Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris josé manuel garcía-margallo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris josé manuel garcía-margallo. Mostrar tots els missatges

1 de des. 2012

De càncer a molèstia permanent passant per pneumònia

De càncer a molèstia permanent passant per pneumònia 

El PP espanyol cada dia s’assembla més al Partit Nazi 

No és la primera vegada que un dirigent del Partit Popular titlla de càncer Catalunya, ara ha estat el ministre d’Assumptes exteriors, aquell que va dir que si Catalunya s’independitzés quedaria fora de la UE pels segles dels segles, encara que ara les seves paraules hagin estat que el que ells creien que era un càncer terminal s’havia convertit en una pneumònia. Titllar un altre poble al que consideren molest per no deixar-se dominar de càncer no ho han inventat els pepers, ells han aplicat aquest qualificatiu als catalans, però va ser Hitler qui titllava de càncer els jueus, i amb aquest argument va justificar la gradual marginació dels jueus de la vida pública alemanya, l’enviament posterior d’aquests jueus a camps d’extermini i el posterior assassinat massiu en un nombre de 6 milions de jueus i de 4 milions de persones d’altres minories.

Estic segur que els catalans no som cap càncer, només som un poble que voldria decidir el seu futur, però em sembla que el partit del senyor Margallo cada dia s’assembla més al partit nazi, i tot i que es mantingui en un aparent segon terme, el líder suprem del PP – Aznar - té una gran semblança física, i escoltant el que diu, també ideològica, amb aquell caporal de Bohèmia de bigotet ridícul que va arrossegar Europa i el Món a la guerra més salvatge de tota la història de la Humanitat i va ser responsable de l’extermini industrialitzat de milions de persones. 

Ministre d’Exteriors espanyol parla de Catalunya 

És curiós que qui estigui parlant més sobre la independència de Catalunya sigui el ministre d’Assumptes exteriors espanyol, deu estar fent hores extres per convèncer altres Estats que no reconeguin el dret a l’autodeterminació de Catalunya, això si, han reconegut Palestina, un Estat “governat” per organitzacions terroristes. Potser els catalans ens hem equivocat, potser aconseguiríem més posant bombes perquè els nostres intents de diàleg topen amb un Estat que no vol negociar. Realment és estrany que qui més declaracions faci sobre el procés sobiranista català sigui el ministre d’Assumptes exteriors, si ho comparem amb les declaracions d’altres ministres. Suposo que Interior i Justícia tenen prou feina filtrant informes ficticis a la premsa afí, mentrestant el president del govern prefereix continuar amagat sota alguna pedra de La Moncloa. 

Gran Bretanya - Escòcia / Espanya - Catalunya 

La relació Gran Bretanya - Escòcia posa en evidència les mancances democràtiques del Regne d’Espanya. Segons García Margallo es poc probable que “algun membre de la UE acceptés un territori que tingués una secessió unilateral i per això Escòcia ha hagut de negociar”. Escòcia, certament, ha negociat amb la Gran Bretanya, i la Gran Bretanya amb Escòcia, i la Gran Bretanya ha cedit la competència per la celebració del referèndum que està previst se celebri el 2014, mentre que el govern espanyol amenaça el president de la Generalitat amb la presó si celebra un referèndum o consulta i diu que no permetrà cap referèndum ni consulta sobre aquest assumpte. Mentre la Gran Bretanya ha anunciat que donarà suport a Escòcia si els escocesos decideixen entrar a la UE i l’OTAN, Espanya ja ha advertit que Catalunya no entrarà a la UE mai perquè l’Estat espanyol s’hi oposarà. Aprengui, senyor Margallo, als nacionalistes espanyols els cal fer un curs de democràcia i una cura d’humilitat.

La independència és un tema, entrar a l’OTAN i la UE són temes apart. Jo vull que el meu país s’independitzi del país de Margallo, Rajoy i Aznar, i a hores d’ara m’hi oposo a entrar a la UE i l’OTAN. Una vegada siguem independents ja establirem relacions amb aquells països que ens reconeguin, i que llavors se signin els acords que calgui amb aquests Estats, però m’hi oposo a formar part d’estructures militars com l’OTAN, seria absurd formar part d’una estructura militar no tenint exèrcit. I malgrat que sempre havia estat partidari de la integració de Catalunya a la CEE, ara UE, reconec que si en aquests moments se celebrés un referèndum a Catalunya sobre l’ingrés de Catalunya a la UE votaria NO. 

García-Margallo ha expressat el seu dubte que "algun membre de la UE acceptés un territori que tingués una secessió unilateral i per això Escòcia ha hagut de negociar" amb el Regne Unit. Ara, segons García-Margallo, Artur Mas ha de decidir si governa amb el PSC, "que no sembla molt probable", o amb ERC. 

Segons Margallo ”els catalans són conscients que l'escissió és un camí sense sortida, que els treu d'Europa” i el ministre afegeix que “només hi ha tres solucions: el xoc de trens, que és el que s'ha intentat produir, la molèstia permanent, que és la situació en què estem, o intentar harmonitzar les dues”. Primer ens titllen de càncer, després de pneumònia i ara de molèstia permanent. Insult rere insult. Cal dir que si Catalunya s’independitza és molt probable que es quedi fora de la Unió Europea, si com ell afirma, Espanya vetarà l’entrada de Catalunya a la UE pels segles dels segles. Ell diu que quedarem fora d’Europa quan hauria de dir que quedarem fora de la Unió Europea, encara no té Espanya prou força com per provocar que Catalunya surti catapultada cap a una altra banda del món o cap a l’espai exterior. I repeteixo, almenys jo, m’hi oposo a formar part de la UE. Suïssa és un Estat d’Europa, no és membre de la UE i li va molt millor que a Espanya que si que ho és. 

Primer ens amenacen amb l’apocalipsi i ara ens volen comprar
(El cavall de Troia de Margallo) 

El ministre d’Assumptes exteriors ha decidit canviar d’estratègia, deixa al calaix les amenaces apocalíptiques i fa promeses. Laocont va advertir els troians que no se’n refiïn dels regals dels grecs. Els grecs van construir un cavall que van deixar a les portes de Troia, els troians desoint l’advertència de Laocont van entrar el cavall dins de la ciutat, el regal que els grecs havien deixat a les portes de Troia, i d’aquesta manera van introduir dins de les muralles la seva pròpia destrucció. Dins del cavall de fusta hi havia grecs que a la nit van sortir del cavall matant tots els troians que van poder. Les tres promeses de Margallo són el cavall de Troia que Espanya ens deixa a les portes. 

Aquestes tres promeses del ministre d’Assumptes exteriors espanyol són un cavall de Troia: 

-Harmonització de les realitats espanyola i catalana. Sabem que sovint els polítics diuen frases que sonen bé però que no volen dir res, si fa no fa com les Misses dels concursos de bellesa que desitgen la pau al món, un bonic desig però paraules més buides que els caparronets d’aquestes toies. Que vol dir això de l’harmonització d’ambdues realitats?. Que ens permetran tocar la gralla i la tenora mentre ells toquen les castanyoles i la guitarra, això si, decidint ells la partitura i marcant el compàs?. El ministre proposa també la revisió en profunditat del model de finançament incloent-hi les prestacions a la Seguretat Social, els copagaments i els preus públics.  Això de l’harmonització de les realitats és un “vull la pau al món”. Tot això estava previst ja de cara l’any 2013 i sospito que amb l’argument que no hi ha diners diran que “ara això no s’ha de tocar”, consideraran que ja s’ha parlat del tema, i assumpte tancat. 

-El Corredor del Mediterrani. Margallo defensa el corredor del Mediterrani com el projecte estrella del govern Rajoy que segons Margallo seria “l'entrada de les mercaderies del Pacífic" que arriben a Europa pel Canal de Suez. No us ho cregueu, el projecte estrella del govern Rajoy – i probablement aviat “projecte estrellat” - és el corredor central que travessaria els Pirineus pel centre, convertint-se en la via morta més cara d’Europa si França no canvia d’opinió perquè si França no construeix la seva part del túnel sota els Pirineus és això el que succeirà amb aquest corredor central. 

-Cultura: El ministre Margallo proposa posar a disposició de Catalunya la xarxa de l’Institut Cervantes, delegacions culturals i consolats per que estiguin “al servei de totes les cultures espanyoles, i per tant també de la catalana”. Cal dir que l’Institut Cervantes, les delegacions culturals i els consolats tot i que els paguem també els catalans només tenen cura de la cultura castellana. Proposa signar convenis entre l’Institut Ramon Llull i també emprar altres “fórmules imaginatives”. 

El ministre, però, adverteix que “Espanya és un bon negoci i sortir-ne és un mal negoci”. Segurament el que vol dir és que Catalunya continuï formant part d’Espanya és un bon negoci per Espanya, però no ho és per Catalunya perquè cada dia 60 milions d’euros (en èpoques de bonança econòmica) o 46 milions d’euros (en crisi) cada dia se’n vagin i no tornin mai més. I tant que per Espanya apropiar-se d’aquests diners és un bon negoci. No deu ser tan bon negoci per Catalunya si els catalans tenim ganes de marxar i per obligar a quedar-nos només ens han amenaçat amb tota mena de desastres, i aquestes tres propostes són promeses que faran el que ja haurien d’haver fet i que no han fet encara ni tenen cap intenció de fer.

 

 

 

 

 

 

 

 

De cáncer a molestia permanente pasando por neumonía 

El PP español cada día se parece más al Partido Nazi 

No es la primera vez que un dirigente del PP califica de cáncer Catalunya, ahora ha sido el ministro de Asuntos Exteriores, aquel que dijo que si Catalunya se independizara quedaría fuera de la UE por los siglos de los siglos, aunque ahora sus palabras hayan sido que lo que ellos creían que era un cáncer terminal se había convertido en una neumonía. Calificar a otro pueblo al que consideran molesto por no dejarse dominar de cáncer no lo han inventado los peperos, ellos han aplicado este calificativo a los catalanes, pero fue Hitler quien calificaba de cáncer a los judíos, y con este argumento justificó la gradual marginación de los judíos de la vida pública alemana, el envío posterior de estos judíos a campos de exterminio y el posterior asesinato masivo en un número de 6 millones de judíos y de 4 millones de personas de otras minorías.

Estoy seguro de que los catalanes no somos ningún cáncer, sólo somos un pueblo que quisiera decidir su futuro, pero me parece que el partido del señor Margallo cada día se parece más al partido nazi, y aunque se mantenga en un aparente segundo término, el líder supremo del PP - Aznar - tiene un gran parecido físico, y escuchando lo que dice, también ideológica, con aquel cabo de Bohemia de bigotito ridículo que arrastró Europa y al Mundo en la guerra más salvaje de toda la historia de la Humanidad y fue responsable del exterminio industrializado de millones de personas. 

Ministro de Exteriores español habla de Catalunya 

Es curioso que quien esté hablando más sobre la independencia de Catalunya sea el ministro de Asuntos Exteriores español, debe estar haciendo horas extras para convencer a otros Estados que no reconozcan el derecho a la autodeterminación de Catalunya, eso sí, han reconocido Palestina, un Estado "gobernado" por organizaciones terroristas. Quizá los catalanes nos hemos equivocado, quizás lograríamos más poniendo bombas porque nuestros intentos de diálogo topan con un Estado que no quiere negociar. Realmente es extraño que quien más declaraciones haga sobre el proceso soberanista catalán sea el ministro de Asuntos Exteriores, si lo comparamos con las declaraciones de otros ministros. Supongo que Interior y Justicia tienen bastante trabajo filtrando informes ficticios a la prensa afín, mientras el presidente del gobierno prefiere continuar escondido bajo alguna piedra de La Moncloa. 

Gran Bretaña - Escocia / España - Catalunya 

La relación Gran Bretaña - Escocia pone en evidencia las carencias democráticas del Reino de España. Según García Margallo es poco probable que "algún miembro de la UE aceptara un territorio que tuviera una secesión unilateral y por ello Escocia ha tenido que negociar". Escocia, ciertamente, ha negociado con Gran Bretaña, y Gran Bretaña con Escocia, y Gran Bretaña ha cedido la competencia para la celebración del referéndum que está previsto se celebre en 2014, mientras que el gobierno español amenaza el presidente de la Generalitat con la cárcel si celebra un referéndum o consulta y dice que no permitirá ningún referéndum ni consulta sobre este asunto. Mientras Gran Bretaña ha anunciado que apoyará a Escocia si los escoceses deciden entrar en la UE y la OTAN, España ya ha advertido que Catalunya no entrará en la UE nunca porque el Estado español se opondrá. Aprenda, señor Margallo, los nacionalistas españoles necesitan hacer un curso de democracia y una cura de humildad.

La independencia es un tema, entrar en la OTAN y la UE son temas aparte. Yo quiero que mi país se independice del país de Margallo, Rajoy y Aznar, y en estos momentos me opongo a entrar en la UE y la OTAN. Una vez seamos independientes ya estableceremos relaciones con aquellos países que nos reconozcan, y que entonces se firmen los acuerdos necesarios con estos Estados, pero me opongo a formar parte de estructuras militares como la OTAN, sería absurdo formar parte de una estructura militar no teniendo ejército. Y a pesar de que siempre había sido partidario de la integración de Catalunya en la CEE, ahora UE, reconozco que si en estos momentos se celebrara un referéndum en Catalunya sobre el ingreso de Catalunya en la UE votaría NO. 

García-Margallo ha expresado su duda de que "algún miembro de la UE aceptara un territorio que tuviera una secesión unilateral y por ello Escocia ha tenido que negociar" con el Reino Unido. Ahora, según García-Margallo, Artur Mas debe decidir si gobierna con el PSC, "que no parece muy probable", o con ERC. 

Según Margallo "los catalanes son conscientes de que la escisión es un camino sin salida, que los saca de Europa" y el ministro añade que "sólo hay tres soluciones: el choque de trenes, que es lo que se ha intentado producir , la molestia permanente, que es la situación en la que estamos, o intentar armonizar las dos ". Primero nos tildan de cáncer, después de neumonía y ahora de molestia permanente. Insulto tras insulto. Huelga decir que si Catalunya se independiza es muy probable que se quede fuera de la Unión Europea, si como él afirma, España vetará la entrada de Catalunya en la UE por los siglos de los siglos. Él dice que quedaremos fuera de Europa cuando debería decir que quedaremos fuera de la Unión Europea, aún no tiene España suficiente fuerza como para provocar que Catalunya salga catapultada hacia otro lado del mundo o hacia el espacio exterior. Y repito, al menos yo, me opongo a formar parte de la UE. Suiza es un Estado de Europa, no es miembro de la UE y le va mucho mejor que en España que sí lo es. 

Primero nos amenazan con el apocalipsis y ahora nos quieren comprar
(El caballo de Troya de Margallo) 

El ministro de Asuntos Exteriores ha decidido cambiar de estrategia, deja en el cajón las amenazas apocalípticas y hace promesas. Laoconte advirtió a los troyanos que no se fíen de los regalos de los griegos. Los griegos construyeron un caballo que dejaron a las puertas de Troya, los troyanos desoyendo la advertencia de Laoconte entraron el caballo dentro de la ciudad, el regalo que los griegos habían dejado a las puertas de Troya, y de esta manera introdujeron dentro de las murallas su propia destrucción. Dentro del caballo de madera había griegos que por la noche salieron del caballo matando todos los troyanos que pudieron. Las tres promesas de Margallo son el caballo de Troya que España nos deja a las puertas. 

Estas tres promesas del ministro de Asuntos Exteriores español son un caballo de Troya: 

-Armonización de las realidades española y catalana. Sabemos que a menudo los políticos dicen frases que suenan bien pero que no quieren decir nada, o menos como las Misas de los concursos de belleza que desean la paz en el mundo, un bonito deseo pero palabras más vacías que los caparronets de estas toies. ¿Que quiere decir esto de la armonización de ambas realidades?. ¿Que nos permitirán tocar la gralla y la tenora mientras ellos tocan las castañuelas y la guitarra, eso si, decidiendo ellos la partitura y marcando el compás?. El ministro propone también la revisión en profundidad del modelo de financiación incluyendo las prestaciones a la Seguridad Social, los copagos y los precios públicos. Lo de la armonización de las realidades es un "quiero la paz en el mundo". Todo esto estaba previsto ya de cara al año 2013 y sospecho que con el argumento de que no hay dinero dirán que "ahora esto no se debe tocar", considerarán que ya se ha hablado del tema, y ​​asunto cerrado. 

-El Corredor del Mediterráneo. Margallo defiende el corredor del Mediterráneo como el proyecto estrella del gobierno Rajoy que según Margallo sería "la entrada de las mercancías del Pacífico" que llegan a Europa por el Canal de Suez. No os lo creáis, el proyecto estrella del gobierno Rajoy - y probablemente pronto "proyecto estrellado" - es el corredor central que atravesaría los Pirineos por el centro, convirtiéndose en la vía muerta más cara de Europa si Francia no cambia de opinión porque si Francia no construye su parte del túnel bajo los Pirineos es esto lo que sucederá con este corredor central. 

-Cultura: El Ministro Margallo propone poner a disposición de Catalunya la red del Instituto Cervantes, delegaciones culturales y consulados para que estén "al servicio de todas las culturas españolas, y por tanto también de la catalana". Hay que decir que el Instituto Cervantes, las delegaciones culturales y los consulados aunque los pagamos también los catalanes sólo tienen cuidado de la cultura castellana. Propone firmar convenios entre el Institut Ramon Llull y también emplear otros "fórmulas imaginativas". 

El ministro, sin embargo, advierte que "España es un buen negocio y salir es un mal negocio". Seguramente lo que quiere decir es que Catalunya continúe formando parte de España es un buen negocio para España, pero no lo es para Catalunya porque cada día 60 millones de euros (en épocas de bonanza económica) o 46 millones de euros (en crisis) cada día se vayan y no vuelvan nunca más. Por supuesto que para España apropiarse de ese dinero es un buen negocio. No debe ser tan buen negocio para Catalunya si los catalanes tenemos ganas de irse y para obligar a quedarnos sólo nos han amenazado con todo tipo de desastres, y estas tres propuestas son promesas que harán lo que ya deberían haber hecho y que no han hecho todavía ni tienen ninguna intención de hacer.

21 de set. 2012

Espanya, últims moments d’un Estat en descomposició? (II)

Espanya, últims moments d’un Estat en descomposició?  (II) 

La reunió Mas – Rajoy 

El president de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable Artur Mas, va viatjar aquest matí a Madrid per proposar al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, un acord sobre el pacte fiscal. Permeteu-me que plantegi aquest assumpte en dos punts: els fets com són i la meva interpretació dels fets.

1-Els fets com són: Mas ha visitat Rajoy per proposar-li un acord sobre el pacte fiscal. Han parlat en privat i Rajoy ha dit que NO. Després de la reunió el president de la Generalitat de Catalunya ha explicat davant els mitjans de comunicació, i per tant de nosaltres, el fracàs de la negociació. Rajoy, en canvi, ha fet el que sempre fa, s’ha amagat. És la diferència entre un president que dóna la cara, Mas, i un altre que prefereix estar amagat, Rajoy.

2- La meva interpretació dels fets: Rajoy ha dit que NO perquè no podia fer una altra cosa, si hagués arribat a un acord amb Mas l’haurien acusat d’abaixar-se els pantalons davant dels catalans. Mas sabia que Rajoy li diria que NO, però necessitava que aquest li digués NO al pacte fiscal, d’aquesta manera Mas té les mans lliures per iniciar un procés de secessió, pot dir que no li han deixat cap altra sortida. I amb el recolzament de la ciutadania que va manifestar-se en favor que Catalunya sigui un nou Estat d’Europa pot iniciar el procés. De fet Rajoy s’ha negat a negociar, doncs bé, no es pot negociar amb gent que no vol negociar res, abans negociaven i algunes vegades signaven els acords però no els complien, ara ja no volen negociar res. 

La vicepresidenta del govern espanyol ja va dir NO dos dies abans 

Entenc que el president de la Generalitat ha anat a Madrid a reunir-se amb Rajoy per tal que després ningú pugui dir que ell no va voler negociar, i així ha estat, és Rajoy qui s’ha negat a negociar, però el president Mas podia haver-se estalviat el viatge, el temps del viatge i els diners que costa el viatge a Madrid. No calia anar a perdre el temps a Madrid perquè ja ens van dir que no volien negociar.

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría ja va dir dos dies abans que no hi havia res a negociar. Rajoy pot perdre el temps perquè a diferència d’altres presidents de govern, primers ministres i caps d’Estat (amb poder) que surten a explicar el que fan i el que succeeix, en Rajoy es dedica a fer el dropo i roman amagat enmig d’una crisi molt dura. En això s’assembla al cap de l’Estat espanyol, que prefereix fer el dropo i quan decideix realitzar alguna activitat és una activitat indecent tal i com està el Regne d’Espanya. D’aquest personatge en parlarem més endavant en aquest article.

La vicepresidenta diu que Espanya està centrada en sortir de la crisi i en crear ocupació, i només cal veure com està el panorama per adonar-se’n que no ho estan aconseguint, més aviat succeeix que totes les mesures que prenen empitjoren la situació més encara. La vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, acusa el govern de la Generalitat de gastar diners en assumptes superflus com les ambaixades a l’estranger. Cal dir que la Generalitat no té ambaixades a l’estranger, aquestes mal anomenades popularment – no ho dic pel PP – “ambaixades” són una mena de delegacions situades a diversos països que ajuden a empresaris catalans a fer negocis en aquells països i a empresaris d’aquells països a fer negocis a Catalunya. També cal dir que totes les comunitats autònomes tenen les seves “ambaixades” a l’estranger, i en algun cas en tenen més que Catalunya. Sáenz de Santamaría és la vicepresidenta d’un govern que vol construir les dues vies mortes més cares d’Europa, l’AVE a Portugal quan Portugal ha anunciat que aturava sine die les obres del seu AVE que s’havia d’unir amb l’espanyol, i el corredor central que pretenia travessar el Pirineu aragonès i connectar-se amb el TGV francès quan els francesos ja han dit que no pensen fer la seva part del túnel perquè és car (i és un disbarat). Potser hauria de començar tallant les subvencions a determinades fundacions generosament finançades per l’Estat i que estan dedicades a la memòria d’un dictador assassí. I quant costa obrir delegacions de l’Institut Cervantes a la Xina, senyora vicepresidenta?

La vicepresidenta del govern creu que la manifestació de la Diada forma part d’”una espiral poc reflexionada, en què cada dia es parla d'una cosa i de l'altra, de l'OTAN o el Rei” i demana als nacionalistes catalans “que en primer lloc mirin per on va el món, perquè les prioritats són la crisi i l'atur i això només afegeix dificultats”. Qui no sap per on va el món són els nacionalistes espanyols que amenacen els catalans amb tancs, una Constitució molt poc democràtica i altres desastres si decidim independitzar-nos, això succeeix quan un Estat – Espanya – té un govern d’un nacionalisme espanyolista decimonònic i absolutament ignorant de la història recent del món i d’Europa, i de la pròpia història del seu país.

Si la senyora Sáenz de Santamaría creu que un procés d’independència és impossible és que ignora que ha succeït a Europa en aquests 20-25 anys. Això ja ho he dit recentment però ho repeteixo: Recordeu la URSS, Iugoslàvia, Txecoslovàquia o l’Alemanya Democràtica. Aquests Estats existien, i van acabar desapareixent del mapa. La URSS va desintegrar-se convertint-se en un munt d’Estats, Txecoslovàquia va dividir-se en la República Txeca i Eslovàquia, Iugoslàvia es va embrancar en una terrible guerra per impedir la seva desintegració però va acabar desintegrant-se. Quasi totes les antigues repúbliques escindides de la desapareguda Iugoslàvia s’han integrat a la Unió Europea, Sèrbia, el país que va declarar-li la guerra als altres és un dels Estats que encara no ha ingressat a la UE, recentment Kosovo ha estat reconegut com Estat per les Nacions Unides, encara no ha ingressat a la UE, i Kosovo encara no ha estat reconegut per Espanya. Seria bo que la senyora vicepresidenta prengués nota, ella és vicepresidenta d’un Estat que no reconeix Kosovo i es posiciona al costat de Sèrbia, l’Estat que va provocar la guerra i que ara no és Estat de la UE. Cal dir que una de les condicions per ingressar, una de les condicions, és que els criminals de guerra siguin entregats, Espanya va permetre que persones que van ser ministres del règim franquista continuessin remenant les cireres, i ho fessin creant un partit, el partit del qual és dirigent la senyora Sáenz de Santamaría. I quedava l’Alemanya Democràtica, Alemanya Oriental o RDA. Alemanya va ser dividida després de la Segona Guerra Mundial i posada sota la tutela de les potències guanyadores de la SGM, finalment van conformar-se dues Alemanyes. A principis dels 90 i de forma inesperada el mur que separava aquests dos països va caure, un mur físic però també ideològic. La RDA, un Estat policial sota la bota soviètica va acabar reunificant-se política i territorialment amb l’Alemanya Federal. Com he dit abans, la ONU ha reconegut Kosovo com un nou Estat i ja ha deixat d’estat sota tutela, almenys teòricament, i això ha succeït aquesta setmana a Europa. Per tant, allò que la vicepresidenta del govern espanyol creu que no és possible ja continua succeint. El món canvia, neixen i moren països, alguns ho fan sense que els seus dirigents sàpiguen que ha passat. Cal dir, que els governants espanyols de l’època de la pèrdua de Cuba no van entendre mai la raó que allò hagués passat. De fet, en els anys previs totes les decisions que van prendre pretenent acabar amb l’independentisme de l’illa i impedir que aquesta s’independitzés van aconseguir l’efecte contrari, i els dirigents espanyols no ho van entendre. Ara, repeteixen els mateixos errors amb Catalunya, i cada vegada que obren la boca un quants catalans més es tornen independentistes. 

La independència intranquil·litza a Manos Limpias 

La independència de Catalunya intranquil·litza Manos Limpias, el sindicat ultradretà presenta una querella contra Mas acusant-lo de sedició i coaccions a les institucions de l’Estat. Segons el sindicat ultradretà va ser Artur Mas que va incitar i agitar la manifestació independentista de la Diada on segons Manos Limpias es van sentir “insults contra Espanya i les seves institucions”. Acusen el president Mas d’haver encoratjat “el pacte i la insubmissió fiscal” i d’haver anunciat que volia construir estructures d’Estat. Segons Manos Limpias: “El que hi ha hagut és una voluntat ferma d'independentisme, secessionisme, de desafiament, de trencament amb Espanya i amb les institucions que vulnera la nostra Carta Magna i incorre, a més en un delicte de sedició”. I insten a que s’actuï abans que hi hagi una declaració formal d’independència. És a dir, que consideren que la proclamació d’independència és imminent, oi?. Sorprèn que un sindicat ultradretà s’empari en la Constitució espanyola, això ens diu que aquesta Constitució espanyola de democràtica té poc si un sindicat ultradretà i dos militars, apart de tota mena de galifardeus antidemocràtics s’emparen en ella per tractar d’impedir un procés democràtic d’independència. 

El rei renya els catalans 

El paquidermicida s’uneix a la festa. Com que ara no el deixen anar a matar bèsties innocents té molt més temps lliure i ha decidit canviar la escopeta per la ploma, suposant que aquesta carta que el Borbó ha escrit als catalans per renyar-nos l’hagi escrit ell. Sembla que la Diada l’ha posat una mica nerviós, comprensible. Deu haver enyorat el poder que tenia els seus avantpassats, ell s’ha de conformar escrivint una carta, no pot enviar l’exèrcit com feien abans. El monarca Borbó va fer una crida als espanyols perquè s’unissin per fer front a la crisi i així sortir de la “difícil conjuntura econòmica, política i social” i va advertir que “dividir forces, encoratjar dissensions, perseguir quimeres, aprofundir ferides”.

Anem a pams. Que un Borbó tingui la barra d’acusar les persones que ens vam manifestar el dia 11 demanant la independència parli d’aprofundir ferides, una dinastia que ha comés des de fa tres segles tota mena de crims contra Catalunya no pot tenir tan poca vergonya per renyar-nos, quan ell no és ni ha estat mai precisament exemplar, i és part d’una dinastia que tampoc ha estat exemplar. No perseguim quimeres, volem la independència i això és una realitat.

Qui obre ferida és qui nega que es perseguís la llengua catalana quan els Borbons en van ser responsables i a ell el va nomenar un dictador que es va destacar per això, això és obrir una ferida, una ofensa. Quina autoritat té aquest senyor per demanar “unitat” per enfrontar la crisi quan ell va anar a assassinar un pobre elefant?

Joan Carles I, el paquidermicida, diu en aquesta cínica i desvergonyida carta penjada a la web de la Casa Reial que “només superarem les dificultats actuals actuant units, caminant junts, unint les nostres veus, remant alhora”. Ens vol enviar a galeres a tots, ben encadenats i remant al ritme que ens marqui un tambor mentre ens fuetegen?. El problema és que estar units al Regne d’Espanya està arruïnant Catalunya i és evident que els incompetents que governen el Regne d’Espanya no és gaire probable que trobin la sortida de la crisi perquè en el temps que fa que manen només han aconseguit empitjorar encara més la situació. Remar junts amb el Borbó i la camarilla de Rajoy?. No fem bromes.

“Estem en un moment decisiu pel futur d’Europa i d’Espanya i per assegurar o arruïnar el benestar que tant ens ha costat aconseguir”. El benestar de molta gent ha estat arruïnat pels governs incompetents del Regne d’Espanya. El monarca deu témer que el seu benestar es vegi afectat.

“No són aquests temps bons per escodrinyar en les essències ni per debatre si són llebrers o conillers els qui amenacen el nostre model de convivència”. El model de convivència no existeix, només cal llegir els diaris de la caverna mediàtica i alguns polítics espanyols. Recordaré que a Catalunya els dos partits espanyolistes (PP i C’s) s’han dedicat a intentar acabar amb la convivència, intentant enfrontar els catalans en funció del seu origen i de la seva llengua, que aquests dos partits han atacat la llengua catalana en nom de les essències pàtries espanyoles, I el rei mai ha fet cap declaració en favor del respecte a les altres llengües que es parlen al Regne d’Espanya, més aviat ha mentit negant la persecució d’aquestes llengües i la imposició del castellà “manu militari”.

“Són – diu el Borbó -, pel contrari, els més adequats per l’acció decidida i conjunta de la societat, a tots els nivells, en defensa del model democràtic i social que entre tots hem escollit”. Com pot un senyor que té un càrrec vitalici – rei – no escollit pel poble, i a qui va nomenar successor seu el dictador Francisco Franco parlar de “model democràtic que entre tots hem escollit”?. A ell no l’ha escollit el poble sinó un dictador, el seu càrrec és vitalici i hereditari, i està al marge de la llei. Quina democràcia és aquesta que té Espanya que nega el dret a independitzar-se als catalans?

I que ha fet aquest rei per sortir de la crisi, en favor de la pluralitat cultural i lingüística del Regne d’Espanya i pels valors democràtics?. Res. Només cal preguntar a aquest sàtrapa paquidermicida perquè no calla.

Alfred Bosch (ERC) ha reptat el Borbó a dir “com reaccionarà” quan Catalunya decideixi “on vol estar i que vol ser” en llibertat. Bosch ha recordat al Borbó que 1,5 milions de catalans van manifestar-se per tenir el dret a decidir i que si algú – Joan Carles I? – té problemes per acceptar la capacitat de decisió dels pobles “potser té algun problema amb la llibertat” i va reptar el rei a que “digui com reaccionarà quan el poble de Catalunya decideixo on vol estar i que vol ser”.

Un monarca poc exemplar en el seu comportament que és rei d’un Estat, Espanya, amb un govern inepte i amb tics autoritaris, que té dos territoris amb un independentisme creixent, i ells continuen actuant com si estiguéssim en el segle XIX, justament el segle que van perdre tot el seu imperi colonial, que en quatre segles han patit 14 bancarrotes, i en dos segles uns 25 cops d’Estat i pronunciaments, però els seus governants actuals continuen actuant de la mateixa manera que els seus predecessors del segle XIX. 

La lideressa ultranacionalista vol acabar amb la Generalitat 

Rosa Díez, èmula carpetovetònica de Milosevic i lideressa ultranacionalista (espanyola) de Unión Progreso y Democracia (Ultranacionalismo Patrioterismo y Demagogia, seria més escaient), ha demanat l’abolició de les institucions d’autogovern catalanes en aplicació de l’article 155 de la Constitució (colpista i antidemocràtica) espanyola. Segons l’article 155 d’aquesta Constitució que la lideressa ultranacionalista vol aplicar “si una Comunitat Autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposaven, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interés general d'Espanya, el Govern, i previ requeriment desatès fet al President de la Comunitat Autònoma, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat podrà adoptar les mesures necessàries per tal d'obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interés general esmentat”. Díez ha declarat a RNE que “el govern d'Espanya ha d'utilitzar l'article 155 de la Constitució” i es pregunta: “És creïble que arreglin la situació els que l'han provocada? Poden, les comunitats autònomes que s'han endeutat per sobre de les seves possibilitats, que han creat i mantingut estructures institucionals alienes a l’interés general, desfer l'entramat que les ha dut a la fallida?”. El govern central, tant el del PSOE com el del PP, estan mancats d’autoritat degut als reiterats incompliments dels acords. La senyora Díez creu que si l’Estat decidís dissoldre la Generalitat de Catalunya i el Parlament no succeiria res?. És una absoluta insensata. Està proposant fer el mateix que el govern Radical-CEDA va fer l’any 1934 va fer contra el govern de la Generalitat del president Companys, dissoldre la Generalitat per la força. Díez afirma que UPyD són “un partit nacional que defensa el mateix a tot arreu. Això, a Espanya, és una raresa” perquè segons ella: “Volem que la Unió Europea tingui una fiscalitat comuna i no ho volem a Espanya? Cada comunitat autònoma n'ha de tenir una de diferent?”. No digui estupideses, insensata ultranacionalista, a Espanya hi ha un IVA del 21% a la cultura que es considerada un luxe mentre els toros tenen l’IVA reduït del 10%, no digui bajanades. Primer s’empara en aquesta Constitució espanyola per suprimir les institucions de Catalunya, igual que han fet alguns militars per defensar l’enviament de l’Exèrcit espanyol amb certs corifeus mediàtics (Curry Valenzuela i alguns altres “predicadors” cavernaris) i polítics (Caja, Rivera i Sánchez Camacho) aplaudint amb les orelles, i ara parla d’harmonitzar els impostos amb Europa quan no és veritat que tots els països de la UE tenen els mateixos impostos. Díez és una insensata, colpista i ignorant, i el pitjor és que aquesta messies carpetovetònica és actualment la política més valorada d’Espanya. El declivi d’Espanya està encara més accentuat del que molts es pensen, i si creuen que posant aquesta individua se solucionaran els problemes d’Espanya és que són imbècils integrals. El que proposa Díez ja ho han fet altres, el comte-duc d’Olivares ja ho va provar, Felip V va derrotar-nos militarment el 1714 i des de llavors s’han anat dictant lleis i decrets, ens han derogat les nostres institucions, ens han prohibit parlar la nostra llengua i ens han assassinat un president de la Generalitat, i tot i així, no només no ens han aconseguit esborrar la nostra personalitat que tenim com a poble, però aquesta messiànica i autoritària política espanyolista vol seguir fent el mateix. 

Rosa Díez titlla de “tribu” a 1,5 milions de catalans 

La messiànica Rosa Díez no té prou demanant que es perpetri un cop d’Estat contra el govern i les institucions de Catalunya, a més ens falta el respecte sense cap mena de vergonya titllant-nos als catalans que vam anar a la manifestació de la Diada de “tribu”. Si els que vam anar el dia 11 de setembre a la manifestació som una tribu els votants de la senyora Díez són una plaga. Rosa Díez és un d’aquests paràsits que viu de la política sense aportar res positiu i podrint el sistema democràtic des de dins. 

El ministre d’Exterior ens amenaça amb fer-nos fora de la UE per tota la eternitat 

García Margallo, el ministre d’Exteriors del govern espanyol ha advertit que si Catalunya s’independitza d’Espanya el seu govern farà tot el que puguin per tal que Catalunya romangui fora de la Unió Europea per tota la eternitat. La eternitat és molt de temps i el govern espanyol del PP no durarà tant de temps, i si bé és cert que l’acceptació de nous membres s’ha d’aprovar per unanimitat el senyor García Margallo oblida que el seu país en aquest moment té el prestigi sota mínims, i que podrien ser pressionats pels països que realment manen a Europa, no ja perquè votin favorablement però si perquè s’abstinguin. 

Conclusió

Fixem-nos en un detall, tots els missatges que ens arriben d’Espanya són amenaces i insults, no hi ha cap missatge en positiu per convèncer-nos que renunciem a la independència, només amenaces del que ens voldrien fer si ens proclamem independents.

 

 

Artur Mas rebut a Barcelona després de la seva reunió amb Rajoy, el clam dels que hi vam ser allà és clar i contundent: INDEPENDÈNCIA. / Artur Mas recibido en Barcelona tras su reunión con Rajoy, el clamor de los que estuvimos allí es claro y contundente: INDEPENDENCIA.



 

 
España, ¿últimos momentos de un Estado en descomposición? (II)

La reunión Mas - Rajoy

El presidente de la Generalitat de Catalunya, el Muy Honorable Artur Mas, viajó esta mañana a Madrid para proponer al presidente del Gobierno español, Mariano Rajoy, un acuerdo sobre el pacto fiscal. Permitidme que plantee este asunto en dos puntos: los hechos como son y mi interpretación de los hechos.
1-Los hechos como son: Mas ha visitado Rajoy para proponerle un acuerdo sobre el pacto fiscal. Han hablado en privado y Rajoy ha dicho que NO. Tras la reunión el presidente de la Generalitat ha explicado ante los medios de comunicación, y por tanto de nosotros, el fracaso de la negociación. Rajoy, en cambio, ha hecho lo que siempre hace, se ha escondido. Es la diferencia entre un presidente que da la cara, Mas, y otro que prefiere estar escondido, Rajoy.
2 - Mi interpretación de los hechos: Rajoy ha dicho que NO porque no podía hacer otra cosa, si hubiera llegado a un acuerdo con Mas le habrían acusado de bajarse los pantalones ante los catalanes. Mas sabía que Rajoy le diría que NO, pero necesitaba que éste le dijera NO al pacto fiscal, de esta manera Mas tiene las manos libres para iniciar un proceso de secesión, puede decir que no le han dejado otra salida. Y con el apoyo de la ciudadanía que se manifestó en favor de que Catalunya sea un nuevo Estado de Europa puede iniciar el proceso. De hecho Rajoy se ha negado a negociar, pues bien, no se puede negociar con gente que no quiere negociar nada, antes negociaban y algunas veces firmaban los acuerdos pero no los cumplían, ahora ya no quieren negociar nada.

La vicepresidenta del gobierno español ya dijo NO dos días antes

Entiendo que el presidente de la Generalitat ha ido a Madrid a reunirse con Rajoy para que luego nadie pueda decir que él no quiso negociar, y así ha sido, es Rajoy quien se ha negado a negociar, pero el presidente Mas podía haberse ahorrado el viaje, el tiempo del viaje y el dinero que cuesta el viaje a Madrid. No había que ir a perder el tiempo en Madrid porque ya nos dijeron que no querían negociar.
La vicepresidenta del gobierno español, Soraya Sáenz de Santamaría ya dijo dos días antes que no había nada que negociar. Rajoy puede perder el tiempo porque a diferencia de otros presidentes de gobierno, primeros ministros y jefes de Estado (con poder) que salen a explicar lo que hacen y lo que sucede, Rajoy se dedica a hacer el vago y permanece escondido en medio de una crisis muy dura. En eso se parece al jefe del Estado español, que prefiere hacer el vago y cuando decide realizar alguna actividad es una actividad indecente tal y como está el Reino de España. De este personaje hablaremos más adelante en este artículo.
La vicepresidenta dice que España está centrada en salir de la crisis y en crear empleo, y sólo hay que ver cómo está el panorama para darse cuenta que no lo están consiguiendo, más bien sucede que todas las medidas que toman empeoran la situación más todavía. La vicepresidenta del gobierno español Soraya Sáenz de Santamaría, acusa al gobierno de la Generalitat de gastar dinero en asuntos superfluos como las embajadas en el extranjero. Hay que decir que la Generalitat no tiene embajadas en el extranjero, estas mal llamadas popularmente - no lo digo por el PP - "embajadas" son una especie de delegaciones situadas en varios países que ayudan a empresarios catalanes a hacer negocios en aquellos países y a empresarios de aquellos países a hacer negocios en Catalunya. También hay que decir que todas las comunidades autónomas tienen sus "embajadas" en el extranjero, y en algún caso tienen más que Catalunya. Sáenz de Santamaría es la vicepresidenta de un gobierno que quiere construir las dos vías muertas más caras de Europa, el AVE a Portugal cuando Portugal ha anunciado que detenía sine die las obras de su AVE que debía unir con el español, y el corredor central que pretendía atravesar el Pirineo aragonés y conectarse con el TGV francés cuando los franceses ya han dicho que no piensan hacer su parte del túnel porque es caro (y es un disparate). Quizás debería empezar cortando las subvenciones a determinadas fundaciones generosamente financiadas por el Estado y que están dedicadas a la memoria de un dictador asesino. Y cuanto cuesta abrir delegaciones del Instituto Cervantes en China, señora vicepresidenta?
La vicepresidenta del gobierno cree que la manifestación de la Diada forma parte de "una espiral poco reflexionada, en la que cada día se habla de una cosa y de la otra, de la OTAN o el Rey" y pide a los nacionalistas catalanes "que en primer lugar miren por donde va el mundo, porque las prioridades son la crisis y el paro y eso sólo añade dificultades". Quien no sabe por dónde va el mundo son los nacionalistas españoles que amenazan a los catalanes con tanques, una Constitución muy poco democrática y otros desastres si decidimos independizarnos, esto sucede cuando un Estado - España - tiene un gobierno de un nacionalismo españolista decimonónico y absolutamente ignorante de la historia reciente del mundo y de Europa, y de la propia historia de su país.
Si la señora Sáenz de Santamaría cree que un proceso de independencia es imposible es que ignora que ha sucedido en Europa en estos 20-25 años. Esto ya lo he dicho recientemente pero lo repito: Recuerde la URSS, Yugoslavia, Checoslovaquia o la Alemania Democrática. Estos Estados existían, y acabaron desapareciendo del mapa. La URSS se desintegró convirtiéndose en un montón de Estados, Checoslovaquia se dividió en la República Checa y Eslovaquia, Yugoslavia se enzarzó en una terrible guerra para impedir su desintegración pero acabó desintegrándose. Casi todas las antiguas repúblicas escindidas de la desaparecida Yugoslavia se han integrado en la Unión Europea, Serbia, el país que declararle la guerra a las demás es uno de los Estados que aún no ha ingresado en la UE, recientemente Kosovo ha sido reconocido como Estado por las Naciones Unidas, aún no ha ingresado en la UE, y Kosovo aún no ha sido reconocido por España. Sería bueno que la señora vicepresidenta tomara nota, ella es vicepresidenta de un Estado que no reconoce Kosovo y se posiciona al lado de Serbia, el Estado que provocó la guerra y que ahora no es Estado de la UE. Hay que decir que una de las condiciones para ingresar, una de las condiciones, es que los criminales de guerra sean entregados, España permitió que personas que fueron ministros del régimen franquista continuaran removiendo las cerezas, y lo hicieran creando un partido, el partido del cual es dirigente la señora Sáenz de Santamaría. Y quedaba la Alemania Democrática, Alemania Oriental o RDA. Alemania fue dividida tras la Segunda Guerra Mundial y puesta bajo la tutela de las potencias ganadoras de la SGM, finalmente se formaron dos Alemanias. A principios de los 90 y de forma inesperada el muro que separaba estos dos países cayó, un muro físico pero también ideológico. La RDA, un Estado policial bajo la bota soviética terminó reunificando política y territorialmente con la Alemania Federal. Como he dicho antes, la ONU ha reconocido a Kosovo como un nuevo Estado y ya ha dejado de estar bajo tutela, al menos teóricamente, y esto ha sucedido esta semana en Europa. Por lo tanto, lo que la vicepresidenta del gobierno español cree que no es posible ya está sucediendo. El mundo cambia, nacen y mueren países, algunos lo hacen sin que sus dirigentes sepan que ha pasado. Hay que decir, que los gobernantes españoles de la época de la pérdida de Cuba no entendieron nunca la razón que lo hubiera pasado. De hecho, en los años previos todas las decisiones que tomaron pretendiendo acabar con el independentismo de la isla e impedir que ésta se independizara lograron el efecto contrario, y los dirigentes españoles no lo entendieron. Ahora, repiten los mismos errores con Catalunya, y cada vez que abren la boca unos cuantos catalanes más se vuelven independentistas.

La independencia intranquiliza a Manos Limpias

La independencia de Catalunya intranquiliza Manos Limpias, el sindicato ultraderechista presenta una querella contra Mas acusándolo de sedición y coacciones a las instituciones del Estado. Según el sindicato ultraderechista fue Artur Mas que incitó y agitó la manifestación independentista de la Diada donde según Manos Limpias se escucharon "insultos contra España y sus instituciones". Acusan al presidente Mas de haber alentado "el pacto y la insumisión fiscal" y de haber anunciado que quería construir estructuras de Estado. Según Manos Limpias: "Lo que ha habido es una voluntad firme de independentismo, secesionismo, de desafío, de ruptura con España y con las instituciones que vulnera nuestra Carta Magna e incurre, además en un delito de sedición". Y instan a que se actúe antes de que haya una declaración formal de independencia. Es decir, que consideran que la proclamación de independencia es inminente, ¿verdad?. Sorprende que un sindicato ultraderechista se ampare en la Constitución española, esto nos dice que esta Constitución española de democrática tiene poco si un sindicato ultraderechista y dos militares, aparte de todo tipo de golfos antidemocráticos se amparan en ella para tratar de impedir un proceso democrático de independencia.

El rey riñe a los catalanes

El paquidermicida se une a la fiesta. Como ahora no lo dejan ir a matar animales inocentes tiene mucho más tiempo libre y ha decidido cambiar la escopeta por la pluma, suponiendo que esta carta que el Borbón ha escrito a los catalanes para reprendernos la haya escrito él. Parece que la Diada le ha puesto un poco nervioso, comprensible. Habrá añorado el poder que tenía sus antepasados, él se tiene que conformar escribiendo una carta, no puede enviar el ejército como hacían antes. El monarca Borbón hizo un llamamiento a los españoles para que se unieran para hacer frente a la crisis y así salir de la "difícil coyuntura económica, política y social" y advirtió en contra de "dividir fuerzas, alentar disensiones, perseguir quimeras, profundizar heridas" .
Vamos por partes. Que un Borbón tenga la barra de acusar a las personas que nos manifestamos el día 11 pidiendo la independencia hable de profundizar heridas, una dinastía que ha cometido desde hace tres siglos toda clase de crímenes contra Catalunya no puede tener tan poca vergüenza para regañarnos, cuando él no es ni ha sido nunca precisamente ejemplar, y es parte de una dinastía que tampoco ha sido ejemplar. No perseguimos quimeras, queremos la independencia y esto es una realidad.
Quien abre herida es quien niega que se persiguiera la lengua catalana cuando los Borbones fueron responsables y a él le nombró un dictador que se destacó por eso, esto es abrir una herida, una ofensa. ¿Qué autoridad tiene este señor para pedir "unidad" para enfrentar la crisis cuando él fue a asesinar un pobre elefante?
Juan Carlos I, el paquidermicida, dice en esta cínica y desvergonzada carta colgada en la web de la Casa Real que "sólo superaremos las dificultades actuales actuando unidos, caminando juntos, uniendo nuestras voces, remando al mismo tiempo". ¿Nos quiere enviar a galeras a todos, bien encadenados y remando al ritmo que nos marque un tambor mientras nos azotan?. El problema es que estar unidos al Reino de España está arruinando Catalunya y es evidente que los incompetentes que gobiernan el Reino de España no es muy probable que encuentren la salida de la crisis porque en el tiempo que hace que mandan sólo han conseguido empeorar aún más la situación. ¿Remar juntos con el Borbón y la camarilla de Rajoy?. No hagamos bromas.
"Estamos en un momento decisivo para el futuro de Europa y de España y para asegurar o arruinar el bienestar que tanto nos ha costado conseguir". El bienestar de mucha gente ha sido arruinado por los gobiernos incompetentes del Reino de España. El monarca debe temer que su bienestar se vea afectado.
"No son estos tiempos buenos para escudriñar en las esencias ni para debatir si son galgos o podencos los que amenazan nuestro modelo de convivencia". El modelo de convivencia no existe, sólo hay que leer los periódicos de la caverna mediática y algunos políticos españoles. Recordaré que en Catalunya los dos partidos españolistas (PP y C 's) se han dedicado a intentar acabar con la convivencia, intentando enfrentar los catalanes en función de su origen y de su lengua, que estos dos partidos han atacado la lengua catalana en nombre de las esencias patrias españolas, Y el rey nunca ha hecho ninguna declaración en favor del respeto a las otras lenguas que se hablan en el Reino de España, más bien ha mentido negando la persecución de estas lenguas y la imposición del castellano "manu militari ".
"Son - dice el Borbón -, por el contrario, los más adecuados para la acción decidida y conjunta de la sociedad, a todos los niveles, en defensa del modelo democrático y social que entre todos hemos escogido". ¿Cómo puede un señor que tiene un cargo vitalicio - rey - no elegido por el pueblo, y a quien nombró sucesor suyo el dictador Francisco Franco hablar de "modelo democrático que entre todos hemos escogido"?. A él no le ha elegido el pueblo sino un dictador, su cargo es vitalicio y hereditario, y está al margen de la ley. ¿Qué democracia es esa que tiene España que niega el derecho a independizarse a los catalanes?
¿Y que ha hecho este rey para salir de la crisis, en favor de la pluralidad cultural y lingüística del Reino de España y los valores democráticos?. Nada. Sólo hay que preguntar a este sátrapa paquidermicida porque no se calla.
Alfred Bosch (ERC) ha retado al Borbón a decir "cómo reaccionará" cuando Catalunya decida "donde quiere estar y que quiere ser" en libertad. Bosch ha recordado al Borbón que 1,5 millones de catalanes se manifestaron para tener el derecho a decidir y que si alguien - Juan Carlos I? - Tiene problemas para aceptar la capacidad de decisión de los pueblos "quizá tiene algún problema con la libertad" y retó al rey a que "diga cómo reaccionará cuando el pueblo de Catalunya decido dónde quiere estar y que quiere ser".
Un monarca poco ejemplar en su comportamiento que es rey de un Estado, España, con un gobierno inepto y con tics autoritarios, que tiene dos territorios con un independentismo creciente, y ellos siguen actuando como si estuviéramos en el siglo XIX, justamente el siglo que perdieron todo su imperio colonial, que en cuatro siglos han sufrido 14 bancarrotas, y en dos siglos unos 25 golpes de Estado y pronunciamientos, pero sus gobernantes actuales siguen actuando de la misma manera que sus predecesores del siglo XIX .

La lideresa ultranacionalista quiere acabar con la Generalitat

Rosa Díez, émula carpetovetónica de Milosevic y lideresa ultranacionalista (española) de Unión Progreso y Democracia (Ultranacionalismo Patrioterismo y demagogia, sería más apropiado), ha pedido la abolición de las instituciones de autogobierno catalanas en aplicación del artículo 155 de la Constitución (golpista y antidemocrática) española. Según el artículo 155 de esta Constitución que la lideresa ultranacionalista quiere aplicar "si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, y previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del interés general mencionado ". Díez ha declarado a RNE que "el gobierno de España debe utilizar el artículo 155 de la Constitución" y se pregunta: "¿Es creíble que arreglen la situación los que la han provocado? Pueden, las comunidades autónomas que se han endeudado por encima de sus posibilidades, que han creado y mantenido estructuras institucionales ajenas al interés general, deshacer el entramado que las ha llevado a la quiebra? ". El gobierno central, tanto el del PSOE como el del PP, carecen de autoridad debido a los reiterados incumplimientos de los acuerdos. ¿La señora Díez cree que si el Estado decidiera disolver la Generalidad de Catalunya y el Parlamento no sucedería nada?. Es una absoluta insensata. Está proponiendo hacer lo mismo que el gobierno Radical-CEDA hizo en el año 1934 hizo contra el gobierno de la Generalitat del presidente Companys, disolver la Generalitat por la fuerza. Díez afirma que UPyD son "un partido nacional que defiende lo mismo en todas partes. Esto, en España, es una rareza "porque según ella:" Queremos que la Unión Europea tenga una fiscalidad común y no lo queremos en España? Cada comunidad autónoma debe tener una distinta? ". No diga estupideces, insensata ultranacionalista, en España hay un IVA del  21% a la cultura que se considera un lujo mientras los toros tienen el IVA reducido del 10%, no diga tonterías. Primero se ampara en esta Constitución para suprimir las instituciones de Catalunya, al igual que han hecho algunos militares para defender el envío del Ejército español con ciertos corifeos mediáticos (Curry Valenzuela y algunos otros "predicadores" cavernarios) y políticos (Caja , Rivera y Sánchez Camacho) aplaudiendo con las orejas, y ahora habla de armonizar los impuestos con Europa cuando no es verdad que todos los países de la UE tienen los mismos impuestos. Díez es una insensata, golpista e ignorante, y lo peor es que esta mesías carpetovetónica es actualmente la política más valorada de España. El declive de España está aún más acentuado de lo que muchos piensan, y si creen que poniendo esta individua se solucionarán los problemas de España es que son imbéciles integrales. Lo que propone Díez ya lo han hecho otros, el conde-duque de Olivares ya lo probó, Felipe V nos derrotó militarmente en 1714 y desde entonces se han ido dictando leyes y decretos, nos han derogado nuestras instituciones , nos han prohibido hablar nuestra lengua y nos han asesinado un presidente de la Generalitat, y aún así, no sólo no nos han logrado borrar nuestra personalidad como pueblo, pero esta mesiánica y autoritaria política españolista quiere seguir haciendo lo mismo.

Rosa Díez llama "tribu" a 1,5 millones de catalanes

La mesiánica Rosa Díez no tiene suficiente pidiendo que se perpetre un golpe de Estado contra el gobierno y las instituciones de Catalunya, además nos falta el respeto sin ningún tipo de vergüenza llamándonos a los catalanes que fuimos a la manifestación de la Diada de "tribu". Si los que fuimos el día 11 de septiembre en la manifestación somos una tribu los votantes de la señora Díez son una plaga. Rosa Díez es uno de esos parásitos que vive de la política sin aportar nada positivo y pudriendo el sistema democrático desde dentro.

El ministro de Exterior nos amenaza con echarnos de la UE para toda la eternidad

García Margallo, el ministro de Exteriores del gobierno español ha advertido que si Catalunya se independiza de España su gobierno hará todo lo que puedan para que Catalunya permanezca fuera de la Unión Europea por toda la eternidad. La eternidad es mucho tiempo y el gobierno español del PP no durará tanto tiempo, y si bien es cierto que la aceptación de nuevos miembros debe aprobarse por unanimidad el señor García Margallo olvida que su país en este momento tiene el prestigio bajo mínimos, y que podrían ser presionados por los países que realmente mandan en Europa, no ya para que voten favorablemente pero si para que se abstengan.

Conclusión


Fijémonos en un detalle, todos los mensajes que nos llegan de España son amenazas e insultos, no hay ningún mensaje en positivo para convencernos de que renunciemos a la independencia, sólo amenazas de lo que nos querrían hacer si nos proclamamos independientes.

30 de maig 2012

El problema espanyol (XVI)

El problema espanyol (XVI)

Diners
Ni els ciutadans, ni els fantasmagòrics Mercats, ni els governs d’altres països es creuen el govern espanyol que presideix – diuen – un tal Mariano “Wally” Rajoy. El terme de moda ara – el trending topic– és a Espanya la “prima de risc” que ja ha superat els 500 punts, va arribar dilluns als 510 punts. Mentrestant el govern espanyol va injectant diners en aquesta criatura monstruosa que ha estat creada, Bankia, un monstre que s’ha engreixat cruspint-se altres entitats “malaltes” (com la mateixa Caja Madrid) i que ara com si d’un forat negre situat al centre de l’economia i de la política espanyola va empassant-se milers de milions d’euros, de moment la quantitat ja arriba als 23000 milions d’euros, però Xavier Sala i Martín diu que la xifra que caldrà injectar per intentar salvar la “criatura monstruosa” podria arribar a superar els 40000 milions d’euros. I res no garanteix que no acabi fent un pet com una gla, perquè malgrat -  o potser per això -  tenir garantida la injecció de diners que calguin com ha promès el govern espanyol la cotització de Bankia a la Borsa ha arribat a caure un 26,75%, finalment dilluns la caiguda va ser del 22%.
La xiulada (o la culpa és del cha-cha-cha)
El govern que presideix Rajoy no sap per on navega, actua com un mandril amb una metralleta, i no se’l creu ningú, no se’l creuen els ciutadans dels quals administra els diners, no se’l creuen els governs d’altres països i no se’l creuen aquests fantasmagòrics Mercats que semblen ser els que realment dicten les seves polítiques. És comprensible, els dos ministres principals en matèria econòmica es contradiuen entre ells, el president del govern acostuma a estar en parador desconegut. És un govern que està molt nerviós, i incapaç d’aprendre dels errors del passat. Sempre prenen la pitjor de les decisions possibles.
El passat divendres va celebrar-se la final de la Copa del Rei, partit amb l’absència del Cap d’Estat, del Cap del Govern de l’Estat i de la Cap del govern de la Comunitat Autònoma on se celebrava el partit. La xiulada va durar el que va durar l’himne però des de dies abans del partit ha fet tremolar tot. La xiulada ha arribat a la premsa estrangera posant en evidència que a l’Estat espanyol hi ha, apart d’una crisi econòmica molt greu, una crisi política i també l’Estat espanyol està en crisi i en dubte. Espanya ja no és l’Estat aparentment monolític que pretenia semblar cara enfora. Els estrangers que segurament tenien la sensació que Barcelona, Bilbao, Madrid i Sevilla eren, si fa no fa, el mateix, descobreixen que a Bilbao (Euskadi) i a Barcelona (Catalunya) hi viu una gent rara que no se sent gens espanyola.

El govern espanyol està nerviós, el ministre d’Exteriors espanyol culpa del nivell tan alt de la prima de risc, més de 500 punts a la xiulada, quan ja abans de la xiulada la prima de risc duia una tendència ascendent que no han sabut aturar. La xiulada va ser un fet puntual però sembla que està sent més demolidora del que ningú es pensava. Si us interessa escoltar les declaracions desafortunades de la lideressa madrilenya del PP Esperanza Aguirre rellegiu l’article anterior, allà hi ha el vídeo amb les declaracions de la senyora marquesa, Gran d’Espanya i lideressa de les Espanyes. El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, ha declarat a la SER: “A mi em sembla horrible que es xiuli l’himne nacional o que es xiuli al príncep, em sembla que això perjudica els interessos de tots els espanyols, no diré que hi ha una relació exacte entre la prima de risc i les xiulades a l’himne però l’experimentar una debilitat de la Nació és quelcom que els Mercats oloren”. La xiulada ha estat una cosa puntual, el govern del PP va guanyar les eleccions el novembre i va començar a governar el desembre, des de llavors tots els indicadors de l’economia espanyola que eren molt dolents han empitjorat encara més, i no hi havia cap xiulada, només un nefast govern del PP que ha succeït un mal govern del PSOE.
Un altre ministre del govern espanyol, ministre de defensa, Pedro Morenés, dedicat aquests dies a fer de comercial de la indústria armamentística espanyola, indústria on Morenés té molts interessos personals ja que ell prové d’aquest sector, està negociant contractes per a la venda de tancs Leopard a l’Aràbia Saudita. Morenés afirma que la indústria armamentística espanyola i les Forces Armades espanyoles són claus per a promoure la “marca Espanya” i es mostra contrari a fer retallades en aquest sector de la Defensa. I llavors s’ha vestit de nacionalista espanyol, i no hi ha res més perillós que un nacionalista espanyol armat i ha respost que quan sona l’himne espanyol “qualsevol bon espanyol” s’ha de posar dret. Però, home, que diu?. Això de parlar de “bons espanyols” ho feien els franquistes, “bons espanyols” eren aquells que es mostraven fidels al règim i la seva ideologia, els catalans, fins i tot aquells que feien grans gestos per demostrar com de “bons espanyols” eren sempre eren sospitosos de deslleialtat només pel fet de ser catalans. L’himne espanyol, la Marxa Reial, no se’l creuen ni els propis nacionalistes espanyols, perquè ens l’hem de creure aquells que ni ens considerem espanyols?.
Les trompetes de Jericó

Josuè va enderrocar les muralles de Jericó fent bufar trompetes, segurament el que devia fer amb aquestes trompetes era fer tant de soroll que els habitants de Jericó no van escoltar com s’estaven excavant uns túnels sota les muralles de Jericó, i mitjançant un foc als fonaments de la muralla la feien caure. Una tàctica que també van emprar els romans i que és coneguda de molt antic. Sembla, però, que a Madrid tot va tremolar, políticament parlant, abans, especialment durant la xiulada i després. No s’ha enfonsat cap edifici però sembla que la xiulada ha tingut el mateix efecte sobre el nacionalisme espanyol que les trompetes de Josuè sobre les muralles de Jericó. Ara, potser caldria alimentar el foc que crema sota aquestes muralles i seguir tocant les nostres “trompetes”, això podria estar a punt d’enfonsar-se.
Gibraltar
Un dels temes que més excita a qualsevol “bon espanyol” és el tema de Gibraltar, un tros de territori situat a l’extrem més al sud de la Península sota jurisdicció britànica des del segle XVII. Es tracta d’una petita ciutat plena de botigues, com Andorra, el Penyal que domina tota la zona i uns micos, els únics micos salvatges d’Europa. A les portes del Penyal sovint hi ha alguns nacionalistes espanyols que s’hi congreguen per cridar “Gibraltar espanyol”, un altre espectacle pels turistes, nacionalistes espanyols cridant “Gibraltar espanyol” a la part espanyola, i micos a la part britànica. I com que tot cabdill espanyol necessita fer-se un nom per passar a la Història de les Espanyes, Rajoy no podria haver escollit res millor que intentar la captura de Gibraltar, o per ser exactes, la captura de peixos en aigües jurisdiccionals gibraltarenyes que Espanya es nega a reconèixer com a tals. Si, Aznar va passar a la Història com l’heroi de la Batalla de Perejil, Rajoy potser espera ser l’heroi de la Batalla dels peixos gibraltarenys. El pròxim cabdill de les Espanyes haurà de provocar la guerra de la cassola, perquè el julivert ja el tenen, el peix quasi, ara cal cuinar-lo.





El problema español (XVI)
Dinero
Ni los ciudadanos, ni los fantasmagóricos Mercados, ni los gobiernos de otros países se creen el gobierno español que preside - dicen - un tal Mariano "Wally" Rajoy. El término de moda ahora - el trending topic- es en España la "prima de riesgo" que ya ha superado los 500 puntos, llegó el lunes a los 510 puntos. Mientras el gobierno español inyectando dinero en esta criatura monstruosa que ha sido creada, Bankia, un monstruo que ha engordado zampándose otras entidades "enfermas" (como la misma Caja Madrid) y que ahora como si de un agujero negro situado en el centro de la economía y de la política española tragándose miles de millones de euros, de momento la cantidad ya alcanza los 23.000 millones de euros, pero Xavier Sala i Martín dice que la cifra que habrá que inyectar para intentar salvar la "criatura monstruosa" podría llegar a superar los 40.000 millones de euros. Y nada garantiza que no acabe haciendo desinflçandose como un suflé, porque a pesar - o quizá por eso - tener garantizada la inyección de dinero que sea necesaria como prometió el gobierno español la cotización de Bankia en la Bolsa ha llegado a caer un 26, 75%, finalmente el lunes la caída fue del 22%.

La pitada (o la culpa es del cha-cha-cha)
El gobierno que preside Rajoy no sabe por dónde navega, actúa como un mandril con una metralleta, y no se lo cree nadie, no le creen los ciudadanos de los que administra el dinero, no le creen los gobiernos de otros países y no se lo creen estos fantasmagóricos Mercados que parecen ser los que realmente dictan sus políticas. Es comprensible, los dos ministros principales en materia económica se contradicen entre ellos, el presidente del gobierno suele estar en paradero desconocido. Es un gobierno que está muy nervioso, e incapaz de aprender de los errores del pasado. Siempre toman la peor de las decisiones posibles.
El pasado viernes se celebró la final de la Copa del Rey, partido con la ausencia del Jefe de Estado, del Jefe del Gobierno del Estado y de la Jefa del gobierno de la Comunidad Autónoma donde se celebraba el partido. La pitada duró lo que duró el himno pero desde días antes del partido ha hecho temblar todo. La pitada ha llegado a la prensa extranjera poniendo en evidencia que en España hay, aparte de una crisis económica muy grave, una crisis política y también el Estado español está en crisis y en duda. España ya no es el Estado aparentemente monolítico que pretendía parecer hacia fuera. Los extranjeros que seguramente tenían la sensación de que Barcelona, ​​Bilbao, Madrid y Sevilla eran, más o menos, lo mismo, descubren que en Bilbao (Euskadi) y en Barcelona (Cataluña) vive una gente rara que no se siente nada española.
El gobierno español está nervioso, el ministro de Exteriores español culpa del nivel tan alto de la prima de riesgo, más de 500 puntos a la pitada, cuando ya antes de la pitada la prima de riesgo llevaba una tendencia ascendente que no han sabido parar . La pitada fue un hecho puntual pero parece que está siendo más demoledora de lo que nadie se pensaba. Si os interesa escuchar las declaraciones desafortunadas de la lideresa madrileña del PP Esperanza Aguirre releed el artículo anterior, allí está el vídeo con las declaraciones de la señora marquesa, Grande de España y lideresa de las Españas. El ministro de Exteriores español, José Manuel García-Margallo, ha declarado a la SER: "A mí me parece horrible que se pite el himno nacional o que se silbe al príncipe, me parece que esto perjudica los intereses de todos los españoles , no diré que hay una relación exacta entre la prima de riesgo y los silbidos al himno pero al experimentar una debilidad de la Nación es algo que los Mercados huelen ". La pitada ha sido algo puntual, el gobierno del PP ganó las elecciones en noviembre y comenzó a gobernar en diciembre, desde entonces todos los indicadores de la economía española que eran muy malos han empeorado aún más, y no había ningún silbido, sólo un nefasto gobierno del PP que ha sucedido un mal gobierno del PSOE.
Otro ministro del gobierno español, ministro de defensa, Pedro Morenés, dedicado estos días a hacer de comercial de la industria armamentística española, industria donde Morenés tiene muchos intereses personales ya que él proviene de este sector, está negociando contratos para la venta de tanques Leopard a Arabia Saudí. Morenés afirma que la industria armamentística española y las Fuerzas Armadas españolas son claves para promover la "marca España" y se muestra contrario a hacer recortes en este sector de la Defensa. Y entonces se ha vestido de nacionalista español, y no hay nada más peligroso que un nacionalista español armado y ha respondido que cuando suena el himno español "cualquier buen español" se pone de pie. Pero, hombre, ¿que dice?. Esto de hablar de "buenos españoles" lo hacían los franquistas, "buenos españoles" eran aquellos que se mostraban fieles al régimen y su ideología, los catalanes, incluso aquellos que hacían grandes gestos para demostrar como de "buenos españoles" eran siempre eran sospechosos de deslealtad sólo por el hecho de ser catalanes. El himno español, la Marcha Real, no se la creen ni los propios nacionalistas españoles, ¿porque nos lo hemos de creer aquellos que ni nos consideramos españoles?.

Las trompetas de Jericó
Josué derribó las murallas de Jericó haciendo soplar trompetas, seguramente lo que debía hacer con estas trompetas era hacer tanto ruido que los habitantes de Jericó no escucharon cómo se estaban excavando unos túneles bajo las murallas de Jericó, y mediante un fuego en los cimientos de la muralla la hacían caer. Una táctica que también emplearon los romanos y que es conocida de muy antiguo. Sin embargo, parece que en Madrid todo tembló, políticamente hablando, antes, especialmente durante la pitada y después. No se ha hundido ningún edificio pero parece que la pitada ha tenido el mismo efecto sobre el nacionalismo español que las trompetas de Josué sobre las murallas de Jericó. Ahora, tal vez habría alimentar el fuego que arde bajo estas murallas y seguir tocando nuestras "trompetas", esto podría estar a punto de hundirse.

Gibraltar

Uno de los temas que más excita a cualquier "buen español" es el tema de Gibraltar, un trozo de territorio situado en el extremo más al sur de la Península bajo jurisdicción británica desde el siglo XVII. Se trata de una pequeña ciudad llena de tiendas, como Andorra, el Peñón que domina toda la zona y unos monos, los únicos monos salvajes de Europa. A las puertas del Peñón a menudo hay algunos nacionalistas españoles que se congregan para gritar "Gibraltar español", otro espectáculo para los turistas, nacionalistas españoles gritando "Gibraltar español" en la parte española, y monos en la parte británica. Y como todo caudillo español necesita hacerse un nombre para pasar a la Historia de las Españas, Rajoy no podría haber escogido nada mejor que intentar la captura de Gibraltar, o para ser exactos, la captura de peces en aguas jurisdiccionales gibraltareñas que España se niega a reconocer como tales. Si, Aznar pasó a la Historia como el héroe de la Batalla de Perejil, Rajoy quizás espera ser el héroe de la Batalla de los peces gibraltareños. El próximo caudillo de las Españas habrá de provocar la guerra de la cazuela, porque el perejil ya lo tienen, el pescado casi, ahora hay que cocinarlo.

4 de gen. 2012

SUPLANTA LA IDENTITAT DE CINC MINISTRES ESPANYOLS

SUPLANTA LA IDENTITAT DE CINC MINISTRES ESPANYOLS


Els comptes al Twitter de cinc ministres del govern espanyol han estat suplantats pel periodista freelance italià Tommaso Debenedetti. Els ministres afectats per la suplantació d'identitat han estat el d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro; d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos; y d'Assumptes Exteriors i Cooperació, José Manuel García-Margallo, Justícia, Alberto Ruíz Gallardón i Interior, Jorge Fernández Díaz. Segons Debenedetti amb aquesta acció pretén denunciar l'escassa seguretat de les xarxes socials. Debenedetti havia suplantat les identitats de membres del govern italià, entre ells el primer ministre Mario Monti, i també a Mario Vargas Llosa o Almudena Grandes. També ha publicat entrevistes falses durant 10 anys a la premsa italiana fetes a Joseph Ratzinger, Mikhaïl Gorbatxov, Vargas Llosa o Noam Chomsky. “Ho faig com un joc per a què la gent comprengui que les xarxes socials són propícies a l'engany i a la comunicació fraudulenta. És important demostrar que les personalitats són fàcils de suplantar”. Després va advertir que molts polítics espanyols no disposen encara de compte de Twitter. Segurament per alguns polítics espanyols això del Twitter és tan ciència-ficció com el teletransport d'Star Trek. No cal que algú suplanti les identitats de polítics o escriptors coneguts per demostrar un fet que és conegut per la majoria de la gent que es mou per Internet des de fa temps, la seguretat és una il•lusió. Debenedetti suplantant al ministre Montoro al Twitter va piular que confirmava la xifra de 4000 milions d'euros de retallades, això va obligar al govern a desmentir-ho. Debenedetti va piular el reconeixement que aquell compte era fals. El fals compte del ministre De Guindos tenia 2000 seguidors entre els que hi havia el compte oficial del partit de Rosa Díez (UPYD). La Rosa dels mals vents va enganxar-se els dits. Des d'aquest compte Debenedetti suplantant al ministre De Guindos va anunciar que el govern aprovaria la creació d'un IBI (Impost de Béns Immobles) de l'Església. Ja podia haver-se inventat una cosa més creïble que dir que un ministre del PP li posarà impostos a l'Església.






SUPLANTA LA IDENTIDAD DE CINCO MINISTROS ESPAÑOLES

Las cuentas en Twitter de cinco ministros del gobierno español han sido suplantados por el periodista freelance italiano Tommaso Debenedetti. Los ministros afectados por la suplantación de identidad han sido el de Hacienda y Administraciones Públicas, Cristóbal Montoro, de Economía y Competitividad, Luis de Guindos, y de Asuntos Exteriores y Cooperación, José Manuel García-Margallo, Justicia, Alberto Ruíz Gallardón e Interior, Jorge Fernández Díaz. Según Debenedetti con esta acción pretende denunciar la escasa seguridad de las redes sociales. Debenedetti había suplantado las identidades de miembros del gobierno italiano, entre ellos el primer ministro Mario Monti, y también a Mario Vargas Llosa o Almudena Grandes. También ha publicado entrevistas falsas durante 10 años en la prensa italiana hechas a Joseph Ratzinger, Mijail Gorbachov, Vargas Llosa o Noam Chomsky. "Lo hago como un juego para que la gente comprenda que las redes sociales son propicias al engaño ya la comunicación fraudulenta. Es importante demostrar que las personalidades son fáciles de suplantar". Luego advirtió que muchos políticos españoles no disponen aún de cuenta de Twitter. Seguramente para algunos políticos españoles esto de Twitter es tan ciencia ficción como el teletransporte de Star Trek. No hace falta que alguien suplante las identidades de políticos o escritores conocidos para demostrar un hecho que es conocido por la mayoría de la gente que se mueve por Internet desde hace tiempo, la seguridad es una ilusión. Debenedetti suplantando al ministro Montoro en Twitter pió que confirmaba la cifra de 4000 millones de euros de recortes, lo que obligó al gobierno a desmentirlo. Debenedetti pió el reconocimiento de que esa cuenta era falso. La falsa cuenta del ministro De Guindos tenía 2.000 seguidores entre los que había la cuenta oficial del partido de Rosa Díez (UPyD). La Rosa de los malos vientos se pilló los dedos. Desde esta cuenta Debenedetti suplantando al ministro De Guindos anunció que el gobierno aprobaría la creación de un IBI (Impuesto de Bienes Inmuebles) de la Iglesia. Ya podía haberse inventado algo más creíble que decir que un ministro del PP le pondrá impuestos a la Iglesia.