Els tres partits unionistes han estat incapaços de crear un
discurs convincent i creïble. El discurs del PP és el discurs de la por, és a
dir, si ens independitzem ens passaran coses molt lletges, i per si de cas ells
ja adverteixen que ens enviaran la Legión, la cabra de la Legión i la Guàrdia
Civil, és a dir, ens amenacen amb la violència si ens independitzem, una
violència que Catalunya ja ha patit massa cops “formant part de la “Una, Grande
y Libre””. En Rivera amenaça amb el conflicte ètnic, pretén emular Karadzik, si
ens independitzem ells promouran el conflicte ètnic. I el PSC continua parlant
de la quimera federalista, ens diuen que ells volen proposar que Espanya es
converteixi en un Estat federal que assumeixi una riquesa cultural i
lingüística i el respecte entre els pobles d’Espanya, però en Navarro encara no
ha trobat cap federalista a Espanya, ni al PSOE ni al PP.
A l’altra banda de la frontera, al Regne d’Espanya no estan
interessats en arribar a cap acord, Espanya no negocia, no ha negociat mai,
Espanya prova d’imposar els seus desitjos, i fracassa.
Ara, però, fins i tot en el cas que el govern espanyol
decidís oferir un acord als catalans, crec que els catalans els hauríem de dir
que es fiquin l’acord pel cul. La història ens demostra que no és possible cap
acord amb el Regne d’Espanya, és un Estat governat per gent que no compleix els
acords, i res em fa creure que sobtadament decidiran complir.
No me’ls crec a cap dels tres, no em crec el que em puguin
prometre perquè són gent sense paraula, no em crec les seves mentides perquè ja
n’han dit massa mentides i no em crec les seves amenaces perquè ja sé que no
les poden dur a la pràctica.
Vostès, senyora Sánchez Camacho i senyors Rivera i Navarro,
no han estat capaços de construir un argumentari en positiu per convèncer-nos
que ens quedem a la seva Espanya, vostès tampoc poden prometre res en nom dels
seus amos de l’Altiplà castellà pels quals vostès només són uns carallots útils
que fan molt soroll, és a dir, són útils perquè fan soroll, però no poden
prometre’ns res, els seus amos no complirien deixant-los a tots tres amb les
vergonyes a l’aire.
Llavors, que poden fer vostès per aturar la independència de
Catalunya? Res, vostès mai han pogut fer res, i els seus amos de l’Altiplà
castellà ara ja tampoc.
I si el discurs dels unionistes que tenim a casa nostra són
motiu més que sobrat per accelerar el procés cap a la independència, el discurs
dels amos espanyols dels unionistes són un argument per no perdre més temps, no
tenim res a negociar amb aquesta gent que ja ens han demostrat que volen fer
amb Catalunya. Respecto que la senyora Cospedal se senti molt espanyola però
espero que ella respecti que jo no me’n senti, no debades ella és castellana i
jo sóc català. La diferència és que jo no pretenc imposar a la senyora Cospedal
un sentiment i ella si que pretén imposar-nos no només una espanyolitat que ni
volem, ni desitgem, sinó que també ens volen imposar el seu concepte
d’espanyolitat. L’egoisme i la prepotència del nacionalisme espanyol, del qual
el partit de la senyora Cospedal n’és una bona mostra. Cospedal diu “hi ha
alguns que s’excusen en nacionalismes i en egoismes constantment per a no fer
el que han de fer”. Alguns s’escuden en nacionalismes i egoismes, diu, ah, i
després diu: “I jo us dic que Castella La Manxa, que és el cor d’Espanya, i els
castellano-manxecs ens sentim profundament orgullosos de ser espanyols, de ser
el cor d’Espanya”. Cospedal és Espanya, el cor d’Espanya, però els
nacionalistes egoistes són els altres, els que no volem ser espanyols. També
m’agradaria saber si segons Cospedal Castella La Manxa és el cor d’Espanya,
quin òrgan d’Espanya som nosaltres?
No me los creo, unionistas, no me los creo
Los tres partidos unionistas han sido incapaces de crear un
discurso convincente y creíble. El discurso del PP es el discurso del miedo, es
decir, si nos independizamos nos pasarán cosas muy feas, y por si acaso ellos
ya advierten que nos enviarán la Legión, la cabra de la Legión y la Guardia
Civil, es decir, nos amenazan con la violencia si nos independizamos, una
violencia que Catalunya ya ha sufrido demasiadas veces "formando parte de
la" Una, Grande y Libre"”. Rivera amenaza con el conflicto étnico,
pretende emular a Karadzik, si nos independizamos ellos promoverán el conflicto
étnico. Y el PSC sigue hablando de la quimera federalista, nos dicen que ellos
quieren proponer que España se convierta en un Estado federal que asuma una
riqueza cultural y lingüística y el respeto entre los pueblos de España, pero
Navarro todavía no ha encontrado ningún federalista en España, ni en el PSOE ni
el PP.
Al otro lado de la frontera, en el Reino de España no están
interesados en llegar a un acuerdo, España no negocia, no ha negociado nunca,
España prueba de imponer sus deseos, y fracasa.
Ahora, sin embargo, incluso en el caso de que el gobierno
español decidiera ofrecer un acuerdo a los catalanes, creo que los catalanes
deberíamos decir que se metan el acuerdo por el culo. La historia nos demuestra
que no es posible ningún acuerdo con el Reino de España, es un Estado gobernado
por gente que no cumple los acuerdos, y nada me hace creer que de pronto
decidirán cumplir.
No me creo a ninguno de los tres, no me creo lo que me
puedan prometer porque son gente sin palabra, no me creo sus mentiras porque ya
han dicho demasiadas mentiras y no me creo sus amenazas porque ya sé que no las
pueden llevar a la práctica.
Ustedes, señora Sánchez Camacho y señores Rivera y Navarro,
no han sido capaces de construir un argumentario en positivo para convencernos
de que nos quedemos en su España, ustedes tampoco pueden prometer nada en
nombre de sus dueños de la Meseta castellana para los cuales ustedes sólo son
unos tontos útiles que hacen mucho ruido, es decir, son útiles porque hacen
ruido, pero no pueden prometernos nada, sus dueños no cumplirían dejándoles a
los tres con las vergüenzas al aire.
Entonces, ¿que pueden hacer ustedes para detener la
independencia de Catalunya? Nada, ustedes nunca han podido hacer nada, y sus
dueños de la Meseta castellana ahora ya tampoco.
Respeto que la señora Cospedal se sienta muy española pero
espero que ella respete que yo no me sienta, no en vano ella es española y yo
soy catalán. La diferencia es que yo no pretendo imponer a la señora Cospedal
un sentimiento y ella sí que pretende imponernos no sólo una españolidad que ni
queremos, ni deseamos, sino que también nos quieren imponer su concepto de
españolidad. El egoísmo y la prepotencia del nacionalismo español, del que el
partido de la señora Cospedal es una buena muestra. Y si el discurso de los
unionistas que tenemos en casa son motivo más que sobrado para acelerar el
proceso hacia la independencia, el discurso de los dueños españoles de los
unionistas son un argumento para no perder más tiempo, no tenemos nada que
negociar con esta gente que ya nos han demostrado que quieren hacer con Catalunya
.Cospedal dice "hay algunos que se excusan en nacionalismos y en egoísmos
constantemente para no hacer lo que tienen que hacer". Algunos se escudan
en nacionalismos y egoísmos, dice, ah, y luego dice: "Y yo os digo que
Castilla La Mancha, que es el corazón de España, y los castellano-manchegos nos
sentimos profundamente orgullosos de ser españoles, de ser el corazón de España".
Cospedal es España, el corazón de España, pero los nacionalistas egoístas son
los otros, los que no queremos ser españoles. También me gustaría saber si
según Cospedal Castilla La Mancha es el corazón de España, ¿qué órgano de
España somos nosotros?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada