A RAJOY, RODRÍGUEZ ZAPATERO I CHACÓN ELS FA POR LA DEMOCRÀCIA

A RAJOY, RODRÍGUEZ ZAPATERO I CHACÓN ELS FA POR LA DEMOCRÀCIA

 

 

 

 

 

Permeteu-me que us posi tres frases, una de Rodríguez Zapatero, una de Mariano Rajoy i una de Carmen Chacón.

José Luís Rodríguez Zapatero (PSOE), president del Govern espanyol (2004-2012), opinant sobre el referèndum on els grecs decidiran si accepten abaixar-se els pantalons i posar-se d’esquena davant de la Troika o no: “No tinc molta fe en el referèndum, divideix la població”.

Mariano Rajoy (Partit Popular), president del Govern espanyol (2012- ), parlant sobre els catalans: “una irresponsabilitat i contumàcia en l'error difícilment superable ", ja que" fracturen i divideixen a la societat catalana, fins i tot a la pròpia coalició de govern, generen incertesa i inestabilitat, perjudiquen la recuperació, neguen la pluralitat de la societat catalana i no condueixen a part alguna”.

Carmen Chacón (PSOE) va afirmar “no vull que ningú m’obligui a escollir”. Segons Chacón “escollir” divideix.

Tots dos coincideixen en ser contraris als referèndums perquè divideixen la gent, divideixen la societat, creuen tots dos que “no es pot obligar la gent a haver de decidir”, suposo que deuen pensar que ja hi són ells per decidir, que la plebs, és a dir, nosaltres, som menors d’edat.

Carmen Chacón (PSOE) va afirmar “no vull que ningú m’obligui a escollir”. Segons Chacón “escollir” divideix.

Escollim cada dia, escollim com ens vestim, que mengem, que i com fem el que sigui, i escollim els nostres representants. Malauradament alguns embriagats per un paternalisme caduc es pensen que això d’escollir, si no se’ls escull a ells i si no es vota el que ells ordenen, és una equivocació.

Prefereixo una societat dividida on la gent esculli el que li surti dels collons o de la figa, una societat plural, on hi hagi gent de dretes, de centre i d’esquerres, on hi hagi ateus i gent religiosa, on hi hagi gent del Barça i de l’Espanyol, on hi hagi... on hi hagi gent de tots els colors i formes.

A aquestes tres carallots els agradaria una societat uniforme, homogènia, tots tallats pel mateix patró, tots iguals, per sort el que ells, i gent que pensa com ells, gent que no vol que tu pensis ni escullis, gent que vol pensar i escollir per tu, és impossible.

No pateixis, Carme, no t’obligaré a haver d’escollir, ni tampoc t’ho impediré, però deixa’m que jo si pugui escollir i decidir. Bé, tampoc no haig de demanar-te permís a tu.