O RAJOY O LA HISTÒRIA
S’EQUIVOQUEN
Fa mesos que no publicava
res al meu bloc i arriba el moment de tornar-hi, més encara quan tenim a prop
tres dates molt importants, encara que una d’aquestes dates sigui important per
a nosaltres indirectament.
Aquestes tres dates són les
següents: 11 de setembre de 2014: La Diada, una Diada dos mesos abans de la
consulta del 9 de novembre, la tercera data important per a nosaltres. I la
segona seria, sens dubte, el referèndum escocès del 18 de setembre.
Centrem-nos en la més
propera de les tres dates, la de l’11 de setembre, la Diada. La Diada de 2013 va
ser la de la Via Catalana, 1.600.000 persones van unir Catalunya de nord a sud
al llarg de 400 quilòmetres. Aquest any una “V” recorrerà la Gran Via de les
Corts Catalanes i l’Avinguda Diagonal tenint la Plaça de les Glòries com a vèrtex
d’aquesta gran “V”.
Mentrestant els unionistes
continuen sent incapaços de desenvolupar un argumentari en positiu, segurament
perquè fins i tot ells saben que a hores d’ara Espanya ja no té res a oferir
als catalans, mai l’ha tingut. Els arguments del govern espanyol van en la
línia que si ens independitzem “els hobbits” viurem a l’”Illa de Gulliver” que
viatjarà “pels segles dels segles” per l’”espai sideral”. També envien la
senyora Sánchez Camacho, el sou de la qual s’ha multiplicat per tres des de que
va començar la crisi, a dir-li als avis dels geriàtrics que amb la
independència perdran les seves pensions mentre el govern espanyol, actualment
en mans del PP, el mateix partit al que pertany la senyora Sánchez Camacho, i
el partit més corrupte d’Espanya (no sé si d’Europa), es dedica a treure diners
de la caixa de les pensions per pagar deute públic i altres despeses.
Personalment l’amenaça que
ens facin fora de la UE no em preocupa. Quasi tots els últims països adherits a
la UE els últims vint anys són països que formaven part d’Estats que es van
descomposar, com la República Txeca (part de l’antiga Txecoslovàquia), quasi
totes els països que van sorgir de la descomposició de l’antiga Iugoslàvia avui
són membres de la UE o candidats a ingressar. A molts d’aquests Estats se’ls va
dir que si s’independitzaven no serien mai reconeguts per ningú ni formarien
part de la UE. Es veu que el pragmatisme s’imposa. Se li diu a un país que si
s’independitza no el reconeixerà ningú per tal que no s’independitzi, però quan
aquest país s’independitza li obren les portes del Club Europa.
Els escocesos votaran el 18
de setembre. El Govern britànic diu que si guanya el SI donaran suport a
l’ingrés directe d’Escòcia a la UE i altres organismes internacionals. El 9 de
novembre votarem els catalans, el Govern espanyol s’hi oposa a que votem, ens
amenaça amb tota mena de plagues si votem, i per si de cas votem, ells ja fan
campanya pel NO, i per si de cas guanya el SI ens amenaça amb les plagues
d’Egipte. Alguns mitjans i partits polítics espanyols arriben a defensar la
suspensió de l’autogovern català, alguns, fins i tot, volen veure rius de sang
pels carrers catalans. És a dir, els espanyolistes no tenen cap argument
positiu que ens convenci de quedar-nos.
Ja he explicat algun altre
cop que si el Govern espanyol decidís una opció militar cometrien l’error
definitiu. A la UE, i molt especialment al seus Estats membres, segurament no
els agrada que comencin a crear-se nous Estats però encara volen menys que un
dels seus membres es dediqui a matar ciutadans europeus. A tots els països els
preocupa que se’ls independitzin territoris, no els agrada, però encara menys
veure a l’Europa Occidental una carnisseria perpetrada per un exèrcit
(actualment) integrat en l’OTAN.
El Govern espanyol ens
amenaça que quedarem fora d’Europa (terme geogràfic), i això és materialment impossible,
de la UE potser si, però això no ens ha de fer por. Suïssa i Noruega no són
membres de la UE, Grenlàndia se’n va anar de la UE, i la Gran Bretanya té
previst un referèndum el 2017 per preguntar als britànics si volen marxar de la
UE.
Els coneixements en matèria
d’Història dels polítics espanyols és, sent molt amable, pròxim a
l’analfabetisme. Rajoy va dir que els processos d’independència anaven contra
la Història. La realitat, però, és una altra.
Comencem per Espanya:
D’Espanya s’han independitzat 23 països. La majoria durant el segle XIX, però
també abans del XIX van perdre territoris i durant el XX. I si els governants
espanyols continuen sent els soques que històricament han estat tots els governants
espanyols, el XXI pot ser la descomposició definitiva d’Espanya. No només és
Catalunya, també tenen Euskadi, i podria afegir-s’hi Galícia.
Però recuperem les paraules
de Rajoy: Els processos d’independència van contra la Història. Doncs bé,
sembla que no. L’any 1945 hi havia uns 50 Estats independents, actualment n’hi
ha 200. Sembla que o Rajoy o la Història s’han equivocat.
Jaume Cusó
O RAJOY O LA HISTORIA SE EQUIVOCAN
Hace meses que no publicaba
nada en mi blog y llega el momento de volver, más aún cuando tenemos cerca tres
fechas muy importantes, aunque una de estas fechas sea importante para nosotros
indirectamente.
Estas tres fechas son las
siguientes: 11 de septiembre de 2014: La Diada, una Diada dos meses antes de la
consulta del 9 de noviembre, la tercera fecha importante para nosotros. Y la
segunda sería, sin duda, el referéndum escocés del 18 de septiembre.
Centrémonos en la más
cercana de las tres fechas, la del 11 de septiembre, la Diada. La Diada de 2013
fue la de la Vía Catalana, 1.600.000 personas unieron Catalunya de norte a sur
a lo largo de 400 kilómetros. Este año una "V" recorrerá la Gran Vía
de las Cortes Catalanas y la Avinguda Diagonal teniendo la Plaça de les Glòries
como vértice de esta gran "V".
Mientras tanto los
unionistas siguen siendo incapaces de desarrollar un argumentario en positivo,
seguramente porque incluso ellos saben que a estas alturas España ya no tiene
nada que ofrecer a los catalanes, nunca lo ha tenido. Los argumentos del
Gobierno van en la línea de que si nos independizamos "los hobbits"
viviremos en la "Isla de Gulliver" que viajará "por los siglos
de los siglos" por el "espacio sideral". También envían la señora
Sánchez Camacho, el sueldo de la cual se ha multiplicado por tres desde que
comenzó la crisis, a decirle a los abuelos de los geriátricos que con
independencia perderán sus pensiones mientras el gobierno español, actualmente
en manos del PP, el mismo partido al que pertenece la señora Sánchez Camacho, y
el partido más corrupto de España (no sé si de Europa), se dedica a sacar
dinero de la caja de las pensiones para pagar deuda pública y otros gastos.
Personalmente la amenaza que
nos echen de la UE no me preocupa. Casi todos los últimos países adheridos a la
UE en los últimos veinte años son países que formaban parte de Estados que se
descompusieron, como la República Checa (parte de la antigua Checoslovaquia),
casi todas los países que surgieron de la descomposición de la antigua
Yugoslavia hoy son miembros de la UE o candidatos a ingresar. A muchos de estos
Estados se les dijo que si independizaban no serían nunca reconocidos por nadie
ni formarían parte de la UE. Se ve que el pragmatismo se impone. Se le dice a
un país que si se independiza no lo reconocerá nadie para que no se
independice, pero cuando este país se independiza le abren las puertas del Club
Europa.
Los escoceses votarán el 18
de septiembre. El Gobierno británico dice que si gana el SI apoyarán el ingreso
directo de Escocia en la UE y otros organismos internacionales. El 9 de
noviembre votaremos los catalanes, el Gobierno español se opone a que votemos,
nos amenaza con todo tipo de plagas si votamos, y por si votamos, ellos ya
hacen campaña por el NO, y por si gana el SI nos amenaza con las plagas de
Egipto. Algunos medios y partidos políticos españoles llegan a defender la
suspensión del autogobierno catalán, algunos, incluso, quieren ver ríos de
sangre por las calles catalanes. Es decir, los españolistas no tienen ningún
argumento positivo que nos convenza de quedarnos.
Ya he explicado alguna otra
vez que si el Gobierno decidiera una opción militar cometerían el error
definitivo. En la UE, y muy especialmente a sus Estados miembros, seguramente
no les gusta que empiecen a crearse nuevos Estados pero aún quieren menos que
uno de sus miembros se dedique a matar ciudadanos europeos. En todos los países
les preocupa que se les independicen territorios, no les gusta, pero aún menos
ver en Europa Occidental una carnicería perpetrada por un ejército
(actualmente) integrado en la OTAN.
El Gobierno nos amenaza que
quedaremos fuera de Europa (término geográfico), y eso es materialmente
imposible, de la UE tal vez si, pero eso no nos debe dar miedo. Suiza y Noruega
no son miembros de la UE, Groenlandia se fue de la UE, y Gran Bretaña tiene
previsto un referéndum en 2017 para preguntar a los británicos si quieren irse
de la UE.
Los conocimientos en materia
de Historia de los políticos españoles es, siendo muy amable, cercano al
analfabetismo. Rajoy dijo que los procesos de independencia iban contra la
Historia. La realidad, sin embargo, es otra.
Empecemos por España: De
España se han independizado 23 países. La mayoría durante el siglo XIX, pero
también antes del XIX perdieron territorios y durante el XX. Y si los
gobernantes españoles siguen siendo los tarugos que históricamente han sido
todos los gobernantes españoles, el XXI puede ser la descomposición definitiva
de España. No sólo es Catalunya, también tienen Euskadi, y podría añadirse
Galicia.
Pero recuperamos las
palabras de Rajoy: Los procesos de independencia van contra la Historia. Pues
bien, parece que no. En 1945 había unos 50 Estados independientes, actualmente
hay 200. Parece que o Rajoy o la Historia se han equivocado.
Jaume Cusó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada