El croissant i la guerra

El croissant i la guerra

Tothom sap que és un croissant però és poc probable que coneguin la relació d'aquesta deliciosa pasta amb la guerra. El croissant té la forma d'unes banyes, dirien uns, però també de mitja lluna, és a dir, el símbol de l'Islam. No és que els croissants els inventessin els islàmics però alguna cosa hi van tenir a veure.

Tot comença quan l'Imperi Otomà decideix que vol expandir-se cap a Europa, i ja podeu treure-us del cap que vinguessin repartint flors, tampoc croissants, no, el gran turc ho va fer a cop de simitarres otomanes i de canonades. Europa estava, com sempre, molt dividida i enfrontada, però no hi ha res que uneixi més que un enemic comú, un enemic que pretenia posar tots els europeus a pregar mirant cap a la Meca. El gran turc va arribar a les portes de Viena i li va posar setge. Els turcs van provar d'assaltar la ciutat diverses vegades però van fracassar. Van intentar derrocar les muralles de la ciutat excavant uns túnels per sota, ho feien de nit creient que ningú se n'adonaria però els forners vienesos van escoltar sorolls i van donar l'alarma, això va permetre als defensors de Viena agafar per sorpresa als atacants turcs, després les tropes de l'Emperador Leopold I comandades pel rei de Polònia Jan III Sobireski van acabar d'expulsar els otomans. Els forners vienesos que havien alertat del que succeïa al subsol de la seva ciutat van ser honorats per l'Emperador en agraïment per haver-hi salvat la ciutat. Els forners per agrair l'honor van crear dos pans, un amb el nom d'Emperador i l'altre que en alemanys es diu Halbmond, és a dir, mitja lluna”, per fer befa dels otomans, ja que la mitja lluna era el símbol que representava l'Imperi Otomà. No havent caigut Viena en mans dels otomans hem sortit guanyant, podem celebrar-ho menjant croissants mentre escoltem valsos d'Strauss.

El croissant y la guerra

Todo el mundo sabe que es un cruasán pero es poco probable que conozcan la relación de esta deliciosa pasta con la guerra. El croissant tiene la forma de unos cuernos, dirían unos, pero también de media luna, es decir, el símbolo del Islam. No es que los croissants los inventaran los islámicos pero algo tuvieron que ver. Todo comienza cuando el Imperio Otomano decide que quiere expandirse hacia Europa, y ya podéis sacaros de la cabeza que vinieran repartiendo flores, tampoco cruasanes, no, el gran turco lo hizo a golpe de cimitarras otomanas y de cañonazos. Europa estaba, como siempre, muy dividida y enfrentada, pero no hay nada que una más que un enemigo común, un enemigo que pretendía poner todos los europeos a rezar mirando hacia la Meca. El gran turco llegó a las puertas de Viena y le puso sitio. Los turcos intentaron asaltar la ciudad varias veces pero fracasaron. Intentaron derribar las murallas de la ciudad excavando unos túneles por debajo, lo hacían de noche creyendo que nadie se daría cuenta pero los panaderos vieneses escucharon ruidos y dieron la alarma, esto permitió a los defensores de Viena coger por sorpresa a los atacantes turcos, después las tropas del Emperador Leopoldo I comandadas por el rey de Polonia Jan III Sobireski acabaron de expulsar a los otomanos. Los panaderos vieneses que habían alertado de lo que sucedía en el subsuelo de su ciudad fueron honrados por el Emperador en agradecimiento por haber salvado la ciudad. Los panaderos para agradecer el honor crearon dos panes, uno con el nombre de Emperador y el otro que en alemán se llama Halbmond, es decir, media luna ", para hacer burla de los otomanos, ya que la media luna era el símbolo que representaba el Imperio Otomano. No habiendo caído Viena en manos de los otomanos hemos salido ganando, podemos celebrarlo comiendo croissants mientras escuchamos valses de Strauss.