista espanyola, funcionaris com
Rufino i Moisés. Inés, els nacionalistes espanyols no heu vingut a aixecar
Catalunya, més aviat heu fet tot el que heu pogut per enfonsar-la, no defenseu
els drets dels immigrants que van arribar d’altres contrades, només els voleu
usar, si, Inés, tu ets un d’aquests colons, un d’aquests “funcionaris” que ve a
aquesta terra, Catalunya, a fer mal, a vomitar el verí de la catalanofòbia.
Deus estar incòmoda, molt incòmoda, en temps del Moisés i el Rufino aquestes
coses les arreglàveu detenint, empresonant i estomacant gent, ai, calla, és el
que vàreu fer l’1 d’octubre, és el que defenseu els que demaneu medalles per uns
policies embogits que van causar més d’un miler de ferits a tot Catalunya l’1
d’octubre. Tu ets una colonitzadora.
Si, us plau, deixa de cridar i de fer ganyotes, i deixa de
vomitar odi contra Catalunya. Ja sabem que passa a Catalunya, oi, sabem el que
passa de veritat, que l’aspirant a Presidenta de la Generalitat aplaudeix els
policies i guàrdies civils que estomacaven catalans. Sabem el que passa a
Catalunya, oi, Inés, que la candidata a la Presidència de la Generalitat de
Catalunya, tu, et manifestes al costat de gent braç en alt i tota la simbologia
feixista, però suposo que per a tu les estanqueres amb pollastre són normals.
Aquella gent de la que Inés diu parlar, aquells immigrants
arribats a Catalunya fa molts anys per pencar honestament li han dit a Inés que
no parli més d’ells. Inés hauria de limitar-se a parlar d’aquell sector de la
població que ella coneix més, els de la porra, el braç en alt i l’estanquera
del pollastre.
Per cert, Inés, et repto que vagis al teu Jerez natal, i comencis a dir
el que dius de Catalunya i dels catalans però referint-te a Andalusia i els
andalusos. Prova-ho, i després presenta’t per alcaldessa de Jerez o Presidenta
de la Junta de Andalusia.
5 d’oct. 2017
LA GENERALITAT DE VICHY
LA GENERALITAT DE VICHY
El Govern de Vichy va ser el Règim que va governar França
durant l’ocupació alemanya de França. Era un govern format per francesos que
col·laboraven amb els ocupants, i sovint exercien una repressió més dura que
els ocupants nazis. Entre d’altres figures cal destacar el mariscal Petain,
heroi de la Primera Guerra Mundial.
L’1 d’octubre va celebrar-se a Catalunya un referèndum per
votar si volíem ser independents. La papereta en català, castellà i aranès duia
el següent text:
Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?
¿Quiere que Cataluña sea un estado independiente en forma de
república?
Volets que Catalonha vengue un estat independent en forma de
republica?
Sí/Òc - No/Non
La jornada de votació va iniciar-se amb problemes tècnics ja
que el Gobierno de España va posar moltes dificultats al funcionament de les
xarxes i els webs, però ningú s’esperava el que va passar. Al llarg del dia
membres de la policia espanyola i de la guàrdia civil van dedicar-se a assaltar
els centres de votació colpejant a tothom que es trobaven pel camí. Van
colpejar amb les porres, donar puntades de peu, tota mena de cops, estirar dels
cabells, torçar braços i disparar diverses menes de projectils contra gent
desarmada i pacífica. 893 persones van resultar ferides de diversa consideració.
Malgrat que el Gobierno de España i els seus mitjans afins neguessin aquest
nombre de ferits, probablement aquestes persones són aquelles que van precisar
atenció mèdica i de la que hi ha registre de les ferides. Probablement moltes
altres persones van rebre cops però no van requerir atenció mèdica. Crec,
doncs, que van ser molts més els ferits.
La dura i criminal repressió exercida per la policia
espanyola i guàrdia civil va portar a una manifestació massiva el dia 3 contra
la repressió violenta d’aquests dos cossos.
El Gobierno de España va negar que existissin tants ferits,
i de fet van negar que s’hagués produït la repressió, malgrat les imatges. Més
lamentable és la premsa espanyola que va “comprar” la tesi oficial del Règim
Rajoyista.
El Gobierno de España i la seva premsa neguen la realitat
però es van gravar milers de vídeos que fan feredat a qualsevol persona normal,
això no inclou, és clar, als psicòpates del Gobierno de España, ni als mitjans
afins, tan psicòpates com els ministres del Règim, ni als membres de la policia
espanyola i guàrdia civil que van actuar també com un psicòpates contra la
població civil de Catalunya. Hi ha sospites que aquests psicòpates amb porra i
placa haguessin pogut actuar sota l’efecte de l’alcohol o les drogues, si no
resulta incomprensible la violència rabiosa que van emprar contra la gent.
Que el Gobierno de España, els comandaments policials i la
premsa afí al Règim Rajoyista neguin els fets és ridícul, la premsa estrangera ho
va poder veure i gravar. I les portades del dia després de la premsa estrangera
no són gens complaents amb el Règim Rajoyista. Però Rajoy, el seu Règim i la
premsa espanyola segueixen en la seva realitat paral·lela.
Un apunt:
El 17 d’agost de 2017 va produir-se a Barcelona i Cambrils
un atemptat terrorista que va causar 16 morts i 152 ferits.
La càrrega de la policia espanyola i guàrdia civil també
contra civils desarmats i pacífics va causar 893 ferits.
És a dir, els dos cossos de policia de l’Estat, acomiadats
dels seus llocs d’origen al crit de “a por ellos” van provocar més ferits que
els terroristes.
LA GENERALITAT DE VICHY: Els polítics espanyolistes, inclòs alguns nascuts a
Catalunya com Albert Rivera, demanen que el Règim Rajoyista apliqui l’article
155. Aquest article implicaria que l’Estat espanyol prendria el control de les
institucions catalanes, tot i que no se sap ben bé el mecanisme. Alguns polítics
espanyolistes com Rivera, Arrimadas o García Albiol propugnen que s’apliqui el
155 amb l’esperança que Rajoy els posi a un d’ells al capdavant de la
Generalitat, això seria la Generalitat de Vichy. El Règim Rajoyista no
dissoldria les institucions catalanes però en prendria control, col·locaria
col·laboracionistes al capdavant – probablement empresonant el President i vicepresident
de la Generalitat, la Presidenta del Parlament i alcaldes no afins al Règim,
que són la immensa majoria. Això es traduiria en una aparença de normalitat, aparença
només.
31 de març 2017
HUMOR A JUDICI
HUMOR A JUDICI
La tuitera Cassandra ha estat condemnada a un any i escaig
de presó per haver piulat una tretzena de tuïts humorístics sobre l’atemptat
d’ETA contra l’almirall Carrero Blanco. Carrero Blanco era en el moment de l’atemptat,
el president del govern del Règim franquista.
Cassandra va publicar al seu compte de Twitter una sèrie
d’acudits (humor negre) sobre uns fets que es van produir molts anys abans que
ella nasqués, acudits sobre l’assassinat d’un personatge que va ser responsable
de molts crims contra la humanitat.
No és probable que Cassandra entri a la presó ja que la
condemna no arriba als dos anys, i Cassandra no és cap delinqüent reincident, a
parer meu, no és una delinqüent. La condemna porta aparellada una pena
d’inhabilitació d’uns 7 anys, que implica la pèrdua de la beca d’estudis, així
com alguns altres drets. Crec que durant 7 anys tindrà prohibit presentar-se a
les eleccions, si hagués volgut fer-ho.
No fa gaires mesos van ser condemnats per l’Audiència
Nacional uns titellaires que van ser condemnats per enaltiment del terrorisme
per representar una obra titulada “La bruja y don Cristóbal”.
Sinopsi de “La bruja y don Cristóbal”: La protagonista de
l’obra és una bruixa. Aquesta viu en una casa i sobtadament apareix el
propietari que la viola però durant la violació la bruixa mata l’agressor.
Degut a la violació la bruixa queda embarassada i quan neix el nen apareix una
monja que intenta prendre-li el nen, la bruixa es defensa i mata accidentalment
la monja que li volia roba el seu fill, producte de la violació del propietari
de la casa on viu la bruixa. Llavors apareix la policia, que fa un muntatge
col·locant una pancarta on es llegeix “Gora Alka-Eta”. Llavors apareix el
personatge que representa el jutge, aquest personatge condemna a mort la
bruixa, però la bruixa aconsegueix enganyar el jutge, i aquest posa el seu cap
a la soga amb la que havien de penjar la bruixa, i qui acaba penjat és el
jutge.
L’Audiència Nacional va considerar que una obra on es
criticava quatre dels principals pilars de l’Estat per abusar dels seus poders
– econòmic, religiós, policial i justícia – per condemnar i abusar d’una
innocent, la bruixa, era enaltiment del terrorisme. El cas dels titellaires va
ser un muntatge, i els titellaires van ser víctimes de l’excés de zel
inquisidor dels sectors als quals anava dirigida la crítica.
Aquest zel inquisidor implica un abús en l’ús de l’acusació
d’enaltiment de terrorisme que fa feredat. L’últim exemple ha estat Cassandra.
Si uns acudits poden fer tremolar tot un Estat potser que s’ho facin mirar.
Aquest Estat on uns acudits vells sobre el cap del govern
d’una règim totalitari et poden portar a la presó és el mateix Estat on es
protegeix a torturadors i criminals franquistes reclamats per la Justícia
d’altres països, i on locutors afins al Règim Rajoyista amenacen de mort
diputats electes, on regidors del partit del govern central es permeten
amenaçar de mort un President de la Generalitat, i els tribunals ho consideren
llibertat d’expressió. Un Estat on posar urnes et pot implicar la inhabilitació
política, en canvi es considera llibertat d’expressió l’apologia del feixisme
amb potents altaveus radiofònics i d’altres mitjans. Un país on es considera
molt normal que el ministre de l’Interior fabriqui proves contra els seus
opositors polítics, i al qual el Govern central intenta premiar col·locant-lo
d’ambaixador al Vaticà, tot i que el van rebutjar, i finalment l’han endollat
en una comissió de l’Estat.
Parlem del país que es governat per un partit corrupte
fundat per ministres del Règim franquista, partit que a Catalunya, quan han
tingut oportunitat de condemnar la dictadura, han preferit abandonar el
Parlament, i en el que hi ha 140.000 persones desaparegudes. Sembla que Espanya
és el segon país amb més desapareguts després de Cambotja.
Si a Cassandra l'han sentenciat a un any i escaig de presó
¿a què hauria de ser condemnat Miguel Ángel Rodríguez - exportàveu del govern
del PP en l'època Aznar - per desitjar que s'afusellés al President Mas o Félix
de Azúa - fundador del partit neolerrouxista Ciutadans - per desitjar que els
independentistes catalans siguin assassinats?
No es preocupin per ells, els feixistes a Espanya tenen
carta blanca, i els mitjans de comunicació a la seva disposició per poder
deixar anar els seus exabruptes sense que els passi res.
No crec que Cassandra entri a la presó, la seva condemna és
inferior a dos anys, no té antecedents penals i no suposa cap perill per a
ningú. La condemna és un avís perillós però il·lustrador del tractament
desigual de la Justícia en funció de si ets una persona corrent, probablement
d’esquerres, demòcrata, o ets un feixista. I no és el primer cop.
21 d’oct. 2016
SLEEPY PACOW
SLEEPY PACOW
L’agost passat va filtrar-se a la premsa que l’Ajuntament de
Barcelona, presidit per Ada Colau, instal·laria a les portes del Born dues
escultures franquistes, la Victòria i l’escultura eqüestre del dictador Franco.
L’argument de la camarilla colauer era fer una mostra per interpretar el
franquisme. Que la notícia es filtrés no va agradar l’alcaldessa Colau ni el
seu grup, i tampoc no van tenir gaire sort escollint els arguments per explicar
aquell despropòsit.
Finalment a inicis d’aquesta setmana operaris de l’Ajuntament
van començar a instal·lar les escultures polèmiques. Des del mateix minut que l’escultura
va arribar a la Plaça del Comerç – on és el Born – l’escultura ha rebut l’impacte
d’ous i altres productes peribles, li han pintat la bandera gai, li han penjat
estelades, li han posat un cap de porc i li han posat una nina inflable. És
sorprenent que a un dictador feixista, homòfob, catalanòfob, monotesticular,
asexual i amb veu de “castrato”, li hagin pintat una bandera gai als lloms del
cavall, li hagin posat una bandera estelada – símbol de l’independentisme català
– li hagin tirat ous i li hagin posat una nina inflable. S’ha de reconèixer que
la gent té un gran sentit de la ironia.
L’escultura eqüestre del dictador ha acabat sent tombada –
com ja li va passar, per exemple, a l’escultura d’un altre tirà, en Saddam
Hussein, enderrocada també – i l’Ajuntament ha decidit retirar tot el muntatge.
LA VICTÒRIA, DE FREDERIC MARÈS
La Victòria: Obra de Frederic Marès. Des de 1940 va formar
part del monument dels Cinc d’Oros.
Història del monument del Cinc d’Oros: “Monument format per
un obelisc i que ha patit tota mena de modificacions en funció de la situació
històrica del moment. Situat a la Plaça Joan Carles I, a la cruïlla de
l'Avinguda Diagonal amb el Passeig de Gràcia, és obra d'Adolf Florensa i Josep
Vilaseca, originalment estava rematat amb una figura nua que sostenia un ram de
llorer que representava la República, la I República. Inicialment estava
dedicat Pi i Margall que va ser president de la I República. Va ser inaugurat
l'any 1936 durant la II República. En produir-se la victòria del feixisme i
instaurar-se la dictadura franquista el monument va patir serioses
modificacions ordenades per les noves autoritats municipals afins al dictador.
La figura que rematava l'obelisc va ser eliminada i a la base del monument va instal·lar-se
una nova escultura obra de Frederic Marès. El lloc que ocupava la al·legoria
nua de la República va ser substituït per una àliga imperial, retirada uns anys
més tard, mentre que l'escultura de Marès va romandre fins el 2011. El monument
actualment ha estat desposseït de tota la simbologia, tot i que han instal·lat
a la base un escut. Actualment algunes persones nomenen el monument "el
llapis" perquè ha quedat l'obelisc sense cap ornamentació. El nom del
"cinc d'oros" neix perquè el monument original tenia quatre fanals al
voltant de l'obelisc i això va fer que la ciutadania "bategés" el
monument com el monument del cinc d'oros.”
ESCULTURA EQÜESTRE DE FRANCO, DE JOSEP VILADOMAT
L’escultura de Franco va ser inaugurada el 17 de juny de
1963 al pati d’armes del Castell de Montjuïc. Josep Maria de Porcioles, alcalde
franquista de Barcelona va encarregar aquesta escultura a Josep Viladomat, amb
motiu de la cessió del Castell de Montjuïc a la ciutat. Viladomat va crear
aquesta escultura a contracor, a canvi que la Guàrdia Civil li retornés el
cotxe d’importació que li havien confiscat. L’escultura va romandre al pati d’armes
fins el 1985, quan uns activistes van ruixar-la amb pintura rosa, llavors van
decidir amagar-la en una sala del museu militar de Montjuïc, durant l’operació
de trasllat van haver de tallar-li una cama perquè no passava per la porta. L’any
2008 l’escultura eqüestre va ser traslladada a un magatzem municipal on es
guardaven altres escultures franquistes. L’any 2013 van descobrir que l’havien
decapitat.
26 de set. 2016
LA CUP ENVESTEIX CONTRA EL MONUMENT A COLOM / LA CUP EMBISTE CONTRA EL MONUMENTO A COLÓN
LA CUP ENVESTEIX CONTRA EL MONUMENT A COLOM
Però va abstenir-se en la votació contra les escultures
franquistes que l’alcaldessa Colau vol col·locar al Born.
La CUP demana que es retiri del seu emplaçament actual el
monument a Colom, situat a la Plaça Portal de la pau, al capdavall de La Rambla,
a tocar del Port de Barcelona. La CUP demana enviar l’escultura, la columna, la
base i tota la ornamentació a un museu, i substituir aquest monument per un
altre que representi "un símbol de la resistència americana contra
l'imperialisme, l'opressió i la segregació indígena (i afroamericana".
Anem a pams. El monument a Colom fa 60 metres d’alçada, d’aquest, només l’escultura
de Colom fa 7 metres. Les dimensions totals d’aquest monument fan impossible
traslladar-lo a un museu.
Més avall podeu llegir una breu descripció d’aquest
monument, obra de Gaietà Buigas, l’escultura de Colom és obra de Rafael Atché,
autor també del monument a Pau Claris situat al Passeig Lluís Companys. El
monument a Colom va ser inaugurat el 1888.
Hi ha vegades que la CUP patina, aquesta n’ha estat una. I
no són gaire creïbles quan fa un parell de setmanes el grup municipal de la CUP
va abstenir-se en la votació sobre la col·locació de l’escultura eqüestre de
Franco i la de la Victòria (franquista) a les portes del Born. Podien haver
votat en contra de la col·locació de dues escultures franquistes però van
abstenir-se.
Una mica sobre el monument a Colom:
MONUMENT A COLOM

Data de càrrega: 28 des. 2007
És una de les imatges de Barcelona més coneguda. Fins i tot
qui no ha visitat Barcelona mai però si que ha vist imatges amb tota seguretat
aquest monument n'era una d'aquestes imatges.
Visible des de molts punts de la ciutat, sigui la Rambla, Montjuïc o el Tibidabo aquesta escultura ha estat un dels emblemes de la ciutat. Es troba al Portal de la Pau, al final de la Rambla barcelonina. Fa un total de 60 metres i la pròpia escultura de Colom fa uns 7 metres d'alçada. A sota de l'escultura hi ha un mirador des d'on podem veure tota la ciutat i al qual podem accedir amb l'ascensor que puja per la columna. Gaietà Buigas va dissenyar el monument i l'escultura és obra de Rafael Atché. Va inaugurar-se l'1 de juny de 1888.
Visible des de molts punts de la ciutat, sigui la Rambla, Montjuïc o el Tibidabo aquesta escultura ha estat un dels emblemes de la ciutat. Es troba al Portal de la Pau, al final de la Rambla barcelonina. Fa un total de 60 metres i la pròpia escultura de Colom fa uns 7 metres d'alçada. A sota de l'escultura hi ha un mirador des d'on podem veure tota la ciutat i al qual podem accedir amb l'ascensor que puja per la columna. Gaietà Buigas va dissenyar el monument i l'escultura és obra de Rafael Atché. Va inaugurar-se l'1 de juny de 1888.
Per iniciativa del promotor cultural Antoni Fages i Ferrer,
el 1881 l'Ajuntament de Barcelona, presidit per l'alcalde Rius i Taulet, va
convocar un concurs per erigir un monument a Cristòfor Colom. Els guanyadors
del concurs van ser dos projectes, un de Maurici Auger i l'altre de Gaietà
Buigas. Aquest darrer, que tenia un pressupost més ajustat, fou el que
finalment es va realitzar. Va ser inaugurat l'1 de juny de 1888. El monument
consta d'una columna de ferro, decorada amb grius i caravel·les i al·legories
dels quatre continents, obra de Rossend Nobas. Al capdamunt hi ha l'estàtua de
bronze de Colom, de 7,20 m, realitzada per Rafael Atché. Recolzat sobre la bola
del món, el seu dit assenyala l'Orient (les Índies). Al seu voltant, en front
dels contraforts, hi ha quatre estàtues de pedra representant Catalunya, Aragó,
Castella i Lleó; i entre els contraforts, quatre estàtues més de catalans que
van ajudar Colom en el seu descobriment: Lluís de Santàngel, financer; fra
Bernat Boïl, monjo de Montserrat; Jaume Ferrer de Blanes, astrònom, i Pere de
Margarit, capità de vaixell. Hi ha també vuit lleons, obra d'Agapit
Vallmitjana, i vuit relleus amb escenes de la vida de Colom. En total hi van
participar més d'una desena d'artistes, d'entre els més reputats de la
Catalunya de l'època, i constitueix, per tant, una bona síntesi de l'escultura
catalana de la Restauració.
LA CUP EMBISTE CONTRA EL MONUMENTO A COLÓN
Pero se abstuvo en la votación contra las esculturas
franquistas que la alcaldesa Colau quiere colocar en el Born.
La CUP pide que se retire de su emplazamiento actual el
monumento a Colón, situado en la Plaça Portal de la Pau, al final de La Rambla,
a tocar del Port (Puerto) de Barcelona. La CUP pide enviar la escultura, la
columna, la base y toda la ornamentación a un museo, y sustituir este monumento
por otro que represente "un símbolo de la resistencia americana contra el
imperialismo, la opresión y la segregación indígena (y afroamericana)".
Vayamos por partes. el monumento a Colón mide 60 metros de altura, de éste,
sólo la escultura de Colón mide 7 metros. Las dimensiones totales de este
monumento hacen imposible trasladarlo a un museo.
Más abajo se puede leer una breve descripción de este
monumento, obra de Gaietà Buigas, la escultura de Colón es obra de Rafael
Atché, autor también del monumento a Pau Claris situado en el Passeig Lluís
Companys. El monumento a Colón fue inaugurado en 1888.
Hay veces que la CUP patina, ésta ha sido una. Y no son muy
creíbles cuando hace un par de semanas el grupo municipal de la CUP se abstuvo
en la votación sobre la colocación de la escultura ecuestre de Franco y la de
la Victoria (franquista) a las puertas del Born. Podían haber votado en contra
de la colocación de dos esculturas franquistas pero se abstuvieron.
Un poco sobre el monumento a Colón:
MONUMENTO A COLÓN
Fecha de carga: 28 dic. 2007
Es una de las imágenes de Barcelona más conocida. Incluso
quien no ha visitado Barcelona nunca pero si que ha visto imágenes con toda
seguridad este monumento era una de esas imágenes.
Visible desde muchos puntos de la ciudad, sea la Rambla,
Montjuïc o el Tibidabo esta escultura ha sido uno de los emblemas de la ciudad.
Se encuentra en el Portal de la Pau, al final de la Rambla barcelonesa. Mide un
total de 60 metros y la propia escultura de Colón mide unos 7 metros de altura.
Debajo de la escultura hay un mirador desde donde podemos ver toda la ciudad y
al que podemos acceder con el ascensor que sube por la columna. Gaietà Buigas
diseñó el monumento y la escultura es obra de Rafael Atché. Se inauguró el 1 de
junio de 1888.
Por iniciativa del promotor cultural Antonio Fages y Ferrer,
en 1881 el Ayuntamiento de Barcelona, presidido por el alcalde Rius i Taulet,
convocó un concurso para erigir un monumento a Cristóbal Colón. Los ganadores
del concurso fueron dos proyectos, uno de Mauricio Auger y el otro de Gaietà
Buigas. Este último, que tenía un presupuesto más ajustado, fue el que
finalmente se realizó. Fue inaugurado el 1 de junio de 1888. El monumento
consta de una columna de hierro, decorada con grifos y carabelas alegorías de
los cuatro continentes, obra de Rossend Nobas. En lo alto está la estatua de
bronce de Colón, de 7,20 m, realizada por Rafael Atché. Apoyado sobre la bola
del mundo, su dedo señala a Oriente (las Indias). A su alrededor, en frente de
los contrafuertes, hay cuatro estatuas de piedra representando Cataluña,
Aragón, Castilla y León; y entre los contrafuertes, cuatro estatuas más de
catalanes que ayudaron Colón en su descubrimiento: Luis de Santángel,
financiero; hermano Bernardo Boil, monje de Montserrat; Jaume Ferrer de Blanes,
astrónomo, y Pedro de Margarit, capitán de barco. Hay también ocho leones, obra
de Agapit Vallmitjana, y ocho relieves con escenas de la vida de Colón. En
total participaron más de una decena de artistas, de entre los más reputados de
la Catalunya de la época, y constituye, por tanto, una buena síntesis de la escultura
catalana de la Restauración.
9 de set. 2016
ATXES I SEGADORS
ATXES I SEGADORS
ENDAVANT LES ATXES!
La Diada de 2016 tindrà un himne oficial, “Endavant les atxes!”, obra de Francesc Ribera Titot.
José Domingo, que va ser diputat de C’s al Parlament de
Catalunya, i ara és membre del grupuscle ultradretà SCC, va creure que les
atxes de les que parla el tema són destrals, i en la tertúlia de Catalunya Ràdio va afirmar
que era, a parer seu, una cançó molt violenta. Però anava errat el senyor
Domingo, si s’hagués pres la molèstia en informar-se no hauria fet el ridícul.
Endavant les atxes és una frase feta que significa “la
voluntat de prosseguir en una acció, malgrat les dificultats”. Però que són
aquestes atxes i quin és l’origen de la dita? Aquestes atxes són uns “ciris grossos i gruixuts de forma prismàtica de quatre blens”, és cert que una atxa
també és una petita destral usada pels cavallers medievals, però les atxes de les que
parlem són uns ciris. Segons Sapiens les atxes són ciris gruixuts i grossosencapçalaven les comitives funeràries.
ELS SEGADORS, SEGONS FERRER MOLINA
El diari El Español, dirigit per Pedrojota Ramírez, publica
una columna de Ferrer Molina, aquest molest amb la intervenció al Congrés del
diputat d’Esquerra, Gabriel Rufián, durant la sessió d’investidura de Rajoy, on
Rufián va fer algunes preguntes incisives al candidat Rajoy, preguntes que han
molestat molt la caverna mediàtica. Ferrer Molina pregunta a en Gabriel Rufián:
“Per què l'Himne d'Espanya que ni tan sols té lletra oficial li irrita tant i
un himne com 'Els segadors',
que anima segar caps, com fa l'Estat Islàmic, l'emociona tant, senyor Rufián?”.
M’atreveixo a dir que el senyor Ferrer Molina no entén el
català, tot i que no ho sé del tot, no conec aquest senyor – ni en tinc ganes
de conèixer-lo - i segurament la seva font d’informació deu ser alguna web
espanyolista ultradretana, on s’afirma que Els Segadors és un cant a les decapitacions.
Cal dir, que cap vers d’Els Segadors parla de tallar caps, és una fal·làcia. El
senyor Ferrer Molina ha fet una afirmació que no pot demostrar perquè és fals.
El senyor Ferrer Molina quan afirma que Els Segadors parlen de tallar caps
menteix, no té dret a al·legar ignorància ja que té al seu abast eines per
assabentar-se de la veritat, pot fer servir o no aquestes eines, el que no té
dret és a mentir, i encara menys a al·legar ignorància. Si ho ha llegit en
alguna web ultra la seva obligació és comprovar si això és cert o no.
Alguns sectors de l’espanyolisme polític i mediàtic més
ultra intenten atribuir als catalans una propensió a la violència, malgrat que durant
els cinc anys que hem fet la Via Catalana, la V, etc. on 1,5 milions de
persones o més han omplert carreteres i carrers de Catalunya, i no hem trencat
ni una paperera. És molt més del que poden dir els amics del senyor Domingo.
8 de set. 2016
LA FISCALIA DE CONFIANÇA DESAFINA / LA FISCALIA DE CONFIANZA DESAFINA
LA FISCALIA DE CONFIANÇA DESAFINA / LA
FISCALIA DE CONFIANZA DESAFINA
LA FISCALIA DE CONFIANÇA DESAFINA
1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) a
Vicky Álvarez (examant de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de
confianza".
2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministre de
l'Interior) a Daniel De Alfonso (ex Cap de l'oficina Antifrau): "Ésto la
fiscalia te lo afina".
3-Consuelo Madrigal (fiscal general del
Estado): Promete mano dura contra los independentistas.
TINC UN FISCAL DE CONFIANÇA
El 7 de juliol de 2010, Alicia Sánchez
Camacho, presidenta del PP a Catalunya i diputada del PP al Parlament de Catalunya
– en aquell moment – va mantenir una conversa al restaurant La Camarga amb
Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol i Ferrusola, una conversa molt
lamentable gravada per una gravadora dins d’un gerro comprat en una botiga
xinesa de tot a 1 euro. La líder del PP a Catalunya i l’examant de Pujol i
Ferrusola van parlar dels Pujol, amb el clar propòsit per part de la dirigent
pepera d’aconseguir informació sobre el fill gran de l’expresident de la
Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, sobre la família Pujol, que
permetés al PP envestir contra CDC. Com he dit, la conversa entre la política
pepera i l’examant rebutjada és lamentable. En un moment donat de la conversa
Alicia Sánchez Camacho li diu a Victoria Álvarez: “Tinc un fiscal de
confiança”.
Una dirigent d’un partit que parla amb
l’examant rebutjada del fill d’un expresident de la Generalitat per treure
informació sobre la família d’aquest i de pas sobre un partit opositor que
afirma que té al seu servei un fiscal és greu, molt greu, i posa en evidència
que el PP fa molt que controla el poder judicial, Montesquieu (separació de
poders) ha mort, si més no a Espanya. Però tots sabem que Sánchez Camacho
acostuma a desbarrar i a atribuir-se un poder que realment no té.
1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) a
Vicky Álvarez (examant de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de
confianza".
AIXÒ LA FISCALIA T’HO AFINA
Però es confirmen les mancances democràtiques
de l’Estat espanyol, la falta d’independència judicial i la inexistent
separació de poders quan apareix una altra gravació o conjunt de gravacions
d’una conversa entre l’encara ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz (PP)
i el llavors Cap de l’Oficina Antifrau – ja cessat – Daniel de Alfonso. En
aquestes converses el ministre i el (llavors encara) cap de l’oficina Antifrau
parlen amigablement de fabricar informes falsos sobre els opositors polítics,
específicament polítics independentistes catalans i politics de Podemos. La
fiscalia apareix un altre cop quan en Fernández Díaz li diu en Daniel de
Alfonso que “això la fiscalia t’ho afina”. Cal dir, que la majoria d’aquells
informes fabricats per la UDEF, dels quals no se’n coneix autor i que eren
convenientment filtrats durant les eleccions catalanes no tenien cap
credibilitat, i van perjudicar polítics catalans honestos com l’exalcalde
Xavier Trias, a qui se li van atribuir comptes a l’estranger, i després es va demostrar
que les acusacions eren falses. Els informes falsos de la UDEF van ser
convenientment filtrats durant les eleccions a mitjans afins al Règim. Quan
després es va demostrar que eren falsos, ni els autors materials dels informes
(UDEF), ni els autors “intel·lectuals” i impulsors (Fernández Díaz) ni els
mitjans que els van publicar van demanar disculpes. Clar que en aquell moment
només hi havia sospites sobre la intencionalitat i l’autoria, si més no,
l’autoria “intel·lectual”, però ara sabem que l’autor “intel·lectual” és el
ministre de l’Interior del Govern espanyol, en Jorge Fernández Díaz, amb la
col·laboració inestimable d’alts funcionaris de l’Estat com l’ex-Cap de
l’Oficina Antifrau de Catalunya, cessat pel Parlament després de la publicació
d’unes converses on els dos personatges es descobreixen al Món com dos
conspiradors. Fernández Díaz continua sense dimitir ni ser cessat, el ministre
que posa medalles a santes de fusta, prega als peus de la tomba del dictador
Franco i fa que un àngel de la guarda, de nom Marcelo, li aparqui el cotxe,
aspirava a ser ambaixador d’Espanya al Vaticà però allà no el volen. Deuen
tenir por que espiï al Papa Francesc. De moment es mantingut en el seu càrrec
malgrat que fa temps que aquest ministre hauria d’haver estat cessat. L’altre
personatge d’aquesta “equació”, en Daniel de Alfonso, va ser cessat pel
Parlament de Catalunya, i l’Estat el va premiar reincorporant-lo als Tribunals.
2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministre de
l'Interior) a Daniel De Alfonso(ex de l'oficina Antifrau): "Ésto la fiscalia te
lo afina".
LA FISCAL MADRIGAL PROMET “MANO DURA CONTRA
LOS INDEPENDENTISTAS”
I si ASC ens parlava que tenia fiscals de
confiança i en JFD prometia que la fiscalia afina (acusacions falses contra
polítics independentistes, ja només ens quedava que la fiscalia ens confirmés
tot, i la fiscal general de l’Estat, Cosuelo Madrigal, va fer un discurs davant
del Rei Felip VI (uve palito pels amics) on va prometre “mà dura contra els
independentistes.
3-Consuelo Madrigal (fiscal general del
Estado): Promete mano dura contra los independentistas.
35 anys després una alta funcionària de l’Estat
espanyol, la fiscal general (de confiança) fa que “Homenatge de La Trinca”
segueixi estan vigent.
Quatre versos de la cançó “Homenatge”, de La
Trinca (Disc: Nou de Trinca (1981):
LA FISCALIA DE CONFIANZA DESAFINA
1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) en
Vicky Álvarez (ex amante de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de
confianza".
2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministro del
Interior) Daniel De Alfonso (ex Jefe de la oficina Antifraude): "Ésto la
fiscalía tiene el afina".
3-Consuelo Madrigal (fiscal general del
Estado): Promete mano dura contra los independentistas.
TENGO UN FISCAL DE CONFIANZA
El 7 de julio de 2010, Alicia Sánchez Camacho,
presidenta del PP en Catalunya y diputada del PP en el Parlament de Catalunya -
en ese momento - mantuvo una conversación en el restaurante La Camarga con
Victoria Álvarez, ex amante de Jordi Pujol i Ferrusola, una conversación muy
lamentable grabada por una grabadora dentro de un jarrón comprado en una tienda
china de todo a 1 euro. La líder del PP en Catalunya y el ex amante de Pujol y
Ferrusola hablaron de los Pujol, con el claro propósito por parte de la
dirigente pepera de conseguir información sobre el hijo mayor del ex presidente
de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol y Soley, sobre la familia Pujol,
que permitiera al PP embestir contra CDC. Como he dicho, la conversación entre
la política pepera y la ex amante rechazada es lamentable. En un momento dado
de la conversación Alicia Sánchez Camacho le dice a Victoria Álvarez:
"Tengo un fiscal de confianza".
Una dirigente de un partido que habla con la
ex amante rechazada del hijo de un ex presidente de la Generalitat para sacar
información sobre la familia de éste y de paso sobre un partido opositor que
afirma que tiene a su servicio un fiscal es grave, muy grave, y pone en
evidencia que el PP hace mucho que controla el poder judicial, Montesquieu
(separación de poderes) ha muerto, al menos en España. Pero todos sabemos que
Sánchez Camacho suele desbarrar y en atribuirse un poder que realmente no
tiene.
1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) en
Vicky Álvarez (ex amante de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de
confianza".
ESTO LA FISCALÍA TE AFINA
Pero se confirman las carencias democráticas
del Estado español, la falta de independencia judicial y la inexistente
separación de poderes cuando aparece otra grabación o conjunto de grabaciones
de una conversación entre el todavía ministro del Interior, Jorge Fernández
Díaz (PP) y el entonces Jefe de la Oficina Antifraude - ya cesado - Daniel de Alfonso.
En estas conversaciones el ministro y el (entonces todavía) jefe de la oficina
Antifraude hablan amigablemente de fabricar informes falsos sobre los
opositores políticos, específicamente políticos independentistas catalanes y
políticos de Podemos. La fiscalía aparece de nuevo cuando en Fernández Díaz le
dice en Daniel de Alfonso que "esto la fiscalía te afina". Hay que
decir, que la mayoría de aquellos informes fabricados por la UDEF, de los que
no se conoce autor y que eran convenientemente filtrados durante las elecciones
catalanas no tenían ninguna credibilidad, y perjudicaron políticos catalanes
honestos como el ex alcalde Xavier Trias, a quien se le atribuyeron cuentas en
el extranjero, y luego se demostró que las acusaciones eran falsas. Los informes
falsos de la UDEF fueron convenientemente filtrados durante las elecciones a
medios afines al Régimen. Cuando después se demostró que eran falsos, ni los
autores materiales de los informes (UDEF), ni los autores "intelectuales"
e impulsores (Fernández Díaz) ni los medios que los publicaron pidieron
disculpas. Claro que en ese momento sólo había sospechas sobre la
intencionalidad y la autoría, por lo menos, la autoría "intelectual",
pero ahora sabemos que el autor "intelectual" es el ministro del
Interior del Gobierno, Jorge Fernández Díaz, con la colaboración inestimable de
altos funcionarios del Estado como el ex-Jefe de la Oficina Antifraude de Catalunya,
cesado por el Parlamento tras la publicación de unas conversaciones donde los
dos personajes se descubren al Mundo como dos conspiradores. Fernández Díaz
sigue sin dimitir ni ser cesado, el ministro que pone medallas a santas de
madera, reza a los pies de la tumba del dictador Franco y hace que un ángel de
la guarda, de nombre Marcelo, le aparque el coche, aspiraba a ser embajador de
España en el Vaticano pero allí no lo quieren. Deben tener miedo a que espíe al
Papa Francisco. De momento se mantuvo en su cargo pese a que hace tiempo que
este ministro debería haber sido cesado. El otro personaje de esta
"ecuación", Daniel de Alfonso, fue cesado por el Parlament de Catalunya,
y el Estado lo premió reincorporándolo a los Tribunales.
2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministro del
Interior) a Daniel De Alfonso (ex de la oficina Antifraude): "Ésto la fiscalía
tiene el afina".
LA FISCAL MADRIGAL PROMETE "MANO DURA
CONTRA LOS INDEPENDENTISTAS"
Y si ASC nos hablaba que tenía fiscales de
confianza y JFD prometía que la fiscalía afina (acusaciones falsas contra
políticos independentistas, ya sólo nos quedaba que la fiscalía nos confirmara
todo, y la fiscal general del Estado, Cosuelo Madrigal, hizo un discurso ante
el Rey Felipe VI (uve palito para los amigos) donde prometió "mano dura
contra los independentistas.
35 años después una alta funcionaria del
Estado español, la fiscal general (de confianza) hace que "Homenaje de La
Trinca" siga están vigente.
Cuatro versos de la canción
"Homenaje", de La Trinca (Disco: Nueve de Trinca (1981):
Etiquetes (Tags)
alicia sánchez camacho,
catalanofòbia,
consuelo madrigal,
daniel de alfonso,
espanya,
fiscal de confiança,
jorge fernández díaz,
mano dura,
victoria álvarez
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





